Tothom en contra meva

Al llarg d’aquest curs, 2012-2013, els alumnes de 4t A del nostre institut han participat al projecte de convivència i drets civils promogut des del programa Joves en Xarxa de Santa Coloma de Gramenet. Com a resultat final de la seva recerca, els nostres alumnes han presentat a concurs un vídeo de ficció titulat Tothom en contra meva, una magnífica dramatització d’un cas imaginari d’assetjament escolar (impressionant interpretació de Lydia Jareño), aquesta epidèmia del nostre temps que ara no es limita a l’àmbit dels centres educatius, sinó que també té la seva vessant al ciberespai.

Mentre feien el seu treball de recerca, els alumnes de 4t A van escriure’n aquesta presentació per enviar-la als organitzadors del concurs:

Som un grup de 4t d’ESO de l’Institut Puig Castellar. Al primer trimestre d’aquest curs, a una sessió de tutoria, vam decidir participar en el concurs que organitza l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet sobre valors i convivència, perquè com a grup de joves de 4t d’ESO ja coneixem molt bé el que passa als instituts i vam pensar que podia ser una bona oportunitat fer-ne un vídeo i jugar un paper positiu d’acompanyament i suport als joves que pateixen o han patit assetjament escolar

Hi vàrem estar d’acord i vam començar a parlar sobre el tema. Vam estudiar alguns casos d’assetjament que havien sortit als diaris i que estan publicats a internet, vam tenir una xerrada sobre rumors, una altra sobre ciberbullying i finalment vam veure la pel·lícula Bullying, que ens va impressionar molt.

Ens hem adonat que l’assetjament escolar no solament té a veure amb situacions o històries dramàtiques que ens havien explicat alguna vegada, sinò que moltes de les coses o bromes que es fan a les escoles i instituts a vegades es poden considerar com a formes d’assetjament. El procés  de debat i reflexió ens va fer identificar alguns moments als quals nosaltres mateixos hem patit bullying, i el que van significar per a la nostra vida.

Una tarda vam anar a veure unes joves de Santa Coloma que havien fet una representació de teatre al Mas Fonollar sobre l’assetjament. Elles ens van explicar què pot arribar a sentir la víctima i què pot arribar a sentir l’assetjador.
N’hem après molt… Ara ja estem fent el vídeo i la nostra tutora, Belinda Jiménez, ens està donant un cop de mà.

A més d’aquesta reflexió, un company del grup (Aitor Dorado), va fer el següent storyboard sobre el guió d’altres companys (Mohammed Ed Dounassi i Samuel Berlanga, els directors del vídeo):

Un cop acabat i presentat el vídeo (realització i producció d’un altre company, Guillem Rojano), ara el podem veure per comentar-lo després.

Joves En Xarxa:”IES Puig Castellar 4t A”

Com sabeu, l’assetjament escolar (o bullyng) és una forma reiterada de maltractament psicològic o físic d’una persona per part d’una altra o altres del seu grup o del seu centre escolar al llarg d’un temps determinat. El maltractament psicològic pot manifestar-se amb insults, burles, paraules de menyspreu, aillament, fent correr rumors negatius, humiliacions, manipulació, imitacions paròdiques, amenaces, etc.; i el maltractament físic, amb cops, travetes, arraconaments, llançament de pilotes, pedretes, etc. En qualsevol cas, l’assetjament és una forma de violència que pot causar molt patiment a les víctimes i pot tenir seqüeles molt negatives i fins i tot tràgiques.

Malgrat que de vegades els agressors poden ser tot un grup, el més freqüent és que hi hagi un instigador, una persona que comença a ficar-se amb la seva víctima i, si veu que li fa mal i que aquesta no reacciona amb fermesa, arrossega altres a fer el mateix. Els seguidors de l’instigador moltes vegades hi col·laboren activament i d’altres encobrint els fets o deixant fer sense intervenir per protegir la víctima ni denunciar el que està passant. Per la seva part, la persona agressora, que acostuma a tenir problemes de personalitat (incapacitat per l’empatia, impulsivitat, baixa autoestima, inseguretat, enveja, etc.) o d’entorn familiar (violència domèstica, desestructuració, falta de pautes adequades, etc.), intenta canalitzar la seva frustració fent mal a una altra persona que considera més feble.

Quant al ciberassetjament o ciberbullyng, es practica mitjançant les xarxes socials, xats, missatges de mòbil, blogs, fotologs, etc., i es manifesta amb difusió de rumors, amenaces, comentaris ofensius, robatori de contasenyes, presentació distorsionada de fets, difusió de vídeos i fotografies sense consentiment de la víctima, etc. Un problema afegit al ciberassetjament és que s’hi pot actuar anònimament i això dóna als agressors una sensació d’impunitat, com si creguessin que no seran descoberts.

És clar que si una persona és víctima d’assetjament ha de comunicar el cas urgentment als seus pares o als seus professors perquè intervenguin i acabin amb la situació, igual que si som testimonis d’un cas que afecti companys del nostre entorn escolar, també hem de posar-lo en coneixement del tutor o dels professors que siguin més a prop. Entre tots podem acabar amb aquestes formes de violència i d’intimidació, no sols en benefici de la víctima, sinó també en benefici de la pròpia consciència i de la comunitat escolar (i fins i tot, en benefici del propi agressor, perquè si pren consciència del mal que ha fet, haurà de rebre tractament o ajuda per superar les seves tendències).

Ara, però, per veure què us ha semblat el vídeo i què en penseu, de l’assetjament escolar i de totes les seves manifestacions i implicacions, us demanem que, a més de felicitar els alumnes de 4t A pel seu treball, ens deixeu a continuació una opinió o un comentari. Gràcies per la vostra col·laboració.

Altres pàgines recomanades: