Cròniques de la veritat oculta

L’obra que hem pogut veure recentment (12 de gener de 2012) a la sala d’actes de l’Institut —adaptació teatral de les Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders—, representada per la companyia Encara Faren Salat-Transeduca, va ser programada pel Departament de Català per als alumnes grans del centre per les seves característiques d’humor subtil, de vegades difícil de copsar, pel seu llenguatge acurat i culte, i pel surrealisme que la impregna de dalt a baix, elements tots ells que demanen una certa maduresa i una certa subtilesa en l’espectador.

El principi crec que va sorprendre gratament als alumnes per l’escenografia (un aparell de ràdio antic del qual sortien anuncis amb un to d’una altra època). Tot sovint, els joves, acostumats a l’estètica moderna i al llenguatge més directe i actual, responen molt bé a l’estètica i el llenguatge d’altres èpoques pel que tenen de “nou” per a ells. El problema en aquest cas era la dicció dels actors, alguns molt difícils de seguir per la velocitat, l’escàs volum i la poca vocalització. Aquest problema es va anar solucionant al llarg de l’obra, i a partir de la meitat es va poder seguir el text més clarament. S’ha de dir, però, que les dificultats per entendre “la lletra” eren força compensades per l’expressivitat física d’alguns dels actors i per “la veu” de la ràdio.

Els alumnes van seguir força atents la successió d’escenes, elaborades a partir d’uns contes de Pere Calders, autor català destacat ja abans de la guerra civil espanyola per les seves narracions curtes carregades d’ironia i humor negre. Exiliat a Mèxic i retornat a Catalunya en els anys 60, va gaudir de fama i reconeixement a partir del finals dels anys 70 amb l’adaptació de les seves narracions al teatre amb el títol d’Antaviana, una paraula que s’inventa un nen que està fent els deures i que li serveix per designar-ho tot. Aquesta obra, en la qual es basa totalment la que hem vist a l’Institut, va ser escrita per la companyia Dagoll-Dagom, pionera i de fet fundadora del teatre musical a Catalunya, i va donar a conèixer Pere Calders a un públic molt més ampli. L’obra va obtenir tant d’èxit que hi ha escoles, empreses d’animació cultural, grups, etc., que han pres el nom d’Antaviana i fins i tot un grup d’escriptors va proposar que la paraula entrés al diccionari, cosa que al final no es va produir ja que, entre altres objecccions, es desvirtuava el sentit màgic del mot.

El món de Pere Calders és fet de poesia i tendresa d’una banda i d’ironia i surrealisme —de vegades inquietant— de l’altra (que va ser enriquit en els anys de vida a Mèxic, segons explicava ell mateix). S’amaneix tot plegat amb unes gotes d’humor negre, un polsim de crítica social, un rajolí de penetració psicològica i  es barreja tot plegat amb una dosi generosa de domini del llenguatge (jocs de paraules, to solemne en moments “cutres”, delinqüents lletraferits, etc.) i  del conjunt neix el molt peculiart món de Calders.

La màgia dels contes, sumada a la màgia del teatre, ens fa versemblant que algú hagi perdut una mà (una mà dreta per ser més exactes) “en un jardí de casa bona” com si fos un objecte qualsevol. Portat a l’extrem, el llenguatge quotidià ens pot fer males passades, com és el cas del nen a qui la mare encarrega que compri una planta que creixi molt però que molt de pressa i  gairebé és engolit per l’Hedera Helix. Trobem també un assassí  (que em porta el record del desaparegut Pepe Rubianes, que el va interpretar, membre del primer grup d’actors de Dagoll-Dagom) que discuteix amb la seva consciència  i  aquesta, vençuda i desesperada, ofega les seves penes en alcohol. Assistim a l’arribada inespesperada del pare Noel a una casa on no és ben rebut i ens expliquen la història d’un home a qui la vida ha tractat molt malament quan era una bona persona però que triomfa i és ben vist des que es dedica a robar.

Per als qui vulguin gaudir una mica més de les històries que ens proposa Pere Calders, recomano la lectura de les Cròniques de la Veritat oculta o qualsevol altre recull de contes (Demà a les tres de la matinada, De teves a meves, etc.) d’aquest mateix autor. Les úniques condicions que es pot demanar al lector jove que s’hi acosti és un cert nivell de lectura (d’hàbit de llegir coses d’una certa dificultat) i ganes de deixar-se sorprendre.

Agustina Rico

26 pensaments a “Cròniques de la veritat oculta

  1. En primer lloc, volia fer una referència a la fantàstica companyia de teatre que ens va representar aquest tastet de Cròniques de la veritat oculta, la companyia EFS “Encara Farem Salat”, per fer de manera tan amena i divertida l’estona, fent-nos riure i pensar al mateix cop.
    La brevetat de les històries i el fil conductor de la ràdio, “tot i que en algun vam necessitar l’explicació dels actors, ja que gairebé la majoria no coneixíem els contes”, és una forma molt bén trobada d’encaixar les escenes. Un context bastant actual, amb crítica, amb la més encertada adaptació, amb la que es podia relacionar amb el nostre dia a dia.
    Tot i així, també és un element motivador per a tots/es aquell/es alumnes que ens agrada el món del teatre i l’espectacle, ja que expressar-se no es fa només amb paraules…

  2. Personalmente, tengo que decir que me encantó la manera en que la compañía Transeduca representó los cuentos de Cròniques de la veritat oculta, y también que nos hayan explicado en el coloquio los cuentos; yo sólo conocía uno, el de la persona que perdía la mano en el jardín de una casa, porque estaba en una de las lecturas del libro de catalán de primero de bachillerato, pero los demás no.

    Creo que la manera en que se representaron estas historias fue muy didáctica, porque, a pesar de que ya somos “mayores”, estas cosas así nos aburren, o al menos a mí, y muchas veces lo veo una manera fácil de perder clase, pero creo que en esta ocasión valió la pena.

  3. L’obra de tetre Cròniques de la veritat oculta és una de les obres més conegudes de Pere Calders. Aquesta adaptació al teatre ens ha representat alguns dels contes més importants, com “El Desert” i “Antaviana”.
    L’adaptació ha sigut molt divertida i tant els actors com el equip tècnic han estat magnífics.
    Jo crec que a tothom o a gairebé tothom li ha agradat aquesta obra de teatre.

  4. Principalment, a mi aquesta obra m’ha agradat molt, ja que vaig entendre a la perfecció el seu missatge. També he de dir que tots els que hem anat a veure-la hem sortit molt contents, ens vam riure molt i a més vàrem passar una estona agradable.
    S’ha de donar les gràcies a la companyia Transeduca que han fet un bon paper damunt l’escenari, on es veia que veritablement els agrada fer teatre.

  5. Lo primero de todo es agradecer especialmente a la compañía Transeduca que año tras año nos esté ofreciendo una representación de diferentes obras, pero siempre con una gran calidad.
    El libro en el cual se basa esta obra no lo había leído, pero me pareció muy entretenida y después de ver la representación me han entrado ganas de leerlo, para pasármelo igual de bien leyendo que viendo la obra.
    Lo hicieron perfectamente los actores. Me pareció que a los actores les gustaba lo que estaban haciendo y eso es muy importante a la hora de comunicar lo que quieren transmitir al público.

  6. El dia 12 de gener van representar a la sala d’actes una adaptació de l’obra Cròniques de la veritat oculta. Van representar alguns dels contes més coneguts de Pere Calders, com “Antaviana”.
    A mi els que més em van agradar van ser “Antaviana”, el de la planta que creixia molt de pressa i el de l’assassí, encara que els altres també van estar molt bé.
    L’obra va ser molt divertida i em va agradar moltíssim, és més, crec que és de les millors que he vist.

  7. El dimarts passat, vaig veure l’obra de teatre Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders. El primer relat, “Antaviana”, ja el coneixia, perquè l’havia llegit, i em va agradar molt l’adaptació que van fer els actors. Va estar molt entretingut, amb punts d’humor que van entretenir una obra esplèndida. Felicito als actors per fer-nos passar una bona estona.

  8. En mi opinión, es una de las obras más entretenidas de las que he visto representadas en el Puig. Entendí muy bien cada uno de los cuentos de las Cròniques de la veritat oculta que representó la compañía Transeduca, con ese toque de humor que siempre sienta bien, ya que llama nuestra atención.

    Creo que fue una representación muy buena, por la interpretación de los actores y por mostrar historias de un libro de una forma dinámica y divertida. He visto obras que me han parecido bastante aburridas, y que apenas se entendían, pero en este caso, la verdad, me gustó muchísimo.

  9. El 12 de gener vam anar a veure els de 4t i els de batxillerat una actuació de la companyia de Lleida “Encara Farem Salat”, que ja van venir altres anys a fer altres actuacions molt divertides com la que vam veure. Aquesta representació de la companyia em va agradar molt perquè els actors i l’actriu ho feien molt bé i va ser molt entretinguda i graciosa. En conclusió, que va ser molt divertit i val la pena anar a veure altres representacions o actuacions d’aquesta companyia.

  10. Un cop més la companyia Transeduca ha vingut al nostre institut per representar-nos un recull de contes de Pere Calders adaptats al teatre. S’han entés molt bé les diverses històries representades amb l’humor com a característica principal. Això ha fet que el públic hagi gaudit i hagi estat molt entretingut passant-s’ho molt bé. No he llegit el llibre Cròniques de la veritat oculta i després de veure la representació em venen ganes de llegir-lo i passar una bona estona, crec que val la pena!

  11. El passat 12 de gener la companyia “Encara farem salat” ens va representar unes obres de Pere Calders. Van ser unes obres entretingudes amb una gran dosi d’humor que em va fer passar una bona estona.
    La representació que més em va agradar va ser la de la planta que creixia molt ràpida, i la història, que ja coneixia, era la d’Antaviana, ja que és una lectura del llibre de quart d’ESO de català.

  12. Cròniques de la veritat oculta

    Fa un parell de setmanes vam veure una obra de teatre que era l’adaptació de l’obra del mateix títol escrita per Pere Calders. Era una comèdia i a mi personalment em va agradar. Hi havia parts que van ser realment divertides, sobretot aquelles escenes en què apareixia l’actor “grassonet” i “grandot”, a qui, per cert, li va tocar fer més papers femenins. Per exemple, quan feia d’àngel, era còmic el contrat entre una persona tan forta i el paper tan fi que feia. També em va semblar interessant que, com que no disposaven més que de 50 minuts, agafessin la idea de transformar l’escenari en una ràdio amb l’objectiu d’introduir el major nombre d’històries i enllaçar les unes amb les altres. Tot i així, la fugacitat d’algunes escenes feia que en alguns moments costés seguir el fil de l’argument, com passa al final, en què el protagonista porta una llum a la mà i en llençar-la se li escapa la vida.
    Per sort, al final, els actors van concedir (com de costum) un moment per a preguntes i aquesta escena i altres van ser explicades més detalladamanet.
    Finalment, em va fer la sensació que l’adaptació teatral estava molt lligada a l’obra literària en què es basa i que a les persones que no l’hem llegida ens va agradar però a les persones que sí l’havien llegida no sé si els va agradar tant.

  13. Cròniques de la veritat oculta va ser representada per una companyia que ha vingut altres vegades a fer obres de literatura catalana a l’institut. Va estar molt bé i va ser molt divertida, els actors van incorporar molt d’humor en la representació. Em va agradar molt perquè la majoria de relats que la componen els coneixia ja que les havia llegit en els llibres de text de català. La més divertida va ser la part en què van fer un petit homenatge a Pepe Rubianes, com van explicar més tard en el col·loqui. Com que l’any que ve no hi seré, és una llàstima no poder veure la pròxima obra d’aquesta companyia ja que totes les que han fet m’han agradat molt.

  14. Eren diferents històries dins de la mateixa obra i eren molt divertides, sobretot la del lladre i la del nen que va a comprar una planta per a la seva mare. Aquesta, i d’altres, les van adaptar, per exemple, aquesta en l’obra original era un enamorat. A més, aquesta companyia, que ha vingut més vegades a l’institut, està composta només per quatre actors i només hi ha una actriu, de manera que han de fer tots els personatges. També s’ha de fer notar que el llenguatge era una mica diferent en pronunciació ja que són de Lleida.
    Encara que algunes coses no se sentien prou bé, l’obra es va entendre. A mi em va agradar molt. Després es va fer el col·loqui, on es fan preguntes als actors i ells va aprofitar per explicar-nos l’escena final ja que l’havien escurçat bastant per ajustar-se al temps de durada de l’obra i, si no havies llegit el llibre, no quedava gaire clara.
    Cròniques de la veritat oculta ha estat molt divertida, vaig riure molt.

  15. La setmana passada va venir una companyia tatral a representar-nos uns contes de Pere Calders que podem trobar al llibre Cròniques de la veritat oculta.
    Una de les peces que ens van interpretar formava part de l’obra de teatre del grup Dagoll Dagom que s’anomenada Antaviana, que l’havíem llegit a classe. Estava molt bén adaptada i seguia fidelment el text de l’autor.
    Les històries que van interpretar eren còmiques, els actors feien molt bé la seva feina, i els papers eren molt creïbles. El decorat era senzill però s’entenia molt bé la situació i et feia traslladar a l’escena.
    Els actors, a més de creïbles, eren molt expressius. Tot i que els quatre intèrprets ho feien molt bé, el que més em va agradar va ser un noi que feia una mica de pallasso.
    En resum, ens van fer passar una bona estona i ens han apropat una mica més a l’univers de Pere Calders.

  16. El passat 13 de gener vam anar a veure una obra teatral a la sala d’actes de l’institut.
    L’obra s’anomenava Cròniques de la veritat oculta i era un recull de contes d’un escriptor català, Pere Caldes.
    Tot i que eren adaptades al teatre s’entenien bastant bé, i la que més divertida em va semblar va ser l’última.
    Tractava d’un nen de primer d’ESO a qui la seva mare mana comprar una planta que creixi molt de pressa. Després de tres intents en la floristeria per trobar aquella planta l’aconsegueix. Però creixia tant de pressa que pel camí la planta se’l va menjar.
    En el col·loqui els actors van explicar que aquesta crònica no era ben bé així. Ho havien fet així per l’homenatge a un actor recentment mort.
    En conjunt era una obra bastant divertida i no molt difícil d’entendre sense haver llegit cap conte prèviament.

  17. El dijous 13 de gener de 2012 els alumnes de quart d’ESO i de Batxillerat vam assistir al saló d’actes per veure una representació teatral que estava formada per un conjunt de petites històries.

    Els actors van utilitzar una ràdio gegant. Representava que en aquesta estava sonant un noticiari i cada notícia que apareixia la representaven. Aquest fet també els servia per poder enllaçar les històries entre elles.

    Quan va acabar l’obra de teatre vaig quedar molt content perquè els quatre actors ho van fer molt bé i també va ajudar el fet que ja havien vingut durant tres anys i ja els coneixia.
    L’actor que més em va agradar va ser el dels rínxols, perquè cada cop que obria la boca o li tocava actuar em feia riure.

  18. El passat 12 de gener vam anar a veure al teatre Cróniques de la veritat oculta, l’obra era un recull de contes de Pere Calders.
    M’ha semblat una obra divertida i entretinguda que està molt ben feta, com el decorat, el vestuari… I cal remarcar que amb el poc temps que els donaven per representar l’obra i tots els contes que hi eren, ho han fet molt bé.
    M’han agradat especialment els contes de l’assassí i el la planta que creixía molt de pressa.

  19. Dijous passat vam assistir a una obra de teatre, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders.
    El primer acte tractava d’un home que es va trobar una mà al seu jardí i aquest va posar un anunci al qual van presentar-se diverses persones, però la mà no era de cap d’aquelles persones. Finalment, va respondre l’anunci l’home al qual pertanyia la mà.
    El segon acte tracta d’un lladre que va robar a una casa i se li apareix el seu àngel de la guarda, tot i que l’àngel li diu que no mati a la senyora, el lladre ho fa.
    El tercer acte era d’un lladre que va entrar a casa d’una noia a robar, van estar parlant de la raó perquè s’havia fet lladre i va convèncer la noia perquè fos lladre.
    El quart acte anava sobre un nen a que sa mare envia a comprar una planta que creixés molt ràpid. Va trobar la planta, la qual creixés tan ràpid que se’l va empassar.
    Va estar molt divertit ja que les històries eres molt divertides i feien riure a tots i totes.

  20. El passat dijous dia dotze de gener, tres homes i una dona ens van fer les millors històries sobre trenta que són realment les Cròniques de la veritat oculta. Les van resumir en cinc minuts aproximadament, ja que les reals duren més temps.
    El vestuari estava molt adaptat als personatges i la decoració de l’escenari també. També a, diferència d’altres obres de teatre, aquesta s’entenia, tant escoltant-la com visualment, va estar molt bé, i encara que fossin de Lleida se’ls entenia molt bé.
    En la meva opinió, va estar molt entretinguda, sobretot per les pallassades que feien entre història i història. Penso que fer obres de teatre és molt difícil, i l’home una mica grasset ja el coneixíem de fa uns anys, perquè va fer de Manelic en Terra baixa. El que més em va agradar va ser que eren graciosos tant dins com fora del paper; i el que menys em va agradar va ser aquella dona que estava vigilant.

  21. L’obre de teatre Cròniques de la veritat oculta em va agradar molt perquè és una obra molt humorística i va estar molt bé perquè el que feien era agafar contes i posar-los un dins d’un altre. Però l’únic que no em va agradar va ser l’última escena perquè no vaig entendre res.
    La crònica que més em va agradar va ser la de l’assassí, perquè va ser divertit i molt graciós. L’escena de la nit de Nadal també va estar molt graciosa.
    L’obra, en general, va estar molt bè perquè són adaptacions d’uns contes que nosaltres coneixíem i també surt un dia molt especial de l’any que és el Nadal.

  22. El passat dijous 13 de gener, els alumnes de 4t d’ESO i de batxillerat vam anar al teatre a veure una obra anomenada Cròniques de la veritat oculta, que és un recull de contes que s’han adaptat al teatre.
    L’obra que més em va agradar va ser aquella en què l’actor de rínxols feia de nen petit. Aquesta obra tractava d’un nen de l’ESO que hauria d’anar a la floristeria a comprar una planta que creixia molt de pressa i en poc temps. El nen va anar a la floristeria i després d’una llarga conversa i de molts intents per trobar la planta adequada li donen la planta i de camí a casa seva la planta comença a créixer molt de pressa i al final abans que torni a casa la planta ja se l’ha menjat.
    L’obra em va agradar molt perquè els actors treballaven molt bé i les històries estaven molt ben representades. També el fet que ja hagin vingut fa anys i moltes vegades ajuda molt. Al final van fer un col·loqui en què van explicar una mica per què van escollir aquestes obres i de què tractaven.

  23. El passat dijous 12 de gener de 2012 vam anar a veure els cursos de 4rt d’ESO i de cicles formatius al teatre de l’institut una obra de teatre que es deia Cròniques de la veritat oculta. Era una recopilació d’històries de l’escriptor català Pere Calders adaptades per al teatre. Eran quatre històries. En una explicaven el cas d’un home de casa bona que troba al seu jardí una mà i posa un anunci a la ràdio fins que finalment arriba l’home que ha perdut la mà. Un altra tracta sobre un lladre que entra a robar a una casa i ha de matar a una dona i se l’hi apareix un àngel i li diu que no la mati, però igualment la mata. També n’hi havia una sobre un home, l’Espol, que li surt un llum de la boca i com que no sap qué és i té por, es posa una bena a la mà i tothom li diu que es tregui la bena i quan se la treu, la llum se’n va i l’Espol mor. Finalment l’última peça era sobre un nen que va a comprar una planta que creixia molt ràpid i després d’uns intents de trobar-la l’aconsegueix però creix tan ràpid que se’l menja.

    A mi l’obra en general em va agradar bastant, unes històries més i altres menys però va ser bastant divertida i entretinguda.

  24. El passat dijous 12 de gener de 2012, un conjunt de classes de l’institut vam anar a veure una obra de teatre anomenada Cròniques de la veritat oculta, que és un recull de contes de Pere Calders. Els actors van escollir un seguit de contes extrets del llibre i els van adaptar al teatre; a continuació en faré un breu resum.
    “La consciència, visitadora social”. Aquest episodi tracta d’un lladre que va a robar a una casa i apareix un àngel i tot i que l’àngel li diu que no mati a la dona de la casa, el lladre ho fa. Aquesta història crec que critica una mica el poc respecte pel bé i la impòtencia que sent l’enviat de Déu perquè no li fan cas.
    “El desert”. Aquest episodi tracta de l’Espol, un home a qui un dia li surt una cosa per la boca i no sap el que és, tothom li diu que es tregui el mocador de la mà, ja que abans, el que li havia sortit s’ho havia lligat a la mà i quan s’ho treu, es mor. Jo penso que aquesta història critica que la gent no apreciem el que tenim amb la vida i que d’un moment a l’altre se’ns en pot anar de qualsevol manera.
    “Els catalans pel món”. Aquesta és la història d’un lloro que viu a Birmània però la característica d’aquest lloro és que parla català. Crec que aquesta peça significa que un català no és nomès un home, sinó tambè una bèstia, i al mateix temps em sembla que l’autor vol expresar el seu sentiment cap als animals i els catalans.
    “El principi de la saviesa”. Aquest tracta d’un home de casa bona que troba una mà al seu jardí i posa un anunci a la ràdio dient que si algú ha perdut una cosa important que vagi a la casa. Apareixen diferents personatges fins que arriba l’home de la mà i li tornen. Per a mí, en aquesta crònica juga amb la ironia que suposa que una cosa tan inusual com trobar-se una mà,i la fan tan normal, posant un anunci.
    A mí l’obra de teatre em va agradar bastant, ja que va ser una obra còmica i no es va fer tan pesada com d’altres que ja havien fet abans.
    Tambè hi havia altres cròniques que van representar que no tenien molt de sentit, que eren fluixetes, com la del fantasma que li apareix a la noia i li diu que el tren d’aquella nit descarrilaria.

  25. El dia 12 de gener vam anar al teatre per veure una obra que tractava d’una recopilació de contes d’en Pere Calders.
    Tractava de diversos contes que no tenien res a veure l’un amb l’altre, però els van unir, com si fossin notícies d’una ràdio, perquè eren moltes històries per representar-les totes.
    L’obra em va agradar molt, perquè no era difícil de seguir, era entretinguda i molt divertida, tampoc no era molt pesada perquè eren contes curts i divertits.
    Crec que va ser la millor obra de teatre que ens han representat a l’institut.

  26. Cròniques de la veritat oculta

    El dijous passat, al nostre institut, van representar una obra de teatre. Es deia Cròniques de la veritat oculta. L’obra estava interpretada per quatre actors (més un tècnic de so que estava al costat de la porta de la sala d’actes dirigint la llum, la música, etc.).
    En el transcurs de l’obra, anaven “interrompent” amb unes notícies que s’escoltaven des de una suposada ràdio, i els actors, atents, feien broma amb les notícies i feien riure al públic.
    Eren petites obres convertides en una, exactament eren quatre, la primera anava d’un nen que va a comprar una planta que creixia excessivament; la segona anava d’un home que volia matar a una persona que estava a un llit; la tercera era l’arribada d’en Pare Noël en una casa de “bojos”, i l’última anava d’un bon home convertit en lladre.
    Al final de l’obra els quatre actors es van presentar i van fer una ronda de respostes per a la gent del públic que volia preguntar, tots ells van ser molt simpàtics, amables i divertits a l’hora de respondre.
    Una historieta era més divertida que l’altra, però ninguna li faltava aquell punt de comèdia que els caracteritzava i que feia que ningú del públic s’adormís, perquè l’obra era ben divertida!

Respon a Eduard García Muñiz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *