Un blus per Amanda Gorman a la torre de Babel

A les escoles i instituts de Santa Coloma de Gramenet, com a altres llocs del món, estem acostumats a la diversitat d’orígens i de llengües de l’alumnat, i molts considerem aquesta diversitat una riquesa de la qual ens sentim orgullosos, com si totes les llengües fossin o poguessin ser nostres. Estimar les llengües és estimar la humanitat. Així que, quan ens arriben nous alumnes amb els quals no podem comunicar-nos en un primer moment per la diferència de llengua, els hi donem la benvinguda amb l’ajut d’alguna persona (traductors del servei municipal, un altre alumne o alumna del mateix origen…) perquè es trobi a gust al nostre centre sentint que estimem la seva llengua. I per això valorem molt l’ofici dels intèrprets i traductors: perquè són la mà estesa, els ponts que ens permeten comunicar-nos amb gent de diferents procedències, eixamplen la nostra universalitat i ens apropen a l’alumnat nouvingut i a les seves famílies. Així ho reconeix, per exemple, l’himne del nostre centre, l‘Institut Puig Castellar. “Estudiants del món/ que ens fan universals./ Gent que ve de lluny/ per veure’ns tots iguals”, un himne compost i escrit per Víctor Obiols/ Víctor Bocanegra, un cantant, poeta i traductor que, sense pretendre-ho, s’ha vist envoltat aquests darrers mesos en una inversemblant polèmica internacional sobre qui pot traduir a qui. Davant d’aquesta polèmica, li hem demanat al Víctor Bocanegra, amic i col·laborador del Puig Castellar des de fa quasi trenta anys, que ens en faci cinc cèntims, d’aquesta polèmica, de la seva resposta i de la d’altres traductors, alguns dels quals, molt generosament, han volgut participar al projecte de construir un altre pont al riu de les cultures, un pont per on puguin passar totes les persones que vulguin conèixer aquests blues per Amanda Gorman.

F. Gallardo

La torre de Babel de Pieter Brueghel el Vell (1563)

La festa ha de ser del llenguatge
Per resumir molt un afer que m’ha tingut entretingut (amb moments de diversa temperatura emocional) aquest darrer mes i mig, i per al lector d’aquesta notícia que no hagi estat al cas: com a traductor professional (més de trenta anys en l’ofici), vaig rebre l’encàrrec de traduir al català el poema The Hill We Climb d’Amanda Gorman, la jove poeta afroamericana que havia estat convidada a la investidura del nou president nord-americà, Joe Biden. Ho vaig fer amb la celeritat requerida, i vaig lliurar la traducció (El puig que enfilem). Al cap de poc vaig rebre amb sorpresa el rebuig de l’encàrrec. Els nord-americans volien un altre perfil de traductora: dona, activista i, preferiblement, negra. Jo, com a home, blanc i madur, quedava descartat, com ja va succeir a Holanda amb l’escriptora, blanca i no-binària, Marieke Lucas Rijneveld. Ell/a va triar respondre amb un poema a Amanda Gorman. Això em va inspirar a compondre també una resposta, en el meu cas en forma de cançó, que és també un ofici musical i poètic (un art i una tècnica alhora) que també fa anys que practico. I així va néixer “El blus de l’Amanda”. És una cançó de lloança de la fraternitat universal, de conciliació de totes les diferències, una oda a la diversitat (tal com jo també he interpretat el missatge del poema de Gorman), i és, sobretot, un elogi de la traducció, que és sempre una eina per bastir ponts entre persones i cultures, un instrument per tal que es produeixi la màgia de la comunicació. En la cançó he forjat la metàfora de l’istme, la llenca de terra que uneix continents, amb el qual m’identifico, enfront de l’illa, la terra isolada, envoltada de mar i de difícil accés. L’amic traductor (i traductòleg) Juan Gabriel López Guix va oferir-se a fer la traducció castellana per als subtítols, i vam pensar que potser podíem ampliar el ventall de versions per facilitar subtítols a diverses comunitats lingüístiques. En Gabriel, que té contactes arreu del món en el gremi, va oferir la proposta, i la sorpresa ha estat que més de vint traductors/es, de gran qualitat, per cert, s’han unit al projecte amb entusiasme, i el videoclip que aparegui a la Xarxa tindrà un menú de subtitulatge impressionant. Que es pugui seguir la lletra de la cançó en turc, islandès, esperanto, coreà… i tantes altres, més les que es vulguin afegir en el camí, és un triomf de la traducció, un cant a la diversitat d’idiomes, una festa del llenguatge.

Agraeixo als editors del Blog del Puig que hagin volgut fer-se ressò d’aquest fenomen. I quan estigui acabat el videoclip, m’agradarà que es pugui penjar i compartir amb els seus lectors.

Víctor Obiols

Amanda Gorman (2017), autora del poema The Hill We Climb (2021)

Text original en català:

Amanda

Amanda
Vull fer-te una corranda
Però quan m’hi poso
L’ànima em vibra
No sé què em passa
Que em surt un blus.

Amanda
Si pacta sunt servanda
Com és que em deixes
No soc una illa
Que soc un istme …
I et canto un blus.

Sortirem de l’ombra
Ardents i sense por
La llum l’encomanes
I saps escombrar la foscor.

Amanda
Vull fer-te una corranda
Però quan m’hi poso
L’ànima em vibra
No sé què em passa
Que em surt un blus.

Món divers de tots colors
Harmonia i goig
Benvolents i ben plantats
Deixem lluny el tràngol atroç

Amanda
Vull fer-te una corranda
Però quan m’hi poso
L’ànima em vibra
No sé què em passa
Que em surt un blus.

Amanda
Si pacta sunt servanda
Com és que em deixes
No soc una illa
Que soc un istme …
I et canto un blus.

Sortirem de l’ombra
Ardents i sense por
La llum l’encomanes
I saps escombrar la foscor.

Amanda
Vull fer-te una corranda
Però quan m’hi poso
L’ànima em vibra
No sé què em passa
Que em surt un blus.

Víctor Bocanegra

Relació de traduccions rebudes fins al moment: castellà, eusquera, gallec, francès, anglès, portuguès, hongarès, polonès, turc, japonès, esperanto, islandès, xinès, àrab, rus, neerlandès, grec, coreà, búlgar, finès, italià, llatí, ucraïnès, escocès, hebreu, romanès, wòlof, armeni, georgià i alemany. Oferim a continuació una primera mostra d’aquestes traduccions; més endavant tindrem la resta.

Traducció al castellà:

Amanda
(Traductor: Juan Gabriel López Guix)

Amanda,
te quiero hacer una corranda.
Cuando lo intento,
me vibra el alma,
no sé qué pasa,
que sale un blues.

Amanda,
si pacta sunt servanda
cómo me dejas.
Yo no soy isla,
que soy un istmo…
Te canto un blues.

Saldremos de la sombra,
ardientes y valientes.
De luz nos inyectas
y así barres las tinieblas.

Amanda,
te quiero hacer una corranda.
Cuando lo intento,
me vibra el alma,
no sé qué pasa,
que sale un blues.

Múltiple mundo multicolor,
armonía y gozo,
benévolos y hermosos,
atrás quede el trance atroz.

Amanda,
te quiero hacer una corranda.
Cuando lo intento,
me vibra el alma,
no sé qué pasa,
que sale un blues.

Amanda,
si pacta sunt servanda
cómo me dejas.
Yo no soy isla,
que soy un istmo…
Te canto un blues.

Saldremos de la sombra,
ardientes y valientes.
De luz nos inyectas
y así barres las tinieblas.

Amanda,
te quiero hacer una corranda.
Cuando lo intento,
me vibra el alma,
no sé qué pasa,
que sale un blues.

Traducción: Juan Gabriel López Guix

Traducció a l’eusquera:

Amanda
(Traductor: Manu López Gaseni)

Amanda,
bertso bat doakizu;
baina, jartzean,
arima ikaran,
ez dakit zertan,
blues bat datorkit.

Amanda,
baldin pacta servanda,
nola uzten nauzu?
Ez naiz irla bat
istmo bat baizik…
ta blues bat doakizu.

Itzaletatik libre,
sutsu ta adoretsu.
Kutsatzen duzu argia,
ta ilunpea ezabatu.

Amanda,
bertso bat doakizu;
baina, jartzean,
arima ikaran,
ez dakit zertan,
blues bat datorkit.

Mundu margo aniztuna,
harmonia, bozkario,
onberak, dotoreak,
bazter dezagun gaitzena!

Amanda,
bertso bat doakizu;
baina, jartzean,
arima ikaran,
ez dakit zertan,
blues bat datorkit.

Amanda,
baldin pacta servanda,
nola uzten nauzu?
Ez naiz irla bat
istmo bat baizik…
ta blues bat doakizu.

Itzaletatik libre,
sutsu ta adoretsu.
Kutsatzen duzu argia,
ta ilunpea ezabatu.

Amanda,
bertso bat doakizu;
baina, jartzean,
arima ikaran,
ez dakit zertan,
blues bat datorkit.

Itzulpena: Manu López Gaseni

Traducció al gallec:

Amanda
(Traductors: Hermes Salceda & Xina Vega)

Amanda
Quero facerche unha corranda
Pero cando me poño
Vibrame a alma
Non sei que teño
náceme un blues.

Amanda
Se pacta sunt servanda
Como é que me deixas
Non son unha illa
Eu son un istmo
E cántoche un blues.

Sairemos da sombra
Ardentes e sen medo
A luz convocas
Ti sabes varrer as tebras.

Amanda
Quero facerche unha corranda
Pero cando me poño
Víbrame a ialma
Non sei que teño
Náceme un blues.

Mundo diverso multicolor
harmonía e gozo
benignos e fermosos
Lonxe deixemos o transo atroz.

Amanda
Quero facerche unha corranda
Pero cando me poño
Vibrame a alma
Non sei que teño
náceme un blues.

Amanda
Se pacta sunt servanda
Como é que me deixas
Non son unha illa
Eu son un istmo
E cántoche un blues.

Sairemos da sombra
Ardentes e sen medo
A luz convocas
Ti sabes varrer as tebras.

Amanda
Quero facerche unha corranda
Pero cando me poño
Víbrame a ialma
Non sei que teño
Náceme un blues.

Tradución: Hermes Salceda e Xina Vega

Traducció al francès:

Amanda
(Traductora: Anne-Hélène Suárez)

Amanda,
J’veux t’faire une corranda
Mais quand j’m’y mets
Mon âme vibre
Qu’est-ce qui me prend
Et j’fais un blues.

Amanda
Si pacta sunt servanda
Pourquoi tu m’quittes
J’suis pas une île,
Je suis un isthme…
Je t’chante un blues.

Nous sortirons de l’ombre,
Ardents et sans peur
Tu infuses la lumière
Tu sais balayer les ténèbres.

Amanda,
J’veux t’faire une corranda
Mais quand j’m’y mets
Mon âme vibre
Qu’est-ce qui me prend
Et j’fais un blues.

Monde varié, multicolore
Harmonie et joie
Bienveillants, bien balancés
Laissons loin cette passe atroce

Amanda,
J’veux t’faire une corranda
Mais quand j’m’y mets
Mon âme vibre
Qu’est-ce qui me prend
Et j’fais un blues.

Amanda
Si pacta sunt servanda
Pourquoi tu m’quittes
J’suis pas une île,
Je suis un isthme…
Je t’chante un blues.

Nous sortirons de l’ombre,
Ardents et sans peur
Tu infuses la lumière
Tu sais balayer les ténèbres.

Amanda,
J’veux t’faire une corranda
Mais quand j’m’y mets
Mon âme vibre
Qu’est-ce qui me prend
Et j’fais un blues.

Traduction: Anne-Hélène Suárez

Traducció a l’anglès:

Amanda
(Traductor: Víctor Obiols)

Amanda
I want to sing you a ballad
But when I try to
My soul begins to shudder
And I don’t know what happens
But it turns into a blues.

Amanda
If pacta sunt servanda
How come you leave me
On my own island?
When I’m an isthmus
And I’m singing you a blues.

We’ll come out of the shadows
Fearless, full of ardour.
You cast light all around us
And sweep away the gloom.

Amanda
I want to sing you a ballad
But when I try to
My soul begins to shudder
And I don’t know what happens
But it turns into a blues.

A world of every colour
Of harmony and bliss
Good and beautiful people,
Let’s put behind us the belly of the beast…

Amanda
I want to sing you a ballad
But when I try to
My soul begins to shudder
And I don’t know what happens
But it turns into a blues.

Amanda
If pacta sunt servanda
How come you leave me
On my own island?
When I’m an isthmus
And I’m singing you a blues.

We’ll come out of the shadows
Fearless, full of ardour.
You cast light all around us
And sweep away the gloom.

Amanda
I want to sing you a ballad
But when I try to
My soul begins to shudder
And I don’t know what happens
But it turns into a blues.

Translation: Víctor Obiols

Traducció al portugués:

Amanda
(Traducció: Rita da Costa)

Amanda,
ia fazer-te uma corranda,
mas quando tento
a minha alma vibra,
não sei o que se passa,
que me sai um blues.

Amanda,
se pacta sunt servanda,
porque me deixas?
Não sou uma ilha,
mas sim um istmo…
e canto-te um blues.

Vamos sair das trevas
ardentes, sem nada temer.
A luz tu espalhas
e a escuridão sabes varrer.

Amanda,
ia fazer-te uma corranda,
mas quando tento
a minha alma vibra,
não sei o que se passa,
que me sai um blues.

Mundo diverso de todas as cores,
harmonia e festa.
Benevolentes e belos,
deixamos longe a barriga da besta.

Amanda,
ia fazer-te uma corranda,
mas quando tento
a minha alma vibra
não sei o que se passa,
que me sai um blues.

Amanda,
se pacta sunt servanda,
porque me deixas?
Não sou uma ilha,
mas sim um istmo…
e canto-te um blues.

Vamos sair das trevas
ardentes, sem nada temer.
A luz tu espalhas
e a escuridão sabes varrer.

Amanda,
ia fazer-te uma corranda,
mas quando tento
a minha alma vibra,
não sei o que se passa,
que me sai um blues.

Tradução: Rita da Costa

Traducció a l’hongarès:

Amanda
(traductora: Eszter Orbán)

Amanda,
Neked szól ez a corranda,
Mikor nekilátok,
Rezdül a lelkem.
Nem tudom, mi ütött belém,
Hogy végül blues lesz belőle.

Amanda,
Ha pacta sunt servanda,
Hogy hagyhatsz el?
Nem vagyok sziget,
földszoros vagyok…
Egy blues-t dúdolok neked.

Kilépünk a homályból,
Szenvedélyesen, félelem nélkül,
Fényt árasztasz felénk és
Elsöpröd a sötétséget.

Amanda,
Neked szól ez a corranda,
Mikor nekilátok,
Rezdül a lelkem.
Nem tudom, mi ütött belém,
Hogy végül blues lesz belőle.

Sokszínű, tarka világ,
Harmónia és öröm,
Mind jók vagyunk és szépek,
Hagyjuk hátra a rút pillanatokat.

Amanda,
Neked szól ez a corranda,
Mikor nekilátok,
Rezdül a lelkem.
Nem tudom, mi ütött belém,
Hogy végül blues lesz belőle.

Amanda,
Ha pacta sunt servanda,
Hogy hagyhatsz el?
Nem vagyok sziget,
földszoros vagyok…
Egy blues-t dúdolok neked.

Kilépünk a homályból,
Szenvedélyesen, félelem nélkül,
Fényt árasztasz felénk és
Elsöpröd a sötétséget.

Amanda,
Neked szól ez a corranda,
Mikor nekilátok,
Rezdül a lelkem.
Nem tudom, mi ütött belém,
Hogy végül blues lesz belőle.

Fordítás: Orbán Eszter

Traducció al polonès:

Amando
(Traductora: Agata Orzeszek)

Amando
Chciałbym Ci napisać corrandę,
Lecz gdy tylko zaczynam
Dusza mi drży
I nie wiem, czemu,
Ale wychodzi mi blues.

Amando
Jeśli pacta sunt servanda,
To czemu mnie porzucasz?
Nie jestem wyspą
Jestem przesmykiem…
Dlatego śpiewam Ci bluesa

Wyjdziemy z cienia
Płonący i nieustraszeni
Bije z Ciebie światło,
Co rozprasza ciemności.

Amando
Chciałbym Ci napisać corrandę,
Lecz gdy tylko zaczynam
Dusza mi drży
I nie wiem, czemu,
Ale wychodzi mi blues.

Wyjdziemy z cienia
Płonący i nieustraszeni
Bije z Ciebie światło,
Co rozprasza ciemności.

Amando
Chciałbym Ci napisać corrandę,
Lecz gdy tylko zaczynam
Dusza mi drży
I nie wiem, czemu,
Ale wychodzi mi blues.

Amando
Jeśli pacta sunt servanda,
To czemu mnie porzucasz?
Nie jestem wyspą
Jestem przesmykiem…
Dlatego śpiewam Ci bluesa

Wyjdziemy z cienia
Płonący i nieustraszeni
Bije z Ciebie światło,
Co rozprasza ciemności.

Amando
Chciałbym Ci napisać corrandę,
Lecz gdy tylko zaczynam
Dusza mi drży
I nie wiem, czemu,
Ale wychodzi mi blues.

Tłumaczenie: Agaty Orzeszek

Traducció al turc:

Amanda
(Traductora: Esra Kılıç)

Amanda,
Bir türkü yazmak istiyorum sana.
Ancak bunu yapmaya koyulunca
Titriyor birden ruhum
Bilmiyorum ne oluyor bana
Bir blues çıkıveriyor ortaya.

Amanda,
Varsa şayet ahde vefa
Nasıl bırakırsın beni
Bir ada değilim ben
Boğazıyım karanın…
Ve bir blues söylüyorum sana.

Çıkarız gölgelerden nasılsa
Ateşli ve korkusuzca
Bulaştırırsın bize ışığını
Bilirsin süpürmeyi karanlığı.

Amanda,
Bir türkü yazmak istiyorum sana.
Ancak bunu yapmaya koyulunca
Titriyor birden ruhum
Bilmiyorum ne oluyor bana
Bir blues çıkıveriyor ortaya.

Çok renkli dünya
Uyum içinde ve keyifli
Yüce gönüllü ve görkemli
Kalsın geride o berbat çıkmaz.

Amanda,
Bir türkü yazmak istiyorum sana.
Ancak bunu yapmaya koyulunca
Titriyor birden ruhum
Bilmiyorum ne oluyor bana
Bir blues çıkıveriyor ortaya.

Amanda,
Varsa şayet ahde vefa
Nasıl bırakırsın beni
Bir ada değilim ben
Boğazıyım karanın…
Ve bir blues söylüyorum sana.

Çıkarız gölgelerden nasılsa
Ateşli ve korkusuzca
Bulaştırırsın bize ışığını
Bilirsin süpürmeyi karanlığı.

Amanda,
Bir türkü yazmak istiyorum sana.
Ancak bunu yapmaya koyulunca
Titriyor birden ruhum
Bilmiyorum ne oluyor bana
Bir blues çıkıveriyor ortaya.

Çevirmen: Esra Kılıç

Traducció al japonès:

アマンダ
(Traductors: Keiko Takahashi & Jordi Fibla)

アマンダ
お前に ひとつの唄「コランダ」を創りたいと思う。
ただ、創ろうとすると 魂がゆさぶられる。
どうしたことか 解らないが、浮かぶのは ブルースだけだ。

アマンダ
もしお前が 「合意は 守らなければならない」に 賛成するのならば、なぜ俺を捨てるのか。
俺は 離れ小島ではなく 陸続きの地峡なのだ…
それじゃぁ お前に ブルースでも 唄うよ。

暗雲から抜け出そう、情熱を持って且つ 果敢に。
お前から 受ける 楽観的な明るさで この闇を拭い去ろう。

アマンダ
お前に ひとつの唄「コランダ」を創りたいと思う。
ただ、創ろうとすると 魂がゆさぶられる。
どうしたことか 解らないが、浮かぶのは ブルースだけだ。

多様性、調和、逸楽、慈善心に満ちた 美しい世界。
そして 凄惨なトランス(脱魂)状態を あとにしよう。

アマンダ
お前に ひとつの唄「コランダ」を創りたいと思う。
ただ、創ろうとすると 魂がゆさぶられる。
どうしたことか 解らないが、浮かぶのは ブルースだけだ。

アマンダ
もしお前が 「合意は 守らなければならない」に 賛成するのならば、なぜ俺を捨てるのか。
俺は 離れ小島ではなく 陸続きの地峡なのだ…
それじゃぁ お前に ブルースでも 唄うよ。

暗雲から抜け出そう、情熱を持って且つ 果敢に。
お前から 受ける 楽観的な明るさで この闇を拭い去ろう。

アマンダ
お前に ひとつの唄「コランダ」を創りたいと思う。
ただ、創ろうとすると 魂がゆさぶられる。
どうしたことか 解らないが、浮かぶのは ブルースだけだ。

髙橋啓子 Jordi Fibla 訳

La guerra de los pobres

Reseña de Éric Vuillard, La guerra de los pobres, Barcelona: Tusquets, 2020 (edición original 2019), 94 páginas, traducción de Javier Albiñana (en catalán, La guerra dels pobres, Edicions 62, traducción de Jordi Martin Lloret).

«A su padre lo habían ahorcado. Había caído al vacío como un saco de grano. Tuvieron que cargarlo a hombros por la noche, y después enmudeció, la boca llena de tierra. Entonces todo ardió. Los robles, los prados, los ríos, los galios de los taludes, la tierra pobre, la iglesia todo. Él [Thomas Müntzer] tenía once años». Con estas palabras (de prosa concisa y envidiable) abre Éric Vuillard, el autor de El orden del día, 14 de Julio, La batalla de Occidente y Tristeza de la tierra, su nueva novela. Con el estilo, la forma y la base histórica firme a los que nos tiene acostumbrados.

Trece breves capítulos (de 5 o 6 páginas, a veces menos). El más extenso, y para mí el más logrado, «Dios y el pueblo hablan el mismo idioma.»

Un pequeño avance (de la contraportada) donde se nos habla de un predicador, protagonista de la novela, que solo quería justicia: «Año 1524: los campesinos se sublevan en el sur de Alemania. El levantamiento se extiende, gana rápidamente adeptos en Suiza y Alsacia. En medio del caos destaca una figura, la de un teólogo, un joven que lucha junto a los insurgentes. Se llama Thomas Müntzer. Su vida es terrible y novelesca. Pese a su trágico final, similar al de sus seguidores, fue una vida que merecía vivirse, y merecía, por tanto, que alguien la contara». Ernest Bloch recuerda su Thomas Müntzer, teólogo de la revolución, y piensa: momento de leer o releer los Tratados y sermones de Müntzer y La guerra campesina en Alemania de Engels.

(Dicho sea entre paréntesis. Francisco Fernández Buey solía recordar el siguiente paso de «La universidad y la división del trabajo» de Sacristán: «Hoy [1969] es útil subrayar que la utopía puede ser reaccionaria, y, sobre todo, que lo es indefectiblemente cuando la proclaman no hambrientos semianalfabetos-iluminados, sino caballeros letrados instalados confortablemente en este topos, en esta sociedad y cautos en sumo grado en cuanto a tomar riesgos para cambiarla. Thomas Müntzer perdió la vida por su utopía; Th. W. Adorno –y es un ejemplo particularmente digno– ganó con la suya cátedra e instituto»).

Thomas Müntzer (1489-1525)

Pero no sólo Vuillard nos habla de Müntzer. Hay un cordón que enlaza. También de John Wyclif: «Ya puestos a discurrir locuras, declaró que la esclavitud es un pecado. Luego afirmó que el clero debía vivir en lo sucesivo conforme a la pobreza evangélica. Por último, para acabar de hacer la puñeta a la gente, repudió la transustanciación, pues la consideró una aberración mental. Y, como colofón, concibió su más terrible idea, y propugnó la igualdad entre los hombres». Roma le condenó. «Más de cuarenta años después de su muerte, condenado por el concilio de Constanza, se exhumó su cadáver, se quemaron sus huesos. Seguían profesándole el odio tenaz». Y de John Ball, campesino, discípulo de Wyclif: «Se desconoce la fecha de su nacimiento, no se sabe nada de sus padres, casi nada de él. Su rastro se pierde en el torrente de los destinos anodinos. Hacia 1370 comienza a deambular por las campiñas, a lo largo de los verdeantes valles, entre las colinas. Transita de granja en granja, de aldea en aldea; predica contra los poderosos y los ricos, se dirige a los vagabundos, a los rústicos, a los mendigos». Tiempo después, será detenido, e inmediatamente ahorcado, descuartizado. «No volverá a plantearse la anulación de la poll tax, y la servidumbre no se abolirá hasta pasados doscientos años». Otro olvidado: Wat Tyler: «[…] lleva su hija a casa, la porta en brazos como un cadáver. Se la confía a sus vecinos, y corre, corre por el bosque. Llega al camino y se acuclilla, sin aliento. Se pregunta si el hombre [el recaudador que había arrancado el vestido de su hija “la arroja a un camastro y se cobra. La chica tiene quince años. Es bonita. Ella en sí es el valor. Pero la progenitura de los pobres lo vale nada”] habrá pasado ya, pero no bien se lo pregunta oye el martilleo de un galope… Llega el jinete, Wat Tyler se arroja al camino, alza el brazo ¡y golpea!». Ball y Tyler se encarnan en Cade: «Una noche, Jack Cade busca refugio en un jardín, una sombra avanza, brilla un cuchillo en la oscuridad; el rebelde no es ya más que cadáver». No acaba aquí la cosa. «De inmediato todo se reanuda en Sussex. John y William Merfold llaman a dar muerte a la nobleza y a los curas. Durante el otoño, sus hombres armados con garrotes se reúnen y, en Robertsbridge, impiden al clero que recaude su diezmo, en Eastbourne se sublevan contra el elevado arriendo de las tierras. Rechazan el orden social. A base de milicias, batidas y ahorcamientos, su revuelta será reprimida.»

«Una sesentena de página de ritmo imparable y depuradas de todo lo superfluo», ha señalado Baptiste Liger en Lire. Efectivamente: ritmo imparable, nada superfluo. «Una pequeña obra maestra densa y afilada como un machete. La guerra de los pobres es la historia de una realidad actual que, al mismo tiempo, quema, enfría y desconcierta», ha comentado Grégoire Leménager en Le Nouvel Observateur. Dejemos la metáfora del machete. Tampoco Leménager anda desencaminado.

La portada, a la altura de las circunstancias: No harás nada con clamar, pincel con aguada gris y negra, Francisco de Goya y Lucientes.

Cierra Vuillard con estas palabras: «Una mirada. Un rostro. Una piel. De repente cae el hacha y troncha el cuello [de Müntzer]. ¡Oh!, qué pesada es una cabeza, dos o tres kilos de huesos y de puré. ¡Y cómo salpica la sangre! Empapelarán su cabeza. Arrastrarán su cuerpo por el estrado y lo arrojarán a los perros. La juventud nunca se acaba, el secreto de nuestra igualdad es inmortal, y la soledad, fabulosa. El martirio es una trampa para los oprimidos, sólo es deseable la victoria». Nos la cantará, anuncia. Estamos esperando.

En resumen: no se lo pierdan. Lean… y relean.

Salvador López Arnal

(El Viejo Topo, abril de 2021)