Arxiu de la categoria: Literatura de ficció

Roald Dahl

Publicat el per
72

Roald Dahl (1916-1990) és l’autor d’alguns dels llibres que els alumnes han llegit en algun moment al llarg dels seus estudis al nostre centre, com és el cas de Les bruixes, Charly i la fàbrica de xocolata, Charly i el gran ascensor de vidre (que és la segona part de l’anterior) o Matilda, entre d’altres.

Dahl va néixer el 1916 a Llandaff (Gal·les) i va estudiar en escoles britàniques, les quals en aquella època es caracteritzaven per un sistema educatiu força dur i amb una disciplina molt estricta. En aquest sentit, els professors i també alguns dels alumnes més grans dels centres utilitzaven els càstigs físics per a fer palesa la seva autoritat.

Sens dubte, aquestes vivències infantils de l’autor han estat reflectides en algunes de les seves obres, en les quals hi apareixen sovint nens maltractats, deixats de banda, orfes… Un dels grans mèrits de Dahl ha estat transmetre aventures estrambòtiques amb molt d’humor però amb un missatge contundent i un rerefons crític punyent en un món de poti-poti entre el que és quotidià, insòlit, fantàstic i obvi.

Hemos aprendido algo primordial,
Algo que a los niños les hace mucho mal,
Y eso es que en el mundo no haya nada peor
Que sentarles ante un televisor.
De hecho, sería muy recomendable
Suprimir del todo ese trasto abominable.

¿Para qué le sirve a su hijo este invento?
¡Le pudre todas las ideas!
¡Mata su imaginación!
¡Hace que en nada, nada crea!
¡Destruye toda su ilusión!
Su pobre mente se transforma
En un inútil reflector
Con ver figuras se conforma,
¡No sueña, ni evoca, ni piensa, señor!

Fragment de Charlie i la fàbrica de xocolata

Dahl va iniciar la seva carrera literària a la Segona Guerra Mundial quan va patir un accident aeri que el va obligar a deixar el servei militar actiu. Fou en aquell moment que els seus comandaments li van encomanar que redactés descripcions sobre aspectes i records bèl·lics per a la revista Saturday Evening Post. Aquell va ser l’inici de seva prolífica obra literària que més endavant es veuria complementada amb les il·lustracions de Quentin Blake, amb les quals hi apareixien uns dibuixos expressius que van aconseguir connectar d’una manera artística amb les històries de Dahl. Tant és així que aquests dibuixos sempre s’han associat directament a l’escriptor.

Il·lustració de Les bruixes

També algunes obres de Roald Dahl s’han portat a la gran pantalla, com és el cas de Charly i la fàbrica de xocolata i Matilda.

 http://www.youtube.com/watch?v=BGem82vCZNM

 http://www.youtube.com/watch?v=j6uhT7T6YXA&feature=related

 Fet i fet, l’univers de Roald Dahl fa molts anys que es va crear però és més vigent que mai!

“Si piensas llegar a alguna parte en la vida, tienes que leer muchos libros”

(Roald Dahl)

Ignasi Bragulat

Què vols que et facin…?

Publicat el per
40

Què vols que et facin, què vols que et diguin els minairons? Diu la llegenda, però qui ho sap?, que els minairons (o manairons) de la mitologia pirinenca són diminutes criatures fantàstiques —una mena de follets hiperactius i xerraires— que hi caben a milers en un canut de canya o un canut d’agulles i que si algú obre el canut, surten com a un eixam de mosquits espurnejants i comencen a demanar feina i conversa, tot dient: “Què farem, què direm?”. La força o el poder d’aquests éssers és extraordinària. Algunes llegendes del Pirineu, per explicar la formació de les tarteres, per exemple, diuen que aquestes acumulacions de pedres despreses del cim que hi ha als flancs d’algunes muntanyes han estat obra d’aquests follets, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l’ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Sobre aquests diablorins, l’escriptor català Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) va escriure una novel·la d’aventures molt simpàtica titulada precisament així, Què farem, què direm? (editorial Cruïlla, Barcelona, 1992).


I com que sabem que alguns dels nostres alumnes de 1r d’ESO han llegit i s’han divertit molt amb aquesta novel·la, potser ara tinguin el mateix somni de la Bet (una nena de tretze anys que viu a Esterri), la seva protagonista i narradora: posseir un canut de minairons per poder demanar-los que facin realitat els seus desitjos i entremaliadures. I en aquest cas, ens agradaria saber què demanaria cadascú. Sí, a veure tu, Gina, que ets més a prop meu: A més dels deures de l’institut, és clar, què vols que et facin, què vols que et diguin els minairons? ¿Que no has llegit el llibre encara? No t’amoïnis, dona, no passa res, ja el llegiràs més endavant: també tu ara pots dir-nos què els demanaries als minairons (o, ja posats, a un elf domèstic com els que apareixen, per exemple, als llibres de Harry Potter si el tinguessis a mà, o a qualsevol altra criatura fantàstica capaç de realitzar els teus somnis, o imagina’t, si més no, que tens una vareta màgica i pots demanar el que vulguis…). Tu i tots els usuaris o visitants d’aquest blog: què demanaríeu als minairons?, què voleu que us facin, què voleu que us diguin?