Roald Dahl

Roald Dahl (1916-1990) és l’autor d’alguns dels llibres que els alumnes han llegit en algun moment al llarg dels seus estudis al nostre centre, com és el cas de Les bruixes, Charly i la fàbrica de xocolata, Charly i el gran ascensor de vidre (que és la segona part de l’anterior) o Matilda, entre d’altres.

Dahl va néixer el 1916 a Llandaff (Gal·les) i va estudiar en escoles britàniques, les quals en aquella època es caracteritzaven per un sistema educatiu força dur i amb una disciplina molt estricta. En aquest sentit, els professors i també alguns dels alumnes més grans dels centres utilitzaven els càstigs físics per a fer palesa la seva autoritat.

Sens dubte, aquestes vivències infantils de l’autor han estat reflectides en algunes de les seves obres, en les quals hi apareixen sovint nens maltractats, deixats de banda, orfes… Un dels grans mèrits de Dahl ha estat transmetre aventures estrambòtiques amb molt d’humor però amb un missatge contundent i un rerefons crític punyent en un món de poti-poti entre el que és quotidià, insòlit, fantàstic i obvi.

Hemos aprendido algo primordial,
Algo que a los niños les hace mucho mal,
Y eso es que en el mundo no haya nada peor
Que sentarles ante un televisor.
De hecho, sería muy recomendable
Suprimir del todo ese trasto abominable.

¿Para qué le sirve a su hijo este invento?
¡Le pudre todas las ideas!
¡Mata su imaginación!
¡Hace que en nada, nada crea!
¡Destruye toda su ilusión!
Su pobre mente se transforma
En un inútil reflector
Con ver figuras se conforma,
¡No sueña, ni evoca, ni piensa, señor!

Fragment de Charlie i la fàbrica de xocolata

Dahl va iniciar la seva carrera literària a la Segona Guerra Mundial quan va patir un accident aeri que el va obligar a deixar el servei militar actiu. Fou en aquell moment que els seus comandaments li van encomanar que redactés descripcions sobre aspectes i records bèl·lics per a la revista Saturday Evening Post. Aquell va ser l’inici de seva prolífica obra literària que més endavant es veuria complementada amb les il·lustracions de Quentin Blake, amb les quals hi apareixien uns dibuixos expressius que van aconseguir connectar d’una manera artística amb les històries de Dahl. Tant és així que aquests dibuixos sempre s’han associat directament a l’escriptor.

Il·lustració de Les bruixes

També algunes obres de Roald Dahl s’han portat a la gran pantalla, com és el cas de Charly i la fàbrica de xocolata i Matilda.

 http://www.youtube.com/watch?v=BGem82vCZNM

 http://www.youtube.com/watch?v=j6uhT7T6YXA&feature=related

 Fet i fet, l’univers de Roald Dahl fa molts anys que es va crear però és més vigent que mai!

Si piensas llegar a alguna parte en la vida, tienes que leer muchos libros”

(Roald Dahl)

Ignasi Bragulat

El món de Nàrnia

Nàrnia…

Has sentit parlar d’aquest món meravellós?

Has llegit els llibres d’aquesta sèrie fantàstica?

Has vist les pel·lícules que s’han fet?

O encara no has entrat mai al món de Nàrnia?

A què esperes… endinsa’t ara…

A Nàrnia…  el món on tot pot succeir.

El creador de Nàrnia va ser l’escriptor britànic Clive Staples Lewis (1898-1963), crític, professor, acadèmic i novel·lista, conegut habitualment com C. S. Lewis. Va escriure obres diverses, però, indubtablement, és conegut mundialment pels llibres que pertanyen a la sèrie Les Cròniques de Nàrnia. Lewis, gran coneixedor de la mitologia grega i romana, va ser bon amic del també famós escriptor J. R. R. Tolkien (creador dels llibres de la saga d’El Senyor dels Anells), amb qui compartia una gran passió per la mitologia nòrdica, la qual va marcar les seves obres més importants. Aquests escriptors, Lewis i Tolkien, estan considerats com dos dels principals autors de literatura infantil i juvenil en llengua anglesa.

 Els set llibres de la sèrie Les Cròniques de Nàrnia, ordenats seguint la cronologia dels fets narrats (i no la data de la seva publicació, entre 1951 i 1956) són El nebot del mag, El lleó, la bruixa i l’armari, El cavall del noi, El príncep Caspian, La travessia del navegant de l’Alba, El tron de plata i L’última batalla.

 L’èxit d’aquests llibres ho demostra el fet que s’hagin venut fins ara uns cent milions d’exemplars a tot el món. Però, què tenen aquests llibres, per a que des del moment en què es van a començar a escriure i publicar, fa uns 60 anys, hagin tingut tant d’èxit? Aventures, fantasia, personatges bons enfrontats a dolents i màgia… molta màgia.

A Les Cròniques de Nàrnia es narren les aventures de diversos personatges, sobretot nens protagonistes, que viatgen per diferents mitjans fantàstics al meravellós món de Nàrnia, on els animals poden parlar i la màgia és un fet habitual, tot presidit per l’eterna lluita del bé contra el mal. Entre els personatges més importants destaca el lleó Aslan, creador de Nàrnia, que ajuda als nens en les seves aventures.

 S’han fet diverses adaptacions cinematogràfiques de les obres de Les Cròniques de Nàrnia, les més recents són El lleó, la bruixa i l’armari (2005), El príncep Caspian (2008) i La travessia del navegant de l’Alba (2010), totes tres amb un gran èxit de públic a nivell mundial.

Si vols conèixer millor Nàrnia pots llegir-te els llibres escrits per C. S. Lewis o veure alguna de les pel·lícules que s’han fet. Però, si ja has anat algun cop al món de Nàrnia, pots animar-te a escriure un comentari per ajudar a donar-lo a conèixer als que encara no han anat mai.

Fes la teva elecció, aventurer desconegut;

entra al món de Nàrnia i espera el perill,

o pregunta’t fins embogir,

què hauria passat si ho arribes a fer

Pau Navarro Jarque

Què vols que et facin…?

Què vols que et facin, què vols que et diguin els minairons? Diu la llegenda, però qui ho sap?, que els minairons (o manairons) de la mitologia pirinenca són diminutes criatures fantàstiques —una mena de follets hiperactius i xerraires— que hi caben a milers en un canut de canya o un canut d’agulles i que si algú obre el canut, surten com a un eixam de mosquits espurnejants i comencen a demanar feina i conversa, tot dient: “Què farem, què direm?”. La força o el poder d’aquests éssers és extraordinària. Algunes llegendes del Pirineu, per explicar la formació de les tarteres, per exemple, diuen que aquestes acumulacions de pedres despreses del cim que hi ha als flancs d’algunes muntanyes han estat obra d’aquests follets, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l’ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.

Sobre aquests diablorins, l’escriptor català Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) va escriure una novel·la d’aventures molt simpàtica titulada precisament així, Què farem, què direm? (editorial Cruïlla, Barcelona, 1992).


I com que sabem que alguns dels nostres alumnes de 1r d’ESO han llegit i s’han divertit molt amb aquesta novel·la, potser ara tinguin el mateix somni de la Bet (una nena de tretze anys que viu a Esterri), la seva protagonista i narradora: posseir un canut de minairons per poder demanar-los que facin realitat els seus desitjos i entremaliadures. I en aquest cas, ens agradaria saber què demanaria cadascú. Sí, a veure tu, Gina, que ets més a prop meu: A més dels deures de l’institut, és clar, què vols que et facin, què vols que et diguin els minairons? ¿Que no has llegit el llibre encara? No t’amoïnis, dona, no passa res, ja el llegiràs més endavant: també tu ara pots dir-nos què els demanaries als minairons (o, ja posats, a un elf domèstic com els que apareixen, per exemple, als llibres de Harry Potter si el tinguessis a mà, o a qualsevol altra criatura fantàstica capaç de realitzar els teus somnis, o imagina’t, si més no, que tens una vareta màgica i pots demanar el que vulguis…). Tu i tots els usuaris o visitants d’aquest blog: què demanaríeu als minairons?, què voleu que us facin, què voleu que us diguin?