Sant Jordi 2013

L’Abril és el mes més cruel, fa sorgir
Lilàs de la terra morta, barreja
Record i desig, remou
Les febles arrels amb la pluja primaveral.
T. S. Eliot, The Waste Land

Un dels mites més sorprenents i emocionants del món antic és el de Persèfone, la deessa grega equivalent a la romana Prosèrpina. Persèfone, filla de Zeus i de Demèter (deessa de l’agricultura i de la fertilitat), va ser segrestada quan era donzella per Hades, déu dels inferns, que va endur-se-la al món subterrani dels morts i va esposar-se amb ella. Quan Zeus li va demanar a Hades que l’alliberés i la deixés tornar amb la seva mare, que havia quedat molt trasbalsada per la pèrdua de la seva filla, Persèfone ja no podia tornar-hi perquè havia menjat sis grans d’una magrana, l’aliment dels morts. Finalment, Zeus i Hades van acordar que com Persèfone havia menjat només sis grans podria viure sis mesos cada any al món dels vius, amb la seva mare, i altres sis al món dels morts, amb el seu espós. I així és com, a la primavera, Persèfone torna a la vida durant sis mesos i fa viure totes les llavors, plantes i arbres que han estat en hibernació durant els mesos anteriors. Per aquest motiu, Persèfone és un símbol de la resurrecció i de la revitalització d’allò que ha estat latent i amagat durant un temps. Al món cristià, en canvi, salvant les distàncies, són altres les creences i els símbols de la regeneració: per exemple, la resurrecció de Crist i la llegenda de Sant Jordi (en aquest cas, en comptes del déu Hades, seria el drac qui tindria segrestada a la donzella).

Creient que el despertar de la primavera moltes vegades comporta també un despertar dels sentits i de la inspiració artística, i com que a Catalunya fem coincidir la Diada de Sant Jordi amb el Dia del Llibre, és costum convocar als centres d’ensenyament per aquestes dates concursos literaris i artístics per estimular que surti a l’exterior la creativitat i l’expressió artística de cadascú (històries, poemes, imatges, somnis, reflexions, etc.).

Al nostre institut, com no podia ser d’una altra manera, també es va celebrar el passat 23 d’abril la Diada de Sant Jordi, aquest any dedicada al poeta Salvador Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement. La crònica de la celebració ja ha quedat reflectida a la nostra pàgina web, però per si no l’heu llegida encara, us animem a fer-ho ara i, de pas, us donem els noms dels guanyadors de les diferents modalitats. (També us recomanem veure el vídeo de David S. Murga amb la dramatització del poema “El cuervo”, de l’escriptor nord-americà Edgar Allan Poe.) Quant als alumnes guardonats (els premis van ser patrocinats per l’AMPA), van ser els següents:

1r CICLE D’ESO:

  • 1r Premi de poesia en català: “Què penses a la nit?” (Cristina Jiménez Caballero, 2n D).
  • 1r Premi de poesia en castellà: “El Beso” (Adrián Rubio, 2n B).
  • 1r Premi de poesia en anglès: “Alice in Wonderland” (Adrián Sánchez, 2n D).
  • 1r Premi de narrativa en castellà: “El espantapájaros de mi abuelo” (Rubén Santos Saldaña, 1r C).
  • 1r Premi de narrativa en català:  “Una volta pels temps d’avui dia” (Andrea Gómez, 2n A).

Premis gràfics:

  • Ventall: Pablo Caballero (1r A).
  • Punt de llibre: Ruth Visier (1r C).
  • Cartell: Carol Sánchez (2n A ).
  • Còmic: Rubén Santos (1r A).

2n CICLE D’ESO:

  • 1r Premi de poesia en castellà: “Todo sigue” (Jia Wei Yang, 4t B).
  • 1r Premi de poesia en anglès:  “I love you” (Alejandro Tabares i Judith Arcos, 4t D).
  • 1r Premi de poesia en català: “Amor de xocolata” (María Rodríguez, 4t B).
  • 1r Premi de narrativa en castellà: “El hombre y lo eterno” (David Murga, 4t B).
  • 1r Premi d’articles d’opinió: “Sobre les retallades” (Guillermo Melenchón, 4t B).
  • Accèssit al Premi d’articles:  “De dietes, n’hi ha de molts tipus” (Irene Visier, 4t B)

Premis gràfics:

  • Punt de llibre: Omar Hnini (Aula d’Acollida).

BATXILLERAT I CICLES PROFESSIONALS:

  • 1r Premi de narrativa en castellà: “El llanto de la noche” (Tania Rivero, 201).
  • 1r Premi d’articles d’opinió: “Independència?” (David Criado, Batxillerat).

Per acabar, com és habitual al nostre blog, us encoratgem a donar ara les vostres opinions sobre els textos premiats, sobre la dramatització del poema d’Edgar A. Poe i, en general, sobre qualsevol aspecte de la celebració de Sant Jordi al nostre institut. Gràcies a tothom per la vostra participació.

[Veure també: Sant Jordi 2012 (a aquest mateix blog) i altres celebracions de cursos anteriors.]

 

Carnaval 2013

Fa uns dies, el 8 de febrer, divendres, vam celebrar el carnaval al nostre institut (aquest curs, com el passat, sota la coordinació de la professora Belinda León). Aquest dia vam tenir classe durant les dues primeres hores, fins a les 10 h, i després vam tenir un temps (una hora) per acabar els preparatius: donar-nos un toc de maquillatge, fer una última repassada a la disfressa i agrupar les comparses per a la primera part de la celebració, la desfilada davant dels membres del jurat.

Els grups que van participar-hi van estar els següents: Zombis (alumnes de 1r A), Superherois (1r B), Obrers (1r C), Hippies (1r D), Aquells Meravellosos Anys (2n B), El Circ de 2n (2n C), El Circ de 3r (3r A), L’Exèrcit (3r B), Els de la Yenka (3r D). Van guanyar el 1r premi (i, per consegüent, l’entrada per anar a les bitlles que finançava l’AMPA) els de 2n B, amb el seu recorregut per la música popular des dels anys 60 del segle passat fins als nostres dies, i van quedar en segon lloc, els de 1r B i els de 2n C. S’ha de dir que la desfilada va estar animada per la música que controlaven Itziar Vico i Mohamed Ed Dounassi, tots dos alumnes de 4t, i que la instal·lació de l’equip havia estat realitzada per Oscar (professor d’informàtica) i per Santi (manteniment). A tots ells hem d’agrair la seva feina, tan necessària a un espectacle com al carnaval.

La segona part de la festa —les actuacions a la sala d’actes— va estar a càrrec dels alumnes de 4t (amb la col·laboració del professor Gerard Falcó, qui va fer el muntatge del vídeo que es podria veure durant tot l’espectacle). L’argument o fil conductor d’aquest festival va estar inspirat en aquest cas en la gala de premis MTV fins convertir-se en un veritable MTV PUIG. Els presentadors de la gala van ser David Murga, Alba Sorlis i Laura Jiménez.

Va haver-hi actuacions de cantants extraordinaris i unes coreografies fantàstiques als números de ball. A veure si no ens n’oblidem de cap (en el cas que algú no es trobi, si us plau, que enviï un missatge a aquest blog i en farem la corresponent rectificació): ball de LMFAO (a càrrec de Nadine i Fran), les cançons d’ABBA (Belinda L., Belinda J., Imma i Núria V.), Melody (Alexia, Noelia, Alba, Cristina i Lidia), Azúcar Moreno (María), Rhiana i Nick i Minage (Celia i Nerea), Jessi Jane (Mireia), María Isabel (Emma, Cristina i Lidia), Lady Gaga (Brian, Nadine i Fran), Marc Anthony (Pedro), Luis Fonsi (Joel), Ketchup (Alexia, Alba i Laura), Spice Girl (María), grup de hip hop de Marina, Aqua (Lidia i Cristian), Shakira i Beyoncé (Emma i Nazareth), Freddie Mercury i Montserrat Caballé a l’actuació de les Olimpiades Barcelona 92 (David i Dolors).

Com veieu, el festival de carnaval va fer una altra vegada honor a la seva història, tant per la varietat com per la qualitat de totes les actuacions que van realitzar totes les persones, alumnes i professores, que van participar-hi. Ara us toca a vosaltres dir la vostra i comentar què us va semblar tot plegat, tant el concurs de comparses, com el festival i la festa de carnaval en general. Gràcies pels vostres comentaris.

[Veure video amb un reportatge del carnaval 2013.]

El Carnaval

Carnaval m FOLK Període de divertiments públics que precedeix l’època d’austeritat i de penitència de la quaresma. [Gran Enciclopèdia Catalana]

El Carnaval dels països de tradició cristiana té el seu origen en ritus i festivitats paganes relacionats amb les festes dionisiaques gregues, amb les saturnals de l’antiga Roma i amb celebracions per l’adveniment de la primavera. De fet, segons alguns autors, la paraula carnaval procedeix de carrus navalis (una carrossa consistent en una nau muntada dalt d’un carro que era passejada per la ciutat); segons altres, però, la paraula ve de carn levare, és a dir, treure la carn (perquè és l’anunci dels últims dies abans de l’època del dejuni de la Quaresma).

Hi ha molts testimonis i documents sobre el Carnaval a l’Edat Mitjana, sobretot en relació a certes prohibicions (per exemple, cavalcar disfressat o llençar taronges) i sabem que algunes coses han canviat i que d’altres continuen. Per exemple, alguns costums típics del Carnaval a tots els temps i a tots els països són els balls, les comparses, l’ús de la màscara que oculta el rostre, etc.

El Carnaval és un temps en què algunes coses prohibides semblen no ser-ho. Les disfresses donen la possibilitat de canviar de personalitat per unes hores o almenys de representar un personatge diferent, sobretot abans que arribi la Quaresma (representada com una vella seca) amb els seus dies d’abstenció. A la nostra època, la Quaresma sembla haver perdut la partida: el rei Carnestoltes continua arribant a tot arreu quan li toca i és celebrat per grans i petits. El rei Carnestoltes és el rei del carnaval, el personatge que, disfressat d’animal o de persona, llegeix el pregó d’inauguració de la festa i dóna permís per passar-ho bé. (La paraula Carnestoltes té també un origen llatí; procedeix de l’expressió carnes tolendas, és a dir, carns prohibides.)

Les festes de Carnaval més famoses són, probablement, les de Río de Janeiro (amb les seves desfilades de les escoles de samba), les de Venècia (amb les seves màscares), i a Catalunya, les de Vilanova (amb els seus caramels) i les de Sitges (amb les seves grans rues).

Divendres 17 de febrer es va celebrar el carnaval a l’institut, aquest any sota la coordinació de la professora Belinda León. Primer vam veure desfilar al pati les comparses davant el jurat, cadascuna acompanyada d’una música, d’una presentació i d’una coreografia diferent. Després, a la sala d’actes, amb un guió molt preparat pels alumnes de 4t (els organitzadors d’aquest festival), es van poder veure les actuacions d’alguns dels cantants de més éxit, presentats per dues parelles que s’anaven alternant (Izan García i Marta Garzón, per una banda, i Júlia Garrido i Abraham Romero, per l’altra).

Les actuacions van seguir aquest ordre: Beyoncé (interpretada per Iman Saihi, Iris Vieite i Sara Jiménez), Estopa (Albert Pérez i Erick Tabares), Adele (Eli Martínez, que també va interpretar un sol de piano), Bob Marley (Miguel Agueras, Xavi Moreno, Eli Martínez i Judith Sánchez), Hip-Hop (grup de Marina Carmona), The Beatles (Erick Saiz, David Criado, Ferran Sánchez i Alejandro Toral), Pimpinela (Brian Romero i Estela Vegas), Camarón (Iván Uréndez, Judith Sánchez i Estela Vegas), Jennifer López (Mireia Oriol, Eli Martínez…), Cindy Lauper (Estela Vegas, Ana Díaz, Cristina Alcantarilla, Mireia Oriol, Sara Jiménez, Celia Uréndez, Eli Martínez…),  Rihanna (Mireia Colàs), Jessi J, LMFAO (Ana Díaz, Júlia Garrido, Abraham Romero, Cristina Alcantarilla, Brian, Marc, Mireia Oriol, Celia Uréndez), Britney Spears (María Hernández, Nadira Yáñez i Brian Romero) i ball final (tots els alumnes de 4t). La il·luminació i el so van estar a càrrec de Beatríz Rodríguez, Daniel Sánchez, Iván Samblás, Pau Pérez, Jeferson Peralta i Sandra Alegre.

S’ha de dir que després de cada actuació els intèrprets eren entrevistats pels presentadors i que alguns dels diàlegs eren molt divertits perquè, a més, els cantants estaven molt posats als seus papers i feien molt bones imitacions dels seus ídols. I com que el públic s’ho va passar fantàstic amb tanta festa, ara volem recollir les opinions de tots els amics i amigues d’aquest blog perquè les persones que no hi eren sàpiguen també com de divertit va ser aquest carnaval. Us encoratgem a enviar els vostres comentaris!