La meva història

Obrim aquesta pàgina amb l’objectiu que els alumnes del nostre institut que així ho vulguin ens expliquin una història personal, una experiència seva o una lliçó que hagin après a la vida.

Jo vinc del Panjab…

Jo vaig néixer a l’Índia, i hi vaig estar allà durant dos anys i mig. En aquell temps ja havia fet força amics i se m’havia fet difícil deixar-los enrere.
En el meu primer dia de classe al nou continent, em vaig sentir més perduda que mai; només distingia desconeguts, i no entenia pas la llengua que parlaven (és clar, la meva llengua materna era el panjabi). Els meus primers passos al nou continent, se’m van fer força complicats; però fil per randa havia començat a acostumar-me a les noves condicions (però no va ser gens fàcil).
Ara aprecio els avantatges (i desavantatges) en fer el canvi de continent, un dels quals és el fet d’aprendre noves llengües. Ja que, si no, desconeixeria el català i el castellà; i un dels avantatges que té el saber tantes llengües és l’ajuda que pots oferir a altres persones amb els teus coneixements lingüístics (traduint-los les coses perquè les entenguin). Però també va haver-hi desavantatges, com per exemple la manca de familiars propers.
Tot i això, hi ha una cosa que valoro molt, que és el fet dels nous coneixements adquirits.

Kavnoor Kaur (1r d’ESO)

“El Panjab (en panjabi ਪੰਜਾਬ, en hindi पंजाब) és un estat del nord-est de l’Índia, a la frontera amb el Pakistan. Té una superfície de 50.362 km² i una població de 24.289.296 habitants (l’any 2001). La capital és Chandigar, tot i que la ciutat principal és Ludhiana. La llengua oficial és el panjabi i la religió majoritària, practicada per un 60% de la població, el sikhisme.” (Viquipèdia)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *