La Generació Greta

Amb motiu dels actes de cloenda del cinquantenari del Puig Castellar, li vam demanar una conferència sobre algun tema d’ecologia a Antonio Cerrillo, exalumne del nostre institut, periodista i redactor de Medi Ambient del diari La Vanguardia, i ens va proposar parlar de la Generació Greta i l’emergència climàtica. Per l’actualitat del tema plantejat i el seu interès, publiquem ara al nostre blog el text d’aquesta conferència amb l’objectiu que pugui servir de reflexió i estímul per actuar, cadascú amb les seves forces i possibilitats, davant de la crisi del medi natural. D’alguna manera, una jove sueca, Greta Thunberg sembla representar algunes de les principals inquietuds de tota una generació i, fins i tot, marcar un camí i una resposta activa a aquest repte planetari.

La Generació Greta

Moltes gràcies, bona tarda a tothom

Quan em van suggerir que dirigís unes paraules en aquest acte, per parlar sobre alguns dels assumptes d’actualitat, de seguida vaig pensar a parlar sobre l’emergència climàtica i sobre aquest fenomen social que he volgut anomenar generació Greta.

Sens dubte, vaig pensar en Greta Thunberg perquè recordava actes de protesta i d’ebullició juvenil viscuts en aquesta mateixa sala d’actes fa molts anys, quan tenia 13 o 14 anys.

Greta Thumberg és una referència per a molt joves del món.

Ella ha aconseguit que les veus crítiques contra la inacció davant del canvi climátic hagin arribat a guanyar un protagonisme que es també el d’una generació sencera.

La veu d’aquesta noia sueca de 16 anys va sonar sincera, rotunda, diàfana durant la seva intervenció en la conferència de l’ONU sobre canvi climàtic (que va tenir lloc a Katowice, Polònia, el desembre del 2018).

Amb les seves paraules va donar veritables cops a la consciència de molts dels assistents. Greta Thunberg, des de l’estrada, va fer envermellir el govern de la comunitat internacional pels insuficients avenços en la lluita contra l’escalfament del planeta. “La nostra biosfera està sent sacrificada perquè els rics de països com el meu puguin viure luxosament; però el patiment de moltes persones està pagant els luxes d’uns quants”, va etzibar.

Em sorprèn la maduresa d’aquesta noia, que parla com si portés a sobre un enorme pes de responsabilitat, en contrast amb la infantil despreocupació pròpia de les persones de la seva edat.

Ella s’ha erigit en una de les veus de les futures generacions, que demanen un desenvolupament econòmic no destructiu.

A ella, un escalfament molt acusat a final de segle no li sembla un fet tan llunyà i els seus efectes són percebuts com a molt evidents, a diferència dels grans, que veuen la crisi climàtica com un fet a llarg termini.

El 2078, Thunberg celebrarà el seu 75è aniversari. Llavors, “si tinc fills, potser em preguntaran per què la vostra generació no va fer res quan encara hi havia temps per actuar”, va deixar anar en el seu discurs.

Greta Thunberg va fer una meteòrica cursa cap a la fama des que a l’agost es va fer popular al seu país (i a mig món) per la vaga en solitari per protestar contra la inacció davant el canvi climàtic.

Cada matí, aquesta noia diminuta, amb pigues, trenes i somriure esquiu i fugaç, anava fins a la porta del Parlament suec, al centre d’Estocolm, per asseure’s a la vorera i desplegar la seva pancarta per protestar contra la inacció davant l’escalfament.

Vaga escolar pel clima. Greta Thunberg

Al principi, els seus companys de classe no van acceptar la vaga; però al final el seu gest va ser seguit a dins i a fora del país per molts altres joves del moviment per la justícia climàtica, que la van portar en braços a Katowice.

La seva protesta va sacsejar l’opinió pública sueca, tocada per l’onada de calor i els incendis forestals que havien desbordat la capacitat de resposta en l’estiu del 2018, l’any més calorós de la història d’aquell país (amb sèries meteorològiques que tenen 262 anys).

¿Per què fa la vaga?, li van preguntar moltes vegades.

“Estic fent això perquè ningú més no està fent res. És la meva responsabilitat moral fer el que pugui. Vull que els polítics donin prioritat al canvi climàtic, que posin atenció a aquesta qüestió i el tractin com una crisi”, solia contestar als qui li preguntaven per la seva protesta.

El seu activisme adolescent potser és el fruit d’una societat en què els omnipresents missatges a favor de la conservació del medi ambient han reaccionat amb els temors d’un canvi climàtic ràpid i fora de control.

De petita, els seus pares li deien que havia d’apagar els llums de casa, estalviar energia, reciclar, estalviar recursos naturals. Amb 8 anys va començar a sentir parlar de l’escalfament del planeta.

La va commoure “pensar que fóssim capaços de canviar la faç de la terra i la seva preciosa i fina capa de l’atmosfera que ens serveix de llar”, va escriure a The Guardian.

Per això, els seus primers passos cap a l’edat adulta estan farcits de reflexions que posen en evidència les incoherències dels grans.

Si la crisi climàtica és tan greu com diuen els científics, “per què aquesta no és la primera notícia quan encens la televisió, escoltes la ràdio o llegeixes els diaris?”; “si cremar combustibles amenaça la nostra existència, com podem continuar cremant-los?, per què no hi ha restriccions?, per què no és il·legal fer-ho?”, es pregunta. “Si, si, si…”

Greta Thunberg pateix el trastorn d’Asperger i ella mateixa admet que això li fa pensar que les coses són “blanques o negres”. No entén gaire bé “com la gent ha fet les coses tan complicades”.

Ja sabem que les coses són grises.

Però també són grisos els comportaments propis de l’immobilisme.

El seu trastorn també pot ser vist com l’evidència que les mancances personals poden convertir-se en nou potencial, en un missatge extraordinàriament necessari per transmetre al joves.

“Sento la gent dir que el canvi climàtic és una amenaça per a la seva existència; però s’actua com si no passés res”, repeteix.

Ara, és una persona influent.

L’he vista rebuda fa dos dias pel secretari general de l’ONU, Antonio Guterres; ha estat a Davos

Ha transmès als seus pares la seva preocupació per la crisi climàtica; la seva mare, una cantant d’òpera (Malena Ernman), ha confessat que ha deixat d’utilitzar l’avió per no augmentar les emissions de gasos, i ja és la referència per al Partit Verd suec, en un moment dolç (forma part de la coalició de Govern).

Ella ha entès la bretxa entre pobres i rics; entre generacions; entre nacions industrialitzades i en vies de desenvolupament.

I sap que el canvi climàtic és injust; no colpeja a tots per igual.

Els efectes de l’escalfament no obren una bretxa només entre països pobres i països rics, sinó també entre adults i joves, que són els que el patiran més,

Per això demana justícia climàtica.

Conseqüències del canvi climàtic

En aquest sentit, ella denuncia la gran petjada ecològica del seu país i demana als països rics que donin exemple a les nacions en desenvolupament. “Com podem esperar que l’Índia o Nigèria s’ocupin de la crisi climàtica si nosaltres no fem res i vivim per sobre de les nostres possibilitats?”, insisteix.

“Dieu que estimeu els vostres fills per sobre de totes les coses; però ens esteu robant el futur”, va dir a Katowice.

Ella és una veu potent dels joves.

Parafrasejant les seves paraules podríem dir: “Si uns quants nens poden ser notícia a tot el món pel fet de fer vaga i no anar a classe, imagineu-vos tot el que podríem aconseguir si realment es proposéssim fer coses més ambicioses, més destinades a millorar el futur”.

Greta Thunberg ha denunciat la inacció dels governs davant el canvi climàtic. I la seva protesta s’ha estès —i continua avui en dia, en tot el món— com un reguero de pólvora per nombrosos països.

Un dels efectes devastadors del canvi climàtic, el desglaç als pols

Greta Thunberg ha donat una empenta sorprenent al moviment per la justícia climàtica. Personifica els joves convençuts que el canvi climàtic marcarà la seva identitat com a generació.

El leitmotiv es resumeix en un eslògan que ha fet fortuna: “Can­viem el sistema, no el clima”.

Prop de 150.000 estudiants es van manifestar a França i a Bèlgica el primer cap de setmana de grans protesta per exigir als governs i el món econòmic polítiques ambicioses que donin resposta a la urgència reclamada pels científics.

Manifestacions a França i a Bèlgica contra el canvi climàtic

Els joves dels anys seixanta van convertir la guerra del Vietnam i el moviment hippy en bandera d’identitat. Altres protestes que simbolitzen una generació han estat la de la plaça Tiananmen o la primavera àrab.

En aquesta mateixa sala d’actes recordo l’assemblea de les protestes dels alumnes contra l’execució de Puig Antich, una mort horrible i indigerible per als adolescents dels anys 70.

Greta Thunberg està a punt de convertir-se en la líder d’aquesta nova generació. “Ha arribat l’hora d’actuar, i ha de ser ara”.

Una generació que reclama (i que hauria de reclamar) accions immediates per prevenir els efectes de l’escalfament i les seves seqüeles (onades de calor, desglaços de les glaceres de muntanya i al cercle Àrtic, clima extrem, elevació del nivell del mar i desplaçaments humans).

Les temibles conseqüències derivades d’un escalfament superior als 3ºC a finals de segle —com han anunciat els científics de l’ONU— no són, per a aquesta generació, un fet tan llunyà com li pot semblar a una persona d’edat avançada.

Ella ha desvelat amb una intuïció increïble la falta d’acció dels governs davant els efectes del canvi climàtic.

Vull també destacar el caire  de protesta de la mobilització, que té elements semblants als de la campanya antinuclear a Espanya dels anys vuitanta del segle passat, ja que respon a una actitud “educada i responsable” dels seus seguidors, en contrast amb les típiques queixes o explosions de mal humor que sempre culpen un tercer de tots els mals.

Resulta simptomàtic que aquesta protesta hagi tingut més ressò que moltes de les campanyes de sensibilització desenvolupades durant anys per les organitzacions conservacionistes, fet que prova la força de la convicció personal, les potencialitats individuals dels joves com a motor de canvi.

També s’ha erigit en la veu que sent amenaçat el seu futur. “El canvi climàtic posa en risc la nostra supervivència, però molts joves ho veuen d’una manera molt més palpable”, diu.

Aquesta preocupació se suma a la desesperança que molts joves ja tenen després de prendre consciència que “heretaran un planeta amb més males condicions” que el que van rebre els seus pares dels seus avantpassats.

Els científics han donat una clara alerta i ara els joves han pres consciència que són l’última generació amb possibilitats de gestionar aquest problema enorme.
Espanya, no ho oblidem, és un dels països més afectats pel canvi climàtic, amb efectes sobre les costes, l’aigua o els incendis forestals, entre moltes altres repercussions.
El crit de la generació Greta es va sentir com mai el dia 15 de març.

Vaga del 15 de març

Milers d’estudiants van protagonitzar en més de cent països una jornada de vaga contra la falta d’acció dels governs pel canvi climàtic. I la crida del moviment Fridays for Future, impulsat per l’adolescent sueca Greta Thunberg, va tenir un èxit indiscutible, i aquest és fruit de l’aliança dels joves amb les xarxes socials.

Catapultada per les xarxes socials, una consciència generacional global està creuant per primera vegada el planeta des de Sydney fins a Barcelona, des de Tòquio fins a Uganda, des de Berlín fins a Vanuatu.

Ja hem viscut la primera vaga estudiantil planetària i aquesta ha tingut com a fil conductor la demanda d’acció urgent per mitigar un escalfament que supera el llindar de seguretat, segons els climatòlegs de l’ONU.

Els joves van llançar un missatge que oscil·la entre l’amargor i l’optimisme, o entre la reivindicació i un cert caràcter naïf, però es van erigir en portaveus d’una reclamació sincera. Van donar una lliçó als grans: aconseguir un clima estable és l’únic motor d’esperança per a ells.

El 15-M climàtic ha arrelat a les grans capitals del món i ha encimbellat fins a l’avantsala del premi Nobel la diminuta figura de Greta Thunberg.

Antonio Cerrillo

2 pensaments a “La Generació Greta

  1. Excelente conferencia. Gracias, muchas gracias y felicidades al conferenciante.
    Me voy un poco del tema… aunque tiene mi nota que ver con generaciones y ecologismo anticapitalista.
    Para mi generación, para nuestra toma de conciencia de los aspectos destructivos e inhumanos de la civilización del capital, para entender bien la disyunción socialismo o barbarie, o socialismo o colapso civilizatorio, fueron esenciales personas como Manuel, Sacristán, Antoni Domènech, Eduard Rodríguez Farré, y revistas como Materiales y mientras tanto.
    Algunas de esas personas fueron conferenciantes en nuestro Instituto o participaron en jornadas (algunas de ellas organizadas por el Grup de Filosofia del Casal del Mestre) en nuestra ciudad.
    Uno de esos filósofos fue, además, profesor del Puig y maestro de muchos de nosotros. Hablo de Miguel Candel. Acaba de publicar un libro más que recomendable: Ser y no Ser. Crítica de la razón narcisista y, por si faltara algo, ha finalizado ya su traducción de la Metafísica de Aristóteles al catalán.
    La esposa-compañera de Miguel, María Pau, falleció muy joven, a los 54 años edad. Fue también profesora del Puig. Un aula o un laboratorio de Ciencias Naturales debería de llevar su nombre. Como recuerdo y como homenaje.

  2. Recordo una divertida tira de Mafalda que ella i Guille, el seu germà, asseguts a la vorera, suant, es queixen de la calor. “La culpa es del Gobierno, ¿verdad?”, pregunta Guille. “No, Guille, el calor no es culpa del Gobierno”, respon Mafalda, sempre molt didàctica. I és que, en aquells anys, finals dels 60 i principis dels 70 del segle XX, la calor no semblava encara un assumpte polìtic. Ara és bastant diferent i, quan parlem del canvi climàtic, és quasi inevitable pensar que hi ha polítics, com el president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, que, irresponsablement, formen part del negacionisme del canvi climàtic, d’aquells que, indocumentats i sense cap rigor científic, creuen o fan creure que creuen que el canvi climàtic no depèn de l’acció humana. Com si l’escalfament global fos un procés aleatori i la civilització industrial no hi tingués cap responsabilitat.

    Si Trump i els negacionistes representen un pol de l’opinió sobre el canvi climàtic, Greta Thunberg, aquesta valenta jove sueca, en representa un altre: el de la gent conscient que vol canviar el sistema perquè sap que no podem esperar, perquè si ho deixem per a més endavant ja podria ser tard per a la vida en el planeta. El text d’Antonio Cerrillo, en destacar el paper d’aquesta jove i, fins i tot, en donar el seu nom a tot un moviment (Generació Greta és un nom molt afortunat per aquest moviment de base, surgit des d’abaix), sembla subratllar, molt encertadament, que a la nostra societat necessitem icons positius, imatges que puguin fàcilment ser reconegudes i encarnar tota una corrent d’activisme i de pensament crític.

    Aquest moviment està començant ara la seva vida, malgrat que n’hi hagi precedents, però encara té un llarg camí que recòrrer per a ser més efectiu. Si les vagues del 15 de març i del 24 de maig van donar veu i visibilitat a aquest moviment, esperem que les properes, com la ja anunciada per a setembre d’aquest any, puguin tenir encara més suport i més efecte en les consciències i en les decisions dels gestors polítics.

    No, la crisi climàtica no s’ha produit per atzar: és conseqüència de l’activitat humana i són els responsables polítics els primers que haurien de prendre mesures per evitar que l’escalfament global empitjori les condicions de vida al nostre planeta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *