{"id":907,"date":"2012-11-12T22:18:29","date_gmt":"2012-11-12T20:18:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=907"},"modified":"2012-12-09T22:32:57","modified_gmt":"2012-12-09T20:32:57","slug":"entrevista-a-josep-bel-treballador-en-vaga-de-fam-amb-sis-companys-mes-de-feina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=907","title":{"rendered":"Entrevista a Josep Bel, treballador en vaga de fam amb sis companys m\u00e9s de feina"},"content":{"rendered":"

Entrevista a Josep Bel, ex alumne del Puig als anys 70, que des del 5 de novembre fa una vaga de fam amb sis companys m\u00e9s de feina.<\/strong>
\n\"\"<\/a>Josep Bel, Marcos Andr\u00e9s, Laurentino Gonz\u00e1lez, Carlos Ballena, Alberto D\u00edez, Jos\u00e9 Garea i C\u00e9sar Reyes, treballadors de Telef\u00f2nica i representants sindicals dels seus companys, van comen\u00e7ar el dilluns 5 de novembre una vaga de fam per demanar:<\/p>\n

1. La readmissi\u00f3 d\u2019un company (Marcos Andr\u00e9s) per haver estat acomiadat a causa d\u2019una baixa per malaltia correctament justificada.
\n2. L’abolici\u00f3 de la llei que permet acomiadar qualsevol treballador per una baixa per malaltia encara que sigui correctament justificada.
\n3. El comprom\u00eds de Telef\u00f2nica de, mentre no es reguli el canvi de llei, no acomiadar cap treballador per baixes per malaltia correctament justificades.<\/p>\n

L\u2019entrevista t\u00e9 lloc el dissabte 5 de novembre a les 7 del vespre a la seu del comit\u00e9 d\u2019empresa dels treballadors de Telef\u00f2nica de Barcelona (carrer Marqu\u00e9s del Campo Sagrado, n\u00ba 22) on s\u2019est\u00e0 fent la vaga de fam. Josep Bel i els seus companys ja porten 6 dies sense menjar res; nom\u00e9s bevent aigua. Tenim por de fatigar-lo, per\u00f2 ell ens tranquil\u00b7litza: \u201cEls metges ens recomanen de no fatigar-nos si no \u00e9s amb una mica d\u2019exercici f\u00edsic de tant en tant, per\u00f2 la veritat \u00e9s que les visites de la gent que ve a interessar-se per la nostra vaga ens animen i ens distreuen de la gana i el malestar\u201d.
\nPer comen\u00e7ar li demanem que ens expliqui els seus anys a l\u2019institut: \u201cJo vivia a Sant Andreu i havia anat a prim\u00e0ria a l\u2019escola Ignasi Iglesias. Era als anys seixanta i encara hi havia la dictadura del general Franco: nom\u00e9s us dir\u00e9, per exemple, que ens feien formar de mat\u00ed per al\u00e7ar la bandera. Quan va ser l\u2019hora de fer el batxillerat, com que llavors a Sant Andreu no hi havia institut (llavors n\u2019hi havia molt pocs), els meus pares em van enviar al m\u00e9s pr\u00f2xim de Sant Andreu: el Puig Castellar, a Santa Coloma. Aix\u00ed que cada dia havia d\u2019agafar l\u2019autob\u00fas (el 35) per anar-hi. Era l\u2019any 72. A l\u2019institut vaig descobrir un m\u00f3n completament diferent del que havia conegut fins llavors. Veia pels finestrals les prec\u00e0ries condicions de vida dels gitanos que en aquell temps vivien\u00a0 a tocar de l\u2019institut; els nens que tot el dia corrien descal\u00e7os i bruts pel carrer. Aix\u00f2 em va impactar perqu\u00e8 jo venia d\u2019una fam\u00edlia on no hi faltava res\u201d.<\/p>\n

Per un altre cant\u00f3, en Josep va descobrir all\u00f2 que no sortia als diaris i que el r\u00e8gim de Franco perseguia: una forta lluita pol\u00edtica ve\u00efnal per millorar les condicions de vida de la ciutat i per anar avan\u00e7ant cap a la democr\u00e0cia. \u201cVaig anar descobrint com molts dels meus company eren militants de partits pol\u00edtics clandestins, i\u00a0 em vaig afegir a la lluita. Tamb\u00e9 hi havia bastants professors compromesos, com per exemple en Llu\u00eds Hern\u00e1ndez, que m\u00e9s endavant havia de ser el primer alcalde de Santa Coloma despr\u00e9s de la dictadura i que en una ocasi\u00f3 ens va amagar a un company i a mi quan escap\u00e0vem de la policia\u201d. Per\u00f2 fer pol\u00edtica en aquell temps era molt arriscat i t\u2019hi jugaves la vida. Un dia, quan en Josep i un amic van anar a agafar l\u2019autob\u00fas per tornar a casa, van pujar darrere seu dos falangistes colomencs que els van amena\u00e7ar de mort apuntant-los al cap amb una pistola. Els passatgers de l\u2019autob\u00fas van aconseguir que aquells individus marxessin, per\u00f2 en Josep i la seva fam\u00edlia van quedar molt trasbalsats, i els seus pares van decidir allunyar-lo de Barcelona i Santa Coloma una temporada i el van dur d\u2019intern a una escola a La Molina. Aix\u00f2 era l\u2019any 75.<\/p>\n

Ara fem un salt en el temps, als anys 80, quan Franco ja \u00e9s mort i ha arribat la democr\u00e0cia, i demanem a en Josep que ens expliqui els seus inicis al m\u00f3n laboral i com va entrar a\u00a0 treballar a Telef\u00f2nica: \u201cVaig fer formaci\u00f3 professional en l\u2019especialitat d\u2019electr\u00f2nica, i despr\u00e9s de fer la mili (llavors obligat\u00f2ria) i de treballar en feines diverses, vaig entrar a treballar a Telef\u00f2nica, que llavors era una empresa de l\u2019Estat. Telef\u00f2nica tenia l\u2019obligaci\u00f3 de fer arribar el tel\u00e8fon fins a la m\u00e9s petita poblaci\u00f3 espanyola, i jo feia aquesta feina: fer el cablejat enfilant-me als pals de tel\u00e8fon. Ho f\u00e8iem un company i jo, i, tot i que no era dif\u00edcil, era perill\u00f3s, perqu\u00e8 si queies, eren 9 metres d\u2019al\u00e7ada, i sovint treballaves en llocs de muntanya, ventosos i deshabitats. M\u00e9s d\u2019una patacada em vaig donar, per\u00f2 sense conseq\u00fc\u00e8ncies greus\u201d. Telef\u00f2nica era llavors una empresa estatal, com ja hem dit, i es considerava un servei p\u00fablic i no podia deixar ning\u00fa sense servei. Per\u00f2 amb el govern de Felipe Gonz\u00e1lez primer i el d\u2019Aznar despr\u00e9s, Telef\u00f2nica va ser completament privatitzada, i els nous propietaris van comen\u00e7ar a desmuntar l\u2019empresa i a acomiadar treballadors. \u201c\u00c9rem 75.000 treballadors, i vam passar en pocs anys a 25. 000\u201d, explica en Josep. I no \u00e9s que no es necessitessin aquests 50. 000 treballadors, sin\u00f3 que volien desempallegar-se dels treballadors amb contracte indefinit i bones condicions de treball, i canviar-los per treballadors m\u00e9s barats en empreses petites, on \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil sotmetre els empleats a males condicions de treball. \u201cPer exemple\u201d, diu en Josep, \u201cla feina de cablejat que abans f\u00e8iem una parella, ara en una determinada empresa subcontractada la fa un sol treballador, i aix\u00f2 que \u00e9s una feina amb riscos, encara que sigui amb grua. I a m\u00e9s a m\u00e9s aquest treballador tampoc no t\u00e9 testimonis de l\u2019accident en cas de necessitat. Aix\u00ed, un treballador sud-americ\u00e0 que es va aixafar una v\u00e8rtebra en una caiguda no va poder reclamar\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que els 25.000 treballadors que han quedat a Telef\u00f2nica hagin escapat a les noves condicions laborals; els ha passat igual que a tots els treballadors espanyols i europeus els \u00faltims anys:\u00a0 els successius governs els han anat retallant drets i els han deixat a merc\u00e8 de l\u2019arbitrarietat i la cobd\u00edcia de l\u2019empresariat. Aqu\u00ed arribem a les causes que han dut Josep Bel i els seus 6 companys a la vaga de fam. \u201cResulta que amb l\u2019\u00faltima reforma de l\u2019article 52 de l\u2019Estatut dels Treballadors un empresari pot acomiadar un treballador per nou dies de baixa m\u00e8dica, aix\u00ed, sense m\u00e9s ni m\u00e9s; et pot fer fora pel simple fet d\u2019estar malalt. \u00bfI qu\u00e8 va fer Telef\u00f2nica aix\u00ed que es va fer aquest canvi a la llei?: acomiadar un treballador de Barcelona, el Marcos, i una treballadora de Madrid, la Mari Cruz, que havien tingut una baixa m\u00e8dica aix\u00ed. \u00bfCreieu que n\u2019hi havia necessitat en una empresa de 25.000 treballadors i amb una mitjana d\u2019absentisme inferior a la mitjana espanyola? No. Va ser senzillament per espantar els treballadors, i per aix\u00f2 van triar una persona de Madrid i una de Barcelona, que \u00e9s on n\u2019hi ha m\u00e9s. Vam dur el cas als tribunals (el cas del company de Barcelona, en Marcos; perqu\u00e8 la treballadora de Madrid, hi va renunciar), i la just\u00edcia ens va donar la ra\u00f3 dues vegades, i a m\u00e9s a m\u00e9s, tant a la primera com a la segona vegada els jutges van dir que la sanci\u00f3 contra Marcos era inconstitucional perqu\u00e8 la llei es va aplicar amb car\u00e0cter retroactiu. Per\u00f2 tot i aix\u00ed, incomprensiblement, el Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya, al canviar l\u2019acomiadament nul per l\u2019acomiadament improcedent (que deixa la continu\u00eftat del treballador en mans de l\u2019empresa), va permetre que Telef\u00f2nica l\u2019acomiad\u00e9s. Per aix\u00f2 fem la vaga, perqu\u00e8 en Marcos recuperi la seva feina; per\u00f2 evidentment la nostra idea va m\u00e9s enll\u00e0 que el cas d\u2019en Marcos: volem denunciar que es pugui acomiadar per estar malalt i volem que es reformi l\u2019Estatut dels Treballadors una altra vegada. Lluitem per recuperar els drets que ens van prenent cada dia, i que no serveixen perqu\u00e8 millori el conjunt de la societat o baixi l\u2019atur, sin\u00f3 tot al contrari: cada dia hi ha m\u00e9s atur, m\u00e9s precarietat laboral i pitjors condicions de treball.\u201d<\/p>\n

Per acabar, preguntem a en Josep si no hi havia altres formes de lluita, i li transmetem la nostra preocupaci\u00f3 que no estiguin posant les seves vides en perill de manera excessiva: \u201cVam pensar que calia fer alguna cosa diferent, que tingu\u00e9s ress\u00f2 i don\u00e9s peu a discussi\u00f3, perqu\u00e8 plantejar una vaga un sindicat sol era dif\u00edcil de fer. I a m\u00e9s a m\u00e9s,el m\u00e0xim responsable de Telef\u00f2nica a Catalunya, en Quim Faura, no ens vol rebre, no vol parlar amb nosaltres. Per\u00f2 el for\u00e7arem a fer-ho! Pel que fa a la nostra salut, tenim l\u2019ajut de metges de diversos hospitals que s\u2019han posat a la nostra disposici\u00f3 generosament: ens visiten cada dia i els podem trucar a qualsevol hora en cas de dubte o d\u2019urg\u00e8ncia\u201d. \u201cI no us penseu pas que volem arribar a ser m\u00e0rtirs, eh!\u201d, ens diu en Laurentino Gonz\u00e1lez, quan ens acomiadem d\u2019en Josep Bel i els seus companys , \u201cquan no puguem m\u00e9s pararem. L\u2019\u00fanic que volem \u00e9s denunciar unes lleis cada cop m\u00e9s injustes, i animar tothom a lluitar-hi en contra\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a>Ens diuen tamb\u00e9 que el 14 de novembre, el dia de la vaga general, han convocat tota la ciutadania al seu local, al carrer Marqu\u00e9s del Campo Sagrado, a les 11 del mat\u00ed, i ens animen a assistir-hi. De la mateixa manera, nosaltres us animem a escriure el vostre comentari a les viv\u00e8ncies, les conviccions i el comprom\u00eds d\u2019en Josep Bel i dels seus companys en vaga de fam.<\/p>\n

Salvador L\u00f3pez Arnal
\nCarles Gil<\/p>\n

PD (9-12-2012).-\u00a0Despr\u00e9s de 23 dies, en Josep Bel i els seus companys van acabar la seva vaga de fam. Ho trobareu comentat en aquests links:<\/p>\n