Biblioteques

Probablement heu anat algun cop a una biblioteca i heu fet ús dels seus múltiples serveis… o no hi heu anat mai?

Possiblement sabeu què és una biblioteca, quins serveis dóna, què s’hi pot fer, quina utilitat té el carnet de biblioteques públiques… o hi ha gent que no ho sap?

Però coneixeu bé les biblioteques més properes a vosaltres…? Ho podeu comprovar si continueu llegint.

Les biblioteques de Santa Coloma de Gramenet són uns espais propers als ciutadans i desenvolupen la seva tasca en estreta relació amb els diferents col·lectius i entitats colomenques. Són un punt de referència de primera línia per a la programació cultural de la ciutat. Tenen com a missió satisfer les necessitats d’informació, cultura, formació i oci dels ciutadans. Els seus principals objectius són fomentar la lectura i recolzar la formació contínua, ser l’accés immediat als serveis de lectura pública municipal i a les tecnologies de la informació, ser centres de referència quant a l’accés a la cultura i espais cabdals de trobada i intercanvi a la ciutat.

Santa Coloma disposa actualment de tres biblioteques públiques, que formen part de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona.

La Biblioteca Central va ser inaugurada l’any 1995 i està situada en un edifici de 2.120 m². Ofereix un fons de més de 70.000 documents, a més d’un fons local sobre el municipi i el Fons Joan Gomis de Solidaritat i Cooperació, que compta amb més de 3.000 documents de lliure accés. Té 18 ordinadors d’ús públic.

La Biblioteca Can Peixauet es va inaugurar l’any 2001 i ocupa 1365 m². El seu fons és d’uns 53.000 documents i està especialitzat en ciència-ficció i documents en xinès. Disposa de 13 ordinadors d’ús públic.

La Biblioteca Singuerlín – Salvador Cabré va ser inaugurada al 2010 i ocupa 1748 m². El seu fons és d’uns 32.000 documents. Té una sala d’actes habilitada per a la projecció de pel•lícules amb una capacitat per 250 persones, motivat pel fet que el seu fons especialitzat és de cinema d’autor i cinema documental. Disposa de 33 ordinadors d’ús públic.

La Biblioteca de l’Institut Puig Castellar és modesta si comparem les seves dades amb les biblioteques públiques, ja que el seu fons és d’uns 4000 documents i té 7 ordinadors d’ús públic. A l’hora del pati, de 10 a 10,30, és molt utilitzada per l’alumnat, en canvi, a les tardes, de 16 a 18 hores, encara no té un nivell d’utilització massa alt.

Finalment, saps què és Aladí? Si vols buscar un document (llibre, còmic, revista, publicació periòdica, pel·lícula, disc…) per saber si està en qualsevol de les biblioteques públiques de Santa Coloma de Gramenet o de tota la província de Barcelona, pots visitar el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, també anomenat Aladí.

Recorda que amb el mateix carnet pots demanar en préstec documents de qualsevol de les biblioteques públiques.

Altres enllaços d’interès:

      Pau Navarro (Coordinador  de la  Biblioteca del Puig Castellar)

L’hora de lectura

L’Hora de lectura és una activitat que es fa a l’institut Puig Castellar a 1r i 2n d’ESO i que es va iniciar el curs 2007-2008, dins d’un Pla d’estímul de la lectura (+llibres= +lliures), la qual cosa vol dir que ja l’ha realitzat tot l’alumnat de l’institut, perquè els alumnes que la van iniciar a 1r d’ESO són els que ara estan cursant 2n de batxillerat. Aquest fet pot ser un bon motiu per fer reflexions i valoracions sobre aquesta activitat, però abans pot anar bé que recordem breument què és l’Hora de lectura i com és actualment, ja que hi ha hagut alguns petits canvis en el seu funcionament al llarg d’aquests anys.

Aquesta activitat consisteix en una hora setmanal de lectura a l’aula amb llibres de la biblioteca, que estan en una capsa dins de l’armari de cada aula. L’activitat comença al mes d’octubre, quan cada grup d’alumnes fa una visita a la biblioteca de l’institut, acompanyats d’un professor. Cada alumne tria lliurement el primer llibre que llegirà a l’Hora de lectura, el coordinador de biblioteca fa un llistat amb el llibres triats i els col·loca als armaris de cada aula.

Al mes de novembre comença l’Hora de lectura, seguint un calendari elaborat prèviament, de manera que aquesta hora sigui diferent cada setmana i vagi canviant de forma rotatòria. La dinàmica de l’activitat és que els alumnes llegeixen en silenci a la seva aula el llibre triat a la biblioteca. Una de les particularitats d’aquest Pla d’estímul de lectura és la implicació de tot el professorat, i de qualsevol matèria, en una activitat, la lectura, tradicionalment restringida a l’Àrea de llengua. El professorat encarregat també porta el seu llibre per tal de donar exemple amb la seva activitat lectora. Cada alumne disposa d’un quadern de seguiment de la lectura de manera que cada setmana va apuntant la pàgina a la qual ha arribat; en finalitzar el llibre ha de contestar breument unes preguntes i fer un dibuix relacionat amb la lectura. Quan un alumne acaba la lectura d’un llibre i en vol un altre, té dues possibilitats: bé pot anar a buscar-lo a la biblioteca a l’hora del pati, o bé agafar un dels que hi ha a la capsa de l’aula corresponent.

Al curs 11-12 es va introduir la novetat a 2n d’ESO que l’Hora de lectura anés lligada al crèdit de síntesi, anomenat Un llibre és un món. Després de llegir alguns llibres, els alumnes han de triar el llibre del qual faran el crèdit de síntesi. Cada grup (de dos o tres alumnes) ha de fer el seu dosier del crèdit de síntesi (de les matèries de català, castellà, anglès, dibuix, tecnologia i economia) i l’han de lliurar a finals del segon trimestre. Això propicia que molts alumnes vagin a la biblioteca per a buscar altres llibres que els puguin interessar més per fer el crèdit de síntesi.

Després d’aquesta explicació formal, convé que fem una reflexió sobre aquesta activitat, tant si ets alumne que està fent l’Hora de lectura aquest curs com si la vas fer en cursos anteriors. Et sembla profitosa? Creus que és interessant? Es podria millorar d’alguna manera? Quines reflexions faries? Quins suggeriments se t’acudeixen?

Us convido a fer els vostres comentaris per tal de millorar una activitat que intenta potenciar un dels aspectes més importants i interessants de l’ensenyament i (per què no?) de la vida: el plaer de la lectura.

Pau Navarro Jarque
Coordinador de la Biblioteca.

Raons per llegir

Raons per llegir (amb una, n’hi ha prou)

Al seu discurs de recepció del premi Nobel de literatura, l’escriptor en llengua jiddish Isaac Bashevis Singer va dir que tenia 500 raons per haver escrit llibres per a nens, però que, per estalviar temps, les resumiria en deu:

1. Els nens llegeixen llibres, no crítiques literàries.
2. Els nens no llegeixen per trobar la seva identitat.
3. Tampoc per lliurar-se de la seva culpa, saciar la seva set de rebel·lió o treure’s de sobre l’alienació.
4. No els importa la psicologia.
5. Tampoc els importa la sociologia.
6. No tracten d’entendre Kafka ni el Finnegans Wake. Llegeixen o no llegeixen.
7. Encara creuen en Déu, la família, els àngels, els dimonis, les bruixes, els follets, la lògica, la claredat, la puntuació i altres coses obsoletes com aquestes.
8. Els encanten les històries interessants, no comentaris, guies de lectura o notes a peu de pàgina.
9. Quan un llibre és avorrit, badallen sense cap tipus de vergonya o por de l’autoritat.
10. No esperen que l’escriptor que s’estimen sigui capaç de redimir la humanitat. Com són joves saben que aquestes coses no depenen d’ell. Solament els adults mantenen aquests tipus d’il·lusions infantils.

En aquell moment, davant dels reis de Suècia i de tantes personalitats reunides davant seu, Singer —que tenia quelcom de follet entremaliat com sap qui ha llegit el seu llibre Cuentos para niños— gaudia com un nen: s’havia lliurat a un dels plaers més antics de l’escriptura: la pasió per les llistes. (Les tauletes d’escriptura sumèria més antigues contenen llistes de ramat comprat i venut.) I a més ho feia igual que Moisès a les taules de la llei, prenent com a base el número 10 (els deu dits de la mà) i, per consegüent, escrivint un nou decàleg.

Aquesta pasió per organitzar en un llistat les raons, els motius, etc., del perquè de tot plegat, ha fet que molts lectors, per exemple, emprenguessin la tasca de recollir raons per llegir per tractar de respondre a preguntes com: Per què llegim? Quina  o quines són les raons per llegir i voler seguir llegint?

Quan a una entrevista a La Vanguardia (3 de gener de 2008), al gran Emili Teixidor, que fins i tot va escriure un llibre sobre el tema (La lectura i la vida), li van preguntar per què llegir, va contestar que per viure més i hi va afegir que si llegeixes, quedes maleït per a sempre (si de jove et pica l’interès per la lectura com si fos un mosquit, aquest interès va creixent amb tu i no t’abandona mai). A alguns aquest interès o apetit per les lletres se’ls obrirà amb els llibres prohibits, a altres amb els llibres recomanats per una persona estimada, a altres per una curiositat irrefrenable… No hi ha lleis generals.

En qualsevol cas, sabem que la lectura és un acte íntim, personal, un diàleg secret amb la persona que va escriure el llibre i que, per consegüent, hi ha tantes raons com llibres i lectors: cada lector sap bé quina és la raó per llegir cada llibre que llegeix (de vegades la raó s’esbrina immediatament, només començar la lectura; d’altres, però, es fa esperar una miqueta com si ens demanés paciència). I així, sense anar més lluny, a la xarxa tenim a mà un munt de pàgines que tracten de reunir aquestes raons.

Per exemple, la directora de la Revista CLIJ. Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil, Victoria Fernández, va contestar a la pregunta de per què llegim amb 33 raons, entre les quals hi són algunes de les més clàssiques: per aprendre, per detenir el temps, per descobrir el món, per riure, per plorar, per passar-ho bé, etc. (a la pàgina de la biblioteca del nostre institut  en trobareu algunes més que vam afegir-hi).

La periodista Millizen Uribe (“¡Manos al libro!… 10 razones para leer”), en Hoy Digital, publicació dominicana, abans de comentar deu raons per llegir, diu: “Abrir un libro, hojearlo, olerlo y leerlo tiene muchos beneficios. Los mismos apuntan en varias direcciones e incluyen desde mejorías de la salud mental hasta el desarrollo de habilidades de síntesis y análisis. ¡Y qué decir respecto a las ventajas de la ortografía! A continuación te citamos apenas diez de ellas. Luego de leerlas no habrá excusas válidas para no leer.”

Beatrice Massini, periodista i escriptora italiana, autora de llibres per a nens, ha escrit un llibre titulat 101 bones raons per llegir, amb raons gràfiques com aquestes:

Per acabar, aquests dies de mitjans d’octubre, quan acompanyem els nostres alumnes a la biblioteca de l’institut perquè triïn els llibres per llegir a l’hora de lectura, per sensibilitzar-los respecte a la importància de les biblioteques i dels llibres, els fem contestar un qüestionari sobre els seus hàbits lectors  on els demanem que ens diguin quines són les seves raons per llegir i veiem que uns llegeixen per gust, altres per aprendre, altres per alliberar la seva imaginació, etc.

Sabem, doncs, que hi ha moltes raons per llegir, sabem també que amb una n’hi ha prou, però quines són les teves?