Personatges

Alguns alumnes ens han demanat obrir una entrada al blog per poder dir quin personatge admiren. Es referien segurament a personatges famosos, a personatges actuals, del món de l’espectacle (músics, actors de cinema…) i de l’esport (futbolistes, tennistes…). Potser, però, no tothom tingui algun personatge d’actualitat  com a  objecte de la seva admiración; potser alguns, si parlessin de personatges dignes d’admiració, parlarien de personatges històrics o, en tot cas, no vinculats al món de l’espectacle (hi ha molts joves que admiren, per exemple, el treball o les idees dels activistes de Greenpace, del Che Guevara, de la Mare Teresa de Calcuta, de Richard Stallman, de Steve Jobs, de Jane Goodall, etc.). En qualsevol cas, és estrany no sentir admiració per altres persones: bé pels qui han fet una obra excepcional, singular, transcendent, sigui en el camp que sigui (ciència, societat, història, esport, art, etc.), bé pels qui tenen una personalitat molt destacada o capacitats o habilitats especials, etc.

En tot cas, deixem que siguin ells, els joves, quins ens expliquin quins personatges admiren i, sobretot, per què. Després, ja en parlarem.

Leyendas de Bécquer

Cada año, a lo largo del curso, se representan en la sala de actos de nuestro instituto diferentes adaptaciones de clásicos, tanto en catalán como en castellano. El pasado 22 de noviembre, la compañía Transeduca, especializada en programación teatral para centros escolares, representó para nuestros alumnos y para alumnos de otros institutos de Santa Coloma Leyendas de Bécquer en dos sesiones consecutivas.

Gustavo Adolfo Bécquer (Sevilla, 1836; Madrid, 1870) es uno de los autores más populares de la literatura española, tanto por su poesía lírica (Rimas), que marcó un hito en la tradición literaria hispánica por su intimismo y su sencillez expresiva, como por su obra narrativa en prosa (Leyendas), verdadero compendio de temas y motivos románticos (ruinas medievales, amores trágicos, naturaleza sombría, ambientes nocturnos, etc.).

En esta adaptación para el teatro de las Leyendas, para resaltar el carácter unitario entre la poesía y la narrativa de Bécquer, se incluye una de las rimas:

Una mujer me ha envenenado el alma,
otra mujer me ha envenenado el cuerpo;
ninguna de las dos vino a buscarme,
yo de ninguna de las dos me quejo.

Como el mundo es redondo, el mundo rueda.
Si mañana, rodando, este veneno
envenena a su vez, ¿por qué acusarme?
¿Puedo dar más de lo que a mí me dieron?

En cuanto a las leyendas, de las veintiocho que escribió Bécquer, los autores de esta adaptación, para captar mejor el interés del público juvenil, han preferido algunas de las más misteriosas e inquietantes (algunas de ellas de tema similar al de la rima citada): “¡Es raro!”, “Maese Pérez, el organista”, “El rayo de luna”, “El monte de las ánimas”, “Los ojos verdes”, etc.

Como es habitual en esta compañía teatral, al acabar el espectáculo los actores mantuvieron un coloquio con el público para aclarar el sentido de algunos aspectos del montaje relacionados con la escenografía, las dificultades de trasvasar un texto narrativo a un marco teatral, el carácter del teatro para escolares, etc.

Con la representación y con el coloquio, con el trabajo previo en el aula, con la realización de las fichas y con la posterior reflexión, los profesores del Departamento de Lengua Castellana esperan haber conseguido que sus alumnos se familiaricen con algunos de los motivos que inspiraron a un clásico de la literatura española y tengan curiosidad e interés por conocer mejor, de primera mano, las obras suyas, en prosa o en verso, que todavía no conozcan. En cualquier caso, ahora son ellos, los alumnos, los que tienen la palabra: ¿Quién quiere empezar?

Drets humans

El 10 de desembre es commemora l’aniversari de l’aprovació de la Declaració dels Drets Humans per les Nacions Unides. Aquesta data ha de ser cada any un motiu de commemoració, de reflexió i de balanç. És cert que s’ha avançat molt (malgrat que desigualment) en el coneixement, l’aplicació i el respecte dels Drets Humans; el camí, però, és molt llarg i encara queda molt perquè aquest coneixement arribi, en la pràctica, a tot arreu i perquè deixin de conculcar-se, totalment o parcialment, aquests drets i perquè s’apliquin plenament a totes les persones, independentment del seu origen, del seu sexe i de la seva edat. Per aquest motiu, perquè són prou conscients de la feina pendent, les professores d’Educació per a la Ciutadania del nostre institut treballen de valent perquè els alumnes, des dels més petits al més grans, coneguin, difonguin i lluitin per la defensa i l’aplicació d’aquests drets allà on es trobin. De moment, alguns alumnes han començat a exposar els seus treballs als taulons de les escales de l’institut, i la seva professora, Yolanda Moneo, ens ha fet arribar la següent presentació.

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món... Així comença el preàmbul a la Declaració de Drets Universals de l’ésser humà. Va ser aprovada per la Assemblea General de las Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. I en poques paraules es diuen moltes coses.

Els Drets Humans, tal com els coneixem avui, neixen com a reacció davant la barbàrie de començaments del segle XX, sobretot en relació a l’horror de l’holocaust nazi i les comunitats que s’hi van veure afectades; se’ls va prendre la dignitat, se’ls va maltractar i inclús se’ls hi va negar un dret fonamental que és el Dret a la vida. I no perquè sigui el primer que figura a la Declaració Universal dels Drets Humans, sinó perquè és el que condiciona els altres 29: Dret 3,- Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Des de la matèria d’Educació per la ciutadania ens vam proposar desglossar el sentit implícit en els 30 articles que conformen la Declaració i aprofundir en ells observant el seu compliment, si les lleis els avalen i valorant la necessitat que existeixi un document que ens recorda el valor de les persones.

Molt sovint ens oblidem que allò que reclamem per a nosaltres també tenen dret a reclamar-lo els altres. La sensibilització vers les problemàtiques alienes ha de formar part de l’educació de l’individu i volem col·laborar-hi en la mesura del possible. Conèixer i difondre els Drets que tenim forma part d’aquesta tasca. Val a dir que no és suficient amb saber que existeixen, també hauríem de fer el que calgui per fer que s’acompleixin. És una feina de grup denunciar els atemptats comesos contra allò que ens toca pel simple fet de ser éssers humans.

A l’institut hem confeccionat uns murals fent referencia als objectius inicials: donar a conèixer els drets més representatius de la Declaració de drets de l’Ésser humà i el ciutadà i denunciar amb ironia l’incompliment o negació dels mateixos. Trobareu als laterals de les escales uns cartells explicatius amb fotos i uns ninots que representen a les víctimes de la violació dels seus drets.

Per més informació podeu adreçar-vos a l’enllaç http://www.dretshumans.cat/ (Federació Catalana d’organitzacions No governamentals pels Drets Humans).

A partir d’aquí, tothom té la seva paraula a aquest blog per explicar els seus punts de vista sobre els Drets Humans i per denunciar les injusticies i els casos que aquests drets no siguin respectats. Esperem els vostres missatges.

 

L’antic Egipte

L’antic Egipte continua fascinant després de milers d’anys. Cada vegada que hi ha una exposició a qualsevol ciutat del món amb peces de l’antic Egipte es converteix en un fenomen cultural multitudinari. Deia un egiptòleg francès (Rougé) que si et picava de jove l’interès per les antiguitats egipcies, l’efecte de la picadura sempre aniria amb tu, no et deixaria mai. Per això els professors intenten que els seus alumnes coneguin el món antic i tinguin curiositat pels temes d’arqueologia, perquè saben que aquesta picadura és un estímul per al coneixement i la recerca.

Quan els visitants passegen, per exemple, per les sales del Museu Egipci de Barcelona, s’adonen que tenen davant seu, en un format petit però molt bé seleccionat i acurat, una bona representació d’antiguitats egipcies: escultures de faraons (Ramsès II, Akhenaton…), dels déus (Osiris, Sekhmet…), mòmies, retrats dels difunts sobre els taüds, ushebtis, jeroglífics, vasos canops, etc. Després, quan s’arriba a casa, un vol continuar llegint o investigant més i més sobre els mites, les creences, la història, la civilització, els costums i les formes de vida de la gent d’aquells temps.

Com que sabem que entre el nostre alumnat són molts els aficionats a l’egiptologia (veure comentaris d’altres visites: Visita al Museu Egipci 2003, Visita al Museu Egipci 2009, Personatges del món antic, El secreto de la Gran Pirámide) obrim aquesta entrada perquè tothom que vulgui ens enviï els seus comentaris, impressions i descobertes sobre el fascinant món de l’antic Egipte.

 

Instruments ancestrals

El passat 10 de novembre de 2011, el músic argentí Pablo Nahual va protagonitzar a la sala d’actes del nostre institut, l’Institut Puig Castellar, una sessió de música ètnica llatinoamericana davant de l’alumnat d’ESO. A més d’interpretar diverses peces, ens va parlar de l’origen de la música i ens va mostrar diferents instruments musicals de sorprenent qualitat artesana i d’una potent i variada sonoritat. Respecte a l’origen de la música, va explicar que els homes primitius, en sentir el cant dels ocells, van voler representar les seves melodies amb la pròpia veu i van originar el més antic dels instruments musicals, la veu humana. I en veure que aquest so natural era rítmic com l’aigua del riu que baixa de les muntanyes saltant per les pedres i com el vent que bufa i mou les fulles dels arbres, el van acompanyar de cops de diferents materials (branques, pedres, mandibules de cavalls, carbasses, beines…) i van descobrir així la música rítmica i la dansa. En un primer moment, aquesta música es feia servir als rituals màgics, segons va dir; després, però, el seu ús es va estendre a altres moments i pràctiques festives. Ens va mostrar com exemple dels instruments ancestrals llatinoamericans més primitius una pifilca, flauta típica del sud d’Argentina que fa una sola nota amb una alçada definida i que es continua utilitzant en algunes festes populars dels països andins.

Aquests instruments i altres semblants de canya van evolucionar quan els indígenes van comprovar que les canyes feien sons diferents segons la seva llargària (aquest seria l’origen de les escales musicals).

Al llarg de tota la sessió, que va resultar molt didàctica i animada, Pablo Nahual va continuar il·lustrant les seves explicacions amb històries mítiques i demostracions pràctiques de com sonaven els diferents instruments tradicionals que ens mostrava: sicus, quenas, tarcas, pincuyos, erquenchos, trompas, charangos, etc.

Com que hi vam veure que els assistents a l’audició s’ho passaven d’allò del més bé al mateix temps que aprenien i coneixien una part de la gran riquessa musical dels pobles llatinoamericans, els convidem ara que ens enviïn al blog les seves impressions i els seus comentaris. A veure qui s’anima primer.

Fobos-Grunt en situación crítica o cómo unos turistas con billete a Fobos se quedan en la órbita terrestre

Fobos-Grunt (Фобос-Грунт, literalmente ‘Fobos-Suelo’) es una ambiciosa sonda rusa que se ha lanzado este 8 de noviembre desde Baikonur.

Sonda Fobos-Grunt

La misión, que no es tripulada aunque transporta turistas vivos, pretende llegar a la órbita de Marte. Dejar allí el orbitador chino Yinghuo-1 (‘Luciérnaga-1’) que entre otros objetivos pretende estudiar el campo magnético de Marte y sus tormentas de arena. También debería desplegar en la superficie del planeta dos sondas MetNet, de fabricación finlandesa, que tendrán por objetivo estudiar la meteorología.

Pero Yinghuo-1 y MetNet no son más que agregados a la sonda principal. Fobos-Grunt pretende el más difícil todavía:

  1. Orbitar Fobos (una de las lunas de Marte)
  2. Aterrizar en su suelo
  3. Recoger 200g de regolito (200g de material de Fobos)
  4. Volver con las muestras a nuestro planeta

Y puesto que sería la primera vez que una sonda se acerca hasta Marte y vuelve se llevará a cabo el experimento LIFE. En el que se transportarán microorganismos para ver qué ocurre con ellos en un viaje de varios años lejos de la tierra.

Lanzamiento

La decadencia en la que ha caído la exploración espacial, saber que Marte siempre fue un infortunio para el programa espacial soviético y ahora para el ruso (curiosamente con Venus las sondas Venera tuvieron mucho más éxito) y lo ambicioso del proyecto ha creado muchísima expectación.

Los vídeos de Roskosmos en los que se puede ver el manipulado de la sonda para cargarla en el cohete Zenit-2SB. O la preparación del cohete para el lanzamiento permiten hacerse una idea de la dificultad técnica del proyecto.

Así es que cuando a las 21:16h se lanzó con éxito el cohete yo pensé buen viaje y me quedé tan contento.

Siguiente día

Pero la realidad es obstinada y al día siguiente nos encontramos con la noticia de que la sonda, una vez que el cohete la ha dejado en órbita terrestre, no ha logrado iniciar su camino hacia Marte.

Todavía no todo está perdido. Parece que existe un plazo entre 72 horas y un par de semanas durante el que sería posible intentar reparar el problema desde la tierra y reprogramar la sonda de manera remota.

Así es que en algún punto de Rusia debe haber científicos/técnicos rascándose la cabeza para intentar solucionar el problema y lamentando no tener la sonda más a mano. Sinceramente deseo que lo puedan solucionar y finalmente Fobos-Grunt continúe su viaje. El fallo, como siempre, algo relacionado con el software o la substitución de la computadora de Fregat (una de las etapas del cohete) por otra en la propia sonda.

¿Y los pasajeros?

Pues los pasajeros del experimento LIFE de momento siguen tan panchos en sus 30 contenedores del biomódulo.

Se trata de 10 tipos de organismo que viajan en 30 cápsulas (cada organismo está triplicado) y cubren los tres dominios de la vida: bacterias, eukariotas y arqueas. Se trata de organismos bien conocidos que tienen su genoma secuenciado y estudiado, de manera que (si logran volver) se puedan percibir anomalías causadas por su viaje. Evidentemente en la selección de los pasajeros se han primado aquellos extremófilos que tienen mayores posibilidades de sobrevivir. Wikipedia tiene una lista con los organismos en la que no pueden faltar los tardígrados.

Incertidumbre

¿Y a partir de ahora? pues expectación a ver si con muchísima suerte logran solucionar de forma remota el problema y Fobos-Grunt retoma su camino hacia Marte. Que la misión sea un más difícil todavía no evitará una gran frustración ante un fracaso tan temprano, y en tal caso además de quedarnos sin la información científica que hubieran aportado todos esos experimentos probablemente nos quedemos sin otros futuros que serán cancelados.

Muchas personas piensan que no tenemos recursos para la exploración espacial, que los recursos están mejor empleados en sistemas financieros basados en fraudes piramidales que deben ser rescatados. Yo creo que lo que no tenemos es voluntad de explorar el espacio y, ya puestos, de enviar a Fobos a unos cuantos responsables de que el mundo sea como es.

Y tú, ¿piensas que Fobos-Grunt continuará su camino? ¿Qué o a quién enviarías a Fobos en lugar de tardígrados?