Què vols que et facin, què vols que et diguin els minairons? Diu la llegenda, però qui ho sap?, que els minairons (o manairons) de la mitologia pirinenca són diminutes criatures fantàstiques —una mena de follets hiperactius i xerraires— que hi caben a milers en un canut de canya o un canut d’agulles i que si algú obre el canut, surten com a un eixam de mosquits espurnejants i comencen a demanar feina i conversa, tot dient: “Què farem, què direm?”. La força o el poder d’aquests éssers és extraordinària. Algunes llegendes del Pirineu, per explicar la formació de les tarteres, per exemple, diuen que aquestes acumulacions de pedres despreses del cim que hi ha als flancs d’algunes muntanyes han estat obra d’aquests follets, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l’ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.
Sobre aquests diablorins, l’escriptor català Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) va escriure una novel·la d’aventures molt simpàtica titulada precisament així, Què farem, què direm? (editorial Cruïlla, Barcelona, 1992).
I com que sabem que alguns dels nostres alumnes de 1r d’ESO han llegit i s’han divertit molt amb aquesta novel·la, potser ara tinguin el mateix somni de la Bet (una nena de tretze anys que viu a Esterri), la seva protagonista i narradora: posseir un canut de minairons per poder demanar-los que facin realitat els seus desitjos i entremaliadures. I en aquest cas, ens agradaria saber què demanaria cadascú. Sí, a veure tu, Gina, que ets més a prop meu: A més dels deures de l’institut, és clar, què vols que et facin, què vols que et diguin els minairons? ¿Que no has llegit el llibre encara? No t’amoïnis, dona, no passa res, ja el llegiràs més endavant: també tu ara pots dir-nos què els demanaries als minairons (o, ja posats, a un elf domèstic com els que apareixen, per exemple, als llibres de Harry Potter si el tinguessis a mà, o a qualsevol altra criatura fantàstica capaç de realitzar els teus somnis, o imagina’t, si més no, que tens una vareta màgica i pots demanar el que vulguis…). Tu i tots els usuaris o visitants d’aquest blog: què demanaríeu als minairons?, què voleu que us facin, què voleu que us diguin?
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm.
Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons.
Si jo tingués un canut amb minairons, a part que em fessin els deures i tot això, m’agradaria que a l’hora de posar-me a estudiar m’ajudessin a estudiar perquè a vegades no estic pel que haig d’estar, o sigui que em preguntessin les preguntes i que quan em distragués, m’alertessin.
Però segur que no aconseguiré el canut mai.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons els manaria coses com que em passessin la roba per vestir-me i coses així.
Crec que seria divertit tenir els minairons però allò dolent és que si no el manes treball et poden matar.
La noia del llibre els mana coses com fer els deures i coses que ella pot fer. Jo també ho faria però de vegades, potser algun dia tinc el braç malament i llavors no podria escriure i amb els minairons els ho podria manar.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, Què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons els demanaría que no hi haguessin robatoris en tot el món, i també que els nens del 3r món no passin gana ni guerres, i que tot el món tingui salut i diners.
I tota la gent llavors sería molt mès feliç…
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons els faria fer les tasques domèstiques, així la meva mare no les hauria de fer, també faria que s’inventessin una cura per totes les malalties que no la tenen, així es salvarien moltes vides o es millorarien. Que fessin hospitals, escoles i més edificis on es pogués treballar i així no tenir tanta crisi. Que arreglessin alguns carrers i carreteres per millorar Santa Coloma. Si els minairons existissin, ens ajudarien molt.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons els diria que fessin una màquina del temps per evitar les guerres civils i els cops d’estat.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons per començar, primer els posaria a fer-me els deures, després els diria que agafessin tota la roba que jo no utilitzo i que busquessin gent qui la necessiti i se la donés. Després, que plantessin arbres i flors per tot arreu, així ajudarien al medi ambient, i també que recollissin totes les escombreries que trobessin per tots els carrers, així ajudarien a totes les persones. Els diria que construïssin cases per a els que més ho necessitin, també orfenats per als nens i que a vegades anessin a contar-los un conte.
A classe llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si tingués minairons faria que m’ayudessin a mi i als altres, sobretot a mi, i que poguessin fer la nostra vida millor i que em fessin els deures. Passaria una bona estona amb ells i els diria secrets, també faria moltes bromes que agradessin a qui li hagi fet. També que em diguessin les respotes dels exàmens. I als professors alguna vegada els deixaria els minairons perquè els ajudessin als exàmens. Tota la nostra vida seria molt millor.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistas són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués un minairó demanaria que tots els nens de tots els països anessin a l’escola, ja que, normalment, en els països pobres tots el nens comencen a treballar entre els 5 i els 7 anys.
Faria que els minairons solucionessin la crisi, ja que alguns polítics de tota Espanya estan estafant a tots el seus habitants. A quasi tots els treballadors del nostre país els estan abaixant el sou.
També voldria ser una mica egoísta i agafar-me una play 3. Voldria també que tota la gent que està en l’atur trobés feina en un tres i no res. Hi ha quasi 5.000.000 d’aturats (i segueixen pujant).
Voldria que tota la gent del món tingués compassió entre ells i que sobretot s’acabi el maltracte de gènere (ja van 4 dones mortes en aquest any). De 2003 fins ara portem 609 dones mortes per cause del maltracte de gènere.
A català hem llegit un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els personatges són de la nostra edat. Si jo tingués uns minairons faria una piscina de 2 metres de profunditat a la meva casa de camp, un nou joc de rol cibernètic, unes cases a l’Àfrica perquè les famílies pobres poguessin viure en condicions humanes…
A català hem llegit un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els personatges són de la nostra edat. Si jo tingués uns minairons els hi diria que gaudissin sense treballar. Només els hi diria que em construissin un Longboard.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els personatges són una noia de la nostra edat i els minairons.
Si jo tingués el canut amb els minairons, un dels desitjos que demanaria seria que els minairons em fessin els deures, o coses semblants, però al món hi ha coses més importants, com per exemple:
Que s’acabin les guerres, que s’acabi la pobresa, que s’acabi l’explotació infantil, que al món hi hagi igualtat per a les dones, etc.
També un dels desitjos que demanaria seria poder volar, perquè des de petita tinc aquest somni. Seria molt divertit volar perquè podria veure les coses des de dalt i desplaçar-me amb més velocitat.
A classe hem llegit un llibre que es diu Què farem, què direm?, i els protagonistes són una nena què es diu Bet i els minairons.
Si jo tingués uns minairons faria que m’endrecessin l’habitació, ja que em fa molta mandra, que m’ajudessin a estudiar les assignatures més difícils, que fessin les feines de casa, que no hi hagués maltracte ni infantil, ni animal ni de gènere, ja que moren moltes dones, que se solucionés la crisi i que donessin diners i cases als pobres ja que pateixen molt.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons.
Si pogués tenir els minairons els demanaria que mantinguessin la meva habitació neta i ordenada. I també els demanaria una cosa més. Que en el futur el món estigui millor que ara, sobretot laboralment i de salut.
A classe estem llegint el llibre Què farem, què direm?, que tracta d’una nena de tretze anys i d’un canut de minairons. La veritat, no se m’havia acudit mai pensar què faria amb un canut ple de bestioletes al meu servei, però, ara que m’hi poso, en surten bastants. Primer de tot, i crec que com tothom, els manaria que em fessin els deures i aquestes coses que a ningú agrada fer, però després estic segura que posaria a un Cap de parar i recollir taula i a un Cap de rentavaixelles. També he pensat que me’ls enduria de viatge perquè coneguessin món, crec que estar tancat a un canut cansa. I poques coses més, algun dia me’ls enduria a l’institut, per fer qualsevol cosa als “profes”, com a les pel·lícules, però de segur que a casa estaria com una reina al seu palau.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons els manaria que em fessin els deures només quan hi hagués molts; també els manaria que si un llibre no m’agrada que s’ho llegeixin ells i després me l’expliquessin; també que em construïssin una casa a la platja. Si alguna cosa no em sortís, que m’ajudessin i que ajudessin també a gent gran a fer coses que no poden fer sols i així moltes persones estarien millor a més de jo.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons, principalment els demanaria les tasques quotidianes de casa, com fer el llit, el dinar, escombrar, etc. Però també d’altres més especials: m’agradaria que agafessin el meu llit i em portessin volant per la ciutat, o quan vaig en bicicleta que es fiquin als pedals i la facin anar, també per conversar, perquè em donin consells, perquè m’ajudin a fer el deures i perquè m’expliquin històries.
I com que les tasques que he dit no són gaire cosa, i hi ha gent que els necessitaria més que jo, els encomanaria anar a llocs com l’Àfrica, el Congo, l’Àsia, a ajudar a tots aquells nens que han de treballar per guanyar-se la vida.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués un minairon demanaria que les mares pobres tinguessin diners perquè els seus fills anessin a l’escola com tots els altres nens.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm? Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons demanaria que em fessin una casa molt gran, amb piscina, sala de videojocs i moltes coses més.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons els demanaria que recollissin tota la brutícia del terre (perquè quedi la ciutat més bonica), també els demanaria que em baixessin (d’internet) sèries o pel·lícules que encara no s’han estrenat. M’agradaria que em diguessin el que surt als exàmens. Amb els minairons podria tenir qualsevol cosa o desig i saber de tot!
Si jo tingués uns minairons els hi diria que fessin una màquina del temps per evitar les guerres civils i els cops d’estat.
El año pasado, en clase de catalán, leímos este libro Què farem, què direm?.
La verdad es que la historia no me mantuvo muy intrigada, ya que era de fantasía y precisamente a mí este tipo de libros no me satisface (en cuanto a lectura).
Sí que sería muy divertido que pasara en la vida real todo lo que pasa en el libro, pero prácticamente sería imposible. Me gustaría mucho volvérmelo a leer, ya que cuando lo leí hubo cosas que no entendí.
El año pasado, cuando iba a 1º de la ESO, nos hicieron leer el libro Què farem, què direm?. La verdad es que me pareció interesante la leyenda sobre “els minairons”. No había oído hablar nunca de éstos. Si yo tuviera un canuto lleno de “minairons” tendría mucho cuidado e intentaría acordarme de mandarles trabajo cada día porque, si no, se podrían volver muy peligrosos. Ahora mismo no sabría qué pedirles pero, si los tuviera, supongo que les ordenaría hacer trabajos cansados y complicados de la casa o cualquier cosa que necesitara en aquel momento.
Yo, si tuviese unos “minairons”, les pediría que me ayudasen a hacer los deberes y las tareas de casa (lavar, limpiar…) para así no tener que limpiar, ni yo ni mis padres; también les pediría que intentasen solucionar la crisis y hacer algo a los presidentes de gobierno, sobre todo que les bajaran el sueldo, ya que les podrían dar la mitad de lo que les dar, y con la otra mitad, intentar solucionar el paro, y ayudar a la gente que no tiene mucho dinero, y sobre todo a los países que están en la pobreza, por ejemplo, algunos países de África.
Si yo tuviera un “canut de minairons” lo primero que se me pasaría por la cabeza sería que los “minairons” me hicieran todos los deberes y tareas de casa.
Pero si me pusiera a reflexionar, aprovecharía para pedir que se acabara toda la pobreza que hay en el mundo, y también pediría que se acabaran todas las guerras.
Así todos viviríamos en paz.
A classe de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm?. Els protagonistes són una noia de la nostra edat i els minairons. Si jo tingués uns minairons els demanaría que no hi hagués robatoris en tot el món, i també que els nens del 3r món no passin gana ni guerres. I tota la gent llavors sería molt més feliç…
Si yo tuviese minairons, mandaría que me hiciesen una casa muy grande, con todas las cosas que se pueden tener. También les mandaría que construyesen casas a las personas que no tuviesen.
Pues estaría muy bien que los minairons me hicieran los deberes, es verdad, qué quieres que te diga. También estaría bastante bien que me regalaran detallitos, e incluso ropa. Y me gustaría que me regalaran gatitos abandonados.
El año pasado, los alumnos de 1º de ESO también leímos en las horas de catalán el libro Què farem, què direm?. Éste es un libro de fantasía protagonizado por Bet, una niña de trece años de edad que posee a su servicio un canuto de minairons, una especie de duendes que hacen realidad los deseos que pides.
Si yo tuviera un canuto de minairons a mi alcance les pediría, como pediría la mayoría de todos nosotros, que me dijeran las respuestas de los exámenes. Puestos a pedir, ¿por qué no? Un pequeño capricho. La verdad es que no les pediría tonterías, sino cosas que realmente se necesitasen. Y es que, si estas criaturas fantásticas verdaderamente existieran, les pediría un mundo mejor, en todos los sentidos.
Les pediría una vida mucho mejor que la que tienen ahora los habitantes de África. Construir casas, escuelas, hospitales… que realmente lo necesitan, y que todo lo que necesitasen lo tuvieran a su alcance, como es el caso de la comida, algo de lo que prácticamente carecen. También me gustaría acabar con la crisis mundial, la odiosa crisis que escuchamos cada día en las noticias, que en vez de darnos buenas noticias nos dicen que va de mal en peor. Ya en España hay más de dos millones de parados, algo pésimo. También les pediría que dejasen de bajar el sueldo a las personas porque cada vez trabajan más y cobran menos. Acabar con las guerras, el maltrato… Cuantísimas cosas pediría para un mundo mejor, pero lamentablemente los sueños, sueños son.
Yo creo que, por lo que dice el argumento, este libro tiene que ser muy interesante. Y creo que nos lo tendrían que hacer leer.
A clase de català llegim un llibre que es diu Què farem, què direm“. A mi m’agradaria tenir un canut de minairons. Els protagonistes d’aquest llibre són els minairons i una noia de la nostra edat.
Si jo tingués el canut dels minairons els diria que hem facin ric i que donin diners als més pobres.
En la clase de catalán, en la hora de lectura, estamos leyendo un libro titulado Què farem, què direm?. Los protagonistas de este libro son unos minairons que viven en en canuto y una niña de mi edad llamada Bet.
Si tuviera el canuto mencionado anteriormente, haría casas para las familias que no viven en condiciones óptimas y otras para animales abandonados. Y también me haría una casa en Londres.
En la clase de catalán, en la hora de lectura, estamos leyendo un libro titulado Què farem, què direm?.
A mí me gustaría que los minairons me ayudasen a hacer todas las tareas de casa, por ejemplo: poner la mesa, sacarme la ropa de la mochila del fútbol, ordenar mi cuarto…
Los minairons me ayudarían mucho, porque, aparte de que me hagan los deberes, también pueden hacerme un masaje cuando esté cansado o prepararme un bocata. Los minairons serían lo mejor.
Yo a los “minairons” les pediría que acabaran con las injusticias que se cometen en los juicios, que acabaran con el hambre y la pobreza en el mundo y que le construyesen un hogar digno a la gente que no tiene, para vivir en un mundo con igualdad de condiciones. Y por último, que me hiciesen las tareas de casa y del instituto.
El año pasado nos hicieron leer este libro en catalán. La verdad es que me gustó bastante, era muy entretenido y bastante divertido. Si yo tuviera un canuto de minairons, aparte de todas las cosas lógicas que pedimos todos (tener una casa, tener mucho dinero, etc.), también pediría que el país o el mundo funcionara de otra forma, no a base de violencia, por ejemplo.
Bueno, ya me gustaría a mí tener minairons, porque así mi madre podría tener más confianza en mí, podrían ayudarme a aprobar Mates (que me va fatal), traerme todo lo que yo quisiera, tener una casa muy grande, hacerme todo.
Cuando iba a 1º de ESO nos hicieron leer el libro Què farem, què direm?. A mí me gustó mucho la historia y el argumento. Si yo tuviera el canuto (ojalá lo tuviera) les pediría muchas cosas a los minairons, como una casa enorme, un mercedes SLS AMG o un Ferrari que no hiciera falta carnet para conducirlo, también casas para la gente que no tuviera y, por último, que el mundo funcionase de otra forma.
En clase de catalán estamos leyendo un libro que se titula Què farem, què direm? Trata sobre Beth, una niña de nuestra edad, que ha encontrado un canuto donde hay criaturas fantásticas que se llaman minairons.
Si yo tuviese el canuto de los minairons les pediría que me ayudaran en las cosas que me cuesta hacer.
En la clase de catalán leemos un libro que se llama Què farem, què direm?.
La verdad es que es chulo y divertido. En la historia salen unos personajes pequeños llamados minairons, que sirven para hacerte la faena, decirte cosas… Yo, si tuviera minairons, les pediría que me ordenaran la habitación.
Los minairons son criaturas mágicas que no mucha gente conoce. Yo no sabría qué pedirles aparte de lo que les pediría mucha gente (que me hicieran los deberes, las tareas de casa…). Pero intentaría no perder el canuto para tenerlos siempre a mi servicio.
A la classe de català llegim un llibre que es diu: Què farem, què direm?
Aquest llibre és divertit. Si jo tingués el canut de minairons, els demanaria que em fessin tots els dies els deures, i així jo ja no tindria feina, i el dia dels exàmens que me’ls facin també ells.