Mil dones

2003

1 Diana Yaneth (28 anys)

2 Rocío Martín Céspedes (35 anys)

3 Zorla (35 anys)

4 Maite  L. (28 anys)

5 Isabel Regina Díaz (49 anys)

6 Silvia Scotto (31 anys)

7 Cristina P. A. (34 anys)

8 Encarnación  S. (80 anys)

9 Mónica P. H. (30 anys)

10 Rosario N. M. (76 anys)

11 María del Carmen Rodríguez (72 anys)

12 Gloria Sanz Silva (28 anys)

13 Manuela Penabella (71 anys)

14 Elena Martelo (28 anys)

15 Inmaculada C. M. (28 anys)

16 Antonia Borja Borja (49 anys)

17 Manuela Hermoso Caldera (38 anys)

18 Isabel María Rodríguez (38 anys)

19 Dora A. G. (40 anys)

20 María José F. (38 anys)

21 Daniela C. M. (16 anys)

22 Silvia B. V. (42 anys)

23 Yaiza Rodríguez (25 anys)

24 Liliana Rocío Moreno Potes (34 anys)

25 María Matilde Díaz (43 anys)

26 Dolores A. M. (48 anys)

27 María José  Robledo (28 anys)

28 Patricia Susana Manuel Conte (29 anys)

29 Cándida  F. (39 anys)

30 María Rosario Toro (35 anys)

31 María Sonia R. J. (30 anys)

32 Francineide (39 anys)

33 Ana María F. E. (52 anys)

34 María Victoria Cózar (35 anys)

35 Francisca Martín M. (45 anys)

36 Teresa G. S. (65 anys)

37 Carmen Amado González (35 anys)

38 Luz María Castillo García (32 anys)

39 Carmen M. G. (47 anys)

40 María M. S. (48 anys)

41 Ana María C. A. (28 anys)

42 Silvia C. C. (29 anys)

43 María Amparo Ebri (36 anys)

44 Felisa P. R. (37 anys)

45 María del Mar Miñana Adell (34 anys)

46 María Teresa González (72 anys)

47 Candelaria Padilla García (37 anys)

48 María Asunción Giménez (60 anys)

49 Margarita Veni Bonet (58 anys)

50 Rosenda Soler Ribas (40 anys)

51 Rocío (… anys)

52 Alejandra S. (20 anys)

53 Emilia del Carmen de Blas (50 anys)

54 Gertrudis Aranda (90 anys)

55 Francisca L. R. (48 anys)

56 Rocío Pereira Arrojo (22 anys)

57 María José (25 anys)

58 Susana Beatriz (30 anys)

59 María del Carmen M. R. (34 anys)

60 María Jesús Pérez Guzmán (27 anys)

61 María José R. G. (45 anys)

62 Dagmar S. (48 anys)

63 Cecilia Guerrero Martínez (31 anys)

64 María Rafaela D. M. (38 anys)

65 Concepción Jiménez (50 anys)

66 María del Carmen (36 anys)

67 Raquel Fuentes Jiménez (41 anys)

68 Gloria Palmira Blanco (57 anys)

69 Glenda Gynesth (26 anys)

70 María José Hidalgo Florido (34 anys)

71 Pilar Fernández Marín (40 anys)

2004

72 Pilar Crevillente (40 anys)

73 Matilde Agueda Moreno (81 anys)

74 Endurance (33 anys)

75 María Isabel Ferrer Segura (34 anys)

76 Laura Navarro (24 anys)

77 Josefa Fernández Loza (79 anys)

78 Verónica Caballero (27 anys)

79 María Elena Bouzos (31 anys)

80 Souad S. (24 anys)

81 Esmeralda Clavería (22 anys)

82 Ana López Alzira (39 anys)

83 Carmen (59 anys)

84 Encarnación Rubio (46 anys)

85 Margarita Pérez (53 anys)

86 María Ángeles T. (76 anys)

87 Luisa Fernanda (… anys)

88 Dolores García Ruiz (46 anys)

89 Irina P. (26 anys)

90 Jennifer Irene Lara Castillo (36 anys)

91 Silvia C. (31 anys)

92 Leonor Pérez (82 anys)

93 Melody Lleixà (15 anys)

94 Isabel (60 anys)

95 Beatriz G. V. (19 anys)

96 Amelia Pallarés (62 anys)

97 Khadija E. L. (24 anys)

98 Noelia S. O. (19 anys)

99 Carla Rodríguez (18 anys)

100 Casimira Martínez Valero (64 anys)

101 Betty de Jesús (42 anys)

102 María Candelaria Segura (70 anys)

103 Josefa A. F. (74 anys)

104 Ezequiela Mercedes Galdeano (60 anys)

105 Josefa Álvarez Pajares (71 anys)

106 Ana María M. (15 anys)

107 Fabiola Dolores G. N. (32 anys)

108 Manuela Morell (46 anys)

109 María del Carmen (40 anys)

110 Sandra Lorena (40 anys)

111 Julie Belvoir (34 anys)

112 Mercedes Bueno (39 anys)

113 Ana María Sánchez (37 anys)

114 María Nadia Lázaro Díaz (28 anys)

115 Carmen Soria (42 anys)

116 Agustina M. L. (52 anys)

117 Alejandra P. L. (31 anys)

118 Yauhenica (19 anys)

119 Antonia N. P. (88 anys)

120 Elisa Calderón Zubilaga (35 anys)

121 Shumei (43 anys)

122 Teodora H. (40 anys)

123 Josefina D. (79 anys)

124 Adama B. A. (27 anys)

125 María Teresa (55 anys)

126 Luz Amelia Duque (41 anys)

127 María Teresa S. G. (66 anys)

128 Alfonsa Mohedano R. (35 anys)

129 Liz Paola (15 anys)

130 Suxia (49 anys)

131 María Teresa Otero Vélez (36 anys)

132 Ana María (15 anys)

133 Christiane H. (60 anys)

134 Manuela V. Ll. (43 anys)

135 María de los Ángeles González (18 anys)

136 María del Carmen C. C. (33 anys)

137 María Victoria L. A. (54 anys)

138 Nicolasa (82 anys)

139 María Luisa Lizarbe (57 anys)

140 Alicia (33 anys)

141 Simona E. (34 anys)

142 Emilse T. T. (21 anys)

143 Rosa María Pinto (31 anys)

2005

144 Jenny Patricia (41 anys)

145 María (84 anys)

146 María Oelia (32 anys)

147 Veronika (26 anys)

148 Inmaculada (22 anys)

149 María M. (61 anys)

150 Amparo (23 anys)

151 Berta (22 anys)

152 Ana Rosa (25 anys)

153 Amina (31 anys)

154 Carmen (84 anys)

155 Renate (68 anys)

156 Irina (19 anys)

157 Isabel (… anys)

158 A. L. (32 anys)

159 María Isabel (21 anys)

160 María Isabel (52 anys)

161 Teresa Asunción (36 anys)

162 Agustina de los Ángeles (26 anys)

163 Rocío (24 anys)

164 Gregoria (44 anys)

165 Aisha (26 anys)

166 María (73 anys)

167 Mamona (34 anys)

168 Rosaura (82 anys)

169 Nelly Sully (44 anys)

170 Claudina (46 anys)

171 Argelin (37 anys)

172 Asunción (66 anys)

173 María Carmen (66 anys)

174 Irlanda Roxana (34 anys)

175 María Consol (55 anys)

176 Esther (35 anys)

177 Julia (39 anys)

178 Ana María (45 anys)

179 María Ángeles (24 anys)

180 Elena (27 anys)

181 María Josefa (41 anys)

182 Celine (… anys)

183 Isatou (18 anys)

184 Guadalupe (84 anys)

185 María Dolores (33 anys)

186 Patricia (17 anys)

187 María Antonia (48 anys)

188 Cinthia (19 anys)

189 María deL Carmen (43 anys)

190 Ana Isabel (38 anys)

191 Aintzane (26 anys)

192 Julia (77 anys)

193 Pilar (76 anys)

194 Dolores (33 anys)

195 Marioara (48 anys)

196 Yolanda (30 anys)

197 Clara Rosa (42 anys)

198 Susana (20 anys)

199 Aicha (38 anys)

200 Ana (31 anys)

2006

201 Piedad (39 anys)

202 Khadouj (40 anys)

203 Begoña (40 anys)

204 Marie Margot (27 anys)

205 Catalina (43 anys)

206 Alicia (35 anys)

207 María Elena (32 anys)

208 María Vanessa (28 anys)

209 Lydia (25 anys)

210 Marta (28 anys)

211 Monsterrat (34 anys)

212 Dominga (51 anys)

213 Ana Lucy (39 anys)

214 Flora (71 anys)

215 Benita (49 anys)

216 Isaura (30 anys)

217 Ana María (59 anys)

218 Susana María (40 anys)

219 Carmen (37 anys)

220 Nilda (36 anys)

221 María Emma (39 anys)

222 Dionisia (65 anys)

223 Mujer finlandesa (65 anys)

224 Elisa (74 anys)

225 Susan Elizabeth (44 anys)

226 María José (39 anys)

227 María (35 anys)

228 Pamela Liliana (35 anys)

229 María Elena (43 anys)

230 Aouchina (40 anys)

231 María Antonia (36 anys)

232 María Idoia (39 anys)

233 Eva María (32 anys)

234 Patricia (68 anys)

235 Ana María (29 anys)

236 Loredana (23 anys)

237 Rosario (70 anys)

238 Desirée (22 anys)

239 Silvana Maribel (18 anys)

240 María Dolores (42 anys)

241 Katarina (63 anys)

242 Ana Isabel (39 anys)

243 María del Rosario (34 anys)

244 María Dolores (49 anys)

245 Ana Belén (28 anys)

246 Vanessa (26 anys)

247 Malia (33 anys)

248 Janeth (32 anys)

249 Rocío (19 anys)

250 Carmen (54 anys)

251 María Mercedes (35 anys)

252 Lourdes (42 anys)

253 Khadija (35 anys)

254 Francisca (75 anys)

255 Carmen (16 anys)

256 Noura (29 anys)

257 Sandra Soledad (30 anys)

258 Lidón (34 anys)

259 Rocío (29 anys)

260 Beatriz (38 anys)

261 María de los Ángeles (74 anys)

262 Concepción (82 anys)

263 Concepción (43 anys)

264 María Josefa (80 anys)

265 Montserrat (31 anys)

266 Ana Belén (22 anys)

267 Ana María (44 anys)

268 María de los Ángeles (60 anys)

269 Beatriz (21 anys)

2007

270 Lidia Mercedes (47 anys)

271 Celia Ignacia (32 anys)

272 Rosario (37 anys)

273 Olimpia Ketti (38 anys)

274 Rita de Cassia (37 anys)

275 María del Carmen (66 anys)

276 María del Carmen (50 anys)

277 Virtudes (34 anys)

278 Noelia (33 anys)

279 Nadiya (25 anys)

280 Ángela (81 anys)

281 Gina Montserrat (35 anys)

282 Mercedes (58 anys)

283 Carmen Karen (25 anys)

284 María Concepción (47 anys)

285 Pilar (74 anys)

286 Fátima (29 anys)

287 Crina Lucía (36 anys)

288 María Rocío (34 anys)

289 Itziar (26 anys)

290 Flor María (30 anys)

291 Laura (22 anys)

292 Consuelo (83 anys)

293 María José (41 anys)

294 Gina (42 anys)

295 Nicoleta (22 anys)

296 Sandra (19 anys)

297 Ramona (29 anys)

298 Davinia (24 anys)

299 Lucía (51 anys)

300 Asunción (35 anys)

301 Isabel (43 anys)

302 Rigmor (67 anys)

303 Lucía (66 anys)

304 Ana Isabel (44 anys)

305 María Luisa (26 anys)

306 Nanci Paulina (30 anys)

307 Estrella (79 anys)

308 Concepción (42 anys)

309 María de los Ángeles (31 anys)

310 Aicha (46 anys)

311 Milagros (46 anys)

312 María del Carmen (45 anys)

313 Velia (76 anys)

314 Ana Mercedes (33 anys)

315 Nuria (47 anys)

316 Jessica María (26 anys)

317 Edelmira (56 anys)

318 Victoria (44 anys)

319 Sorina (20 anys)

320 Francisca (59 anys)

321 Margaret Mary (65 anys)

322 Maríalva (28 anys)

323 Mónica (27 anys)

324 Ascensión (64 anys)

325 Jennifer (29 anys)

326 Juana (57 anys)

327 María Pilar Martina (53 anys)

328 Fuensanta (34 anys)

329 Sara (32 anys)

330 Rosa Natividad (48 anys)

331 Yadira Mirella (25 anys)

332 Lidia (58 anys)

333 Shuwen (51 anys)

334 Francieli Percila (69 anys)

335 Elena María de los Ángeles (28 anys)

336 Yuyan (31 anys)

337 Esvetlana (30 anys)

338 Basilia (76 anys)

339 Marioly (28 anys)

340 María Luz (43 anys)

2008

341 Deborah Jane (42 anys)

342 Tatiana (30 anys)

343 Yolanda (44 anys)

344 Tatiele (20 anys)

345 María Dolores (53 anys)

346 Carmen (60 anys)

347 Ana (44 anys)

348 María Luisa (44 anys)

349 María Sagrario (48 anys)

350 Sophie Ivonne (44 anys)

351 Alexandra (21 anys)

352 Laura (22 anys)

353 Virma (43 anys)

354 María Jesús (55 anys)

355 María Victoria (49 anys)

356 Rebeca (25 anys)

357 Hilaria (61 anys)

358 Juana (54 anys)

359 Lidia (41 anys)

360 María Eugenia (37 anys)

361 Sylvina Jeannette (27 anys)

362 Gisele (33 anys)

363 Laura (19 anys)

364 Xiou (17 anys)

365 María Juana (67 anys)

366 María Jesús (38 anys)

367 María Rosa (39 anys)

368 Ximena (27 anys)

369 Fostine Marie (29 anys)

370 Paulina (80 anys)

371 Fátima (52 anys)

372 Gabriela (32 anys)

373 Josefa (39 anys)

374 María José (37 anys)

375 Eva (40 anys)

376 Tanta (48 anys)

377 María de León (37 anys)

378 Diana Gisela (20 anys)

379 María (18 anys)

380 Estíbaliz (72 anys)

381 Aellyka (25 anys)

382 Kristine (26 anys)

383 Blanca Oliva (42 anys)

384 Margarita (64 anys)

385 Natividad (53 anys)

386 Eki María (21 anys)

387 Laura (28 anys)

388 Fuensanta (46 anys)

389 María (42 anys)

390 Christine (65 anys)

391 Cecilia Natalia (25 anys)

392 Karen Alive (35 anys)

393 Encarnación (34 anys)

394 Vanessa (27 anys)

395 Dorkass (26 anys)

396 Rosa (27 anys)

397 Natalia (50 anys)

398 María Puy (42 anys)

399 Zhaoqin (37 anys)

400 Martha Lidia (41 anys)

401 Hortensia (72 anys)

402 María Teresa (43 anys)

403 Fabiola Mariana (30 anys)

404 Rocío (57 anys)

405 Rosario (25 anys)

406 Silvana (36 anys)

407 Gabriela Midonia Griselda (27 anys)

408 Pilar (71 anys)

409 María Mercedes (37 anys)

410 Anna (48 anys)

411 María del Carmen (42 anys)

412 María (63 anys)

413 Adela (29 anys)

414 Yaneth (24 anys)

415 Hanifa (52 anys)

416 Claritza (35 anys)

2009

417 Orfa Enith (27 anys)

418 Cristina (29 anys)

419 María Nieves (35 anys)

420 Juana María (35 anys)

421 Concepción (55 anys)

422 Francisca (65 anys)

423 María del Mar (26 anys)

424 Fabiola del Socorro (37 anys)

425 María Izaskun (44 anys)

426 María (44 anys)

427 Isabel (75 anys)

428 Yasmin Zamira (54 anys)

429 Carmen Rosa (37 anys)

430 María (45 anys)

431 Emilia Esperanza (32 anys)

432 Francisca (43 anys)

433 Weiyu (34 anys)

434 Isabel (20 anys)

435 Meryem (36 anys)

436 Avril Louise (20 anys)

437 Natasa (20 anys)

438 María Teresa (31 anys)

439 Dulce Nombre de María (79 anys)

440 María Paz (34 anys)

441 Maximina Rosario (55 anys)

442 Nayrobys Yahaira (22 anys)

443 Isabel (58 anys)

444 Ekram (23 anys)

445 María Luz (38 anys)

446 Eva María (33 anys)

447 María Estrella (48 anys)

448 Catalina (52 anys)

449 Ana Encarnación (66 anys)

450 Ubaldina (75 anys)

451 Nadia (19 anys)

452 Laura (22 anys)

453 Graciela (27 anys)

454 María Robiria (42 anys)

455 Isabel (45 anys)

456 Elvira Rosario (34 anys)

457 Inmaculada (31 anys)

458 María Fernanda (31 anys)

459 Gabriela Rocío (24 anys)

460 Nilda (27 anys)

461 Heather Ann (58 anys)

462 Josefa (48 anys)

463 Snezhana Balgdeva (40 anys)

464 Reyes (36 anys)

465 Ionela (26 anys)

466 Carmen (61 anys)

467 María Vanesa (34 anys)

468 Herminia (67 anys)

469 Nelva (19 anys)

470 Mercedes (80 anys)

471 Amelia (42 anys)

472 Judita (24 anys)

2010

473 Josefa (45 anys)

474 Ivana (36 anys)

475 Juana María (42 anys)

476 Viktorya (35 anys)

477 Mayorie (26 anys)

478 Malina Mladenova (25 anys)

479 Isabel (59 anys)

480 Isabel (27 anys)

481 Alla (36 anys)

482 Julia Eulalia (57 anys)

483 Carmen (48 anys)

484 Cristina (33 anys)

485 Teresa (60 anys)

486 Montserrat (53 anys)

487 Silvia Teresa (54 anys)

488 María Victoria (60 anys)

489 Fatima Zhora (47 anys)

490 Emma (26 anys)

491 Vanesa Iris (30 anys)

492 María Alejandra (24 anys)

493 María Isabel (58 anys)

494 Irene (57 anys)

495 Alicia Grimaneza (36 anys)

496 Antonia (67 anys)

497 Fatna (31 anys)

498 Ana (49 anys)

499 Guadalupe (40 anys)

500 Farida (47 anys)

501 María Dolores (54 anys)

502 María Mercedes (36 anys)

503 Mónica (32 anys)

504 Irmgard Elisabeth (61 anys)

505 Inés Delfina (47 anys)

506 Rafaela (41 anys)

507 Felisa (63 anys)

508 Milagros (68 anys)

509 Andrea Valeria (23 anys)

510 Emese Krisztina (27 anys)

511 Zhour (37 anys)

512 Sarah Marie (32 anys)

513 Laila (48 anys)

514 María del Carmen (49 anys)

515 Carmen Cecilia (36 anys)

516 Amelia (42 anys)

517 María Monserrat (43 anys)

518 Niscauris (29 anys)

519 María Belén (42 anys)

520 Damiana (38 anys)

521 Johana Elizabeth (28 anys)

522 María Rosa (34 anys)

523 Rocío (30 anys)

524 Sabrina (38 anys)

525 Rosario (33 anys)

526 Catalina (80 anys)

527 Fatiha (37 anys)

528 Rosa (26 anys)

529 Piedad (51 anys)

530 Saida (47 anys)

531 María Dolores (42 anys)

532 María del Carmen (39 anys)

533 Anne Wanjiru (49 anys)

534 Silvia (16 anys)

535 María Cristina (57 anys)

536 Lidia Esther (32 anys)

537 Dolores Elvira (34 anys)

538 Rosalia (77 anys)

539 Estefanía (23 anys)

540 Cristina (25 anys)

541 Chunli (27 anys)

542 Nadia (44 anys)

543 Rosa María (43 anys)

544 Yolanda (24 anys)

545 Alannah Catherine (31 anys)

2011

546 Ana María (49 anys)

547 Weili (29 anys)

548 Carmen (54 anys)

549 Leidiyeni (34 anys)

550 Julia (74 anys)

551 María Jesús (53 anys)

552 Ramona (45 anys)

553 Esther Julia (41 anys)

554 Carmen (46 anys)

555 Arianny (26 anys)

556 Susana María (37 anys)

557 Gigliola Carlin (30 anys)

558 María Montserrat (32 anys)

559 Khadija (44 anys)

560 Marilyn (55 anys)

561 Natividad (61 anys)

562 Purificación (44 anys)

563 Viorela Alexandra (19 anys)

564 Jeanella Mariuxi (22 anys)

565 Mireia (29 anys)

566 Cándida (71 anys)

567 Arantxa (30 anys)

568 Marisol Consuelo (41 anys)

569 Gloria (19 anys)

570 Rosa María (38 anys)

571 Johanna Marlene (29 anys)

572 Miren Mendia (28 anys)

573 Rosa María del Saliente (42 anys)

574 Inés (64 anys)

575 Teresa (82 anys)

576 Angélica del Pilar (29 anys)

577 Rosario (55 anys)

578 Eliana (29 anys)

579 Julia (30 anys)

580 Mónica (18 anys)

581 Elena Florentina (26 anys)

582 Giovanna (37 anys)

583 Fructuosa (71 anys)

584 Deisy María (36 anys)

585 María Isabel (71 anys)

586 Caridad (49 anys)

587 Lucía (47 anys)

588 Clementina (47 anys)

589 Esther (38 anys)

590 Mina (39 anys)

591 María Dolores (71 anys)

592 Salud (40 anys)

593 Yvonne Philippine (78 anys)

594 Cristina (39 anys)

595 Mara (36 anys)

596 Amaranta (29 anys)

597 Eunice (37 anys)

598 Tatiana (29 anys)

599 Roxana Claudia (53 anys)

600 Sabrina (31 anys)

601 Silvia (41 anys)

602 Fátima (39 anys)

603 Matilde (38 anys)

604 María (52 anys)

605 Yulia (33 anys)

606 Inmaculada (28 anys)

607 Nataliya (54 anys)

2012

608 Antonia (57 anys)

609 Carmen (80 anys)

610 María Rosa (41 anys)

611 Amparo (56 anys)

612 Estrella (45 anys)

613 Anna (33 anys)

614 Manpreet (26 anys)

615 Rhimo (51 anys)

616 Elisa (49 anys)

617 Rosa Dina (42 anys)

618 Julia (65 anys)

619 Caridad de los Ángeles (39 anys)

620 Nicole (28 anys)

621 Rosario (25 anys)

622 Ana María (54 anys)

623 Juventina (74 anys)

624 Carmen (25 anys)

625 María Jesús (77 anys)

626 Mercedes (48 anys)

627 Ioana Elisabeta (28 anys)

628 Encarnación (70 anys)

629 Yajaira Michel (73 anys)

630 Ana María (22 anys)

631 Bolivia Elisabeth (40 anys)

632 María del Rosario (28 anys)

633 Elisabeth (64 anys)

634 Iria (28 anys)

635 Josefa (63 anys)

636 Vanesa (27 anys)

637 María Remedios (42 anys)

638 María Alicia (56 anys)

639 María Magdalena (53 anys)

640 María Marina (28 anys)

641 Neriman Halil (32 anys)

642 Carolina (38 anys)

643 Eva (34 anys)

644 María (29 anys)

645 Concepción (46 anys)

646 Sandra (66 anys)

647 Inge Gisela Freifrau (28 anys)

648 Almudena (32 anys)

649 María Sol (70 anys)

650 Pamela (13 anys)

651 Malika (63 anys)

652 Yulmer Josefina (27 anys)

653 Rosa del Mar (42 anys)

654 Antonia (19 anys)

655 María Teresa (65 anys)

656 Isabel (77 anys)

657 Ana (43 anys)

658 Francisca (75 anys)

659 María Matilde (42 anys)

2013

660 Raquel (33 anys)

661 Thi Thanh Tam (38 anys)

662 Larisa (35 anys)

663 Eleuteria (28 anys)

664 Margalida (50 anys)

665 María del Pilar (28 anys)

666 Guacimara (31 anys)

667 Agniesara (35 anys)

668 Sonia (31 anys)

669 Petra (37 anys)

670 María Eugenia (45 anys)

671 María del Carmen (65 anys)

672 Rosa María (46 anys)

673 Inmaculada (33 anys)

674 Elena (37 anys)

675 Soledad (34 anys)

676 Nicolasa (72 anys)

677 María Asunción (63 anys)

678 Helena (39 anys)

679 María del Salvador (68 anys)

680 Ilham (26 anys)

681 Meredes Gema (42 anys)

682 Gema Diana (39 anys)

683 María (19 anys)

684 Isabel (51 anys)

685 Amagoia (26 anys)

686 Loida Germina (30 anys)

687 Dolores (54 anys)

688 Miriam (21 anys)

689 Ines Remedios (81 anys)

690 Ángela María (29 anys)

691 Ángela del Carmen (31 anys)

692 Catalina (69 anys)

693 Isabel (83 anys)

694 Valya (44 anys)

695 Daniela (21 anys)

696 Manuela (52 anys)

697 María Fátima (48 anys)

698 María Cruz (44 anys)

699 Estefanía (26 anys)

700 Bélgica Amada (38 anys)

701 Alba 32 30-sep-13 Cataluña

702 María Ángeles (27 anys)

703 Sorina (14 anys)

704 Carolina Diana Carmen (48 anys)

705 Hayat (26 anys)

706 María Rosario (52 anys)

707 Andrea Nieves (40 anys)

708 Rosario Carmen (66 anys)

709 Eva (36 anys)

710 Concepción (44 anys)

711 Empar (26 anys)

712 Judit (37 anys)

713 María Isabel (45 anys)

2014

714 Nuria (43 anys)

715 María José (45 anys)

716 María Ángeles (46 anys)

717 María Zulay (37 anys)

718 Patricia (28 anys)

719 Lucina Hanna (51 anys)

720 Dolores (59 anys)

721 María Luisa (50 anys)

722 Alicia (58 anys)

723 María Luisa (37 anys)

724 Mercedes (76 anys)

725 Nuria (43 anys)

726 Ana Isabel (47 anys)

727 Josefa (76 anys)

728 Olha Yuriyiuna (39 anys)

729 María José (49 anys)

730 Andina Reges (35 anys)

731 Fátima (63 anys)

732 María Henar (32 anys)

733 María Dolores (54 anys)

734 Piedad (44 anys)

735 Ana (83 anys)

736 Raquel (42 anys)

737 María Elena (71 anys)

738 María Belén (43 anys)

739 Hanae (23 anys)

740 Maríana (32 anys)

741 María Araceli (60 anys)

742 María Rosa (45 anys)

743 Ena (63 anys)

744 Isabel (47 anys)

745 Verónica (24 anys)

746 Sara (81 anys)

747 María del Carmen (41 anys)

748 María Yolanda (39 anys)

749 Ana María (37 anys)

750 Verónica Ana (39 anys)

751 Mónica (38 anys)

752 Esperanza (87 anys)

753 Emilia (48 anys)

754 Gemma (45 anys)

755 Antonia María (62 anys)

756 Rosemary (76 anys)

757 Gisele (28 anys)

758 Susana (45 anys)

759 Rosa Lidia (42 anys)

760 Andrea (45 anys)

761 Hajiratou (32 anys)

762 Zunilda (32 anys)

763 Adolfina (32 anys)

764 Hanan (19 anys)

765 Ana María (37 anys)

766 Rosa Ana (38 anys)

767 María Luz (58 anys)

768 Liliana María (36 anys)

2015

769 Teresa (70 anys)

770 Gisela Gertrud Anna (69 anys)

771 Sandra (39 anys)

772 Egle (39 anys)

773 Susana (36 anys)

774 Hanane (43 anys)

775 Tamara (23 anys)

776 Davinia (30 anys)

777 Mónica (24 anys)

778 Ana María (29 anys)

779 Francisca María (47 anys)

780 María Isabel (65 anys)

781 Gemma (48 anys)

782 Encarnación (41 anys)

783 María Águila (50 anys)

784 María Ángeles (40 anys)

785 Anne Christina (40 anys)

786 Rachida (36 anys)

787 Verónica (41 anys)

788 Felicidade Rosa (30 anys)

789 Beatriz (68 anys)

790 Ancuta Ileana (22 anys)

791 Laura (27 anys)

792 Anneline Therese (34 anys)

793 Rosario (60 anys)

794 María Sonia (48 anys)

795 Gemma (42 anys)

796 Dolores (33 anys)

797 Maryna (46 anys)

798 Olga (34 anys)

799 Maryna (44 anys)

800 Márquez Hidalgo (23 anys)

801 Leire (67 anys)

802 Antonia (43 anys)

803 Divina (46 anys)

804 Fuensanta (42 anys)

805 María Almudena (39 anys)

806 Maimona (23 anys)

807 Silvina (34 anys)

808 Carmen María (33 anys)

809 María Iris (35 anys)

810 Conchi (38 anys)

811 María José (71 anys)

812 Constantina (42 anys)

813 María Antonia (28 anys)

814 Elvira (45 anys)

815 Isabel Asunción (65 anys)

816 María del Carmen (45 anys)

817 Eva María (42 anys)

818 Svetoslava (32 anys)

819 Ramona (58 anys)

820 María del Castillo (37 anys)

821 Yessica Paola (24 anys)

822 Nancy Lorena (44 anys)

823 Coral (44 anys)

824 Mónica (36 anys)

825 Marina (69 anys)

826 Caridad (79 anys)

827 Dina (25 anys)

828 Anna (31 anys)

2016

829 Mariana Carmen (43 anys)

830 Silvia (33 anys)

831 Mirela (21 anys)

832 Isabel Laureana (59 anys)

833 Lucinda Marina (43 anys)

834 María (73 anys)

835 Lisa Jane (49 anys)

836 Ascensión (46 anys)

837 Ana (40 anys)

838 Henriette (71 anys)

839 Francisca (71 anys)

840 Soraya (37 anys)

841 Victoria (19 anys)

842 Silvia (35 anys)

843 Tatiana (24 anys)

844 María del Carmen (48 anys)

845 Cristina (37 anys)

846 Yolanda (48 anys)

847 Rosario (72 anys)

848 Marina Candelaria (51 anys)

849 Katherin Jissela (23 anys)

850 Lucia (47 anys)

851 Je (32 anys)

852 María Aranzazu (40 anys)

853 Teresa (47 anys)

854 Karla Belén (21 anys)

855 Alexandra Rodica (27 anys)

856 Benita (50 anys)

857 Kristina (43 anys)

858 María Aranzazu (51 anys)

859 Xue Sandra (34 anys)

860 Johana Bertina (32 anys)

861 Juana (56 anys)

862 Jean May Evelyn (58 anys)

863 Florentina (32 anys)

864 Ada Graciela (34 anys)

865 Mónica (32 anys)

866 Stefany María (26 anys)

867 María Isabel (51 anys)

868 Jaqueline Suzzanne G. (75 anys)

869 Yolanda (50 anys)

870 Celia (56 anys)

871 Juana (53 anys)

872 Alia (27 anys)

873 Sara (35 anys)

874 Ana María (25 anys)

875 Elena Mihaela (30 anys)

876 María del Carmen (45 anys)

877 Victoria (57 anys)

2017

878 Matilde Teresa (40 anys)

879 María Estefanía (26 anys)

880 Blanca Esther (48 anys)

881 Antonia (33 anys)

882 Julissa Denisse (40 anys)

883 Virginia (55 anys)

884 Cristina (38 anys)

885 Carmen (79 anys)

886 Laura (26 anys)

887 Ana Belén (46 anys)

888 Lucymai (79 anys)

889 María José (51 anys)

890 Dolores (47 anys)

891 Gloria Amparo (48 anys)

892 Ledy Juliana (34 anys)

893 Natividad (91 anys)

894 Erika Lorena (32 anys)

895 Ana María (42 anys)

896 Yurena de las Nieves (23 anys)

897 María Victoria (44 anys)

898 Andra Violeta (25 anys)

899 María del Rosario (39 anys)

900 Rosa María (45 anys)

901 Raquel (45 anys)

902 Eliana (27 anys)

903 Marisel (48 anys)

904 Valentina (38 anys)

905 Susana (55 anys)

906 Beatriz (31 anys)

907 Encarnación (55 anys)

908 Encarnación (39 anys)

909 Fadoua (30 anys)

910 María del Carmen (66 anys)

911 Irina (38 anys)

912 María Raquel (62 anys)

913 Ana Belén (37 anys)

914 Catalina (48 anys)

915 María Sofía (41 anys)

916 Rosa María (20 anys)

917 Noelia Noemí (32 anys)

918 Ana Belén (25 anys)

919 Ingrid Melissa Luisa Felicita (45 anys)

920 María (66 anys)

921 María del Pilar (38 anys)

922 Lilibet (28 anys)

923 Jessica (28 anys)

924 Katharina (31 anys)

925 Maricica (53 anys)

926 Andrea (20 anys)

927 Kenia (30 anys)

928 Aránzazu (37 anys)

2018

929 Yenny Sofía (46 anys)

930 María del Pilar (56 anys)

931 María Adela (44 anys)

932 María Paz (43 anys)

933 Celia (90 anys)

934 Dolores (41 anys)

935 María del Carmen (48 anys)

936 Patricia (40 anys)

937 Doris (39 anys)

938 María José (43 anys)

939 Silvia (34 anys)

940 María del Mar (21 anys)

941 María Soledad (49 anys)

942 Josefa (43 anys)

943 Francisca J. (40 anys)

944 María Magdalena (47 anys)

945 Raquel (37 anys)

946 María Isabel (84 anys)

947 Martha Josefina (47 anys)

948 Cristina (24 anys)

949 Ati (48 anys)

950 María Judite (53 anys)

951 María Isabel (62 anys)

952 María Paz (78 anys)

953 Heidi Johanna (26 anys)

954 Leire (20 anys)

955 Ana Belén (50 anys)

956 María Estela (35 anys)

957 Ivanka Petrova (60 anys)

958 Natalya (38 anys)

959 María Dolores (68 anys)

960 Yesica (29 anys)

961 Eva (35 anys)

962 Jhoes Esther (32 anys)

963 María (71 anys)

964 María de los Ángeles (41 anys)

965 Nuria (39 anys)

966 Maguette (25 anys)

967 Manuela (44 anys)

968 Ana María (48 anys)

969 Aicha (28 anys)

970 María José (67 anys)

971 Fátima (35 anys)

972 Yolanda (50 anys)

973 Sacramento (36 anys)

974 Rokhaya (42 anys)

975 Susana (57 anys)

2019

976 Rebeca Alexandra (26 anys)

977 Leonor (47 anys)

978 Ermelinda (95 anys)

979 María Soledad (47 anys)

980 Rebeca Pilar (47 anys)

981 Rosa (66 anys)

982 Kellyn (17 anys)

983 Rosa María (60 anys)

984 Daria (22 anys)

985 Sheila (29 anys)

986 Estrella (63 anys)

987 Antonia (58 anys)

988 María José (43 anys)

989 María del Carmen (38 anys)

990 Andrea (39 anys)

991 Nalea (26 anys)

992 María Birgitta (42 anys)

993 Irene (44 anys)

994 Silvia (39 anys)

995 Juana (46 anys)

996 María Lourdes (41 anys)

997 Jessyca Fernanda (39 anys)

998 Piedad (50 anys)

999 Beatriz (29 anys)

1.000 Ana Lucía (49 anys)

Registre de víctimes mortals

Aquesta llista, amb petites variacions, va estar publicada a diversos mitjans de comunicació d’Espanya el 14 de juny de 2019 i dies següents; des d’aleshores, però, el número de dones víctimes de la violència masclista a càrrec de les seves parelles o exparelles, malauradament i tristement, ha continuat augmentant. S’ha d’advertir, a més a més, que des del 2003 (quan va començar a fer-se aquest registre de dones assassinades), hi ha hagut més víctimes que no hi són.

Emergències i peticions d’auxili

El 016 atén totes les víctimes de violència masclista les 24 hores del dia i en 51 idiomes diferents.

Els menors també poden adreçar-se al telèfon de la Fundació ANAR 900 20 20 10, i els ciutadans que siguin testimonis d’alguna agressió haurien de trucar al 112.

Avís

Agrairem la notificació de qualsevol error als noms o les dades d’aquest llistat, així com les reflexions i comentaris de rebuig de la violència masclista que ens puguin arribar a aquesta pàgina.

Nujeen i Nasrine

Aquests dies s’ha estrenat a Barcelona Fuocommare, un documental del cineasta italià Gianfranco Rosi que va guanyar l’Ós d’Or al festival de Berlín d’aquest any (febrer del 2016). La pel·lícula va ser rodada a Lampedusa, una petita illa italiana de 20 quilòmetres quadrats d’extensió i una població d’uns 5.500 habitants. Per la seva situació geogràfica (a 205 km de Sicília i a 113 de Tunísia, és a dir, més a prop d’Àfrica que d’Europa), l’illa és un lloc on intenten desembarcar milers d’immigrants provinents de les costes nord-africanes. La pel·lícula està construïda sobre la base d’un contrapunt entre dos realitats molt diferenciades: per una part, tracta de plasmar la vida quotidiana d’alguns illencs, especialment de Samuel, un nen de 12 anys, que va a l’escola, li agrada fer punteria amb un tirador i ha de portar ulleres perquè té un ull gandul, i per l’altra, el rescat d’immigrants quan són a punt de naufragar perquè naveguen en embarcacions molt fràgils. Els personatges de l’illa estan més o menys individualitzats; dels personatges que han pogut sobreviure a les dificultats de la travessia, en canvi, se’ns deixa intuir genèricament les seves motivacions: que arriben impulsats per la fam, la por de morir en la guerra o a causa de la repressió, la busca de treball i d’un futur millor per a ells o per la seva família… L’objectiu de Gianfranco Rosi és molt clar: sensibilitzar els espectadors occidentals de la tragèdia dels immigrants que moren a la Mediterrània sense haver pogut tocar terra; és a dir, la denúncia d’un fet incontrovertible:  la Mediterrània s’ha convertit en un immens cementiri de vides humanes (es calcula que només en els nou primers mesos d’aquest any han mort a les seves aigües 3800 persones). La pel·lícula ens colpeja, però no deixa a la nostra memòria cap nom ni cap tipus d’identificació de les víctimes; ens presenta víctimes anònimes, no identificables (ens explica, en canvi, que els immigrants més pobres, que han pagat menys, han de viatjar a la bodega del vaixell i tenen, per consegüent, més risc de morir asfixiats o en cas de naufragi). És el mateix que va passar al seu moment quan vam llegir, per exemple, que “l’enfonsament d’un vaixell amb 700 persones al canal de Sicília és el més greu de les dues últimes dècades” (Cronologia dels naufragis amb immigrants al Mediterrani): a la pel·lícula i a certs informatius els immigrants morts son vistos com a números, cossos sense nom, rostre ni individualitat. És veritat que aquestes informacions sobre milers i milers d’immigrants són estremidores i ens porten a fer-nos moltes preguntes sobre les causes de les immigracions, el negoci del tràfic de persones, les formes d’acollida a Europa i sobre com s’haurien de resoldre aquests problemes.

naufragis-dimmigrants

[El Roto, vinyeta publicada a El País.]

Ara bé, sembla que l’empatia funciona amb més eficàcia quan sabem els noms de les víctimes. Les històries d’immigrants i refugiats que arriben amb més efecte als ciutadans occidentals i es queden per més temps a la seva memòria tenen nom i cognom. Són en aquest cas víctimes identificables que ens fan pensar que podríem ser nosaltres mateixos o qualsevol dels nostres familiares i amics. Pensem, per exemple, en el nen Aylan Kurdi: qui podrà oblidar mai el cos del nen jaient a la sorra?  Des que va aparèixer la seva foto als diaris, Aylan Kurdi i la seva família ocupen un lloc al nostre cor i al nostre record.

una-imagen-vale-mas-que-mil-ahogados

Per això, perquè les protagonistes tenen rostre, un origen, nom i cognom, entre les històries d’immigrants i refugiats que ens arriben aquests dies, la de les germanes Nujeen i Nasrine Mustafa, refugiades sirianes, s’ha convertit en un fenomen mediàtic. La seva història ens commou i ens fa creure en la força de voluntat, en la tenacitat i el coratge d’alguns éssers humans. La seva història és, malgrat totes les dificultats i tot el patiment que han viscut, una història d’esperança, però també —no ens enganyem— una petita excepció molt diferent de la desventura de tants altres milers de refugiats.

nujeen-i-nasrine-mustafa

Nujeen Mustafa (Alepo, 1999), que es mou en cadira de rodes (pateix paràlisi cerebral), no havia anat mai a l’escola als seus 17 anys. La més petita de nou germans, s’ha passat gran part de la seva vida mirant la televisió (“la televisió era la meva finestra al món des del cinquè pis on vivíem, perquè no podia sortir fàcilment a causa de la meva discapacitat”, ha explicat en una entrevista a La Vanguardia del 16 d’octubre de 2016). Després de sortir de Síria i arribar a Turquia, Nusjeen i les seves germanes tenien por que, a causa de la cadira de rodes, malgrat haver pagat 1300 euros per cap, no les deixessin pujar al bot que havia de portar-les cap Grècia… precisament el 2 de setembre de 2015, el mateix dia que el petit Aylan Kurdi (tres anys), el seu germà Galíp (cinc anys), la seva mare, Rehan Kurdi, de 32 anys (“Li tinc molta por a l’aigua, no vull anar-hi”, li va confesar premonitòriament el dia abans de morir a la seva cunyada, Teema Kurdi), i altres dotze persones van morir ofegades quan intentaven arribar des de Bodrum (Turquia) a l’illa grega de Kos.

trajecte-de-nujeen-i-nasrine

Nujeen ha mostrat el seu coratge per anar en la seva cadira de rodes des d’Alepo, ciutat ara destruida per la guerra, fins a la ciutat alemanya de Wesseling, al costat de Colònia, però si mirem la fotografia de més amunt, veurem que darrera de la Nujeen, empenyent la seva cadira, hi ha una de les seves germanes, Nasrine, de 27 anys, estudiant de Física, i aquesta entrada no pot deixar fora de focus la Nasrine, que ha lluitat i s’ha esforçat per no deixar enrere la seva germana minusvàlida: “Estic molt agraïda [a la Nasrine] pel que va fer. No parlem gaire d’això ara. En tot cas, fem broma. Si vull alguna cosa i ella no hi està d’acord, diu rient: “Eh, que et vaig empènyer per mitja Europa|” (La Vanguardia, 16-10-2016).

Fugint d’una ciutat destruïda per la guerra, les germanes Mustafa van recórrer 5600 km. Ara viuen a Alemanya, amb una altra germana i quatre nebodes, estudien alemany i somnien amb el futur. Els mitjans de comunicació en parlen perquè una periodista anglesa, Christina Lamb, ha publicat un llibre amb la seva història. Milers i milers d’immigrants i de refugiats han mort ofegats intentant arribar a Europa, i en alguns casos ni tan sol la seva família se n’ha assabentat, de la seva mort: ningú en parla ara. No tenen nom, no tenen rostre: són un número entre milers d’ofegats… El Roto, un cop més, té raó: al nostre món, “una imagen vale más que mil ahogados”. I d’aquesta contradicció dels mitjans de comunicació que parlen d’uns i no es preocupen d’investigar la vida que han deixat enrere els milers d’immigrants i de refugiats que han mort, qui ens salvarà?

[Més informació: “La extraordinaria travesía de Nujeen” (El País, 11 d’octubre de 2016) i “Ja em patit prou, només volem estar fora de perill” (La Vanguardia, 16 d’octubre de 2016).

Pa, sostre, drets i roses

El 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, ens convida a repassar moments de la llarga lluita de la dona pel reconeixement de les seves reivindicacions laborals i per la plena igualtat de drets amb l’home, però, de fet, cada dia de l’any hauria de ser Dia de la Dona Treballadora i de tots els éssers humans víctimes de la violència, la discriminació i la injustícia, fins acabar amb aquestes xacres que degraden la condició humana. És veritat que el camí recorregut per la dona fins avui no és el mateix a totes les societats: hi ha societats del món occidental, com als països nòrdics, on la dona gaudeix d’un reconeixement semblant al dels homes, i això es comprova, per exemple, en els percentatges de dones que tenen responsabilitat política als governs i en els de les que ocupen càrrecs directius a les grans empreses. En un altre extrem, a alguns paisos islàmics les dones no tenen un ple reconeixement de drets polítics ni socials i són considerades prolongacions subsidiàries del seu pare o del seu marit. I en altres societats, com a la nostra, malgrat que la dona ha assolit el reconeixement dels seus drets a nivell polític, encara sobreviuen, a més de la violència sexista i de diferents formes i graus de discriminació, actituds i comportaments atàvics clarament regressius que poden qualificar-se de masclistes i de denigrants per la dona (per exemple, hi ha suplements de moda d’alguns diaris europeus que presenten les dones com a maniquins o simplement com a dones objecte).

Manifestació de dones

El 1975, l’ONU va establir el dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora. Es va triar aquesta data perquè recollia la proposta que al seu moment (a la II Conferència Internacional de dones socialistes a Copenhague, l’agost de 1910)  havia fet  Clara Zetkin, comunista alemanya, i perquè a més serveix per recordar i mantenir una tradició de lluita amb fites com aquestes:

  • El març de 1857 les dones de les fàbriques tèxtils de Nova York van començar a reivindicar els seus drets laborals i van a aconseguir la creació dels seus propis sindicats dos anys després.
  • El març de 1908, més de 15000 persones van manifestar-se pels carrers d’aquella ciutat per reclamar millors condicions de treball i salarials per les dones. (Aquesta manifestació inspiraria el poema “Bread and Roses”, del qual parlem més endavant.)
  • El 19 de març de 1911, Clara Zetkin va impulsar a alguns paisos europeus (Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa) la primera celebració del dia de la dona treballadora, amb mítings i manifestacions que van reunir més d’un milió de persones.
  • El 25 de març de 1911 van morir 146 persones (123 dones i 23 homes) a l’incendi d’una fàbrica tèxtil de Manhattan, la majoria de les quals eren joves immigrants, jueves i italianes (les portes de la fàbrica estaven tancades a propòsit per evitar protestes sindicals i molts treballadors no en van poder sortir…).
  • I al març de 1912 va culminar la vaga coneguda com de Pa i Roses de les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Lawrence, Massachusetts (el pa representava per elles la lluita per les millores salarials i les roses, millors condicions de vida).

Clara Zelkin

Molts anys després d’aquells i d’altres esdeveniments històrics, la lluita pels drets i la dignitat de la dona continua, i el 8 de març ens ho recorda molt especialment. De fet, al nostre blog s’hi poden consultar algunes entrades relacionades amb aquesta data i amb la qüestió femenina en general: la dedicada a Malala Yousafzai (12 de desembre de 2014), Per la diversitat cultural i contra la violència de gènere (1 de juliol de 2014), Per l’alliberament de les estudiants nigerianes (19 de maig de 2014), Les dones de veritat (7 de març de 2013), Contra la discriminació de les dones (10 de desembre de 2012), Dones i poesia (9 d’abril de 2012), etc. Molts d’aquests comentaris no han perdut la seva actualitat. Aquests dies, quan llegim la premsa, trobem una i altra vegada històries de dones que fan palesa la desigualtat i la violència que les dones d’arreu continuen patint. Aquí en tenim alguns casos, a tall d’exemple.

Caddy Adzuba

Caddy Adzuba (Buka, Congo, 1981), advocada i periodista, va rebre el premi Príncep d’Astúries al 2014, per la seva denúncia de les violacions massives, de les mutilacions i assassinats de milers de dones i nenes al seu país. Una de les seves frases més citades, “Nosaltres morim perquè vosaltres pugueu tenir els vostres smartphones“, fa referència a una de les causes de la guerra al seu país, el control de les mines de coltan, un mineral necessari pel funcionament dels mòbils.

Chika Oduah

Chika Oduah (Ogabru, Nigèria, 1987), periodista i antropòloga, va tornar al seu país des dels Estats Units, on havia emigrat amb els seus pares quan era petita, per dedicar-se a escriure una sèrie d’articles sobre el grup terrorista Boko Haram (un grup sanguinari que va assassinar només en 2014 a 6644 persones) i va rebre el premi Trust Women Journalist Award 2014 per aquests reportatges. Els seus articles denuncien les condicions de vida i treball de la dona nigeriana, víctima de pràctiques esclavistes i d’un masclisme molt agressiu que porta, per exemple, a considerar les víctimes dels maltractaments sexuals com a culpables.

Nadia Murad

Nadia Murad, refugiada iraquiana a Alemanya, membre de la minoria yazidita, el 2014, quan tenia 19 anys, “va ser segrestada, maltractada, utilitzada com a botí de guerra i esclava sexual per militants de les forces del mal, com anomena ella l’Estat Islàmic” (“Ens volen esborrar de la terra”, La Vanguardia, 29 de febrer 2016). Després d’un primer intent fallit d’escapar-se dels seus segrestadors, va ser castigada amb una violació col·lectiva, i ara, intentant superar els seus malsons, tracta de difondre el seu testimoni com una forma de lluita per salvar del genocidi el seu poble.

Berta Cáceres

Berta Cáceres (1973-2016, La Esperanza, Hondures), membre de la comunitat indígena lenca i activista pel medi ambient i pels drets humans, va rebre el premi Goldman 2015 per la seva lluita contra la construcció d’una central hidroelèctrica en les aigües del riu Gualcarque i fa uns dies (el 3 de març) va ser assassinada per defensar el medi ambient. El seu assassinat no és un fet aillat, forma part d’una llarga sèrie: des del 2002 al 2014 s’han produit a Hondures 111 assassinats d’activistes pel medi ambient.

Aquestes quatre dones compromeses amb les seves idees són referents positius dins del seu camp respectiu. Darrera d’elles n’hi ha altres que ens recorden que encara hi ha molts fronts oberts per lluitar pels drets de la dona i la seva dignitat. Diríem, fins i tot, que en aquest temps de treball precari, d’atur multitudinari, de desnonaments, de refugiats sense asil ni sostre, de deshumanització de la feina, de tràfic de persones i de noves formes d’esclavisme, la lluita que s’ha de lliurar ha ampliat els seus fronts i les seves motivacions. Si les obreres nord-americanes de principis del segle XX demanaven Pa i roses, ara tots hauríem de reivindicar pa, sostre, drets i roses. I com que el poeta nord-americà James Oppenheim (1882-1932) va escriure el poema Bread and Roses (1910) com a ofrena a aquelles dones que lluitaven pels seus drets, el transcrivim aquí com a homenatge a totes les dones que continuen lluitant i no han perdut l’esperança.

PAN Y ROSAS

Mientras vamos marchando, marchando a través del hermoso día
Un millón de cocinas oscuras y miles de grises hilanderías
Son tocados por un radiante sol que asoma repentinamente
Ya que el pueblo nos oye cantar: ¡Pan y rosas! ¡Pan y rosas!

Mientras vamos marchando, marchando, luchamos también por los hombres
Ya que ellos son hijos de mujeres, y los protegemos maternalmente otra vez
Nuestras vidas no serán explotadas desde el nacimiento hasta la muerte
Los corazones padecen hambre, al igual que los cuerpos
¡dennos pan, pero también dennos rosas!

Mientras vamos marchando, marchando, innumerables mujeres muertas
Van gritando a través de nuestro canto su antiguo reclamo de pan
Sus espíritus fatigados conocieron el pequeño arte y el amor y la belleza
¡Sí, es por el pan que peleamos, pero también peleamos por rosas!

A medida que vamos marchando, marchando, traemos con nosotras días mejores
El levantamiento de las mujeres significa el levantamiento de la humanidad
Ya basta del agobio del trabajo y del holgazán: diez que trabajan para que uno repose
¡Queremos compartir las glorias de la vida: pan y rosas, pan y rosas!

Nuestras vidas no serán explotadas desde el nacimiento hasta la muerte
Los corazones padecen hambre, al igual que los cuerpos
¡pan y rosas, pan y rosas!

Creant vincles, construint ponts

Un cop més el nostre institut ha participat durant aquest any al concurs del projecte Joves en Xarxa —els premis de Convivència i Drets civils—, convocat per tractar de prevenir conductes contràries a la convivència, enfortir la cohesió social  i educar els joves colomencs en l’ús dels drets civils i la cultura del diàleg. A aquesta quarta convocatòria del concurs, els premis han estat els següents: 1r premi, per al grup 3r B, del Sagrat Cor, pel projecte Rumors a les xarxes socials; 2n premi, per a l’alumnat de l’aula d’acollida de l’IES La Bastida, pel seu treball Amor a Fondo, i 3r premi, per al grup Horitzó de l’IES Numància, pel treball No somos perfectos. Des d’aquí enviem la nostra enhorabona als guanyadors. Quant a la nostra participació, recordem ara els precedents.

Si al curs 2011-2012, a la primera convocatòria del premi, el nostre institut va participar-hi amb el treball  Calen les normes? (veure entrada de 3 de juny de 2012 a aquest mateix blog), al curs 2012-2013, amb Tothom en contra meva (veure entrada de 2 de juny de 2013) i al curs 2013-2014 amb dos treballs, The Mirror: Una mirada als adolescents de Santa Coloma de Gramenet i M’estimes?: Prevenció de la violència de gènere en adolescents, que va resultar guanyador (veure entrada de l’1 de juliol de 2014), aquest any, els projectes presentats pel nostre centre eren El Puig estiu, del grup 1r C, dirigit per la professora Belinda León, i Creant vincles, construint ponts, del grup 4t D, dirigit per la professora Yolanda Moneo,  veterana en aquest concurs.

Grup 1r C

El treball del grup 1r C, centrat en els estereotips i rumors, consisteix en la publicació d’una revista, El Puig estiu, a l’editorial de la qual els seus autors expliquen com han aprofitat els diferents tallers de sensibilització que han fet al llarg del curs sobre la tolerància, els rumors, els prejudicis, el treball en grup, etc., i com han treballat aquests temes a diferents assignatures (català, ciències de la natura, música, anglès, matemàtiques i ciències socials). Quant al seu contigut, hi trobem articles (per exemple, “Cremades digitals”, on es fa un paral·lelisme entre les cremades del sol a l’estiu i les cremades per la tecnologia a la nostra societat), entrevistes, jocs en anglès, passatemps, recomanacions (de pel·lícules, sèries de TV, cançons…), un llistat crític d’estereotips (“Estem tips d’estereotips”), reflexions sobre interculturalitat, els rumors i les meduses (“Arriba l’estiu i les meduses ocupen les nostre platges de la mateixa manera que els  rumors també podem ocupar les nostre vides. Hem fet un paral·lelisme entre com viuen, ataquen i ens podem guarir de les picadures de meduses i dels rumors”) i un estudi sobre els canvis que troben els alumnes en passar de primària a secundària.

A la memòria escrita, la tutora del projecte, Belinda León, contextualitza el treball, explica que “El Puig Estiu va ser el nom que li vam donar a la revista, ja que és un treball fet per alumnes del  Puig i està pensada per fullejar-la a l’estiu ja que és el resultat de moltes de les coses que han après aquest any”, i declara els seus objectius: millorar el treball en equip, consolidar el respecte per les diferències culturals i tenir com a referent positiu al grup que els apadrinava, el 4t D.

Grup 4t D

Respecte al projecte de 4t D, no s’han limitat a fer una feina teòrica, sinò que han tractat de portar-la a la pràctica com a padrins dels alumnes de 1r d’ESO, perquè consideren que quan l’alumnat de primària passa a secundària hi troba moltes diferències i cal acompanyar-lo i guiar-lo perquè cap alumne es pugui sentir desorientat en aquest moment de canvi. Deixem, però, que siguin els mateixos alumnes que ens expliquin el sentit del seu treball:

“Vivim en una societat obsessionada en crear una bombolla per al benestar adult, però no
aconseguim adonar-­nos compte de la importància de sembrar una autoestima forta sobre
el nostre futur, els nens. És molt important que aquests petits cors creixin en un medi d’adults equilibrats, ja que això serà el millor que els puguem transmetre. En canvi, si ens parem a pensar sobre el tema, ens costarà una misèria conscienciar­-nos que fem les nostres mancances visibles. Així com els animals, els nens perceben les nostres pors, ergo les nostres inseguretats i les fan seves amb gran facilitat. Davant d’aquest succés, és cert que ens hem d’esforçar perquè això passi en menor mesura. Però, com podem fer-­ho? En primer lloc hem de tenir en compte que som el seu millor exemple a seguir, és a dir, que necessitem fomentar la nostra estima. En segon lloc, la nostra forma de tractar­los, així com en els valors que demostrem i inculquem, és a dir, en com els eduquem. D’això tracta aquest treball col∙lectiu. Que els nens nouvinguts a l’ESO no xoquin contra un mur d’aspectes negatius, que els nostres consells arribin a la seva ment i cor, i sobretot a poder afrontar les seves pors i les seves penes. Per tant, es tracta d’un procés d’adaptació a les experiències de vida difícils o extremes. Parlem de resiliència, un terme definit com ‘la capacitat humana d’assumir amb flexibilitat situacions límit i sobreposar­-s’hi i el qual no es té gaire en compte en els centres escolars i molt menys en el “modus operandi” de les assignatures. Això ens ha fet replantejar sobre la necessitat i l’obligació que tenim d’incorporar la resiliència dins de les aules, perquè els alumnes puguin aconseguir els seus objectius. Arribat el moment, li hem donat molta importància a l’empatia, a la capacitat de posar­-se en la pell de l’altre, fent­-nos partícips dels seus temors i vivències. Però creiem que cal anar un pas més enllà i també concedir la importància que es mereix a la resiliència per afrontar amb plenes garanties l’èxit dels nostres companys de 1r”, escriuen a la memòria final els alumnes de 4t D guiats per la tutora del projecte, Yolanda Moneo.

En definitiva, tenim aquí dos bons exemples de treball d’educació per a la ciutadania i de defensa del diàleg  i de la cultura de la pau, pels quals hem de felicitar molt cordialment els seus autors, l’alumnat i les professores participants, al mateix temps que agrair-los el seu esforç per crear vincles i construir ponts. Ara només cal esperar que tota aquesta feina que fan molts professors per l’educació cívica a les aules tingui tot el suport i el reconeixement que es mereix per part de la societat i que doni els seus fruits.

Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi reben el premi Nobel de la Pau

Aquest any el premi Nobel de la Pau, que s’atorga a Oslo en comptes d’Estocolmo (seu on s’atorga la resta de premis Nobel), s’ha lliurat a la pakistanesa Malala Yousafzai, musulmana, i l’indi Kailash Satyarthi, hindú, dos defensors dels nens i de l’educació.

A una entrada anterior, “Contra la discriminació de la dona” (10 de desembre de 2012), parlàvem de Malala Yousafzai, la jove pakistanesa que havia estat víctima d’un atemptat dels talibans amb un tret al cap per defensar el dret de les nenes a l’educació. Ara, dos anys després d’aquell atemptat a la vall del Swat (Pakistan), Malala, de 17 anys, ha rebut a Oslo el premi Nobel de la Pau i ha proclamat al seu discurs d’agraïment la seva disposició per seguir lluitant fins a “veure tots els nens a l’escola”, perquè encara hi ha milions de nens privats de l’educació al món (66 milions dels quals són nenes).

En coherència amb les seves idees, Malala ha confirmat que dedicarà  la seva part del premi (442.000 €) a construir  a Mingora, el seu poble (a la província de Jaiber Pastunjuà, al Pakistan), un institut de secundària per a nenes, malgrat que ella no pugui tornar-hi, almenys de moment (viu amb la seva família com a refugiats al Regne Unit).

L’altre guardonat, Kailash Satyarthi, menys conegut internacionalment que Malala, és un activista indi de 60 anys, fundador del Bachpan Bachao Andolan (BBA, Moviment per Salvar la Infantesa), que ha aconseguit alliberar fins ara 83.000 nens esclavitzats al seu país.

En rebre el premi, Satyarthi ha declarat que “l’esclavitud i el tràfic de nens, el treball o el matrimoni infantil, l’abús sexual o l’analfabetisme no tenen cabuda en una societat civilitzada”, ha fet una crida a la comunitat internacional per “universalitzar l’educació i compartir la prosperitat” i ha anunciat que amb els diners rebuts (442.000 €) promourà una Marxa Global contra el Treball Infantil.

La seva organització, la BBA, és, més que una ONG, un moviment popular format per 80.000 voluntaris (membres de sindicats, d’associacions de professors, d’oenagés, etc.) que busquen en secret les fàbriques, mines a cel obert, camps de cultiu de te i tallers on treballen nens en condicions d’esclavitud. Un cop localitzats aquests centres, organitzen batudes per tractar d’alliberar els nens i lliurar-los a cases d’acollida fins que els seus pares en puguin fer-se càrrec. Les històries d’aquests nens esclavitzats són esgarrifoses. “Un nen es va oblidar de plorar, perquè cada vegada que plorava li pegaven més, i la majoria han estat maltractats per haver-se quedat adormits mentre treballaven. I en el cas de nens de vuit o nou anys hi ha bastants casos d’abús sexual”, expliquen els monitors de les cases d’acollida.

Als seus parlaments i declaracions, tant Malala com Satyarthi han condemnat reiteradament els abusos, l’explotació i la violència que pateixen els nens a molts països i han advocat pel compliment dels drets de la infància, entre els quals, és clar, figura l’escolarització. Tanmateix, quan veiem que els mitjans de comunicació, l’opinió pública internacional i les xarxes informàtiques sembla que s’hagin oblidat de les estudiants segrestades a Nigèria (veure l’entrada corresponent en aquest bloc, “Per l’alliberament de les estudiants nigerianes”, de 19 de maig de 2014) i que tampoc no organitzen campanyes sistemàtiques de denúncia per pressionar els governs i les organitzacions internacionals per acabar amb l’explotació dels nens als països on encara perviu aquest mal (¿per què l’ONU i altres organismes internacionals permeten que en formin part països que no respecten els drets dels nens?), pensem que encara s’ha de lluitar molt i més coherentment per arribar a un món més just i més solidari. Tant de bo que aquest premi Nobel de la Pau 2014 tingui el millor dels efectes: sensibilitzar els polítics i tota la ciutadania perquè es millorin les condicions de vida i escolarització de tots els nens del món!

Per la diversitat cultural i contra la violència de gènere

Joves en Xarxa

Fa uns dies, exactament el 30 de maig passat, va lliurar-se per tercer any consecutiu el premi Joves en Xarxa, dedicat a treballs realitzats per alumnes dels centres de secundària de la nostra ciutat sobre convivència i drets civils. El projecte, que coordina el Servei de Convivència de l’Ajuntament de Santa Coloma amb la col·laboració de diverses institucions públiques i privades, tracta de promoure, entre altres actituds, que els joves aprenguin a actuar de forma autònoma, a utilitzar el diàleg per abordar els conflictes i a rebutjar els comportaments i actituds discriminatòries envers persones i col·lectius. A aquesta tercera convocatòria s’han presentat 16 treballs de diferents centres de secundària, públics i privats, i va resultar guanyador el treball M’estimes? (Prevenció de la violéncia de gènere en adolescents), del grup de 4t C del nostre institut (enhorabona per aquest premi!).

El nostre institut ha participat a aquest concurs des del començament. El curs 2011-2012, a la primera convocatòria del premi, el grup de 4t B va presentar un treball titulat Calen les normes? (veure l’entrada corresponent a aquest mateix blog), on, a partir de la la versió cinematogràfica de la novel·la El senyor de les mosques, els alumnes reflexionaven sobre diferents formes d’organització dels col·lectius. Al curs següent, a la segona convocatòria, el  grup de 4t A va presentar un treball titulat Tothom en contra meva (veure l’entrada corresponent a aquest blog), sobre l’assetjament entre estudiants. Aquest curs, el grup de 4t A ha presentat un treball titulat The Mirror (Una mirada als adolescents de Santa Coloma de Gramenet) i el grup de 4t C,  com hem assenyalat abans, un altre titulat M’estimes? (Prevenció de la violència de gènere en adolescents), tots dos tutorats per la professora d’Ètica Yolanda Moneo.

The Mirror. Una mirada als adolescents de Santa Coloma:

Per realitzar aquest treball sobre la identitat dels joves de la nostra ciutat, el grup de 4t A ha estudiat els llocs, els espais d’oci (bars, parcs, places, disco…), d’estudi i cultura (biblioteques, auditori, Mas Fonollar…), d’esport (Can Zam, Torribera, pistes d’atletisme…), els esdeveniments (festes de Santa Coloma: festa major, passatge insòlit…) i el funcionament i les activitats de diferents entitats (Colla Vella Diables, Rialles…); han entrevistat a 85 joves de 15 a 17 anys per conèixer els seus interessos, les seves prioritats, les seves preferències, les seves idees sobre l’amor, la família, els amics, etc.; han entrevistat i gravat en vídeo a persones de més de 60 anys per veure com eren de joves i poder comparar les seves experiències amb les dels joves d’ara; han escrit dues històries d’amor (una ideal, sense ús de les xarxes socials, i una altra de real); han fet una estadística de les entrevistes als joves per veure com viuen i quins problemes, pors i preocupacions reconeixen com a seus; han comparat diferents paràmetres culturals segons l’àmbit d’origen familiar (musulmans, xinesos, llatinoamericans, paquistanesos, europeus, etc.); han investigat sobre les preferències dels joves en diferents àrees (música, moda, llibres…), etc. A més, han dissenyat i construït a l’aula de Tecnologia una càpsula del temps en forma d’avió per emmagazetmar cinc maletes on han quedat reflectits els resultats d’aquest estudi sobre la identitat dels joves colomencs… I, en definitiva, han treballat en grup i han aprés que més enllà de les diferències culturals, d’edat, nacionalitat, religió, etc., tots tenim en comú la nostra humanitat que ens uneix en la diversitat. (D’aquest treball hi ha publicat a la xarxa una altre vídeo d’entrevistes: https://www.youtube.com/watch?v=MTuib2f7vng)

M’estimes? Prevenció de la violència de gènere en adolescents:

Amb aquest treball, els alumnes de 4t C han estudiat la violència de gènere en situacions diverses de la vida quotidiana i han realitzat tres curtmetratges per transmetre que la violència, tant física com a psicològica, és més freqüent del que normalment es pensa, fins i tot entre adolescents. Segon les paraules dels seus autors, en el primer curt, titulat Sacrifici, han utilitzat l’efecte blanc i negre perquè és un dels que més s’assembla a les cares de l’amor, ja que representa els alts i baixos d’una parella. Aquest fa arribar d’una forma més real els moments que poden passar dues persones, contrastant i deixant veure el petit pas que hi pot haver de l’amor a l’odi. […] Al segon curt, titulat La mitja taronja no sempre és dolça, han utilitzat l’efecte sèpia ja que mostra una situació que no pot tenir color, és un “sense tu res ja no té sentit”, la noia es veu obligada a viure sense el seu estimat. El que provoca l’efecte monocrom simbolitza la falta d’il·lusions, d’esperança, el neguit, el desconcert que implica la inacció. […] A la tercera part, titulada, Game Over, expliquen que han fet servir un efecte que simula un videojoc, perquè l’amor representa anar superant pantalles: Quan et pares a pensar el que ha passat sembla que tu no siguis el protagonista, com si res tingués a veure amb tu i amb la teva vida. […] Aquests curts es fan servir metafòricament com gotes de pluja que antecedeixen a la gran tempesta que és el desenllaç final, amb la violència física. Aquesta tempesta queda reflectida en un Stop Motion protagonitzada per la Barbie i el Ken, un estereotip de parella perfecta. En aquesta parella, el noi és qui mana i la noia és submisa i obeeix el seu xicot.

A les conclusions d’aquest treball diuen els seus autors: “La part teòrica d’aquest projecte ha estat complexa. En començar a tractar el tema de la violència de gènere no enteníem gaire perquè era tan important desemmascarar actituds masclistes d’una banda i submises d’una altra. No teníem clar que aquestes històries anessin amb nosaltres. […] Nosaltres no tenim el perfil de víctimes de la violència de gènere, pensàvem. No vam trigar gaire a desdir-nos. En començar a veure els mites de l’amor romàntic que formen part de la nostra educació, en els contes infantils, en la publicitat i com aquests es reforçaven en l’adjudicació de rols femenins i masculins ens vam adonar que no estàvem tan lluny de caure en l’error de mitificar l’amor romàntic i en conseqüència de no advertir els possibles indicadors que ens haurien d’alertar del perill.”

En fi, com veiem, tant els alumnes de 4t A com els de 4t C han fet treballs seriosos per aprendre i acceptar la diversitat cultural i per descobrir i lluitar contra els estereotips que condueixen a la violència de gènere.  Us invitem a conèixer i a comentar aquests treballs.

Per l’alliberament de les estudiants nigerianes

A Nigèria, el país més poblat (170 milions d’habitants) i més ric d’Àfrica gràcies al petroli, només el 44% de les nenes estan escolaritzades i moltes de les alumnes escolaritzades i de les seves famílies, sobretot al nord del país, de majoria musulmana, estan sotmeses a la por, a les pressions i a la violència dels fonamentalistes islàmics que no creuen en l’escolarització de les dones ni respecten els seus drets. El cas més recent d’aquesta violència contra les dones és el segrest el 14 d’abril passat de 267 estudiants de secundària pel grup terrorista Boko Haram (aquest nom vol dir “l’educació no islàmica és pecat”), branca nigeriana d’Al Qaida, que vol fer-les servir com a moneda de canvi perquè el govern de Nigèria excarceri a familiars dels guerrillers. Aquest grup armat ja ha matat a més de 3000 persones des que al 2009 la policia nigeriana acabés amb la vida de Mohamed Yusuf, el líder de Boko Haram.

Les famílies de les nenes segrestades han posat en marxa la campanya Bring Back Our Girls! (Torneu-nos les noies!) per sensibilitzar a l’opinió pública internacional i aconseguir ajuda perquè el govern nigerià posi els recursos necessaris per localitzar i alliberar les nenes segrestades.

Per la seva part, el Departament d’Ensenyament ha volgut afegir-se a la campanya animant les escoles i instituts de Catalunya a participar-hi amb diferents propostes. Una d’aquestes propostes, duta a terme el 14 de maig, dimecres, quan es complia un mes del segrest, consistia en fer fotos de concentracions als centres escolars i posar-les a la xarxa per recolzar la campanya.

Al nostre institut, el Puig Castellar, a les 11 del matí del passat dimecres, alumnes i professors vam baixar al pati a reclamar l’alliberament de les noies nigerianes segrestades i transmetre a les famílies i a totes les nenes de Nigèria un missatge de solidaritat i d’esperança.

Per la nostra part, al nostre blog, venim animant reiteradament l’alumnat a combatre la violència sexista (i de tot tipus!) i a lluitar per la igualtat de drets d’homes i dones (veure, per exemple, l’entrada titulada Contra la discriminació de les dones). Les dones de Nigèria com les de qualsevol país del món tenen dret a l’escolarització! Allibereu les alumnes segrestades! Deixeu-les viure i estudiar en pau!

 

Plataforma d’Afectats per la hipoteca a la gala del Català de l’Any

La dació de pagament és una vindicació de la Plataforma contra el desnonament, de les persones que formen part del col·lectiu premiat que apareix en aquestes imatges, i de molts altres moviments socials crítics de les estratègies i, en alguns casos, estafes del sistema financer espanyol (i català).

Es demana, bàsicament, que si una família no pot pagar la seva hipoteca -en alguns casos perquè algunes persones del grup estan a l’atur, i no per voluntat pròpia sinó perquè han estat acomiadades, amb forta disminució dels seus ingressos anteriors- la cesió de la casa a la entitat financera, al banc que els hi va concedir el prèstec en la majoria dels casos, sigui suficient per cancel·lar el deute pendent. De fet, tot el que fins llavors hagi pagat la persona implicada, ha anat per sempre més a les arques de l’entitat bancària que els hi va deixar els diners, tant el capital com els importants interessos abonats durant el període. En molts països del nostre entorn, aquesta és la pràctica habitual: donar la casa hipotecada al banc, cancel·lar el deute i no quedar res pendent, no com a Espanya (i a Catalunya) fins ara: després d’entregar la casa, encara queden diners per retornar.

La iniciativa popular legislativa de la que es parla al vídeo necessita recollir 500 mil firmes en tot l’Estat -no és impossible!- perquè aquest  canvi de legislació arribi a les Cortes per ser discutit. Una altra cosa, és clar, és que sigui acceptada en el Congrès i en el Senat. De fet, en algun moment, algun grup parlamentari ja ha proposat aquest canvi de legislació. Les firmes de la ciutadania donarien més força a la proposta.

Salvador L. Arnal, professor d’Informàtica