El 28 de març de 2014, en aquest mateix blog, publicàvem la convocatòria de celebració del 45è aniversari i recollíem diverses targetes d’aniversaris del Puig Castellar que mostraven una línia de continuïtat al llarg dels anys: la voluntat de crear vincles d’afecte entre les persones que han passat pel nostre institut (professors, alumnes, personal no docent, famílies, col·laboradors, etc.). Aquesta voluntat ens porta ara a començar a preparar amb tot el nostre entusiasme els actes de commemoració dels 50 anys del Puig Castellar previstos per al curs vinent i a col·laborar en reunions preparatòries com aquesta a la qual ens invita a assistir i a participar-hi Carles Gil, el director.
Cap al 50è aniversari del Puig Castellar
Amigues i amics de l’Institut Puig Castellar, el curs que ve, 2018-2019, l’institut farà els 50 anys. Inaugurat l’octubre del curs 1968-1969, va ser el primer institut de Santa Coloma, i durant uns quants anys, l’únic. Si la construcció d’una escola o d’un institut és sempre una molt bona notícia en tot moment i arreu del món, imagineu l’any 68 l’edificacio del primer institut de la ciutat! Des de llavors Santa Coloma va ser més ciutat: més completa, més lliure.
I que el Puig, que llavors era nou de trinca, tot solitari enmig dels terrenys polsegosos i inhòspits de can Zam, en faci 50, i hagi viscut amb tota la intensitat tant per dins, a les aules, com per fora, al seu voltant, l’adveniment de la democràcia, la transformació urbanística de la ciutat, l’obertura d’altres instituts i la creació d’una espessa i dinàmica xarxa escolar; tot això fa que aquests 50 anys del Puig no siguin uns 50 anys ordinaris, sinó una veritable efemèride educativa, cultural i ciutadana.
Per això estem preparant un seguit d’actes i activitats commemoratives que donin el ressò degut a l’aniversari i se celebri amb l’alegria, l’emoció i el just orgull que mereix, i ens adrecem a la ciutat, a la comunitat educativa i, especialment, a tots aquells ciutadans que n’han estat alumnes, pares d’alumnes, professors o treballadors, perquè col·laborin en aquesta preparació. Així, us convidem a participar el proper 18 d’abril a les 18:00 a l’institut, a una reunió per començar a preparar l’esdeveniment.
Igualment, podeu deixar la vostra suggerència o el vostre comentari a l’esdeveniment en aquest blog mateix.
Moltes gràcies.
Carles Gil
Director de l’Institut Puig Castellar
A més dels comentaris i suggeriments que podeu deixar a continuació d’aquestes ratlles, us animem a conèixer les primeres propostes de preparació de l’esdeveniment, a difondre aquesta convocatòria entre les vostres amistats i a enviar fotografies, dibuixos, records, documents i testimonis dels anys viscuts al Puig a la següent adreça:
Us hi esperem el proper18 d’abril!
Gràcies per la vostra col·laboració.
Si me es posible (vivo en Madrid), me encantará acudir a la celebración del 50 aniversario del Puig Castellar y celebrarlo con vosot@s. Tengo muy buenos recuerdos de los dos años que estuve allí de profe. Gracias por todo. Carmen Bohigas
Recordo amb molt de carinyo al professor de matemàtiques Antoni Mussons.
En 1980 o 1981 va anar introduint les matemàtiques en català, fins a aquell moment allò era impensable!
Era una gran persona, sensible, respectuós i amable amb els alumnes.
Utilitzava metodologies novedoses per l’època com el reforç positiu, realització de proves a casa, exàmens preparats,…
Per mi va ser una de les persones que em va trasmetre el gust i l’interès per les matemàtiques.
Com saps, l’Antoni va morir ara fa dos anys (el 30 de setembre de 2016). Aquí pots llegir diferents testimonis dedicats a la seva memòria.
Recuerdo con gran cariño al compañero y director del Centro (cuando yo estuve de profe) Antoni Mussons. Hace unos meses me enteré con consternación, y a través de una compañera del Departamento, nos había dejado para siempre. Era una gran persona que a mi concretamente (mi hija de 1-2 años y mi compañero, padre de la criatura, estaban en Madrid, donde vivíamos por aquel entonces), me ayudó a solventar con gran cariño problemas que me surgieron como consecuencia de vivir alejada de mi familia. Siempre tan amable, amigo, compañero, director, que sabía lo que se llama empatizar con el/la otr@. Siempre le recordaré. Un gran dolor la pérdida de personas como Antoni. DEP, seguirá viviendo en el recuerdo de todas las personas (pienso en muchas) que le tratamos y le apreciábamos.