Aquest mes de febrer, el Grup de Teatre del Puig ha estrenat dues peces breus: Espectacle participatiu i Farsa dels petons.
A Espectacle participatiu hi trobem una colla de nois i noies que esperen una baralla anunciada entre dues companyes. Per a tots ells només és un espectacle excitant. No se n’adonen que en un espectacle d’aquesta mena els espectadors fan un paper molt lleig… A la Farsa del petons el vell, ric i mesquí Pantalon vol seduir la bonica Isabella i li compra un teatre, però la picardiosa Colombina, minyona d’Isabella, li acaba espatllant la funció, perquè en Pantalon és incapaç de fer petons d’amor…
Heus aquí els actors i actrius d’Espectacle participatiu:
Noia 1 – Ana Bella
Noia 2 – Cristina Atsuara
Noi 1 – Jordi Garrote
Noi 2 – Eric Costarrosa
Enamorada – Zoany Martínez
Enamorat – Brian Romero
Xicota 1 – Sonia Jiménez
Xicota 2 – Marilyn Domínguez
Xicot 1 – Aarón Marín
Xicot 2 – Pedro Castro
Elvira – Júlia Albesa
Ramona – Nerea Díaz
Direcció – Carles Gil
Llums i so- David Pozo
I de la Farsa dels petons :
Arlequí – Aitor Dorado (batxillerat)
Isabella – Nerea Díaz (4r C)
Pantalon – Aaron Marín (2n D)
Colombina – Sonia Sánchez (4r A)
Pare d’Isabella–Pedro Castro (2n A)
Mare d’Isabella – Julia Albesa (4r A)
Direcció- David S. Murga
Llums i so- David Pozo
Ara, passada l’estrena, us demanem als espectadors i espectadores que feu el vostre comentari sobre la representació: què us van semblar les obres, quina us va agradar més, quines escenes, quins personatges, quins actors; alguna cosa us va desagradar? Tots els que hi hem participat us agrairem les vostres paraules.
Quan vam baixar a veure les obres de teatre a la sala d’actes hi havia molta gent, llavors no se sentia bé el que deien els actors i no vam entendre molt el que es representava. Penso que l’obra era divertida però que amb tanta gent quasi ningú va entendre res. Una altre vegada crec que seria millor baixar o menys classes o que cridin més els actors, perquè micròfons per a tots no n’hi ha. Els companys i companyes que van representar l’obra ho feien bé encara que de vegades començaven a riure.
Les obres de teatre que van fer els alumnes van estar bastant bé, ja que la interpretació va ser correcta i es notava que s’ho havien preparat.
L’obra que més em va agradar va ser la segona, quan van sortir tots ballant.
En general, les obres em van agradar bastant, tot i que havia fragments que no em vaig assabentar bé del que deien, ja que no hi havia micròfons i no se sentia gaire.
Les obres que el Grup de Teatre del Puig representen acostumen a ser divertides, i m’ho passo molt bé.
Ara bé, no entenc quasi res del que passa perquè el so és molt dolent, i com que som massa gent a la sala d’actes, és imposible sentir-ho tot.
Tot i així, encara que no vaig poder escoltar bé els diàlegs, puc dir que m’agrada molt la interpretació dels actors. Es veu que passen hores treballant i es fiquen molt al paper. A més a més, els decorats, la música i la vestimenta estan sempre molt encertats.
De les dues últimes obres que van representar, del que més me’n recordó és de l’escena del petó, perquè la sala d’actes va començar a cridar.
Crec que haurien de millorar el problema del so. O potser reresentar l’obra més vegades però en grups més petits de gent, pujar el to de veu…
Les obres de teatre van estar bé, però amb tanta gent no es va sentir gaire el que deiem, tot i això ens vam riure una estona perquè les escenes que s’escoltaven eren divertides i els alumnes actuen bé, però a vegades també els hi entrava la risa a ells i això també feia que no s’escoltès.