Carnaval 2013

Fa uns dies, el 8 de febrer, divendres, vam celebrar el carnaval al nostre institut (aquest curs, com el passat, sota la coordinació de la professora Belinda León). Aquest dia vam tenir classe durant les dues primeres hores, fins a les 10 h, i després vam tenir un temps (una hora) per acabar els preparatius: donar-nos un toc de maquillatge, fer una última repassada a la disfressa i agrupar les comparses per a la primera part de la celebració, la desfilada davant dels membres del jurat.

Els grups que van participar-hi van estar els següents: Zombis (alumnes de 1r A), Superherois (1r B), Obrers (1r C), Hippies (1r D), Aquells Meravellosos Anys (2n B), El Circ de 2n (2n C), El Circ de 3r (3r A), L’Exèrcit (3r B), Els de la Yenka (3r D). Van guanyar el 1r premi (i, per consegüent, l’entrada per anar a les bitlles que finançava l’AMPA) els de 2n B, amb el seu recorregut per la música popular des dels anys 60 del segle passat fins als nostres dies, i van quedar en segon lloc, els de 1r B i els de 2n C. S’ha de dir que la desfilada va estar animada per la música que controlaven Itziar Vico i Mohamed Ed Dounassi, tots dos alumnes de 4t, i que la instal·lació de l’equip havia estat realitzada per Oscar (professor d’informàtica) i per Santi (manteniment). A tots ells hem d’agrair la seva feina, tan necessària a un espectacle com al carnaval.

La segona part de la festa —les actuacions a la sala d’actes— va estar a càrrec dels alumnes de 4t (amb la col·laboració del professor Gerard Falcó, qui va fer el muntatge del vídeo que es podria veure durant tot l’espectacle). L’argument o fil conductor d’aquest festival va estar inspirat en aquest cas en la gala de premis MTV fins convertir-se en un veritable MTV PUIG. Els presentadors de la gala van ser David Murga, Alba Sorlis i Laura Jiménez.

Va haver-hi actuacions de cantants extraordinaris i unes coreografies fantàstiques als números de ball. A veure si no ens n’oblidem de cap (en el cas que algú no es trobi, si us plau, que enviï un missatge a aquest blog i en farem la corresponent rectificació): ball de LMFAO (a càrrec de Nadine i Fran), les cançons d’ABBA (Belinda L., Belinda J., Imma i Núria V.), Melody (Alexia, Noelia, Alba, Cristina i Lidia), Azúcar Moreno (María), Rhiana i Nick i Minage (Celia i Nerea), Jessi Jane (Mireia), María Isabel (Emma, Cristina i Lidia), Lady Gaga (Brian, Nadine i Fran), Marc Anthony (Pedro), Luis Fonsi (Joel), Ketchup (Alexia, Alba i Laura), Spice Girl (María), grup de hip hop de Marina, Aqua (Lidia i Cristian), Shakira i Beyoncé (Emma i Nazareth), Freddie Mercury i Montserrat Caballé a l’actuació de les Olimpiades Barcelona 92 (David i Dolors).

Com veieu, el festival de carnaval va fer una altra vegada honor a la seva història, tant per la varietat com per la qualitat de totes les actuacions que van realitzar totes les persones, alumnes i professores, que van participar-hi. Ara us toca a vosaltres dir la vostra i comentar què us va semblar tot plegat, tant el concurs de comparses, com el festival i la festa de carnaval en general. Gràcies pels vostres comentaris.

[Veure video amb un reportatge del carnaval 2013.]

Algún día este dolor

En la novela Algún día este dolor te será útil, de Peter Cameron, James Sveck, un joven neoyorkino de 18 años, nos cuenta en primera persona algunos episodios de la crisis emocional que atraviesa durante la primavera y el verano de 2003, cuando está a punto de ingresar en la universidad. James vive con su madre y con su hermana Gillian, y periódicamente visita y almuerza con su padre, un reconocido abogado a quien alguna vez —para evitar que siga hablando mal de la madre— tiene que recordarle que cuando alguien se separa de su cónyuge pierde el derecho a comentar las acciones o el carácter de su ex (pág. 43), al menos ante los hijos. Además, como en verano no tiene que ir a clase, James trabaja en la galería de arte de su madre como ayudante de John Webster, el asesor artístico, y, en sus ratos libres pasea a su perro (Miró, un caniche gigante). “Creo que todos hablamos más con Miró que entre nosotros”, resume James al hablar de la incomunicación y de las relaciones entre los demás miembros de su familia —aunque él mismo tiene el sueño de vivir solo y entregado a la lectura en una casa de campo, muy lejos del ambiente familiar.

Lo cierto es que James, que no tiene amigos de su edad —lo que preocupa a sus padres, que lo quieren, evidentemente, cada uno a su manera, aunque no lo entiendan—, manifiesta, en cambio, cariño e interés por otras dos personas de su entorno: su abuela materna, a quien visita a menudo en su casa de las afueras, y John Webster, quien busca pareja en las redes sociales. Las visitas de James a su abuela le cuestan algún reproche de su hermana Gillian: “Hay que ver lo raro que eres” (pág. 67), le dice por visitar a su abuela. Pero esas palabras no desentonan en un contexto familiar en el que escasea el contacto físico; así, por ejemplo, cuando su madre le acaricia en cierta ocasión, James observa: “Su mano en mi cara me producía una extraña sensación, una sensación de rara intimidad. No recordaba la última vez que me había tocado” (pág. 75). Con estos precedentes no es extraño que, en los momentos en que se siente más perdido, James busque la conversación con su abuela, quien, alentada por las confidencias de su nieto, le explica a su vez pacientemente el sentido de algunas experiencias dolorosas y nos da, de paso, un comentario del título del libro: “Tener malas experiencias a veces es una ayuda, te aclara más lo que deberías hacer. Sé que esto parece demasiado optimista, pero es cierto. Quienes solo han tenido buenas experiencias no son muy interesantes. Puede que estén contentos y sean felices de alguna manera, pero son superficiales. Ahora te parecerá un contratiempo, algo que te complica la vida, pero… es demasiado sencillo vivir sin complicaciones. […] Lo difícil es no dejarte abrumar por las malas rachas. No debes permitir que te derroten. Tienes que verlas como un regalo… un regalo cruel, pero regalo a fin de cuentas” (pág. 227). Con esas palabras parece que la abuela le dé la razón al filósofo Nietzsche, quien sostenía que lo que no nos mata nos fortalece, aunque naturalmente esta idea es muy discutible y no puede generalizarse, pues hay muchas clases de dolores y no de todos se extraen lecciones aprovechables para la vida.

 

En esta novela aparecen entreverados diversos temas: la incomunicación entre padres e hijos, la fragilidad psicológica de los jóvenes y su desorientación, el egocentrismo, la desunión familiar característica de la sociedad contemporánea, la frivolidad de las clases acomodadas, la huella que dejó la tragedia del 11 de Septiembre de 2001 en Nueva York, la banalidad de cierto arte conceptual (en la galería de arte de la madre de James se exponen cubos de basura), etc. Para hablar de todo esto, de los personajes y de otros aspectos del libro, se celebraron ayer, 13 de marzo, en la biblioteca del instituto, la sesión del Club de Lectura 1 (jóvenes) y la correspondiente del Club de Lectura 2 (adultos). Y ahora, con esa misma finalidad, abrimos esta entrada en el blog, para que todos los que quieran, asistieran o no a esas sesiones, puedan darnos sus opiniones, comentarios y respuestas a la pregunta principal del libro: ¿puede sernos útil algún día el dolor de nuestros pesares juveniles?.

Biblioteques

Probablement heu anat algun cop a una biblioteca i heu fet ús dels seus múltiples serveis… o no hi heu anat mai?

Possiblement sabeu què és una biblioteca, quins serveis dóna, què s’hi pot fer, quina utilitat té el carnet de biblioteques públiques… o hi ha gent que no ho sap?

Però coneixeu bé les biblioteques més properes a vosaltres…? Ho podeu comprovar si continueu llegint.

Les biblioteques de Santa Coloma de Gramenet són uns espais propers als ciutadans i desenvolupen la seva tasca en estreta relació amb els diferents col·lectius i entitats colomenques. Són un punt de referència de primera línia per a la programació cultural de la ciutat. Tenen com a missió satisfer les necessitats d’informació, cultura, formació i oci dels ciutadans. Els seus principals objectius són fomentar la lectura i recolzar la formació contínua, ser l’accés immediat als serveis de lectura pública municipal i a les tecnologies de la informació, ser centres de referència quant a l’accés a la cultura i espais cabdals de trobada i intercanvi a la ciutat.

Santa Coloma disposa actualment de tres biblioteques públiques, que formen part de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona.

La Biblioteca Central va ser inaugurada l’any 1995 i està situada en un edifici de 2.120 m². Ofereix un fons de més de 70.000 documents, a més d’un fons local sobre el municipi i el Fons Joan Gomis de Solidaritat i Cooperació, que compta amb més de 3.000 documents de lliure accés. Té 18 ordinadors d’ús públic.

La Biblioteca Can Peixauet es va inaugurar l’any 2001 i ocupa 1365 m². El seu fons és d’uns 53.000 documents i està especialitzat en ciència-ficció i documents en xinès. Disposa de 13 ordinadors d’ús públic.

La Biblioteca Singuerlín – Salvador Cabré va ser inaugurada al 2010 i ocupa 1748 m². El seu fons és d’uns 32.000 documents. Té una sala d’actes habilitada per a la projecció de pel•lícules amb una capacitat per 250 persones, motivat pel fet que el seu fons especialitzat és de cinema d’autor i cinema documental. Disposa de 33 ordinadors d’ús públic.

La Biblioteca de l’Institut Puig Castellar és modesta si comparem les seves dades amb les biblioteques públiques, ja que el seu fons és d’uns 4000 documents i té 7 ordinadors d’ús públic. A l’hora del pati, de 10 a 10,30, és molt utilitzada per l’alumnat, en canvi, a les tardes, de 16 a 18 hores, encara no té un nivell d’utilització massa alt.

Finalment, saps què és Aladí? Si vols buscar un document (llibre, còmic, revista, publicació periòdica, pel·lícula, disc…) per saber si està en qualsevol de les biblioteques públiques de Santa Coloma de Gramenet o de tota la província de Barcelona, pots visitar el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, també anomenat Aladí.

Recorda que amb el mateix carnet pots demanar en préstec documents de qualsevol de les biblioteques públiques.

Altres enllaços d’interès:

      Pau Navarro (Coordinador  de la  Biblioteca del Puig Castellar)