Aula d’educació ambiental Isabel Muñoz

El passat 1 de desembre va ser inaugurada al Parc de Can Zam de la nostra ciutat una aula d’educació ambiental que porta el nom d’Isabel Muñoz Moreno (1957-2015), que havia estudiat el batxillerat i el COU al nostre institut. Amb motiu d’aquesta inauguració, hem considerat que seria bo que els nostres alumnes d’ara i, en general, els nostres conciutadans i visitants de fora sàpiguen qui va ser la Isabel i per què Santa Coloma ha volgut reconèixer aquesta dona, mestra i activista cívica i pedagògica, posant el seu nom a aquest nou espai de coneixement de la natura. 

Josep Miquel Lacasta, també exalumne del Puig Castellar, amic i company de la Isabel en nombroses iniciatives culturals i pedagògiques (Casal del Mestre, innovació educativa, projectes ciutadans…) ha escrit la següent presentació, que fem nostra.

Isabel Muñoz, mestra

Isabel Muñoz va ser mestra de Santa Coloma de Gramenet. Nascuda a Sevilla, la seva família va emigrar al barri del Raval quan ella tenia 6 anys.

La Isabel pot representar les dones d’una generació de colomenques que des d’un origen de famílies humils, emigrants a Catalunya, van accedir a estudis secundaris i després a la universitat. Aconseguir que els fills i filles d’aquestes famílies tinguessin una educació va ser una lluita dels immigrants colomencs que valoraven intensament l’educació com eina per a la millora individual i col·lectiva.

El seu origen social, així com el compromís que s’adquireix, producte de la necessitat de superar uns entorns desafavorits, fa que persones com la Isabel hagin generat canvis importants a la ciutat i a la professió docent.

Sense grans teories, però amb un treball continuat i perseverant, la Isabel ha estat ànima i motor de multiplicitat d’iniciatives educatives i culturals.

La seva passió pels temes relacionats amb la natura la va conduir a integrar el primer grup de ciències del Casal Mestre als anys 80 i donar-li, amb formes i projectes diversos, continuïtat durant més de 30 anys. “Santa Coloma Sona”, el “Congrés de ciències d’infantil i primària”, van ser alguns dels projectes que va esperonar darrerament. L’educació ambiental va ser una de les vessants de la seva acció pedagògica a Santa Coloma i a la FMRPC (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya). D’aquí l’oportunitat de dedicar-li aquest espai educatiu en un lloc tan emblemàtic de la ciutat com és el parc de Can Zam.

El voluntariat que va realitzar a l’escola Tanit del barri del Raval als darrers anys ha deixat una forta petjada. No és casualitat que l’actual equip docent del centre estigui desenvolupant un important projecte educatiu, escola Magnet amb aliança amb l’ICM, Institut de Ciències del Mar.

Recordar la Isabel Muñoz és recordar les mestres i dones d’una generació colomenca que han estat protagonistes de canvis transcendentals a la nostra ciutat, on l’educació pública ha estat vertebradora d’una consciència social participativa, col·laboradora i solidària.

Josep Miquel Lacasta

A més de ser un espai de referència educativa per al coneixement, l’estimació i el respecte de la biodiversitat del parc de Can Zam, al servei de la natura, de la ciutadania colomenca i de tots els visitants, l’aula d’educació ambiental Isabel Muñoz ja té engegat un programa d’activitats. Per exemple,  “el 16 de desembre s’hi farà un taller de pintures naturals. L’Associació Bosc de Llum farà que els participants viatgin al passat per descobrir com es poden crear pintures sostenibles amb productes naturals. El 13 de gener serà el torn de les plantes medicinals, ja que s’hi farà un taller d’infusions per tastar-les i conèixer les seves aplicacions, i el dia 20 l’aula es convertirà en el punt de partida d’un itinerari que recorrerà els entorns del parc fluvial per observar i identificar la fauna que hi viu…” (Judit Monclús, “La natura al teu abast: Can Zam estrena aula d’educació ambiental”, Aracriatures, 8 de desembre del 2018).

Des d’aquesta pàgina, volem afegir-nos al record de la Isabel Muñoz, la seva persona i el seu exemple professional, i agrairem als nostres lectors que la van conèixer que ens enviïn els seus records. I, al mateix temps que li desitgem una llarga i fructífera vida a aquesta aula d’educació ambiental, animem a tots els visitants que ens enviïn les experiències didàctiques que en coneguin, ja que fer servir aquest espai amb finalitats educatives és, al cap i a la fi, el millor homenatge que li podríem fer a la Isabel.

Biblioteques

Probablement heu anat algun cop a una biblioteca i heu fet ús dels seus múltiples serveis… o no hi heu anat mai?

Possiblement sabeu què és una biblioteca, quins serveis dóna, què s’hi pot fer, quina utilitat té el carnet de biblioteques públiques… o hi ha gent que no ho sap?

Però coneixeu bé les biblioteques més properes a vosaltres…? Ho podeu comprovar si continueu llegint.

Les biblioteques de Santa Coloma de Gramenet són uns espais propers als ciutadans i desenvolupen la seva tasca en estreta relació amb els diferents col·lectius i entitats colomenques. Són un punt de referència de primera línia per a la programació cultural de la ciutat. Tenen com a missió satisfer les necessitats d’informació, cultura, formació i oci dels ciutadans. Els seus principals objectius són fomentar la lectura i recolzar la formació contínua, ser l’accés immediat als serveis de lectura pública municipal i a les tecnologies de la informació, ser centres de referència quant a l’accés a la cultura i espais cabdals de trobada i intercanvi a la ciutat.

Santa Coloma disposa actualment de tres biblioteques públiques, que formen part de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona.

La Biblioteca Central va ser inaugurada l’any 1995 i està situada en un edifici de 2.120 m². Ofereix un fons de més de 70.000 documents, a més d’un fons local sobre el municipi i el Fons Joan Gomis de Solidaritat i Cooperació, que compta amb més de 3.000 documents de lliure accés. Té 18 ordinadors d’ús públic.

La Biblioteca Can Peixauet es va inaugurar l’any 2001 i ocupa 1365 m². El seu fons és d’uns 53.000 documents i està especialitzat en ciència-ficció i documents en xinès. Disposa de 13 ordinadors d’ús públic.

La Biblioteca Singuerlín – Salvador Cabré va ser inaugurada al 2010 i ocupa 1748 m². El seu fons és d’uns 32.000 documents. Té una sala d’actes habilitada per a la projecció de pel•lícules amb una capacitat per 250 persones, motivat pel fet que el seu fons especialitzat és de cinema d’autor i cinema documental. Disposa de 33 ordinadors d’ús públic.

La Biblioteca de l’Institut Puig Castellar és modesta si comparem les seves dades amb les biblioteques públiques, ja que el seu fons és d’uns 4000 documents i té 7 ordinadors d’ús públic. A l’hora del pati, de 10 a 10,30, és molt utilitzada per l’alumnat, en canvi, a les tardes, de 16 a 18 hores, encara no té un nivell d’utilització massa alt.

Finalment, saps què és Aladí? Si vols buscar un document (llibre, còmic, revista, publicació periòdica, pel·lícula, disc…) per saber si està en qualsevol de les biblioteques públiques de Santa Coloma de Gramenet o de tota la província de Barcelona, pots visitar el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, també anomenat Aladí.

Recorda que amb el mateix carnet pots demanar en préstec documents de qualsevol de les biblioteques públiques.

Altres enllaços d’interès:

      Pau Navarro (Coordinador  de la  Biblioteca del Puig Castellar)

L’hora de lectura

L’Hora de lectura és una activitat que es fa a l’institut Puig Castellar a 1r i 2n d’ESO i que es va iniciar el curs 2007-2008, dins d’un Pla d’estímul de la lectura (+llibres= +lliures), la qual cosa vol dir que ja l’ha realitzat tot l’alumnat de l’institut, perquè els alumnes que la van iniciar a 1r d’ESO són els que ara estan cursant 2n de batxillerat. Aquest fet pot ser un bon motiu per fer reflexions i valoracions sobre aquesta activitat, però abans pot anar bé que recordem breument què és l’Hora de lectura i com és actualment, ja que hi ha hagut alguns petits canvis en el seu funcionament al llarg d’aquests anys.

Aquesta activitat consisteix en una hora setmanal de lectura a l’aula amb llibres de la biblioteca, que estan en una capsa dins de l’armari de cada aula. L’activitat comença al mes d’octubre, quan cada grup d’alumnes fa una visita a la biblioteca de l’institut, acompanyats d’un professor. Cada alumne tria lliurement el primer llibre que llegirà a l’Hora de lectura, el coordinador de biblioteca fa un llistat amb el llibres triats i els col·loca als armaris de cada aula.

Al mes de novembre comença l’Hora de lectura, seguint un calendari elaborat prèviament, de manera que aquesta hora sigui diferent cada setmana i vagi canviant de forma rotatòria. La dinàmica de l’activitat és que els alumnes llegeixen en silenci a la seva aula el llibre triat a la biblioteca. Una de les particularitats d’aquest Pla d’estímul de lectura és la implicació de tot el professorat, i de qualsevol matèria, en una activitat, la lectura, tradicionalment restringida a l’Àrea de llengua. El professorat encarregat també porta el seu llibre per tal de donar exemple amb la seva activitat lectora. Cada alumne disposa d’un quadern de seguiment de la lectura de manera que cada setmana va apuntant la pàgina a la qual ha arribat; en finalitzar el llibre ha de contestar breument unes preguntes i fer un dibuix relacionat amb la lectura. Quan un alumne acaba la lectura d’un llibre i en vol un altre, té dues possibilitats: bé pot anar a buscar-lo a la biblioteca a l’hora del pati, o bé agafar un dels que hi ha a la capsa de l’aula corresponent.

Al curs 11-12 es va introduir la novetat a 2n d’ESO que l’Hora de lectura anés lligada al crèdit de síntesi, anomenat Un llibre és un món. Després de llegir alguns llibres, els alumnes han de triar el llibre del qual faran el crèdit de síntesi. Cada grup (de dos o tres alumnes) ha de fer el seu dosier del crèdit de síntesi (de les matèries de català, castellà, anglès, dibuix, tecnologia i economia) i l’han de lliurar a finals del segon trimestre. Això propicia que molts alumnes vagin a la biblioteca per a buscar altres llibres que els puguin interessar més per fer el crèdit de síntesi.

Després d’aquesta explicació formal, convé que fem una reflexió sobre aquesta activitat, tant si ets alumne que està fent l’Hora de lectura aquest curs com si la vas fer en cursos anteriors. Et sembla profitosa? Creus que és interessant? Es podria millorar d’alguna manera? Quines reflexions faries? Quins suggeriments se t’acudeixen?

Us convido a fer els vostres comentaris per tal de millorar una activitat que intenta potenciar un dels aspectes més importants i interessants de l’ensenyament i (per què no?) de la vida: el plaer de la lectura.

Pau Navarro Jarque
Coordinador de la Biblioteca.