El professor Josep Mercadé Riambau va presentar-se als LXIX Jocs Florals Vila de Nules d’aquest any amb un conjunt de 100 endevinalles per jugar i aprendre de la natura i va rebre el premi al millor poemari infantil. Aquí ho teniu.

100 endevinalles sobre la natura

Saps què és una endevinalla?
És un enigma senzill
que tu hauràs de resoldre
amb una mica d’enginy.
Són fàcils, no t’hi capfiquis,
i si alguna et fa patir
en trobes la solució
en la pàgina del fi.
Serviran per divertir-te
i jugar amb els amics
i n’aprendràs moltes coses
i paraules, no cal dir.
Sobre el món dels animals
sabràs qui porta verí,
quin vegetal primer és verd
i negre abans de morir,
quin fruit a dins de sa closca
amaga un cervell petit,
què són les lluernes blanques
que s’encenen a la nit
i com surt dalt la muntanya
un pont de colors molt vius.

Obertes ja tens les portes
per començar-ne a gaudir
d’aquestes endevinalles.
I que et facin bon profit!

1. Animals

Jo salto de flor en flor
fabricant ric elixir.
No tinc ni tripes ni cor
i, si et pico, moro allí. (1)

Volo com un ocell
però em diuen que soc rata.
En les pelis de vampirs
em lloguen si els hi faig falta. (2)

Ocell que veus molt sovint,
de cos blanc-gris i suau,
i encara que embruta molt
és el símbol de la pau.(3)

Jo soc molt treballadora
i estalvio per l’hivern.
Portant el blat a ma cova
jo i les altres menjarem. (4 )

Orelles llargues, cua petita.
Jo corro molt i vinc saltant,
visc al bosc o en granges se’m cria
i d’un barret em sap treure un mag. (5)

Quan jo desplego les potes
semblo una mòbil estrella,
i jo nedo molt tranquil
si no em fan a la gallega. (6)

Soc mestre de la disfressa,
tinc ulls que giren pertot,
i tinc la llengua molt llarga
que disparo en mig segon. (7)

Jo porto la casa a sobre
i em moc ben a poc a poc,
m’agrada sortir amb la pluja
i m’encanta menjar col. (8)

Com mon amic dromedari
jo faig la vida al desert;
però jo tinc dues gepes,
no com ell, i és ben bé cert
que de mi tot s’aprofita:
la pell, la carn i la llet. (9)

És gran i noble animal
que corre i també treballa,
menja alfals i dorm en palla.
Que fàcil ho tens, xaval! (10)

Té ales curtes i no vola
cames llargues, corre molt.
Es defensa amb bec i potes
i pon un ou grandiós. (11)

Sóc parent de la granota
però diuen que sóc més lleig.
Pell rugosa, salts petits,
menjo insectes pel torrent. (12)

Si no tens un microscopi
no em veuràs de tan petit
però jo puc emmalaltir-te
fins al punt que pots morir (13)

Tinc el cos cobert de pues,
soc massís, rodó, pesant.
M’enrotllo com una bola
si m’estan amenaçant.
Surto a caçar al capvespre,
molts morim atropellats. (14)

Endevina, petitona,
quin és aquell animal
que ens imita a cada estona
i que creuen que tu hi vas
quan troben que vas bufona. (15)

Jo soc el rei de la selva.
Soc ferotge, noble i fort,
porto llarga cabellera
i, si m’empipes, ets mort. (16)

Sóc petitona i poruga,
encenc ma llum a la nit,
la més coneguda eruga.
Els meus noms són més de vint. (17)

Mesclant palla i fang
elles fan el niu.
Són blanques i negres,
tornen a l’estiu. (18)

Té memòria fabulosa,
un fi olfacte i dura pell
i la mànega més grossa
que en el món hi pot haver. (19)

Una corda que es belluga
i que corre sense potes,
però vigila perquè alguna
pot ser-ne molt perillosa. (20)

Soc negre i de vida curta,
en les potes hi tinc dents,
m’agrada sortir de nit
i cantar molt estrident. (21)

A les tardes de l’estiu
em sentiràs cantar fort.
Amb membranes vibratòries
crido alarma o faig la cort. (22)

Jo tinc la cua molt llarga
i el bec molt fort.
Ma cua és un espectacle
quan la desplego del tot. (23)

Faig menys fàstic que la rata
perquè sóc més petitet.
Corro pel camp o la casa
i m’amago dels gatets. (24)

Tinc una cua molt llarga
tota plena de verí.
Si et pico et faré molt mal,
no t’apropis mai a mi. (25)

Una bèstia molt petita
que salta com la llagosta;
ens pica causant dolor
ja que és molt empipadora. (26)

Pot ser que molts espanyols
em martiritzin en places
i en facin la gran festassa
dient que és cultura i prou? (27)

És un veloç nedador,
té morro i dents afilades.
Amb la cua de motor
pot gastar males passades. (28)

Sóc el més fidel amic
que mai has tingut.
Sé moure la cua
i avisar amb lladrucs- (29)

Sorgí d’una tomba obscura
i vaig començar a volar.
Soc molt fina i delicada,
ma bellesa no té igual.
Jo volo de flor en flor
i així les vaig fecundant.
Quan m’aparello i ponc ous
ma vida ja s’ha acabat.(30)

Ella és la més saltadora
dels insectes que conec.
Quan s’ajunten en un camp
d’allà ja no en queda res. (31)

Viu a dalt dels arbres
i cava en els troncs
sa fosca caseta
on guarda pinyons. (32)

Endevina, endevinalla,
saps qui té un ou a la panxa?
Endevina, endevinalla,
quin ocell pon a la palla? (33)

Ta mare ha mirat a voltes
si estic entre els teus cabells
perquè, petit com soc, xuclo
sang o mossego pell.
I soc molt empipador
i puc passar-me als demés. (34)

No sóc rei però duc corona,
porto daurat esperó.
Jo canto a la matinada
i sóc de dames senyor. (35)

Jo del ventre de la mare?
Quina vergonya!
La meva àvia em digué
que em portà la… (36)

Una senyora amb vuit potes
teixeix com no ho fa ningú.
Para la trampa perfecta
i si algú hi cau: Tururut! (37)

Vuit potes però sense cap,
avança cap endarrere,
si et pessiga et pot fer mal.
Tu saps quin animal era? (38)

No arribaré a papallona.
Després de treballar molt
menjant fulles de morera
per fabricar un bell tresor,
per poder disposar d’ell
m’ofegareu en capoll. (39)

Encara que us represento
el meu nom és un insult.
Uns s’espanten quan jo canto
i hi ha qui em puja al damunt. (40)

2. Vegetals

Tinc molts braços i un sol peu,
jo em vesteixo per l’estiu
i em despullen a l’hivern.
En primavera faig goig,
a l’estiu us dono ombra,
a la tardor aliment
i tot això sense moure’m. (41)

Té dents però no té boca,
té cap però no té peus,
té barba i no s’afaita
i l’olores quan no el veus. (42)

Sóc petita, petiteta,
i dormo sota terra.
Quan sigui més gran
seré maca i verda.(43)

De fora sóc marronosa,
de dintre blanc transparent,
em vesteixo amb moltes capes
i faig plorar a molta gent. (44)

Primer és verd,
negre després, ans de morir
molt tu te’l beus. (45)

Soc un arbre mil·lenari,
mon fruit dona líquid d’or.
jo visc al Mediterrani,
dono pau i serenor. (46)

Sóc la reina de les flors.
Em regalen per Sant Jordi
perquè sóc símbol d’amor. (47)

Cada gra cent en darà
enterrat a sota terra
i ja, després de la sega,
es tornarà el nostre pa. (48)

Verd fou el meu naixement
i negra ma joventut,
després vaig vestir de blanc
abans d’estar ja perdut.
Però dins meu porto un verí
que potser no és conegut
i si tu el proves massa
et pot portar al taüt. (49)

Sóc l’aliment preferit
dels països asiàtics.
Necessito camps humits
i en paelles solc estar-hi. (50)

Un arbre que et dona pinyes
algunes també amb pinyons.
Quin goig passejar-te entre ells
respirant a ple pulmó! (51)

Jo porto alegria als homes
i els faig dir la veritat;
Però, compte!, si caus borratxo
et faré dir disbarats. (52)

Esvalotat enciam,
cada fulla fent xató.
Ronda pel cap, ves pensant,
la que t’he dit solució. (53)

Soc una monja petita
que no faig mal a ningú,
però em posen dintre de l’olla
per devorar-me en dejú. (54)

Cara tens de presentar-te
amb un suspens de l’escola?
Caldrà tirar-te a la bassa
per deixar de fer tabola? (55)

Som unes plantes boniques
de formes molt variades,
Aguantem bé la calor
però et punxem si tu ens agafes. (56)

3. Fruits i fruites

Com l’avellana, ma amiga,
soc al torró o xocolata,
però de mi en fan panellets,
(d’això ella no en sap massa). (57)

Quan era jove era verd
i, de vell, m’he tornat groc.
Si m’esprems i em vols beure
millor posa sucre al got. (58)

Sóc un parent de la síndria
però jo sóc molt més dolç.
Amb pernil també se’m mengen
però sol també estic molt bo. (59)

Vermella, groga o verdeta.
Al cor hi guardo llavors.
Sóc rodoneta, gustosa,
i sempre faig molt de goig. (60)

Sóc una capseta
xica i rodoneta.
Dintre hi ha cervell petit
molt bo per llepar-se els dits. (61)

Verd fou el meu naixement
i de vell m’he tornat groc.
Soc canari però no canto
i els micos m’estimen molt. (62)

Ve de la vinya
ell tot campant,
n’hi ha de negre,
n’hi ha de blanc.
Tu pots menjar-te’l
de gra en gra.(63)

Soc verda per fora,
vermella per dins.
A l’estiu… Que bona!,
diuen els fadrins. (64)

Sóc rodoneta i m’amago
dins d’una closca.
Si em torres estaré
d’allò més bona. (65)

Tinc deu grills però els tinc tots muts.
Nascuda verda a València,
m’he tornat groga rogenca
i em mengen grans i menuts. (66)

Blanca era quan nasquí
i després em torní verda,
vermella després, i negra
a l’hora que se’m cruspí. (67)

Què bones són i vermelles!
Semblen roges arracades
si les penges de l’orella. (68)

Els pares són alts i verds,
les mares són bonyegudes,
i els fills morenos, primets,
i els nets blancs i bona fruita. (69)

Espera que aquesta fruita
té forma piramidal.
I no et diré més, vailet,
ja te n’he donat senyal. (70)

Jo entro a les amanides
i també als sofregits,
faig tornar vermell el pa
quan el caso amb el pernil. (71)

A Granada hi ha un convent
amb més de cent monges dintre.
Vesteixen hàbits vermells
i jo me les menjaria. (72)

4. Elements del paisatge

Des de fa mil segles
tot segueix igual:
Vingueren ahir
i vindran demà,
sovint enfurides,
més sovint suaus. (73)

Llanterna gegant
que a la nit ajuda
tots els navegants. (74)

Ull que mira cap al cel,
humit, obscur i rodó.
S’empassa moltes galledes
cap a dintre del seu coll. (75)

Encara que no tinc boca
devoro el que tinc davant
i, repartit, jo augmento,
em faig cada cop més gran. (76)

N’hi ha de vent, n’hi ha d’aigua
i els que fan servir animals.
Tots donen voltes i voltes
per moldre i remoure el gra. (77)

Fugint del brogit dels cotxes
caminen per mi tranquils.
Jo porto d’un lloc a un altre
fins que arriben al destí. (78)

Jo bramo, escupo, marejo,
sóc tomba, abisme i mirall.
A mi van a parar els rius
i tinc vaixells navegant. (79)

Neixo molt esquifidet
allà dalt de la muntanya,
i, en córrer, ja vaig creixent
fins que ajunto amb la mar l’aigua. (80)

Puc ser blanc o puc ser negre,
no m’atrapen mai.
Jo faig plorar els més valents
i t’ofego si en mi caus. (81)

Milions de lluernes blanques
que s’encenen a la nit.
Tu no podràs pas comptar-les
i ens fan sentir molt petits. (82)

Dono voltes a la terra
i diuen que estan amb mi
els distrets i els poetes
que semblen no viure aquí. (83)

Qui serà, serà,
que de dia surt
i de nit se’n va? (84)

És amiga dels amants,
dels lladres i dormilegues,
apaivaga el son dels nens
amb son gran mantell d’estrelles. (85)

5. Fenòmens atmosfèrics i estacions

Jo n’era aigua però amb tant de fred
canvio de sexe.
Hi tinc el dret. (86)

Dos gegants molt enfadats
xoquen i neixo jo.
Sóc una gran resplendor
que a tots deixo enlluernats. (87)

Jo porto vestit de flors
i al meu pas faig créixer l’herba.
Temps suau, potser plujós
i una alegria que esvera. (88)

Jo toco molts instruments
i empenyo sense mans,
m’agrada aixecar faldilles
i fer algunes malvestats. (89)

A tot vivent dono vida
però a mi ningú em veu.
A l’estiu la gent em crida
però sóc molest a l’hivern. (90)

Veu del cel esfereïdora
nascuda d’aigua i de llum.
T’espanta si ets a la vora,
la sents bramar des de lluny. (91)

Jo he portat la calor
i les vacances d’escola,
el bany a l’hora del sol
i, a les nits, gresca i tabola. (92)

Un pont de colors molt vius
ha sorgit dalt la muntanya.
Quan la pluja s’ha acabat
tot ha tornat a la calma. (93)

Quatre senyores gracioses
es reparteixen tot l’any:
una ens porta moltes roses,
una altra ens empeny al bany,
l’altra desfulla les fulles
i l’altra es vesteix de blanc. (94)

El pagès bé que m’espera
si li caic a poc a poc.
Si caic tota enfurismada
puc fer molt mal a tothom. (95)

Poc a poc cauen les fulles
i fa una mica de fred.
Ja heu tornat al col·legi.
Temps de menjar panellets. (96)

Caient, caient dono vida.
Pujant, pujant dono mort.
Suau, m’estimen a l’hort,
massa, esguerro la partida. (97)

Fa molt de fred
i cau la neu.
Vora el pessebre
jo espero els reis. (98)

Un mantell blanc que cobreix
arbres i camps però no el riu.
És la filla de sa mare
que ella retorna al niu. (99)

Veig un cotó fluix molt gran
si miro cap dalt del cel.
Saps tu si es cura amb ell
la ferida d’un gegant? (100)

Josep Mercadé Riambau

Solucions

1) Abella, 2) rata-pinyada, 3) colom, 4) formiga, 5) conill, 6) pop,
7) camaleó, 8) cargol, 9) camell, 10) cavall, 11) estruç, 12) gripau,
13) microbi, 14) eriçó, 15) mona, 16) lleó, 17) lluerna, 18) orenetes,
19) elefant, 20) serp, 21) grill, 22) cigala, 23) paó, 24) ratolí, 25) escorpí,
26) puça, 27) toro, 28) tauró, 29) gos, 30), papallona, 31) llagosta,
32) esquirol, 33) gallina, 34) poll, 35) gall, 36) cigonya, 37) aranya,
38) cranc, 39) cuc de seda, 40) ruc, 41) arbre, 42) all, 43) llavor, 44) ceba,
45) cafè, 46) olivera, 47) rosa, 48) blat, 49) tabac, 50) arròs, 51) pi, 52) vi,
53) escarola, 54) mongeta, 55) carabassa, 56) cactus, 57) ametlla,
58) llimona, 59) meló, 60) poma, 61) nou, 62) plàtan, 63) raïm, 64) síndria, 65) avellana, 66) taronja, 67) mora, 68) cireres, 69) pinyes i pinyons,
70) pera, 71) tomàquet, 72) magrana, 73) ones, 74) far, 75, pou, 76) foc, 77) molí, 78) camí, 79) mar, 80) riu, 81) fum, 82) estrelles, 83) lluna,
84) sol, 85) nit, 86) gel, 87) llampec, 88) primavera, 89) vent, 90) aire,
91) tro, 92) estiu, 93) arc de Sant Martí, 94) les quatre estacions, 95) pluja,
96) tardor, 97) aigua, 98) hivern, 99) neu, 100) núvol.

N.B.: Aquestes 100 endevinalles inèdites (diferents de les d’un llibre publicat per mi) formen part d’un recull de 300, no presentat a cap editorial. Aquest treball no ha estat premiat a cap concurs ni presentat a cap altre. Hi he posat les il·lustracions d’un amic meu, amb el seu permís, perquè crec que així queda més bonic.