{"id":968,"date":"2012-11-28T00:06:23","date_gmt":"2012-11-27T22:06:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=968"},"modified":"2012-12-02T15:04:08","modified_gmt":"2012-12-02T13:04:08","slug":"el-sahara-davant-nostre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=968","title":{"rendered":"El S\u00e0hara davant nostre"},"content":{"rendered":"

Escola i educaci\u00f3 intercultural. La situaci\u00f3 del S\u00e0hara a trav\u00e9s de la mirada d\u2019uns alumnes de l\u2019ESO de Santa Coloma de Gramenet<\/strong><\/p>\n

Molts dels instituts de Catalunya s\u00f3n espais de conviv\u00e8ncia de nois i noies de diferents pa\u00efsos. Aquesta diversitat no \u00e9s f\u00e0cil de gestionar, suposa nous desafiaments, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s possibilitats d’intercanvi i di\u00e0leg intercultural.<\/p>\n

L\u2019escola cerca, mitjan\u00e7ant\u00a0 una educaci\u00f3 en valors, una trobada amb altres cultures, per\u00f2 tamb\u00e9 el di\u00e0leg des de la igualtat i el respecte, en el convenciment que aix\u00f2 en dur\u00e0 a la construcci\u00f3 d\u2019una societat m\u00e9s justa per a tots. Un enfocament intercultural suposa educar els nois, noies i adolescents a enfocar i respectar les difer\u00e8ncies, especialment creant empatia; \u00e9s a dir, ensenyant-los a posar-se en el lloc dels altres per tal que entenguin com pensen i com senten. L\u2019objectiu de la pedagogia de la interculturalitat parteix del reconeixement del paper de l\u2019escola com agent transmissor dels valors de les diferents cultures.<\/p>\n

Els alumnes de 3r d\u2019ESO de l\u2019Institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet van realitzar el curs 2011-2012 una assignatura optativa, Introducci\u00f3 a l\u2019economia. La diversitat de proced\u00e8ncia dels alumnes de la classe va permetre un ric intercanvi d\u2019experi\u00e8ncies. Entre els alumnes hi havia en Haiba Salek, un noi sahrau\u00ed de quinze anys, nascut a un camp de refugiats de Dajla (Arg\u00e8lia), i que va arribar a Santa Coloma quan tenia 9 anys. Els seus companys, des del principi, van tenir curiositat i li van insistir per qu\u00e8\u00a0 expliqu\u00e9s la seva hist\u00f2ria, at\u00e8s que cap d\u2019ells coneixia els problemes del S\u00e0hara occidental, ni tan sols que el territori havia estat sota control espanyol fins el 1975.
\nL\u2019entrevista que els alumnes van realitzar a en Haiba i les seves respostes constitueixen una mostra dels beneficis de l\u2019educaci\u00f3 intercultural, per\u00f2, a m\u00e9s a m\u00e9s, les paraules d\u2019aquest adolescent sahrau\u00ed ens apropen al drama de milers de refugiats que esperen tornar un dia al seu pa\u00eds, actualment ocupat pel Marroc, per ser els art\u00edfexs del seu propi dest\u00ed.
\n\"\"<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Haiba i els autors de l’entrevista
\nL\u2019entrevista<\/strong><\/p>\n

Jessica Smit<\/strong> (nascuda a L’Havana), fa la primera pregunta: <\/em>\u2014Haiba, explica\u2019ns on vas n\u00e9ixer<\/em>.<\/em>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Haiba<\/strong> : \u2014Vaig n\u00e9ixer el setembre de 1997 a Dajla, a un camp de refugiats que \u00e9s a Alg\u00e8ria, ja que aquest pa\u00eds va acollir els sahrau\u00eds que van abandonar l\u2019antic S\u00e0hara espanyol, perqu\u00e8 no hi volien viure despr\u00e9s de l\u2019ocupaci\u00f3 militar marroqu\u00ed.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0 Jessica<\/strong>: <\/em>\u2014Qu\u00e8 \u00e9s un camp de refugiats?<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014\u00c9s un camp provisional que en principi serveix per acollir els refugiats. El de Dajla t\u00e9, actualment, al voltant de 40.000 habitants, i es va comen\u00e7ar a construir el 1975, any de l\u2019ocupaci\u00f3 del meu pa\u00eds per les tropes del Marroc. Dajla \u00e9s a Alg\u00e8ria, a la regi\u00f3 de Tindouf, frontera amb Maurit\u00e0nia.
\nSarai Sim\u00f3n<\/strong> (nascuda a Catalunya): <\/em>\u2014Com s\u00f3n aquests campaments?.<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014Dajla \u00e9s molt gran, ja que han passat 37 anys des que hi van arribar els primers refugiats. T\u00e9 diferents barris, escoles de prim\u00e0ria, on jo vaig estudiar fins arribar a Catalunya, tamb\u00e9 hi ha un hospital. La gent viu en les haimes, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 cases d\u2019adob on hi ha la cuina, i altres recintes m\u00e9s petits on es troba el bany. A l\u2019estiu fa tanta calor que la gent dorm sobre la sorra a l\u2019exterior, ja que les temperatures poden arribar a marcar un m\u00e0xim de 50\u00ba C.
\nConstanza Rivas<\/strong> (nascuda a Xile): <\/em>\u2014No entenc per qu\u00e8 els sahrau\u00eds han de viure a Alg\u00e8ria. Tampoc sabia que el S\u00e0hara era un pa\u00eds, pensava que era un desert.<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014El S\u00e0hara Occidental va comen\u00e7ar a ser colonitzat per Espanya a finals del segle XIX, per\u00f2 quan Franco s\u2019estava morint, Hassan II, el rei del Marroc, un pa\u00eds que sempre havia reclamat aquest territori com a propi, va promoure la invasi\u00f3 aprofitant la debilitat d\u2019Espanya. Milers de marroquins, uns 30.000, van traspassar la frontera portant Al Cor\u00e0 a la m\u00e0, i els militars espanyols que estaven a la zona, davant uns homes solament armats amb el llibre sagrat, no podien rebutjar-los, i menys disparar sobre gent indefensa. L\u2019anomenada Marxa Verda va ser l\u2019inici\u00a0 de l\u2019apropiaci\u00f3 del S\u00e0hara i l\u2019ocupaci\u00f3 militar del S\u00e0hara Occidental pel Marroc.
\nConstanza Rivas<\/strong>: <\/em>\u2014Per qu\u00e8 vas venir a Catalunya?<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014La meva mare, Fatimetu M., que \u00e9s mestra i donava classes al campament de Dajla, va venir a Catalunya acompanyant els nens del meu pa\u00eds que passen l\u2019estiu aqu\u00ed. Estava embarassada, i els metges que la van atendre a l\u2019arribar, li van dir que el fetus presentava problemes, i va decidir quedar-se per donar a llum. El meu germ\u00e0 va n\u00e9ixer amb problemes de salut, i per aquest motiu la meva mare va decidir quedar-s\u2019hi, ja que la seva superviv\u00e8ncia al camp de refugiats f\u00f3ra molt dif\u00edcil. Un cop instal\u00b7lada a Santa Coloma de Gramenet, el meu germ\u00e0 gran i jo ens vam reunir amb ella. Actualment, treballa de cuidadora de gent gran.
\nMarc Mart\u00edn<\/strong> (nascut a l’Uruguai): <\/em>\u2014I el teu pare tamb\u00e9 hi \u00e9s amb vosaltres?<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014No, ell \u00e9s soldat del Front Polisari i t\u00e9 la seva feina al campament de Dajla, que \u00e9s on viu amb la resta de la meva fam\u00edlia. Els estius sempre anem tots cap all\u00e0.
\nEl meu germ\u00e0 gran, que fa 2n de batxillerat, viu amb una beca a Tarragona, i els caps de setmana, quan podem ens hi apleguem tots a l\u2019Hospitalet de l\u2019Infant.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

Fam\u00edlia Salek Mohamed<\/strong><\/p>\n

Jessica Smit<\/strong>: \u2014T\u2019agrada Dajla?<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014S\u00ed, molt, especialment dormir sobre la sorra, i el desert que \u00e9s impressionant.
\nSarai Simon<\/strong>: <\/em>\u2014Ets musulm\u00e0?<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014S\u00ed, i la meva mare m\u2019ajuda a llegir l’Alcor\u00e0, que estic aprenent de mem\u00f2ria.
\nMarc Mart\u00edn<\/strong>: <\/em>\u2014Per qu\u00e8 de mem\u00f2ria?<\/em>.
\nHaiba:<\/strong> \u2014\u00c9s un honor saber l’Alcor\u00e0 de mem\u00f2ria.
\nMarc Mart\u00edn<\/strong>: <\/em>\u2014Tornar\u00e0s definitivament a Dajla?<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014S\u00ed, per\u00f2 primer haig d\u2019acabar l\u2019ESO, fer batxillerat i si \u00e9s possible m\u2019agradaria anar a la universitat, i un cop acabi els estudis, tinc la intenci\u00f3 de tornar-hi per ajudar el meu poble.
\nCistina Medr\u00e1n<\/strong> (nascuda a Catalunya): <\/em>\u2014Quan vas arribar a Santa Coloma i vas comen\u00e7ar anar a l\u2019escola, et va resultar complicat, o no?<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014No, r\u00e0pidament vaig fer amics, i a m\u00e9s a m\u00e9s a Dajla estudi\u00e0vem castell\u00e0, per aix\u00f2 en sabia bastant. El catal\u00e0 em va costar m\u00e9s.
\nJessica Smit<\/strong>: <\/em>\u2014Com \u00e9s que estudiaves castell\u00e0 a Dajla?<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014No ho s\u00e9 exactament, potser perqu\u00e8 el S\u00e0hara occidental va ser una prov\u00edncia espanyola fins el 1975.
\nJessica Smit<\/strong>: <\/em>\u2014Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s t\u2019agradaria?<\/em>
\nHaiba<\/strong>: \u2014La independ\u00e8ncia del meu pa\u00eds, la Rep\u00fablica \u00c0rab Sahrau\u00ed Democr\u00e0tica.<\/p>\n

Entrevista elaborada dins de l\u2019assignatura optativa Introducci\u00f3 a l\u2019economia, curs 2011-12. Nivell: 3r ESO. Alumnes participants: Marc Mart\u00edn, Cristina Medr\u00e1n, Constanza Rivas, Haiba Salek, Sarai Sim\u00f3n i Jessica Smit. Institut Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/strong><\/p>\n

Context hist\u00f2ric<\/strong><\/p>\n

Marxa Verda.<\/strong>– La marxa a trav\u00e9s del desert que en 1975 van fer 300.000 colons i 25.000 militars marroquins, travessant la frontera fins al S\u00e0hara Occidental. Marxa promoguda pel rei del Marroc, Hassan II, at\u00e8s que considerava el S\u00e0hara com a territori del Regne Alau\u00ed. El dictamen del 16 d\u2019octubre de 1975 del Tribunal de Internacional de Just\u00edcia de les Nacions Unides, que ratificava els plans de les Nacions Unides, i de la confirmaci\u00f3 del govern d\u2019Espanya del dret del poble sahrau\u00ed a la autodeterminaci\u00f3, va accelerar el posicionament del Marroc, ja que interpretava el\u00a0 veredicte com un recolzament de les seves reivindicacions sobre el S\u00e0hara.<\/p>\n

El 14 de novembre de 1975 es van signar els acords tripartits pels quals Espanya cedia al Marroc i Maurit\u00e0nia la seva darrera col\u00f2nia a \u00c0frica, l\u2019anomenat S\u00e0hara espanyol. Comen\u00e7ava aleshores la q\u00fcesti\u00f3 del S\u00e0hara Occidental. Un conflicte en qu\u00e8 la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona sahrau\u00ed reclama el seu dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 davant del Regne Alau\u00ed que def\u00e8n la seva sobirania al territori.<\/p>\n

Milers de sahrau\u00eds viuen, avui, als camps de refugiats als campaments instal\u00b7lats a la hammada algerina, un desert inh\u00f2spit a la regi\u00f3 de Tindouf.<\/p>\n

\"\"<\/a>Front Polisario<\/strong>.- Moviment pol\u00edtic i militar del S\u00e0hara Occidental. \u00c9s successor de l’Organitzaci\u00f3 de Vanguardia per l’alliberament de Sakia-el-Hamra i R\u00edo de Oro dels anys 60, dirigida per Mohamed Sid Brahim Sid Embarec Basir, de sobrenom, Basiri, que va ser detingut despr\u00e9s de una manifestaci\u00f3 a l\u2019Aaiun el 17 de juny de 1970, traslladat a la pres\u00f3 provincial i des d\u2019aleshores roman desaparegut.<\/p>\n

Uns estudiants sahrau\u00eds, dirigits per Mustaf\u00e0 Said Al-Uali, constituiran el Polisario el 10 de maig de 1973, que tindr\u00e0 el prop\u00f2sit d\u2019aconseguir la independ\u00e8ncia del territori, primer sota domini espanyol, i despr\u00e9s marroqu\u00ed i maurit\u00e0. Pocs dies despr\u00e9s, s\u2019inicien les hostilitats, mitjan\u00e7ant una guerra de guerrilles.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la descolonitzaci\u00f3 espanyola, for\u00e7ada per la Marxa Verda, el Polisario iniciar\u00e0 una guerra amb Maurit\u00e0nia que, finalment, els hi cedir\u00e0 el territori que estava sota el seu control, cessi\u00f3 que ser\u00e0 rebutjada pel Marroc, que s\u2019annexionar\u00e0 la zona. Des del 1975 el Polisario s\u2019assent\u00e0 al Tindouf a Arg\u00e8lia, essent reconegut aquell mateix any per les Nacions Unides. El febrer de 1976 el moviment proclama la Rep\u00fablica \u00c0rab Sahrau\u00ed Democr\u00e0tica (RASD) amb un govern a l\u2019exili. Els combats del Front Polisario van continuar fins el 1991, dia en que s\u2019acorda un alto el foc despr\u00e9s de la creaci\u00f3 del s murs marroquins.<\/p>\n

La MINURSO (Missi\u00f3 de les Nacions Unides per al Refer\u00e8ndum del S\u00e0hara Occidental) \u00e9s l’organisme encarregat de vetllar per l’alt el foc i preparar un refer\u00e8ndum, que encara no s\u2019ha realitzat. Despr\u00e9s de 30 anys de violacions sistem\u00e0tiques dels drets humans de la poblaci\u00f3 sahrau\u00ed als territoris ocupats, aix\u00ed com la forma en qu\u00e8 l\u2019ex\u00e8rcit marroqu\u00ed va desmantellar el campament de Agdaym Izik i la repressi\u00f3 posterior desplegada en tot el territori, transpassant tot\u00a0 l\u00edmit, Juan Soroeta Liceras, Juan Miguel Ortega Tirol i altres 71 professors de Dret Internacional i Relacions Internacionales de 32 universitats de l\u2019Estat, a m\u00e9s a m\u00e9s de la Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos (AEDIDH), van publicar un article a un diari en el qu\u00e8 demanaven el seg\u00fcent: \u201cTras tres lustros de guerra de liberaci\u00f3n nacional, en 1991 el Frente Polisario decidi\u00f3 sustituir las armas por las urnas, en la confianza de que Naciones Unidas ser\u00eda capaz de llevar a buen puerto un Plan de Paz que hab\u00eda sido negociado libremente por las partes. Pero, desde su puesta en marcha, este Plan fue boicoteado por Marruecos, tal y como ha denunciado, entre otros, James Baker. Existe ya un censo para el refer\u00e9ndum confeccionado por Naciones Unidas, pero el veto franc\u00e9s impide su celebraci\u00f3n. Mientras el Plan de Paz contin\u00faa estancado y en el S\u00e1hara ocupado se producen estas graves violaciones de derechos humanos, nuestro pa\u00eds se preocupa de su inter\u00e9s nacional, la Uni\u00f3n Europea del suyo y Naciones Unidas se limitan a \u201cdeplorarlas\u201d. En esta tesitura, si finalmente se le impide al pueblo saharaui decidir libremente su futuro mediante un refer\u00e9ndum de autodeterminaci\u00f3n, en los t\u00e9rminos que establecen las resoluciones de Naciones Unidas, nadie le podr\u00e1 acusar de no haber explorado todas las v\u00edas pac\u00edficas imaginables para poner fin a su sufrimiento\u201d. (\u201cS\u00e1hara y derecho Internacional\u201d, El P\u00fablico<\/em>, 5 de gener del 2011.)<\/p>\n

\"\"<\/a>Els murs del S\u00e0hara Occidental<\/strong>
\nEls murs m\u00e9s coneguts s\u00f3n, en primer lloc el de Berl\u00edn que, afortunadament, va caure el 1989, per\u00f2 tamb\u00e9 el que separa a Israel i Palestina o fins i tot les tanques de Melilla. En canvi, molts de nosaltres no hem sentit parlar dels murs del S\u00e0hara que el Marroc va comen\u00e7ar a construir a partir del 1980 fins el 1987. Es tracta d\u2019un conjunt de murs gigantins fets de pedres i filats, vigilats per m\u00e9s de 125.000 soldats marroquins, armats per les pot\u00e8ncies europees, i que t\u00e9 m\u00e9s de 5.000 mines al llarg del seu recorregut.
\nEls sis murs constru\u00efts pel Marroc divideixen el S\u00e0hara ocupat i s\u00f3n com unes llargues cicatrius que recorren el desert. Ens il\u00b7lusiona pensar que els murs es podran enderrocar, per\u00f2 m\u00e9s dif\u00edcil ser\u00e0 la neutralitzaci\u00f3 de les mines que continuen matant i mutilant.<\/p>\n

Gemma Garc\u00eda Fuertes<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Escola i educaci\u00f3 intercultural. La situaci\u00f3 del S\u00e0hara a trav\u00e9s de la mirada d\u2019uns alumnes de l\u2019ESO de Santa Coloma de Gramenet Molts dels instituts de Catalunya s\u00f3n espais de conviv\u00e8ncia de nois i noies de diferents pa\u00efsos. Aquesta diversitat … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[41,25,23,42],"tags":[111,118,117,116],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/968"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=968"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/968\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":974,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/968\/revisions\/974"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=968"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=968"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=968"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}