Per la diversitat cultural i contra la violència de gènere

Joves en Xarxa

Fa uns dies, exactament el 30 de maig passat, va lliurar-se per tercer any consecutiu el premi Joves en Xarxa, dedicat a treballs realitzats per alumnes dels centres de secundària de la nostra ciutat sobre convivència i drets civils. El projecte, que coordina el Servei de Convivència de l’Ajuntament de Santa Coloma amb la col·laboració de diverses institucions públiques i privades, tracta de promoure, entre altres actituds, que els joves aprenguin a actuar de forma autònoma, a utilitzar el diàleg per abordar els conflictes i a rebutjar els comportaments i actituds discriminatòries envers persones i col·lectius. A aquesta tercera convocatòria s’han presentat 16 treballs de diferents centres de secundària, públics i privats, i va resultar guanyador el treball M’estimes? (Prevenció de la violéncia de gènere en adolescents), del grup de 4t C del nostre institut (enhorabona per aquest premi!).

El nostre institut ha participat a aquest concurs des del començament. El curs 2011-2012, a la primera convocatòria del premi, el grup de 4t B va presentar un treball titulat Calen les normes? (veure l’entrada corresponent a aquest mateix blog), on, a partir de la la versió cinematogràfica de la novel·la El senyor de les mosques, els alumnes reflexionaven sobre diferents formes d’organització dels col·lectius. Al curs següent, a la segona convocatòria, el  grup de 4t A va presentar un treball titulat Tothom en contra meva (veure l’entrada corresponent a aquest blog), sobre l’assetjament entre estudiants. Aquest curs, el grup de 4t A ha presentat un treball titulat The Mirror (Una mirada als adolescents de Santa Coloma de Gramenet) i el grup de 4t C,  com hem assenyalat abans, un altre titulat M’estimes? (Prevenció de la violència de gènere en adolescents), tots dos tutorats per la professora d’Ètica Yolanda Moneo.

The Mirror. Una mirada als adolescents de Santa Coloma:

Per realitzar aquest treball sobre la identitat dels joves de la nostra ciutat, el grup de 4t A ha estudiat els llocs, els espais d’oci (bars, parcs, places, disco…), d’estudi i cultura (biblioteques, auditori, Mas Fonollar…), d’esport (Can Zam, Torribera, pistes d’atletisme…), els esdeveniments (festes de Santa Coloma: festa major, passatge insòlit…) i el funcionament i les activitats de diferents entitats (Colla Vella Diables, Rialles…); han entrevistat a 85 joves de 15 a 17 anys per conèixer els seus interessos, les seves prioritats, les seves preferències, les seves idees sobre l’amor, la família, els amics, etc.; han entrevistat i gravat en vídeo a persones de més de 60 anys per veure com eren de joves i poder comparar les seves experiències amb les dels joves d’ara; han escrit dues històries d’amor (una ideal, sense ús de les xarxes socials, i una altra de real); han fet una estadística de les entrevistes als joves per veure com viuen i quins problemes, pors i preocupacions reconeixen com a seus; han comparat diferents paràmetres culturals segons l’àmbit d’origen familiar (musulmans, xinesos, llatinoamericans, paquistanesos, europeus, etc.); han investigat sobre les preferències dels joves en diferents àrees (música, moda, llibres…), etc. A més, han dissenyat i construït a l’aula de Tecnologia una càpsula del temps en forma d’avió per emmagazetmar cinc maletes on han quedat reflectits els resultats d’aquest estudi sobre la identitat dels joves colomencs… I, en definitiva, han treballat en grup i han aprés que més enllà de les diferències culturals, d’edat, nacionalitat, religió, etc., tots tenim en comú la nostra humanitat que ens uneix en la diversitat. (D’aquest treball hi ha publicat a la xarxa una altre vídeo d’entrevistes: https://www.youtube.com/watch?v=MTuib2f7vng)

M’estimes? Prevenció de la violència de gènere en adolescents:

Amb aquest treball, els alumnes de 4t C han estudiat la violència de gènere en situacions diverses de la vida quotidiana i han realitzat tres curtmetratges per transmetre que la violència, tant física com a psicològica, és més freqüent del que normalment es pensa, fins i tot entre adolescents. Segon les paraules dels seus autors, en el primer curt, titulat Sacrifici, han utilitzat l’efecte blanc i negre perquè és un dels que més s’assembla a les cares de l’amor, ja que representa els alts i baixos d’una parella. Aquest fa arribar d’una forma més real els moments que poden passar dues persones, contrastant i deixant veure el petit pas que hi pot haver de l’amor a l’odi. […] Al segon curt, titulat La mitja taronja no sempre és dolça, han utilitzat l’efecte sèpia ja que mostra una situació que no pot tenir color, és un “sense tu res ja no té sentit”, la noia es veu obligada a viure sense el seu estimat. El que provoca l’efecte monocrom simbolitza la falta d’il·lusions, d’esperança, el neguit, el desconcert que implica la inacció. […] A la tercera part, titulada, Game Over, expliquen que han fet servir un efecte que simula un videojoc, perquè l’amor representa anar superant pantalles: Quan et pares a pensar el que ha passat sembla que tu no siguis el protagonista, com si res tingués a veure amb tu i amb la teva vida. […] Aquests curts es fan servir metafòricament com gotes de pluja que antecedeixen a la gran tempesta que és el desenllaç final, amb la violència física. Aquesta tempesta queda reflectida en un Stop Motion protagonitzada per la Barbie i el Ken, un estereotip de parella perfecta. En aquesta parella, el noi és qui mana i la noia és submisa i obeeix el seu xicot.

A les conclusions d’aquest treball diuen els seus autors: “La part teòrica d’aquest projecte ha estat complexa. En començar a tractar el tema de la violència de gènere no enteníem gaire perquè era tan important desemmascarar actituds masclistes d’una banda i submises d’una altra. No teníem clar que aquestes històries anessin amb nosaltres. […] Nosaltres no tenim el perfil de víctimes de la violència de gènere, pensàvem. No vam trigar gaire a desdir-nos. En començar a veure els mites de l’amor romàntic que formen part de la nostra educació, en els contes infantils, en la publicitat i com aquests es reforçaven en l’adjudicació de rols femenins i masculins ens vam adonar que no estàvem tan lluny de caure en l’error de mitificar l’amor romàntic i en conseqüència de no advertir els possibles indicadors que ens haurien d’alertar del perill.”

En fi, com veiem, tant els alumnes de 4t A com els de 4t C han fet treballs seriosos per aprendre i acceptar la diversitat cultural i per descobrir i lluitar contra els estereotips que condueixen a la violència de gènere.  Us invitem a conèixer i a comentar aquests treballs.

Tothom en contra meva

Al llarg d’aquest curs, 2012-2013, els alumnes de 4t A del nostre institut han participat al projecte de convivència i drets civils promogut des del programa Joves en Xarxa de Santa Coloma de Gramenet. Com a resultat final de la seva recerca, els nostres alumnes han presentat a concurs un vídeo de ficció titulat Tothom en contra meva, una magnífica dramatització d’un cas imaginari d’assetjament escolar (impressionant interpretació de Lydia Jareño), aquesta epidèmia del nostre temps que ara no es limita a l’àmbit dels centres educatius, sinó que també té la seva vessant al ciberespai.

Mentre feien el seu treball de recerca, els alumnes de 4t A van escriure’n aquesta presentació per enviar-la als organitzadors del concurs:

Som un grup de 4t d’ESO de l’Institut Puig Castellar. Al primer trimestre d’aquest curs, a una sessió de tutoria, vam decidir participar en el concurs que organitza l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet sobre valors i convivència, perquè com a grup de joves de 4t d’ESO ja coneixem molt bé el que passa als instituts i vam pensar que podia ser una bona oportunitat fer-ne un vídeo i jugar un paper positiu d’acompanyament i suport als joves que pateixen o han patit assetjament escolar

Hi vàrem estar d’acord i vam començar a parlar sobre el tema. Vam estudiar alguns casos d’assetjament que havien sortit als diaris i que estan publicats a internet, vam tenir una xerrada sobre rumors, una altra sobre ciberbullying i finalment vam veure la pel·lícula Bullying, que ens va impressionar molt.

Ens hem adonat que l’assetjament escolar no solament té a veure amb situacions o històries dramàtiques que ens havien explicat alguna vegada, sinò que moltes de les coses o bromes que es fan a les escoles i instituts a vegades es poden considerar com a formes d’assetjament. El procés  de debat i reflexió ens va fer identificar alguns moments als quals nosaltres mateixos hem patit bullying, i el que van significar per a la nostra vida.

Una tarda vam anar a veure unes joves de Santa Coloma que havien fet una representació de teatre al Mas Fonollar sobre l’assetjament. Elles ens van explicar què pot arribar a sentir la víctima i què pot arribar a sentir l’assetjador.
N’hem après molt… Ara ja estem fent el vídeo i la nostra tutora, Belinda Jiménez, ens està donant un cop de mà.

A més d’aquesta reflexió, un company del grup (Aitor Dorado), va fer el següent storyboard sobre el guió d’altres companys (Mohammed Ed Dounassi i Samuel Berlanga, els directors del vídeo):

Un cop acabat i presentat el vídeo (realització i producció d’un altre company, Guillem Rojano), ara el podem veure per comentar-lo després.

Joves En Xarxa:”IES Puig Castellar 4t A”

Com sabeu, l’assetjament escolar (o bullyng) és una forma reiterada de maltractament psicològic o físic d’una persona per part d’una altra o altres del seu grup o del seu centre escolar al llarg d’un temps determinat. El maltractament psicològic pot manifestar-se amb insults, burles, paraules de menyspreu, aillament, fent correr rumors negatius, humiliacions, manipulació, imitacions paròdiques, amenaces, etc.; i el maltractament físic, amb cops, travetes, arraconaments, llançament de pilotes, pedretes, etc. En qualsevol cas, l’assetjament és una forma de violència que pot causar molt patiment a les víctimes i pot tenir seqüeles molt negatives i fins i tot tràgiques.

Malgrat que de vegades els agressors poden ser tot un grup, el més freqüent és que hi hagi un instigador, una persona que comença a ficar-se amb la seva víctima i, si veu que li fa mal i que aquesta no reacciona amb fermesa, arrossega altres a fer el mateix. Els seguidors de l’instigador moltes vegades hi col·laboren activament i d’altres encobrint els fets o deixant fer sense intervenir per protegir la víctima ni denunciar el que està passant. Per la seva part, la persona agressora, que acostuma a tenir problemes de personalitat (incapacitat per l’empatia, impulsivitat, baixa autoestima, inseguretat, enveja, etc.) o d’entorn familiar (violència domèstica, desestructuració, falta de pautes adequades, etc.), intenta canalitzar la seva frustració fent mal a una altra persona que considera més feble.

Quant al ciberassetjament o ciberbullyng, es practica mitjançant les xarxes socials, xats, missatges de mòbil, blogs, fotologs, etc., i es manifesta amb difusió de rumors, amenaces, comentaris ofensius, robatori de contasenyes, presentació distorsionada de fets, difusió de vídeos i fotografies sense consentiment de la víctima, etc. Un problema afegit al ciberassetjament és que s’hi pot actuar anònimament i això dóna als agressors una sensació d’impunitat, com si creguessin que no seran descoberts.

És clar que si una persona és víctima d’assetjament ha de comunicar el cas urgentment als seus pares o als seus professors perquè intervenguin i acabin amb la situació, igual que si som testimonis d’un cas que afecti companys del nostre entorn escolar, també hem de posar-lo en coneixement del tutor o dels professors que siguin més a prop. Entre tots podem acabar amb aquestes formes de violència i d’intimidació, no sols en benefici de la víctima, sinó també en benefici de la pròpia consciència i de la comunitat escolar (i fins i tot, en benefici del propi agressor, perquè si pren consciència del mal que ha fet, haurà de rebre tractament o ajuda per superar les seves tendències).

Ara, però, per veure què us ha semblat el vídeo i què en penseu, de l’assetjament escolar i de totes les seves manifestacions i implicacions, us demanem que, a més de felicitar els alumnes de 4t A pel seu treball, ens deixeu a continuació una opinió o un comentari. Gràcies per la vostra col·laboració.

Altres pàgines recomanades:

 

Algo que he aprendido

A veces, los profesores, tratando de desarrollar en nuestros alumnos el conocimiento de las emociones y de estimular en ellos la práctica del autoanálisis (“Conócete a ti mismo”), les pedimos que nos escriban sus nociones de felicidad, miedo, envidia, empatía, etc. Muchas de sus definiciones nos sorprenden por su gracia, por su sensibilidad o por su ingenio, y nos llevan a tratar de salvarlas y a publicarlas en revistas escolares, recopilaciones de ejercicios, blogs, etc. Así nació, por ejemplo, A Child’s View of Happiness (edición española: La felicidad según los niños, Ediciones 29, Barcelona, 1980).

A modo de ejemplo, he aquí algunas de las nociones recogidas en ese librito:

  • La felicidad es estarse en la cama en las tristes mañanas de niebla. (Adrian, 10 años)
  • La felicidad es comer una manzana. La felicidad es comer dulces. La felicidad es comer. (Elaine Frost, 10 años)
  • La felicidad es aporrear yo a mi hermana con una almohada. (Michael Deennett, 9 años)
  • La felicidad es ver a un gatito andar por primera vez. (Andrea White, 10 años)

Esta tendencia de recoger por escrito en forma de listas los descubrimientos propios o ajenos y, en general, lo que vamos observando y aprendiendo de la vida no es nueva, pero sí inagotable, y, aparte de placentera, nos puede ser muy útil. Una muestra reciente la tenemos en Vive y pásalo. Personas de 5 a 95 años comparten lo que han descubierto sobre la vida, el amor y otras cosas (editorial Plataforma, Barcelona, 2013).

Según nos cuenta en la introducción H. Jackson Brown, el compilador de estas ocurrencias o lecciones de vida, el día que cumplió cincuenta y un años se asignó “la tarea de anotar algunas de las cosas importantes que más de medio siglo de vida le había enseñado”. Poco después, algunos amigos y conocidos fueron sumándose al proyecto, y así fue reuniendo las respuestas de personas de diferentes edades (niños, adolescentes, jóvenes, adultos y ancianos) y descubriendo que “la sabiduría no tiene edad y que la verdad es la verdad venga de donde venga”.

Para que quienes leen este blog se hagan una idea, aquí damos algunas de las lecciones para la vida reunidas en este libro:

  • He aprendido que si esparces los guisantes por todo el plato, parece que hayas comido más. (6 años)
  • He aprendido que no deberías dejar pasar ni un solo día sin hacer que otra persona se sienta bien. (26 años)
  • He aprendido que una buena manera de ahorrar es estar demasiado ocupada para ir de compras. (88 años)
  • He aprendido que cuanto más respeto tengo por mis padres, más respeto tienen ellos por mí. (17 años)
  • He aprendido que no le debes decir nunca a tu hermano pequeño que no piensas hacer lo que vuestra madre te ha pedido que hagas. (12 años)
  • He aprendido que el amor no es algo que uno busque, sino algo que uno da. (36 años)
  • He aprendido que mucha gente tira la toalla justo cuando está a punto de conseguir lo que quiere. (48 años)
  • He aprendido que cuando un amigo lo está pasando mal, lo mejor que puedes hacer es escucharle. (13 años)
  • He aprendido que si me meto en líos en el colegio, en casa me montan un lío. (11 años)
  • He aprendido que lo importante no es lo que te ocurre, sino lo que haces con lo que te ocurre. (10 años)
  • He aprendido que cuando las cosas se ponen fáciles es fácil dejar de esforzarse. (53 años)
  • He aprendido que todavía hay ciertas cosas que no tengo claras. (91 años)

Como podemos ver, no todas las frases tienen la misma chispa; algunas son más previsibles que otras (cuenta la edad, es verdad, y la experiencia, la personalidad, la inteligencia verbal…), pero, como es sabido, en la variedad está el gusto. El caso es que, después de leer estos ejemplos, cualquiera de nosotros podría contestar a la pregunta: “Y tú, ¿qué has aprendido de la vida?” Así que, anímate y mándanos tu respuesta: date al menos la satisfacción de compartir con los demás algo de lo que tú has aprendido.