Una pregunta clàssica en les entrevistes als escriptors és: Per què s’escriu? Així, fa alguns anys, a una publicació extraordinària del periòdic francès Libération, van demanar a 400 escriptors d’arreu del món que per què escrivien (Libération, març 1985: Pourquoi ecrivez-vous? 400 ecrivains repondent), on trobem, per exemple, la resposta de l’escriptor espanyol Julián Ríos, que inventa una paraula nova, “escrivivir”, per justificar que per a ell l’escriptura és una forma de viure més intensa que la de la vida quotidiana. O l’opinió de Ricardo Piglia, un escriptor argentí, que escriu “perquè el món de la ficció l’intriga: la circulació de les històries, els disfresses de les paraules i el poder de creure. La literatura és el laboratori d’allò que és possible: un lloc on poder experimentar, fer una cosa nova d’allò que és vell. Escric perquè la literatura és la forma privada de la utopia”. I la revista el funàmbul més recentment (estiu de 2014), a un número monogràfic (Per què escrivim?), ha aplegat opinions de diversos autors sobre el tema, per exemple, les de María Zambrano: “Escriure és defensar la solitud en què ens trobem; és una acció que solament brota des d’un aïllament efectiu, però comunicable […]. Però és una solitud que necessita ser defensada. […] L’escriptor defensa la seva solitud mostrant el que no es troba enlloc més.”
Aquestes i altres respostes venen al cas quan presentem una nova revista literària per a joves lletraferits, De 14 a 20, una revista que ha nascut a l’abric del concurs que convoca l’AMPA de l’Institut Puig Castellar adreçat a joves de Santa Coloma de Gramenet de 14 a 20 anys. Aquesta revista neix per promoure el premi De 14 a 20, per servir d’aparador als joves autors colomencs i per difondre recomanacions, estratègies i reflexions sobre l’art d’escriure.
Al primer número de la revista (febrer de 2015), hi podeu trobar els tres relats finalistes del concurs de l’any passat: “El extraño ser” de Marc Prado Díaz (16 anys, de l’Institut Numància), “Velada para un recuerdo” de David S. Murga (17 anys, de l’Institut Puig Castellar) i “Entre las sombras” de Núria Fernández Bermejo (14 anys, de l’Institut Ramon Berenguer), a més d’una llista de 39 autors de relats breus que hem pres d’un gran crític nord-americà, Harold Bloom (del seu llibre Cuentos y cuentistas. El canon del cuento), una sèrie d’observacions i consells d’alguns mestres del conte (Antón Chéjov, Flannery O’Connor, Alejo Carpentier i Raymond Carver).
Quant a l’esmentada llista d’autors (Alexander Pushkin, Nathaniel Hawthorne, Hans Christian Andersen, Edgar Allan Poe, Nikolai Gogol, Iván Turgueniev, Herman Melville, Lewis Carroll, Mark Twain, Henry James, Guy de Maupassant, Joseph Conrad, Antón Chéjov, O. Henry, Rudyard Kipling, Thomas Mann, Jack London, Sherwood Anderson, Stephen Crane, James Joyce, Franz Kafka, D. H. Lawrence, Katherine Anne Porter, Isaac Babel, F. Scott Fitzgerald, William Faulkner, Ernest Hemingway, Jorge Luis Borges, John Steinbeck, Eudora Welty, John Cheever, Julio Cortázar, Shirley Jackson, J. D. Salinger, Italo Calvino, Flannery O’Connor, Cyinthia Ozick, John Updike y Raymond Carver), com al collage fotogràfic de la portada de la revista (on hi ha escriptors que no figuren en la llista de Bloom i viceversa), hem de dir que no hi són, lògicament, tots els grans autors de relats que hi ha hagut (més de 39, és clar), però que tots els que hi són tenen el títol de mestres del relat curt.
Ara bé, aquest tipus de llistats de grans autors poden donar peu a polèmiques i a observacions sobre els autors que no hi són, i per això aquesta és una de les preguntes que plantegem ara: Quin autor de relats curts consideres que hauria de figurar entre els millors? I una altra: Quin és el teu autor de contes favorit? I, de pas, per què no preguntar pel teu conte favorit? O dit d’una altra manera: Quin conte dels que hagis llegit o t’hagin explicat recordes amb més intensitat?
En definitiva, i per acabar, envieu-nos els vostres dubtes i suggeriments sobre el concurs, comentaris sobre la revista o sobre contes i autors de relats curts que us agradin i, si us plau, no oblideu d’enviar-nos tampoc les vostres reflexions sobre què ha de tenir un relat curt per resultar interessant, a més de la vostra opinió sobre els motius pels quals s’escriu, en general. Gràcies per la vostra participació.
El meu autor de contes favorit és, i apareix a la llista dels 39 autors, Edgar Allan Poe. Evidentment, la meva narració curta predilecta és una de la seva autoria: “El cor delator”, entre d’altres d’aquest escriptor.
En la meva opinió, un relat curt ha de ser intens i s’ha de saber acabar deixant al lector volent més lletres que llegir. També penso que escriure un conte no és gens més fàcil que escriure un relat de major extensió.
Responent a la pregunta “Per què s’escriu?”, jo diria que perquè és una cosa que realment necessitem fer algunes persones per representar o expressar la nostra realitat personal o, potser, per crear una d’alternativa.
Espero que el concurs “De 14 a 20” es continuï portant a terme durant molts anys.