Avaluació objectiva i cohesió social

Diu Gregorio Luri que vivim en un clima pedagògic d’exaltació de les bones intencions i reticència a les avaluacions. I un dels mantres que no es paren de repetir en aquest clima és que cal avaluar competències i no continguts. A les primeres s’hi associa la creativitat i el sentit crític; i als segons, l’aprenentatge memorístic tipus lloro. És un punt de vista vendible però que té zones molt fosques. Empesos per un fervor renovador més proper a la literatura d’autoajuda que al rigor científic, tendim a oblidar que competències i continguts són inseparables: només pensem amb paraules i només sabem el que reté la nostra memòria.

El nostre sistema educatiu ha patit i pateix una forta pressió populista, i cal definir molt bé aquest adjectiu ara que l’establishment el fa servir per atacar tot allò que el qüestiona. És populista dir a la gent el que vol sentir sigui cert o fals. Tots els pares volen fills brillants i és populista aprovar a qui hauria de suspendre, fer entrar a batxillerat a qui ha de fer FP i obrir la universitat a qui té greus dèficits en competències bàsiques. Durant anys hem anat bé en nombre de títols superiors i malament en competències bàsiques. Malament vol dir que gairebé un terç dels llicenciats universitaris tenen una competència lectora precària. És una manera de fer-se trampes al solitari.

El rebuig a les avaluacions que aspiren a ser objectives té molt de desig d’autoengany. No es tracta de fer competir nens i centres entre ells, però si no sabem on se situa cada nen i cada centre en habilitats tan fonamentals com entendre el que llegim ens privem d’instruments imprescindibles perquè l’ensenyament obligatori compensi, fins allà on això és possible, els dèficits i els avantatges familiars.

L’actual exaltació pedagògica pot acabar en ressaca. L’autonomia de centres està fomentant un llenguatge que s’assembla massa al màrqueting i uns mètodes pedagògics que es viuen amb la fe de les teràpies homeopàtiques. Et trobes pares que passen els períodes d’inscripció en un estat de semihistèria. Els han venut, i han comprat, que entrar en aquella escola marcarà decisivament el futur dels seus fills. Ningú els diu prou i potser tampoc ho volen sentir— que res que es faci o es deixi de fer en aquell centre tindrà la importància de l’educació i la cultura que ells estan en condicions de transmetre’ls. Res comptarà tant com el temps que dediquin a parlar-hi, a escoltar-los, a fer que se sentin estimats; el temps que cap nen ha de passar sol i hipnotitzat davant les pantalles.

El gran repte de l’educació és que l’escola mantingui en marxa l’ascensor social. I em fa la impressió que aquest repte demana molt més que eliminar llibres de text, treballar per projectes o partir de la curiositat de cada nen. Demana primer mitjançant una avaluació rigorosa i objectiva— detectar on són els centres i els alumnes que s’estan quedant enrere, i posar-hi després tots els mitjans professionals i materials necessaris perquè no condemnin ni estiguin condemnats al fracàs.

Albert Pla Nualart

[“Avaluació objectiva i cohesió social”, article d’opinió publicat al diari Ara, 17 de juny de 2017, per Albert Pla Nualart (Barcelona, 1959), autor dels llibres Un tast de catalàAixò del català.]

Petites investigacions

 Al llarg del 2n trimestre, els alumnes de 1r d’ESO del nostre institut han estat realitzant el crèdit de recerca, una fòrmula adient per desenvolupar diferents competències bàsiques (comunicatives, metodològiques, personals i socials). En grups de dos o tres i no individualment (per estimular l’esperit de cooperació i fomentar el treball en equip), van triar un tema dels proposats pels professors orientadors, van fer un guió sobre el pla de treball (per desenvolupar la capacitat de planificació a mig termini), van anar documentant-se gradualment i van mantenir reunions periòdiques de seguiment amb el seu tutor del projecte abans d’escriure l’informe final i de presentar-lo i de fer-ne un resum explicatiu oral davant d’un tribunal format per la tutora i altres professors el darrer dia del trimestre (el 30 de març).

Els alumnes han après que fer una investigació, per petita que sigui, requereix una actitud de curiositat envers el món i una voluntat d’aprendre, a més d’una certa disciplina i autonomia per buscar informació (en llibres, revistes, pàgines web, treball de camp, etc.) i una capacitat per seleccionar els continguts més interessants relacionats amb el projecte. I en aquest sentit, pel que vam veure, molts equips han sorprès als seus professors per la seva imaginació per relacionar conceptes i pel seu domini de les noves eines tecnològiques per la recerca i la reproducció de continguts.

Ara, un cop passada l’experiència, perquè els visitants d’aquest bloc puguin saber sobre quins temes han investigat i quins han estat els reptes als que han hagut d’haver-se enfrontat, els demanem que ens expliquin la seva recerca, la seva descoberta i el que els ha resultat més estimulant i engrescador d’aquesta activitat.