Arxiu de la categoria: Autoconeixement

La meva història

Publicat el per
Respon

Obrim aquesta pàgina amb l’objectiu que els alumnes del nostre institut que així ho vulguin ens expliquin una història personal, una experiència seva o una lliçó que hagin après a la vida.

Jo vinc del Panjab…

Jo vaig néixer a l’Índia, i hi vaig estar allà durant dos anys i mig. En aquell temps ja havia fet força amics i se m’havia fet difícil deixar-los enrere.
En el meu primer dia de classe al nou continent, em vaig sentir més perduda que mai; només distingia desconeguts, i no entenia pas la llengua que parlaven (és clar, la meva llengua materna era el panjabi). Els meus primers passos al nou continent, se’m van fer força complicats; però fil per randa havia començat a acostumar-me a les noves condicions (però no va ser gens fàcil).
Ara aprecio els avantatges (i desavantatges) en fer el canvi de continent, un dels quals és el fet d’aprendre noves llengües. Ja que, si no, desconeixeria el català i el castellà; i un dels avantatges que té el saber tantes llengües és l’ajuda que pots oferir a altres persones amb els teus coneixements lingüístics (traduint-los les coses perquè les entenguin). Però també va haver-hi desavantatges, com per exemple la manca de familiars propers.
Tot i això, hi ha una cosa que valoro molt, que és el fet dels nous coneixements adquirits.

Kavnoor Kaur (1r d’ESO)

“El Panjab (en panjabi ਪੰਜਾਬ, en hindi पंजाब) és un estat del nord-est de l’Índia, a la frontera amb el Pakistan. Té una superfície de 50.362 km² i una població de 24.289.296 habitants (l’any 2001). La capital és Chandigar, tot i que la ciutat principal és Ludhiana. La llengua oficial és el panjabi i la religió majoritària, practicada per un 60% de la població, el sikhisme.” (Viquipèdia)

Abans que acabi el curs…

Publicat el per
44

Al febrer de 2011, un colla d’amics de Nova Orleans va decidir de posar en marxa al seu barri un experiment. Van agafar el mur d’una casa abandonada i el van cobrir amb guix. Després, van pintar en fileres la frase “Before I die I want to _______” i van deixar al costat algunes caixes de guixos.

El dia següent, en tornar al lloc dels fets, van trobar que veïns i passejants, de manera espontània, havien acceptat el repte d’omplir els buits amb les seves aspiracions personals i de compartir-les amb els altres. Pocs mesos després, aquest experiment es va repetir a altres ciutats d’Amèrica del Nord (Washington, Nova York, Vancouver, Santa Cruz…), i finalment a la resta del planeta. Avui, altres murs semblants han aparegut a més d’una vintena de països i en més de 10 llengües distintes. Podeu conèixer la història sencera a la seva pàgina: http://beforeidie.cc.

Enguany, al 2n curs d’Administració i Finances vam començar el curs volent també afegir-nos a la iniciativa. Tot i així, la idea d’expressar les nostres aspiracions abans de morir ens semblava poc concreta i massa grisa. Així que, inspirats per la manera en què un institut holandès li havia pegat la volta (http://www.centralparkoffice.com/graduate/), vam decidir de canviar la frase.

“Abans que acabi el curs vull _______” ens permetria ajudar els nostres estudiants a fixar-se uns objectius a curt termini, i obria les portes a poder fer un seguiment de com gestionaven les seves metes. Només caldria esperar uns pocs mesos per poder-les contrastar amb la realitat. I tant si poden arribar a complir-les com si no, esperem de tot plegat poder aprendre’n alguna cosa.

Vam substituir el guix per un mural perquè no està la cosa per grans despeses; i sobretot, perquè així és com ho van triar ells. També van voler que quedés penjat al passadís en comptes de tancar-lo a la classe, perquè la participació quedés oberta per tothom al centre. Amb un pressupost de menys de 20 € (retoladors inclosos) i l’ajuda del Santi, de manteniment, que es va oferir per donar-nos un cop de mà, farà cosa d’un mes vam aconseguir penjar-lo.

Al Puig vam estar molt més ràpids que els ianquis, i quan vam arribar a la tarda següent, ja s’havien omplert gairebé les 92 línies que haviem deixat disponibles i fins i tot  es començaven a aprofitar els costats i els espais intermitjos. Havia escrit gent de tots els cursos de grau superior, dels de grau mitjà, de batxillerat i d’algun curs de la ESO. Encara ens va donar temps a alguns professors a escriure-hi també.
Les propostes us podeu imaginar que són de tots els colors i pelatge, com els alumnes que poblen el nostre centre. Però el principal és que vam poder desitjar i escriure i, sobretot, ho vam poder compartir. Llegint-les amb atenció, fins i tot diria que més d’un (de fet, molts) s’hi va parar a pensar.

La mala notícia és que el tauler ja és ple, i que al no ser de guix, ja no podem esborrar-lo i fer espai per més gent.

Les bones són que vam fer moltes fotos, com aquestes d’acompanyament que hem volgut ensenyar-vos, i que ja estem pensant si els que estiguin al curs vinent el repetiran de nou (engrescats com estem amb el PILE, ja ens faria il·lusió de poder fer-lo en anglès!). I el millor de tot és que aquí mateix, als comentaris del bloc del Puig, el podem continuar encara que sigui de manera virtual.

Abans que acabi el curs vull…

Marcos Alcocer

Raons per llegir

Publicat el per
56

Raons per llegir (amb una, n’hi ha prou)

Al seu discurs de recepció del premi Nobel de literatura, l’escriptor en llengua jiddish Isaac Bashevis Singer va dir que tenia 500 raons per haver escrit llibres per a nens, però que, per estalviar temps, les resumiria en deu:

1. Els nens llegeixen llibres, no crítiques literàries.
2. Els nens no llegeixen per trobar la seva identitat.
3. Tampoc per lliurar-se de la seva culpa, saciar la seva set de rebel·lió o treure’s de sobre l’alienació.
4. No els importa la psicologia.
5. Tampoc els importa la sociologia.
6. No tracten d’entendre Kafka ni el Finnegans Wake. Llegeixen o no llegeixen.
7. Encara creuen en Déu, la família, els àngels, els dimonis, les bruixes, els follets, la lògica, la claredat, la puntuació i altres coses obsoletes com aquestes.
8. Els encanten les històries interessants, no comentaris, guies de lectura o notes a peu de pàgina.
9. Quan un llibre és avorrit, badallen sense cap tipus de vergonya o por de l’autoritat.
10. No esperen que l’escriptor que s’estimen sigui capaç de redimir la humanitat. Com són joves saben que aquestes coses no depenen d’ell. Solament els adults mantenen aquests tipus d’il·lusions infantils.

En aquell moment, davant dels reis de Suècia i de tantes personalitats reunides davant seu, Singer —que tenia quelcom de follet entremaliat com sap qui ha llegit el seu llibre Cuentos para niños— gaudia com un nen: s’havia lliurat a un dels plaers més antics de l’escriptura: la pasió per les llistes. (Les tauletes d’escriptura sumèria més antigues contenen llistes de ramat comprat i venut.) I a més ho feia igual que Moisès a les taules de la llei, prenent com a base el número 10 (els deu dits de la mà) i, per consegüent, escrivint un nou decàleg.

Aquesta pasió per organitzar en un llistat les raons, els motius, etc., del perquè de tot plegat, ha fet que molts lectors, per exemple, emprenguessin la tasca de recollir raons per llegir per tractar de respondre a preguntes com: Per què llegim? Quina  o quines són les raons per llegir i voler seguir llegint?

Quan a una entrevista a La Vanguardia (3 de gener de 2008), al gran Emili Teixidor, que fins i tot va escriure un llibre sobre el tema (La lectura i la vida), li van preguntar per què llegir, va contestar que per viure més i hi va afegir que si llegeixes, quedes maleït per a sempre (si de jove et pica l’interès per la lectura com si fos un mosquit, aquest interès va creixent amb tu i no t’abandona mai). A alguns aquest interès o apetit per les lletres se’ls obrirà amb els llibres prohibits, a altres amb els llibres recomanats per una persona estimada, a altres per una curiositat irrefrenable… No hi ha lleis generals.

En qualsevol cas, sabem que la lectura és un acte íntim, personal, un diàleg secret amb la persona que va escriure el llibre i que, per consegüent, hi ha tantes raons com llibres i lectors: cada lector sap bé quina és la raó per llegir cada llibre que llegeix (de vegades la raó s’esbrina immediatament, només començar la lectura; d’altres, però, es fa esperar una miqueta com si ens demanés paciència). I així, sense anar més lluny, a la xarxa tenim a mà un munt de pàgines que tracten de reunir aquestes raons.

Per exemple, la directora de la Revista CLIJ. Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil, Victoria Fernández, va contestar a la pregunta de per què llegim amb 33 raons, entre les quals hi són algunes de les més clàssiques: per aprendre, per detenir el temps, per descobrir el món, per riure, per plorar, per passar-ho bé, etc. (a la pàgina de la biblioteca del nostre institut  en trobareu algunes més que vam afegir-hi).

La periodista Millizen Uribe (“¡Manos al libro!… 10 razones para leer”), en Hoy Digital, publicació dominicana, abans de comentar deu raons per llegir, diu: “Abrir un libro, hojearlo, olerlo y leerlo tiene muchos beneficios. Los mismos apuntan en varias direcciones e incluyen desde mejorías de la salud mental hasta el desarrollo de habilidades de síntesis y análisis. ¡Y qué decir respecto a las ventajas de la ortografía! A continuación te citamos apenas diez de ellas. Luego de leerlas no habrá excusas válidas para no leer.”

Beatrice Massini, periodista i escriptora italiana, autora de llibres per a nens, ha escrit un llibre titulat 101 bones raons per llegir, amb raons gràfiques com aquestes:

Per acabar, aquests dies de mitjans d’octubre, quan acompanyem els nostres alumnes a la biblioteca de l’institut perquè triïn els llibres per llegir a l’hora de lectura, per sensibilitzar-los respecte a la importància de les biblioteques i dels llibres, els fem contestar un qüestionari sobre els seus hàbits lectors  on els demanem que ens diguin quines són les seves raons per llegir i veiem que uns llegeixen per gust, altres per aprendre, altres per alliberar la seva imaginació, etc.

Sabem, doncs, que hi ha moltes raons per llegir, sabem també que amb una n’hi ha prou, però quines són les teves?

I tu, quins temes has triat?

Publicat el per
52

Des que va començar el curs, a proposta de l’equip directiu, els alumnes, tant els de l’ESO com els de batxillerat, vénen fent activitats planificades d’expressió oral a classe, pràcticament a totes o a quasi totes les matèries, d’una o d’altra manera. Entre d’altres, un dels gèneres més recurrents en aquests casos, a més del debat, acostuma a ser l’exposició.

Com que l’exposició oral a classe consisteix a desenvolupar, davant del professor i la resta de companys, uns continguts i unes explicacions sobre un tema amb el propòsit d’informar o de convèncer, exigeix una certa preparació prèvia per obtenir-ne un millor resultat. O, el que és el mateix, seguir una sèrie de passos molt ben controlats per aconseguir aquest propòsit:

  1. Selecció del tema, dels continguts que el conformen i, depenent de la intenció, del punt de vista més convenient (no serà el mateix si volem, per exemple, informar objectivament sobre un personatge que defensar-lo o atacar-lo críticament).

  2. Documentació i busca d’informació i d’imatges sobre el tema (és recomanable, per exemple, buscar fonts que contrastin, per poder aportar diferents opinions).

  3. Estructura i ordre d’exposició de les idees (va bé fer-se un esborrany amb l’esquema que es seguirà).

  4. Selecció de l’expressió (llenguatge i manera de dir les coses més adients al tema i a la situació) i, si és el cas, de les imatges i de la música que poden il·lustrar o animar la presentació.

  5. Memorització (assimilació dels continguts per poder dir-los sense necessitat de llegir, malgrat que es poden portar algunes notes per consultar-les en un determinat moment).

  6. Exposició pública a l’aula tractant de mostrar naturalitat expressiva (si és la primera vegada que es fa una exposició pública o no en tenim gaire experiència, podem fer algun assaig a casa prèviament davant familiars o amics).

Sobre aquests passos i sobre altres pautes possibles ara no en parlarem més perquè cada professor donarà les recomanacions apropiades a la seva matèria. Ara ens centrarem només en el primer aspecte, la selecció del tema.

Al llarg d’aquests mesos, a les aules s’han sentit i s’han vist exposicions de temes i formes molt variades (algunes d’aquestes exposicions orals anaven acompanyades de presentacions en power-point, imatges de vídeo, etc.; d’altres només feien servir la paraula viva). Alguns alumnes potser hagin tingut un moment de dubte a l’hora de triar el tema de la seva exposició; d’altres, però, ja ho tenien molt clar des d’un primer moment perquè havien triat un tema que tingués a veure amb els seus interessos més personals o arrelats. En tot cas, aquí, per ajudar i animar tots els companys que encara no han presentat la seva exposició i perquè es vegi clarament que som iguals i som diferents (perquè no a tots els interessen ni els entusiasmen les mateixes coses), volem que cadascú expliqui en aquest blog la seva experiència, sobretot respecte al tema elegit, tot constestant a aquestes preguntes: Quin tema —i a quina matèria— has triat per a la teva exposició? Per què has triat aquest o aquests temes i no altres? Estem segurs que amb aquestes breus explicacions tothom es farà càrrec de quines coses interessen de veritat a l’alumnat del Puig. Gràcies per la vostra col·laboració.

 

Ara que hi penso…

Publicat el per
12

Aquesta entrada del Blog del Puig, la primera, podria dir-se també Sota el cel del Puig, amb el mateix títol que la nostra revista, doncs aquest blog vol ser un altre mitjà d’expressió i comunicació entre totes les persones vinculades a l’Institut Puig Castellar per raons acadèmiques, professionals o afectives, com ho és la revista, com ho és la nostra pàgina web. En tot cas, volem donar cabuda aquí a tots els comentaris genèrics (pensaments, articles, crítiques, cròniques, records, impressions, dedicatòries, salutacions, etc.,) que no tinguin entrada pròpia al nostre blog i que els usuaris creguin convenient enviar-nos.

Animem a l’alumnat, al professorat, als amics del Puig i a les famílies de l’alumnat  a col·laborar-hi des d’ara i donem, al mateix temps, la nostra més cordial benvinguda a totes les persones de bona voluntat que vulguin visitar-nos i acompanyar-nos en aquest espai de trobada i d’intercanvi amb les seves paraules, opinions i suggeriments.