Me’n recordo/ Me acuerdo

I Remember/ Me’n recordo; Je me souviens/ Me acuerdo

Moltes vegades al llarg dels anys, a les classes de llengua castellana, per estimular l’ús de l’expressió escrita hem demanat als alumnes, entre altres exercicis i tècniques, que escrivissin tres o quatre records propis que havien de començar amb la mateixa fòrmula: Me acuerdo de….  I també que preguntessin a alguns familiars i amics pels seus records i que els transcrivissin després. No es tractava d’aplegar records que fossin necessàriament molt personals, els aclaríem; en aquest cas el més important era l’expressió, no tant el contingut del record. Volíem, sobretot, que els alumnes s’acostumessin a fer servir l’anàfora (un procediment retòric de repetició de paraules al començament de diferents enunciats consecutius), a recopilar records i a tractar d’expressar-los sòbriament, sense faltes d’ortografia i amb una certa precisió. Per trencar prejudicis, perquè ningú pensés que això era un divertiment sense sentit, els recordàvem que aquesta tècnica d’aplegar records  aparentment insignificants tenia il·lustres antecedents.

Efectivament, va ser l’artista Joe Brainard (1942-1994) qui va descobrir aquesta pauta i va omplir alguns llibres amb alguns dels seus records. Joe Brainard és un artista plàstic de l’escola de l’expressionisme nord-americà que pertany a una llarga tradició: la dels pintors que no es conformen amb expressar el seu món interior amb els seus quadres sinó que a més a més necessita la literatura per comunicar tot el que porta a dins seu.

El 1969, mentre llegia a Gertrude Stein, una escriptora molt interessada pels efectes que es poden provocar amb les repeticions de paraules, Brainard va tenir la idea d’escriure el llibre I Remember, recopilació de records tots els quals comencen amb les paraules “I Remember”. Segons explica el seu amic Ron Padgett a l’Epíleg de l’edició catalana de Me’n recordo (traducció de Màrius Serra), “l’originalitat de Joe Brainard procedia de la seva mirada tan fresca de mirar les coses. Era capaç de contemplar la complexitat més enllà dels prejudicis i extreure’n el més clar i obvi. No tenia cap interès per fer una autobiografia o unes memòries. En comptes d’això, simplement, va escriure més de mil entrades breus que comencen amb la paraula “Recordo”. El seu mètode té un aire infantil, i de fet a Joe (Brainard) li agradaven les coses que estaven lliures de les complicacions excessives, tan pròpies dels adults”.

Perquè es vegi el seu estil senzill, donem a continuació cinc d’aquests records de Brainard:

  • Recordo el primer dibuix que recordo haver fet. Era una núvia amb una cua molt llarga.
  • Recordo haver enterrat coses al terra pensant que algun dia algú s’enduria una gran sorpresa en trobar-les, però al cap de pocs dies jo mateix les desenterrava.
  • Recordo els cupons de descompte dels polos Popsicle. Les nines retallables Ballerina. I les guardioles en forma de porquet de fireta. L’única manera de treure’n els diners era posar-les de cap per avall i remenar-les amb força.
  • Recordo haver viscut situacions que, de cop i volta, percebia (recordava) que ja havia viscut abans: una “repetició” com un flaix.
  • Recordo aquelles vegades en les quals no sabies si et senties realment feliç o realment trist. (Ulls humits i el cor a cent.)

De fet, nosaltres havíem conegut l’obra de Brainard gràcies al Je me souviens de l’escriptor francès Georges Perec (1936-1982), publicat al 1978. Perec era un escriptor molt original i creatiu però no va tenir cap inconvenient a fer servir en francès la pauta que havia descobert i practicat en anglès Brainard. Tots dos sabien molt bé que amb aquests records més que parlar de si mateixos parlaven de tothom, perquè les persones de la mateixa generació acostumen a tenir records comuns (sobretot, els referits als àmbits culturals, històrics, artístics, etc.).  Al seu llibre Perec va recollir 480 anotacions (totes comencen per “Je me souviens”, és clar), que més que records personals són apunts, petites remembrances d’experiències i fets viscuts i sentits per la gent de la mateixa edat.

Veiem alguns exemples extrets de l’edició en castellà del llibre de Perec (traducció de Yolanda Morató):

  • Me acuerdo de que en “El libro de la selva”, Bagheera era la pantera, Mowgli, el muchacho, y los Bandar-logs, los monos (pero ¿cómo se llamaban el oso y la serpiente?).
  • Me acuerdo de los colmos: —¿Cuál es el colmo del miedo? —Retroceder ante un péndulo que avanza. —¿Cuál es el colmo de un peluquero? —Rizar el rizo y hablar del peluquín.
  • Me acuerdo de que tenía una linterna con una empuñadura que hacía que pareciese un revólver.
  • Me acuerdo de que en tercero me pasé más de quince días dibujando un mapa de la Roma antigua.
  • Me acuerdo de la alegría que me entraba cuando, teniendo que hacer una traducción del latín, encontraba en el Gaffiot la traducción de una frase completa.

Com hem pogut comprovar als exemples seleccionats de Brainard i de Perec, per practicar aquest joc literari no cal tenir un estil molt recargolat, com tampoc és necessari que els records siguin molt íntims ni rebuscats. Professors, alumnes, famílies, amics del Puig… tots podem contribuir amb els nostres records, per petits que siguin, a fer un gran recull colectiu, tal com en altres moments ja havien fet altres persones vinculades al nostre institut (veure records publicats a la nostra pàgina web i també els comentaris sobre una conferència de Màrius Serra). La primera part de cada record ja la tenim: “Recordo que…” o “Me acuerdo de que…”. Només falta el més interessant, la vostra part, el contingut… Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

 

Sant Jordi 2013

L’Abril és el mes més cruel, fa sorgir
Lilàs de la terra morta, barreja
Record i desig, remou
Les febles arrels amb la pluja primaveral.
T. S. Eliot, The Waste Land

Un dels mites més sorprenents i emocionants del món antic és el de Persèfone, la deessa grega equivalent a la romana Prosèrpina. Persèfone, filla de Zeus i de Demèter (deessa de l’agricultura i de la fertilitat), va ser segrestada quan era donzella per Hades, déu dels inferns, que va endur-se-la al món subterrani dels morts i va esposar-se amb ella. Quan Zeus li va demanar a Hades que l’alliberés i la deixés tornar amb la seva mare, que havia quedat molt trasbalsada per la pèrdua de la seva filla, Persèfone ja no podia tornar-hi perquè havia menjat sis grans d’una magrana, l’aliment dels morts. Finalment, Zeus i Hades van acordar que com Persèfone havia menjat només sis grans podria viure sis mesos cada any al món dels vius, amb la seva mare, i altres sis al món dels morts, amb el seu espós. I així és com, a la primavera, Persèfone torna a la vida durant sis mesos i fa viure totes les llavors, plantes i arbres que han estat en hibernació durant els mesos anteriors. Per aquest motiu, Persèfone és un símbol de la resurrecció i de la revitalització d’allò que ha estat latent i amagat durant un temps. Al món cristià, en canvi, salvant les distàncies, són altres les creences i els símbols de la regeneració: per exemple, la resurrecció de Crist i la llegenda de Sant Jordi (en aquest cas, en comptes del déu Hades, seria el drac qui tindria segrestada a la donzella).

Creient que el despertar de la primavera moltes vegades comporta també un despertar dels sentits i de la inspiració artística, i com que a Catalunya fem coincidir la Diada de Sant Jordi amb el Dia del Llibre, és costum convocar als centres d’ensenyament per aquestes dates concursos literaris i artístics per estimular que surti a l’exterior la creativitat i l’expressió artística de cadascú (històries, poemes, imatges, somnis, reflexions, etc.).

Al nostre institut, com no podia ser d’una altra manera, també es va celebrar el passat 23 d’abril la Diada de Sant Jordi, aquest any dedicada al poeta Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement. La crònica de la celebració ja ha quedat reflectida a la nostra pàgina web, però per si no l’heu llegida encara, us animem a fer-ho ara i, de pas, us donem els noms dels guanyadors de les diferents modalitats. (També us recomanem veure el vídeo de David S. Murga amb la dramatització del poema “El cuervo”, de l’escriptor nord-americà Edgar Allan Poe.) Quant als alumnes guardonats (els premis van ser patrocinats per l’AMPA), van ser els següents:

1r CICLE D’ESO:

  • 1r Premi de poesia en català: “Què penses a la nit?” (Cristina Jiménez Caballero, 2n D).
  • 1r Premi de poesia en castellà: “El Beso” (Adrián Rubio, 2n B).
  • 1r Premi de poesia en anglès: “Alice in Wonderland” (Adrián Sánchez, 2n D).
  • 1r Premi de narrativa en castellà: “El espantapájaros de mi abuelo” (Rubén Santos Saldaña, 1r C).
  • 1r Premi de narrativa en català:  “Una volta pels temps d’avui dia” (Andrea Gómez, 2n A).

Premis gràfics:

  • Ventall: Pablo Caballero (1r A).
  • Punt de llibre: Ruth Visier (1r C).
  • Cartell: Carol Sánchez (2n A ).
  • Còmic: Rubén Santos (1r A).

2n CICLE D’ESO:

  • 1r Premi de poesia en castellà: “Todo sigue” (Jia Wei Yang, 4t B).
  • 1r Premi de poesia en anglès:  “I love you” (Alejandro Tabares i Judith Arcos, 4t D).
  • 1r Premi de poesia en català: “Amor de xocolata” (María Rodríguez, 4t B).
  • 1r Premi de narrativa en castellà: “El hombre y lo eterno” (David Murga, 4t B).
  • 1r Premi d’articles d’opinió: “Sobre les retallades” (Guillermo Melenchón, 4t B).
  • Accèssit al Premi d’articles:  “De dietes, n’hi ha de molts tipus” (Irene Visier, 4t B)

Premis gràfics:

  • Punt de llibre: Omar Hnini (Aula d’Acollida).

BATXILLERAT I CICLES PROFESSIONALS:

  • 1r Premi de narrativa en castellà: “El llanto de la noche” (Tania Rivero, 201).
  • 1r Premi d’articles d’opinió: “Independència?” (David Criado, Batxillerat).

Per acabar, com és habitual al nostre blog, us encoratgem a donar ara les vostres opinions sobre els textos premiats, sobre la dramatització del poema d’Edgar A. Poe i, en general, sobre qualsevol aspecte de la celebració de Sant Jordi al nostre institut. Gràcies a tothom per la vostra participació.

[Veure també: Sant Jordi 2012 (a aquest mateix blog) i altres celebracions de cursos anteriors.]