Arxiu de l'autor: fgallardo

Electrodomèstics

Publicat el per
63

Quan va morir Steve Jobs (Apple), els diaris van publicar articles i apunts biogràfics gràcies als quals vam assabentar-nos d’algunes de les seves opinions personals. Per exemple, vam llegir que quan el matrimoni Jobs va necessitar comprar una rentadora, com que els preocupava molt el medi ambient, van pensar durant molt de temps quin model era el més apropiat i estava més en consonància amb els seus principis. Finalment, van optar per un model europeu, en comptes d’un model nord-americà, perquè havien calculat que la vida de la roba era més llarga amb les rentadores europees.

Potser no tothom s’ho pensa tant com Steve Jobs i la seva dona a l’hora de comprar una rentadora o qualsevol altre electrodomèstic. El que sí és segur és que per a tots nosaltres els electrodomèstics ens fan la vida més còmoda, perquè ens ajuden en moltes tasques domèstiques (cuina, manteniment, conservació d’aliments, etc.), en la neteja personal (l’assecador del cabell, el raspall de dents elèctric, etc.) i per tenir la casa a una temperatura adient (calefactors, aire condicionat, etc.).

Com que hi tanta varietat d’electrodomèstics (tots tenen en comú el fet de funcionar amb electricitat), les enciclopèdies i els catàlegs acostumen a fer-ne diferents classificacions segons la seva mida (grans com la rentadora i el frigorific i petits com la liquadora i la cafetera), el seu ús (rentar, cuinar, etc.) o el seu color dominant: línia marró, línia blanca i línia grisa.

Els aparells de la línia marró són els audiovisuals i serveixen per al lleure (televisor, reproductors de música, de vídeo, etc.). Els de la línia blanca serveixen per conservar aliments, cuinar i rentar (el frigorífic, el forn microones, el rentaplats, etc.). Quant als de línia grisa, són els relacionats amb la informàtica (l’ordinador personal, la impressora, etc.).

Com veiem, els electrodomèstics són un conjunt molt ampli i variat d’aparells. Tothom, però, en té algun que considera el més necessari o més útil per a la seva vida. Per aclarir-ho, fem les següents preguntes.

Quin paper juguen a la teva vida els electrodomèstics? Sense quin d’aquests aparells et resultaria més incòmoda la vida? Quin és el teu electrodomèstic preferit i per què? Creus que la preferència per un determinat electrodomèstic té a veure amb l’edat o el sexe? Aquestes són algunes preguntes possibles sobre els electrodomèstics, però totes les que vulguis plantejar o contestar seran benvingudes.

Personatges

Publicat el per
81

Alguns alumnes ens han demanat obrir una entrada al blog per poder dir quin personatge admiren. Es referien segurament a personatges famosos, a personatges actuals, del món de l’espectacle (músics, actors de cinema…) i de l’esport (futbolistes, tennistes…). Potser, però, no tothom tingui algun personatge d’actualitat  com a  objecte de la seva admiración; potser alguns, si parlessin de personatges dignes d’admiració, parlarien de personatges històrics o, en tot cas, no vinculats al món de l’espectacle (hi ha molts joves que admiren, per exemple, el treball o les idees dels activistes de Greenpace, del Che Guevara, de la Mare Teresa de Calcuta, de Richard Stallman, de Steve Jobs, de Jane Goodall, etc.). En qualsevol cas, és estrany no sentir admiració per altres persones: bé pels qui han fet una obra excepcional, singular, transcendent, sigui en el camp que sigui (ciència, societat, història, esport, art, etc.), bé pels qui tenen una personalitat molt destacada o capacitats o habilitats especials, etc.

En tot cas, deixem que siguin ells, els joves, quins ens expliquin quins personatges admiren i, sobretot, per què. Després, ja en parlarem.

Leyendas de Bécquer

Publicat el per
15

Cada año, a lo largo del curso, se representan en la sala de actos de nuestro instituto diferentes adaptaciones de clásicos, tanto en catalán como en castellano. El pasado 22 de noviembre, la compañía Transeduca, especializada en programación teatral para centros escolares, representó para nuestros alumnos y para alumnos de otros institutos de Santa Coloma Leyendas de Bécquer en dos sesiones consecutivas.

Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 1836; Madrid, 1870) es uno de los autores más populares de la literatura española, tanto por su poesía lírica (Rimas), que marcó un hito en la tradición literaria hispánica por su intimismo y su sencillez expresiva, como por su obra narrativa en prosa (Leyendas), verdadero compendio de temas y motivos románticos (ruinas medievales, amores trágicos, naturaleza sombría, ambientes nocturnos, etc.).

En esta adaptación para el teatro de las Leyendas, para resaltar el carácter unitario entre la poesía y la narrativa de Bécquer, se incluye una de las rimas:

Una mujer me ha envenenado el alma,
otra mujer me ha envenenado el cuerpo;
ninguna de las dos vino a buscarme,
yo de ninguna de las dos me quejo.

Como el mundo es redondo, el mundo rueda.
Si mañana, rodando, este veneno
envenena a su vez, ¿por qué acusarme?
¿Puedo dar más de lo que a mí me dieron?

En cuanto a las leyendas, de las veintiocho que escribió Bécquer, los autores de esta adaptación, para captar mejor el interés del público juvenil, han preferido algunas de las más misteriosas e inquietantes (algunas de ellas de tema similar al de la rima citada): “¡Es raro!”, “Maese Pérez, el organista”, “El rayo de luna”, “El monte de las ánimas”, “Los ojos verdes”, etc.

Como es habitual en esta compañía teatral, al acabar el espectáculo los actores mantuvieron un coloquio con el público para aclarar el sentido de algunos aspectos del montaje relacionados con la escenografía, las dificultades de trasvasar un texto narrativo a un marco teatral, el carácter del teatro para escolares, etc.

Con la representación y con el coloquio, con el trabajo previo en el aula, con la realización de las fichas y con la posterior reflexión, los profesores del Departamento de Lengua Castellana esperan haber conseguido que sus alumnos se familiaricen con algunos de los motivos que inspiraron a un clásico de la literatura española y tengan curiosidad e interés por conocer mejor, de primera mano, las obras suyas, en prosa o en verso, que todavía no conozcan. En cualquier caso, ahora son ellos, los alumnos, los que tienen la palabra: ¿Quién quiere empezar?

Drets humans

Publicat el per
50

El 10 de desembre es commemora l’aniversari de l’aprovació de la Declaració dels Drets Humans per les Nacions Unides. Aquesta data ha de ser cada any un motiu de commemoració, de reflexió i de balanç. És cert que s’ha avançat molt (malgrat que desigualment) en el coneixement, l’aplicació i el respecte dels Drets Humans; el camí, però, és molt llarg i encara queda molt perquè aquest coneixement arribi, en la pràctica, a tot arreu i perquè deixin de conculcar-se, totalment o parcialment, aquests drets i perquè s’apliquin plenament a totes les persones, independentment del seu origen, del seu sexe i de la seva edat. Per aquest motiu, perquè són prou conscients de la feina pendent, les professores d’Educació per a la Ciutadania del nostre institut treballen de valent perquè els alumnes, des dels més petits al més grans, coneguin, difonguin i lluitin per la defensa i l’aplicació d’aquests drets allà on es trobin. De moment, alguns alumnes han començat a exposar els seus treballs als taulons de les escales de l’institut, i la seva professora, Yolanda Moneo, ens ha fet arribar la següent presentació.

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món... Així comença el preàmbul a la Declaració de Drets Universals de l’ésser humà. Va ser aprovada per la Assemblea General de las Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. I en poques paraules es diuen moltes coses.

Els Drets Humans, tal com els coneixem avui, neixen com a reacció davant la barbàrie de començaments del segle XX, sobretot en relació a l’horror de l’holocaust nazi i les comunitats que s’hi van veure afectades; se’ls va prendre la dignitat, se’ls va maltractar i inclús se’ls hi va negar un dret fonamental que és el Dret a la vida. I no perquè sigui el primer que figura a la Declaració Universal dels Drets Humans, sinó perquè és el que condiciona els altres 29: Dret 3,- Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Des de la matèria d’Educació per la ciutadania ens vam proposar desglossar el sentit implícit en els 30 articles que conformen la Declaració i aprofundir en ells observant el seu compliment, si les lleis els avalen i valorant la necessitat que existeixi un document que ens recorda el valor de les persones.

Molt sovint ens oblidem que allò que reclamem per a nosaltres també tenen dret a reclamar-lo els altres. La sensibilització vers les problemàtiques alienes ha de formar part de l’educació de l’individu i volem col·laborar-hi en la mesura del possible. Conèixer i difondre els Drets que tenim forma part d’aquesta tasca. Val a dir que no és suficient amb saber que existeixen, també hauríem de fer el que calgui per fer que s’acompleixin. És una feina de grup denunciar els atemptats comesos contra allò que ens toca pel simple fet de ser éssers humans.

A l’institut hem confeccionat uns murals fent referencia als objectius inicials: donar a conèixer els drets més representatius de la Declaració de drets de l’Ésser humà i el ciutadà i denunciar amb ironia l’incompliment o negació dels mateixos. Trobareu als laterals de les escales uns cartells explicatius amb fotos i uns ninots que representen a les víctimes de la violació dels seus drets.

Per més informació podeu adreçar-vos a l’enllaç http://www.dretshumans.cat/ (Federació Catalana d’organitzacions No governamentals pels Drets Humans).

…A partir d’aquí, tothom té la seva paraula a aquest blog per explicar els seus punts de vista sobre els Drets Humans i per denunciar les injusticies i els casos que aquests drets no siguin respectats. Esperem els vostres missatges.

 

L’antic Egipte

Publicat el per
84

L’antic Egipte continua fascinant després de milers d’anys. Cada vegada que hi ha una exposició a qualsevol ciutat del món amb peces de l’antic Egipte es converteix en un fenomen cultural multitudinari. Deia un egiptòleg francès (Rougé) que si et picava de jove l’interès per les antiguitats egipcies, l’efecte de la picadura sempre aniria amb tu, no et deixaria mai. Per això els professors intenten que els seus alumnes coneguin el món antic i tinguin curiositat pels temes d’arqueologia, perquè saben que aquesta picadura és un estímul per al coneixement i la recerca.

Quan els visitants passegen, per exemple, per les sales del Museu Egipci de Barcelona, s’adonen que tenen davant seu, en un format petit però molt bé seleccionat i acurat, una bona representació d’antiguitats egipcies: escultures de faraons (Ramsès II, Akhenaton…), dels déus (Osiris, Sekhmet…), mòmies, retrats dels difunts sobre els taüds, ushebtis, jeroglífics, vasos canops, etc. Després, quan s’arriba a casa, un vol continuar llegint o investigant més i més sobre els mites, les creences, la història, la civilització, els costums i les formes de vida de la gent d’aquells temps.

Com que sabem que entre el nostre alumnat són molts els aficionats a l’egiptologia (veure comentaris d’altres visites: Visita al Museu Egipci 2003, Visita al Museu Egipci 2009, Personatges del món antic, El secreto de la Gran Pirámide) obrim aquesta entrada perquè tothom que vulgui ens enviï els seus comentaris, impressions i descobertes sobre el fascinant món de l’antic Egipte.

 

Instruments ancestrals

Publicat el per
37

El passat 10 de novembre de 2011, el músic argentí Pablo Nahual va protagonitzar a la sala d’actes del nostre institut, l’Institut Puig Castellar, una sessió de música ètnica llatinoamericana davant de l’alumnat d’ESO. A més d’interpretar diverses peces, ens va parlar de l’origen de la música i ens va mostrar diferents instruments musicals de sorprenent qualitat artesana i d’una potent i variada sonoritat. Respecte a l’origen de la música, va explicar que els homes primitius, en sentir el cant dels ocells, van voler representar les seves melodies amb la pròpia veu i van originar el més antic dels instruments musicals, la veu humana. I en veure que aquest so natural era rítmic com l’aigua del riu que baixa de les muntanyes saltant per les pedres i com el vent que bufa i mou les fulles dels arbres, el van acompanyar de cops de diferents materials (branques, pedres, mandibules de cavalls, carbasses, beines…) i van descobrir així la música rítmica i la dansa. En un primer moment, aquesta música es feia servir als rituals màgics, segons va dir; després, però, el seu ús es va estendre a altres moments i pràctiques festives. Ens va mostrar com exemple dels instruments ancestrals llatinoamericans més primitius una pifilca, flauta típica del sud d’Argentina que fa una sola nota amb una alçada definida i que es continua utilitzant en algunes festes populars dels països andins.

Aquests instruments i altres semblants de canya van evolucionar quan els indígenes van comprovar que les canyes feien sons diferents segons la seva llargària (aquest seria l’origen de les escales musicals).

Al llarg de tota la sessió, que va resultar molt didàctica i animada, Pablo Nahual va continuar il·lustrant les seves explicacions amb històries mítiques i demostracions pràctiques de com sonaven els diferents instruments tradicionals que ens mostrava: sicus, quenas, tarcas, pincuyos, erquenchos, trompas, charangos, etc.

Com que hi vam veure que els assistents a l’audició s’ho passaven d’allò del més bé al mateix temps que aprenien i coneixien una part de la gran riquessa musical dels pobles llatinoamericans, els convidem ara que ens enviïn al blog les seves impressions i els seus comentaris. A veure qui s’anima primer.

Reciclatge de mòbils per protegir els ecosistemes africans

Publicat el per
4

A Espanya funcionen actualment més de 55.000.000 línies de telèfons mòbils per a poc més de 46 milions d’habitants. A aquest número s’hi han d’afegir els mòbils més antics que moltes vegades no es reciclen i es llançen a les escombraries. I qui diu el que passa a Espanya, diu el que passa a molts altres països desenvolupats tecnològicament.

Al mateix temps, l’explotació del coltan, un valuós mineral que fa possible la tecnologia dels mòbils, ordinadors, consoles…, és al mig dels conflictes bèl·lics que produeixen milions de víctimes i refugiats a la República Democràtica del Congo. La mineria il·legal per recollir aquest mineral fa treballar a nens en condicions de semiesclavisme i destrueix els hàbitats de moltes espècies com els ximpanzés i els goril·les, animals en grau perill d’extinció degut a la caça furtiva i la deforestació.

Vols saber com podem ajudar a reduir la demanda de coltan, lluitar contra l’explotació infantil i reciclar i generar nous recursos per protegir aquests ecosistemes? Podem enviar mòbils en desús i contribuir a la campanya de mobilització de l’Institut Jane Goodall, i si ho fem molts de nosaltres, podrem marcar una gran diferència. Si vols començar a unir-te a aquesta campanya, deixa aquí els teus comentaris.

 

Ajudar els ximpanzés

Publicat el per
12

Saps el que fa la primatóloga Jane Goodall per salvar ximpanzés? Saps que tots nosaltres podem col·laborar-hi i fins i tot apadrinar un ximpanzé?

Et convidem a visitar la pàgina de l’Institut Jane Goodall per a la recerca de la vida salvatge, la conservació i l’educació, i  a que ens enviïs les teves impressions, els teus suggeriments i les teves descobertes. [A més, si vols, pots contestar un petit qüestionari sobre Jane Goodall i enviar-nos a aquesta entrada les teves respostes.]

Qüestionari per a joves sobre Federico Moccia

Publicat el per
6

Una alumna de 2n de batxillerat del nostre institut, Rebeca Peñaranda, està fent un treball de recerca sobre el novel·lista Federico Moccia i ens ha demanat ajut per recollir en aquest blog les respostes que les persones que n’estiguin interessades puguin enviar-li.

Aquí teniu la versió del qüestionari per a joves. Ara esperem les vostres respostes a les seves preguntes (gràcies per avançat per la vostra col·laboració).

1. ¿Conoces a Federico Moccia?

2. Indica tres de sus obras

3. ¿Cuántas obras suyas has leído? ¿Cuáles?

4. ¿Cuál de todas sus novelas es tu favorita?

5. Explica por qué es ésa tu favorita y no otra.

6. ¿A qué clase de lectores crees que van dirigidos sus libros?

7. ¿Qué crees que opinan de él los adultos?

8. ¿Por qué triunfa más entre los jóvenes que entre los adultos?

9. ¿Cuál crees qué es la clave de su éxito?

10. ¿Conoces algún dato especial sobre el autor?

11. ¿Qué crees que tiene: más críticas negativas o positivas?

Qüestionari per adults sobre Federico Moccia

Publicat el per
4

Rebeca Peñaranda, alumna de 2n de batxillerat del nostre institut, està fent un treball de recerca tutorat pel professor José Luis Budría, del Departament de Castellà, sobre l’autor italià Federico Moccia i ens ha demanat la publicació del següent qüestionari amb el prec que les persones que n’estiguin interessades (gràcies per avançat a totes elles) puguin publicar les seves respostes en aquest blog.

Aquest és el qüestionari per adults:

  1. ¿Conoce a Federico Moccia?

  1. Indique tres de sus obras.

  1. ¿Cuántas obras suyas ha leído? ¿Cuáles?

  1. ¿Cuál de todas sus novelas es su favorita

  2. Explique por qué es ésa su favorita y no otra.

  1. ¿A qué clase de lectores cree que van dirigidos los libros de Moccia?

  1. ¿Qué cree que opinan de él los jóvenes?

  1. ¿Por qué triunfa más entre los jóvenes que entre los adultos?

  1. ¿Cuál cree qué es la clave de su éxito?

  1. ¿Conoce algún dato especial sobre el autor?

  1. ¿Qué cree que tiene: más críticas negativas o positivas?

.