Quan parlem a classe de la premsa, la ràdio i la televisió, diem que són mitjans de comunicació de masses perquè s’adrecen simultàniament a un públic molt ampli i heterogeni per difondre informació, opinions i entreteniments. A aquests mitjans clàssics moltes vegades s’hi afegeixen d’altres, com el cine, el vídeo, la publicitat, els còmics, etc., que també transmeten informació i entreteniment a grans audiències. Quant a Internet, alguns experts consideren que és més que un mitjà de comunicació tradicional, un mitjà omnibus, perquè dóna cabuda i suport als altres mitjans (hi trobem premsa digital, programes de ràdio i televisió, pel·lícules, etc.). Avui, però, en aquesta entrada ens toca parlar només d’un mitjà, la ràdio.
Molts són els científics de finals del segle XIX considerats els pares inventors de la ràdio (el rus Popov, el nord-americà d’origen croat Tesla, l’italià Marconi, l’espanyol Julio Cervera, etc.); no es discuteix, però, que la primera transmissió transoceànica la va realitzar Marconi el 1901, com tampoc que les primeres emissores de ràdio es van crear a Detroit i a Pittsburgh (EE.UU.) el 1920. (A Espanya, la primera emissora de ràdio que va haver-hi, va ser Ràdio Barcelona, que va començar les seves emissions el 1924 des de l’Hotel Colon de la Plaça de Catalunya.)
La ràdio ha exercit històricament una gran influència en la societat. Els nazis alemanys, per exemple, en van ser molts conscients; pensaven que si controlaven la ràdio i la feien servir per difondre la seva propaganda podrien canviar i orientar la mentalitat de la gent. Així, si primer la ràdio va contribuir a l’extensió de les idees del nazisme, després, durant la Segona Guerra Mundial, va continuar sent un arma de la guerra psicològica que els nazis lliuraven contra els aliats. (Veure l’ús de la ràdio durant la Segona Guerra Mundial.)
Ara bé, és clar que les històries de la ràdio no es limiten al seu ús per part dels polítics. Un dels més grans directors de cine, Orson Welles, l’autor de Ciutadà Kane, va protagonitzar des d’un programa de ràdio un fet de gran impacte social. Orson Welles havia estat contractat al juliol de 1938 per la CBS (Columbia Broadcasting System) per dramatitzar i escriure guions per a la ràdio d’obres literàries clàssiques i hi tenia un gran èxit de públic. El 30 d’octubre d’aquell any, com si fos una broma de Halloween, des del teatre Mercury de Nova York, Orson Welles va retransmetre la seva versió radiofònica de La guerra dels mons, novel·la de ciència ficció de H. G. Wells. La novel·la descriu la invasió de la Terra pels marcians. En sentir el relat per la ràdio, milers d’oients nord-americans que no sabien que es tractava d’una obra de ficció van creure que es tractava d’una informació de fets reals, i es va desencadenar una histèria col·lectiva. La gent fugia massivament de la ciutat i les centrals telefòniques de la policia i dels periòdics van quedar col·lapsades per les trucades de persones desesperades que buscaven informació sobre com protegir-se dels marcians.
Malgrat que amb l’aparició de la televisió va semblar que la ràdio es ressentiria de la forta competència (per a moltes persones la imatge sembla més espectacular que la paraula), el cert és que la ràdio té particularitats que la fan també molt atractiva (per exemple, és molt instantània, ofereix moltes emissores entre las quals poder triar i desenvolupa la nostra imaginació en no veure les cares de les persones que hi estan parlant, per no parlar de les veus carismàtiques d’alguns locutors). I de fet, a quasi tots els països del món, en un moment o altre, han ocorregut fenòmens que, per diferents motius, han incrementat l’interès del públic per seguir els relats dels fets per la ràdio. La transmissió radiofònica de determinats esdeveniments esportius (competicions, partits de futbol…), polítics (per exemple, a Espanya, la nit del 23 de Febrer de 1981, anomenada la nit dels transitors, quan una companyia de la Guàrdia Civil sota les ordres del tinent coronel Tejero va segrestar els diputats del Congrés espanyol), culturals (concerts, concursos musicals…), etc., pot tenir un gran ressò. Fins i tot, podríem dir que hi ha fenòmens que resulten igual o més emocionants seguits per la radio que vists per la televisió: pensem, per exemple, en la teatralitat i en la passió d’alguns locutors radiofònics quan transmeten el gol del seu equip de futbol favorit.
Un altre aspecte de la història de la ràdio va ser l’aparició a Europa, a finals dels anys 50 del segle XX, de les emissores de ràdio pirates, anomenades així perquè transmetien il·legalment, sense llicència, o de manera irregular i, fins i tot, en un primer moment algunes emetien des de barcos amb bandera negra des d’aigües territorials internacionals. En qualsevol cas, la història d’aquest tipus de ràdio s’emmarca dins la lluita d’alguns col·lectius per fer-se sentir o, almenys, tenir al seu costat una part de l’audiència.
Ara, al nostre temps, tenim al nostre abast moltes emissores, algunes especialitzades temàticament (música, informació política, esportiva, etc.), unes de caràcter més local, altres amb una cobertura més àmplia… i tothom pot triar el seu programa favorit i el seu moment de sentir la ràdio (de nit, quan anem a la feina, en llevar-nos, etc.). No sabem, però, quines preferències radiofòniques tenen els seguidors d’aquest blog ni les seves raons o moments preferits per sentir la ràdio, i per això hem escrit aquesta entrada, perquè voldríem saber-lo i recollir-ne opinions i comentaris. Gràcies per enviar les vostres respostes.
Realmente interesante esta entrada del blog. No cabe duda de que la radio es una de las invenciones más fantásticas de nuestra especie. La radio por sí sola supuso, como cada medio de comunicación en su día, una auténtica revolución y un símbolo del progreso.
Me gusta pensar que, aunque a la mayoría de jóvenes de hoy no les atraiga demasiado la radio, esta, en su día, representó para muchos jóvenes el portal hacia cientos de utopías y sueños realizados (quizá frente al espejo del baño), y amenizados por los acordes de guitarra de sus bandas de rock favoritas sonando en la radio. Representó en su día la alegría de millones de niños que, cada tarde, sintonizaban aquellas fabulosas historias que una voz profunda les contaría. Me gusta pensar que muchos comparten, como yo, la idea de que ha sido muy ingenioso complementar los coches con la radio porque abrió un inmenso e invaluable público. Personalmente y, antes de descubrir el ASMR (recomiendo un vistazo al tema), una voz en off o una entrevista por la radio, servían para estimular esa extraordinaria sensación.
Así pues, me ha gustado mucho esta publicación y también me gustaría animar a cualquiera que esté leyendo estas líneas a que, estando en un lugar tranquilo y silencioso, con una luz que inspire relajación, en soledad o en compañía de alguien, intente cerrar los ojos y escuchar una buena canción por la radio. Estoy seguro de que, en este preciso momento, deben estar transmitiendo alguna.
La ràdio ha estat un invent realment fantàstic, que ha sigut i segueix sent molt útil per a molta gent. Encara que ara està sent extingit per la televisió i internet, crec que sempre tindrà un lloc especial a la història de les comunicacions.
Al seu moment va ser un invent realment insubstituïble i molt necessari.
Jo encara escolto la ràdio algunes vegades, però hi ha molta gent que ja no ho fa i això és una pena perquè és un medi molt interessant i útil.
De veritat, espero que la gent comenti aquesta entrada per veure més opinions y llegir-les a fons.
A mi m’agrada molt la ràdio, i no solament perquè hagi estat un gran invent, que és clar que ho ha sigut, sinò perquè a vegades no saps el que t’apeteix escoltar i a la ràdio fiquen una mica de tot.
Crec que els joves d’ara no utilitzem molt la ràdio fora de llocs com el cotxe… També crec que això hauria de canviar. En general penso que la ràdio ha estat un gran invent i el costum de sentir-la s’hauria de mantenir.
La ràdio té certs programes que estan bastant bé, però, personalment, mai m’aburreixo tant com per deixar el que estigui fent i posar-me a escoltar-la (excepte al cotxe).
Fa un any em van castigar sense internet, mòbil i televisor, així que a la setmana estava desesperat per escoltar música i va ser quan vaig utilitzar més la ràdio.
Mai he escoltat però sembla interessant. En la ràdio pots escoltar coses molt interessants, com música. A mi no m’agrada molt però m’han explicat que està bé per quan t’aborreixes o quan no tens res a fer.
La ràdio ha sigut un dels invents més importants que hi ha hagut i un dels més utilitzats per la gent. Actualment, la ràdio ha passat a segon pla per la incorporació de noves tecnologies, com podrien ser la televisió, el mòbil, internet, els ordinadors, etc. És una llàstima que, cada vegada més, la ràdio s’utilitzi menys.
Jo gairebé no escolto la ràdio, únicament l’escolto al cotxe o quan hi ha un partit de futbol important, ja que m’agrada més estar amb el mòbil o l’ordinador. Però seria una pena que per no utilitzar-la acabés desapareixent.
Penso que la ràdio ha sigut un dels invents més importants a la història de la comunicació. A més d’informar-nos, també és una forma d’entreteniment, ja que hi ha molta varietat de programes, tant musicals com informatius, encara que actualment amb les tecnologies que hi ha, crec que s’està deixant una mica de banda escoltar música a la ràdio. En el meu cas, la música l’escolto del mòbil, encara que al cotxe sí que la utilitzem.
Com a conclusió, la ràdio és un invent que continua sent útil.
Crec que la ràdio ha estat un dels millors invents que s’han fet al llarg de la història. És molt interessant perquè a través de la ràdio es poden fer moltes coses: escoltar partits de futbol, música nova, entrevistes, notícies, etc.
Tot i així, molta gent ja no la utilitza. Jo, personalment, l’acostumo a escoltar a diari. M’agrada escoltar els programes musicals i entrevistes amb famosos.
Em sembla molt entretinguda, mai m’avorreixo, i a més, actualment, es veu molt connectada amb les xarxes socials, i pots participar-hi i compartir les teves opinions amb altres oients.
La ràdio per a mi és un invent fantàstic, ja que pots escoltar moltes emissores de programes musicals, partits de fútbol, entrevistes, tertúlies, etc
La llàstima és que ara no es fa servir tant si no és al cotxe, podríem escoltar les notícies en la ràdio, no en la televisió (per exemple).
Jo personalment no l’escolto sovint a casa. Normalment poso discs de música, com el de Katy Perry o Britney Spears. A vegades quan la meva mare està netejant la casa la posa, o quan estem al cotxe la majoria de vegades l’escoltem.
La ràdio és un dels millors invents que s’han creat al llarg del temps. Últimament s’utilitza menys, perquè tenim internet, la televisió, etc. A mi m’agrada molt escoltar la ràdio, sobretot un programa de comèdia que fan quan torno d’entrenar.
Penso que la ràdio és divertida perquè hi ha una mica de tot, partits de futbol, música, programes de comèdia, debats, etc. Normalment escolto els partits de futbol i programes de comèdia.
Jo crec que la ràdio és un dels millors invents que ha creat l’ésser humà. Encara que jo no sóc molt fanàtica de la ràdio, m’agrada escoltar-la quan vaig al cotxe. Els canals que més m’agraden són els de música sobretot i algun que altre de notícies. Ara que està tot més avançat, pots comentar les teves opinions i gustos per les xarxes socials o trucant a la emissora. No acostumo a escoltar-la molt però em sembla una manera molt bona per entretenir-te i passar el temps, hi ha tantes emissores!
La veritat és que jo no escolto molt la ràdio, però sí penso que és un invent molt útil, ja que a part de música hi ha programes divertits, de xafarderies, etc. I ara està més modernitzada, ja que pots anar fent els teus comentaris per les xarxes socials.
Jo l’escolto només quan estic al coche, però la veritat és que m’agrada bastant, sobretot els canals de música, hi ha diversos i tenen música molt variada, no només d’un estil, i això està molt bé.
La ràdio ha sigut un dels invents més revolucionaris de l’història, passen els anys i la ràdio encara no té substitut, malgrat les noves tecnologies. Escoltar un partit de fútbol per la ràdio és molt millor que veure per la televisió, perquè a la ràdio hi posen més passió.
Continua sent un mitja de comunicació ràpid i actual. Una de les millors coses de la ràdio és la música, que s’escolta amb la millor qualitat. A la ràdio també hi ha programes d’humor, per exemple: La Competència, de Rac 1, on mesclen l’actualitat i l’humor.
Mirant al passat, la ràdio va ser fonamental per l’entreteniment de les families que s’aguntaven al voltant de la ràdio per escoltar les novel·les, les corrides de braus dels anys 40, 50 i 60.
Així doncs, la ràdio ha sigut i és un medi de comunicació important.
La ràdio des de sempre ha sigut un mitjà que he utilitzat quan anàvem en cotxe, però com ara al mòbil ja tinc les cançons que m’agraden més, ja no la faig servir tant.
Puc dir per la meva part que és un invent que va ser revolucionari al seu moment, però que actualmente no s’usa gaire.
Jo penso que la ràdio ha estat un molt bon invent, però que ara és un tant innecessària gràcies a les noves tecnologies, com ara la televisió o l’ordinador. La ràdio ja no té el mateix impacte que fa uns anys i només s’utilitza majoritàriament al cotxe o per escoltar el futbol. És innegable que la major part de nosaltres no l’hem escoltada algun cop, però el que tampoc és pot negar és com l’hem oblidada al llarg dels anys. Deixant de banda el que s’ha dit anteriorment, la ràdio també té moltes coses positives. Té centenars de cadenes de ràdio on pots escoltar programes de xafarderies, notícies i música quant no tens res a fer. A més a més que la ràdio és molt més barata que no una televisió o un ordinador. Espero que la gent no s’oblidi d’aquest fantàstic invent que ens ha donat servei durant molt de temps.
La ràdio és un invent molt eficaç. S’utilitza poc, perquè tenim la televisió, els mòbils, ordinadors…
Penso que la ràdio és divertida perquè hi ha una mica de tot, lo que més escolto és la música, ja que hi ha algunas cadenes molt bones.
A mi m’agrada molt poc escoltar la ràdio, però quan vaig cap al poble m’agrada per que comenten anècdotes, endevinallas i coses així, i et passa el temps ràpid, i et diverteixes.
La ràdio és un dels millors invents de tots els temps, en aquets moments no s’utilitza gaire perquè hi ha noves tecnologies.
Només escolto la ràdio quan vaig en cotxe perquè m’agrada molt escoltar les cançons noves i les notícies de darrera hora. També fan moltes bromes divertides que et fan el trajecte molt curt i et rius molt. A mi m’agrada molt però això d’escoltar la ràdio als partits de fútbol o les notícies s’està perdent poc a poc i la ràdio s’està oblidant i les noves teconologies són les que manen.
Jo crec que la ràdio ha sigut el millor invent que s’ha pogut fer en la història, ja que a partir d’aquest gran invent, s’han pogut fer més coses, com ràdio-casets, mp3, etc. La veritat és que jo mai escolto la ràdio, però sé que és divertida i entretinguda, ja que en algunes cadenes expliquen moltes coses.
Jo escolto bastant la ràdio, m’agrada, i crec que és un mitjà d’informació i de comunicació molt millor que la televisió perquè ens hem tornat molt ximples i no prestem atenció ni analitzem el que ens diuen, simplement ens deixem manipular amb imatges que de vegades són falses i amb lletra petita ens ho afirmen. La ràdio ens ensenya a ser més atents pel que respecta als sentits.
Quan escolto la ràdio no m’agrada que em molestin, perquè si em molesten perdo la concentració i no me n’assabento, del que diuen. Normalment escolto cadenas d’història i a vegades de música.
La veritat és que jo no escolto la ràdio habitualment, però crec que la ràdio és un dels millors invents que s’han pogut fer, és un mitjà d’informació molt útil, ja que ens pot informar del que passa al nostre entorn. A part de tot això, també hi podem escoltar música, el futbol, les xafarderies, bromes i moltes coses més.
També puc dir que una de les coses que més m’agrada de la ràdio és que pots comentar-la des de les xarxes socials, o també trucant a l’emissora, i això m’agrada perquè em dóna alegria veure o escoltar un dels missatges que jo he enviat.
La meva àvia escoltava la ràdio tot cuinant. Si cuino i no hi ha ràdio… No sé si m’agrada cuinar o m’agrada escoltar la ràdio, perquè no sé fer cap de les dues coses sense fer l’altra.