Acaba de tornar a les sales de cinema aquesta pel·lícula danesa de 1987, que és un clàssic del cine modern i guanyà l’òscar al millor film en llengua no anglesa. El guió està basat en una narració de l’escriptora danesa Isak Dinesen (pseudònim de Karen Blixen) , autora de Memòries d’Àfrica.
La pel·lícula El festín de Babette (títol original: Babettes gæstebud), de Gabriel Axel, és una història explicada per un narrador a la manera d’un conte.
En els temps de la guerra francoprusiana, el 1871, vivien en un minúscul poblet situat a la inhòspita costa de la península de Jutlàndia dues germanes ja grans, amables i caritatives, estimades i respectades per la comunitat, que continuaven la tasca espiritual del seu pare, el difunt pastor. Aquest les havia educat en el puritanisme més estricte, en la negació dels plaers del cos, i elles li havien respost amb total submissió, renunciant fins i tot a l’amor. Però en les seves vides irromp una dona francesa, Babette, necessitada d’ajut, fugitiva del luxós i sensual París llavors en guerra, a qui acullen com a minyona. Babette s’hi adapta, passen els anys… i un bon dia demanarà a les germanes Martina i Philippa (anomenades com Martin Luther i el seu amic Philipp Melanchthon) que li deixin preparar un autèntic sopar francès per a elles i els seus amics en agraïment per la seva hospitalitat.
L’he trobada una pel·lícula preciosa. Amb aquells interiors i aquells rostres del cine nòrdic, a estones Bergman, a estones Dreyer (Ordet -La palabra-) . S’hi planteja el vell tema de la vida retirada en el lloc minúscul a la recerca de la puresa i d’un mateix, en oposició a la vida mundana i al triomf. Però també hi ha molts altres temes: la força del destí, la tria entre deure i desig, l’autoritarisme familiar, la vivència de la fe religiosa, l’esperança en una altra vida… i especialment la contraposició entre cos o sensualitat i esperit o contenció.
Segurament durarà poc als cines. La vaig veure dissabte a la nit i érem sis persones. Així doncs, m’afanyo a recomanar-la amb la seguretat que no decebrà ningú, o gairebé ningú…, i als amants de la bona cuina, i “filòsofs” dels efectes del bon menjar i el bon beure sobre l’esperit, encara menys.
No us perdeu El festín de Babette!
Agustina Rico
El passat 9 de febrer de 2014, als 95 anys, va morir Gabriel Axel (havia nascut el 1918, a Arhus, Dinamarca), director d’aquesta pel·lícula, de 1987, El festín de Babette, de la qual s’ha arribat a dir que és una obra perfecta o quasi perfecta. Una altra pel·lícula d’inspiració literària d’aquest director és La veritable història de Hamlet, príncep de Dinamarca, sobre el personatge històric que havia inspirat l’obra de Shakespeare. Ara el millor homenatge possible a aquest director és veure una altra vegada El festín de Babette.
Sabe Babette la poca capacidad que tendrán sus comensales —acostumbrados a los rudos potajes de la aldea— para comprender el valor de su arte culinario. Ella no espera retorno ni agradecimiento —¿será otra analogía del amor de Dios por nosotros, amor imposible de comprender para nosotros en toda su magnitud?— pero, aun así, lo entrega todo. Curiosamente, pidió antes permiso para preparar la cena, quizás dando lugar a la libertad de las hermanas para aceptar la entrega del don o rechazarla. ¿Será esto una sutil referencia a la libertad del hombre que le da la posibilidad de aceptar o negar la gracia de Dios?