{"id":715,"date":"2012-05-21T20:36:30","date_gmt":"2012-05-21T18:36:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=715"},"modified":"2012-06-11T22:15:34","modified_gmt":"2012-06-11T20:15:34","slug":"paraules-paraules","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=715","title":{"rendered":"Paraules, paraules…"},"content":{"rendered":"

Ensenya’m la llengua.<\/strong> El passat 13 de maig de 2012, diumenge, a la pla\u00e7a de la Vila de Santa Coloma, sota el lema “Ensenya’m la llengua”, es va celebrar la XVI Diada de l’Ensenyament, organitzada com cada any pel Casal del Mestre. Com altres escoles i instituts de la ciutat, el nostre institut tamb\u00e9 hi era amb una mostra dels treballs sobre “Dones i literatura” (capsetes pintades, tests amb plantes i poemes, fitxes biogr\u00e0fiques d’escriptores, etc.), les titelles dels alumnes de 1r d’ESO i\u00a0 un v\u00eddeo fet expressament per a aquesta ocasi\u00f3<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a>Com que el lema de la diada era un bon motiu per fer visibles (a m\u00e9s del catal\u00e0 i el castell\u00e0) algunes de les altres lleng\u00fces de Santa Coloma, a cada paradeta se li havien entregat fitxes d’una llengua diferent (concretament, a la paradeta del nostre institut ens havia tocat l’armeni). El p\u00fablic interessat podia reunir un petit \u00e0lbum de fitxes de colors sobre les diferents lleng\u00fces: el requisit era demanar la fitxa corresponent a cada paradeta despr\u00e9s de dir alguna paraula de benvinguda o salutaci\u00f3 en la llengua respectivament assignada. [El projecte d’aquesta col\u00b7lecci\u00f3 havia estat coordinat per Elvira Ruiz i Josep Miquel Lacasta i el disseny l’havia fet David Campillo.]<\/p>\n

\"\"<\/a>Ara, perqu\u00e8 les persones que no hi eren puguin fer-se’n una idea, direm quines lleng\u00fces hi eren representades:
\n1. Aimara (llengua amerindia, l’utlitzen de forma habitual uns 2,5 milions de persones, sobretot a Bol\u00edvia i Per\u00fa). Qu\u00e8 com es diu hola en aimara? Kamisaraki.<\/em>
\n2. Guaran\u00ed (llengua amerindia que parlen uns 6 milions de persones, sobretot a Paraguai i Bol\u00edvia). En guarani, hola es diu mba’eichapa<\/em>.
\n3. Quitxua (llengua amerindia molt estesa per Per\u00fa, Bolivia i Xile, \u00e9s parlada per uns 10 milions de persones). Una paraula en quitxua: allinchayamuy<\/em> (benvingut).
\n4. Xin\u00e8s mandar\u00ed (llengua sinotibetana, t\u00e9 m\u00e9s de 1200 milions de parlants; a Santa Coloma la parlen unes 6000 persones). Que com es diu hola en xin\u00e8s? Ni hao<\/em>.
\n5. Amazic (llengua afroasi\u00e0tica, t\u00e9 uns 20 milions de parlants, sobretot a Marroc i Alg\u00e8ria). Benvingut es diu tahhab zakom<\/em>.
\n6. \u00c0rab (llengua afroasi\u00e0tica, sem\u00edtica; a Santa Coloma hi ha m\u00e9s de 5000 persones que la parlen). Una paraula: marhaba<\/em> (benvingut).
\n7. Franc\u00e8s (llengua rom\u00e0nica parlada per m\u00e9s de 200 milions de persones). Una paraula: bonjour<\/em> (hola, bon dia).
\n8. Portugu\u00e8s (llengua rom\u00e0nica amb uns 240 milions de parlants). Una paraula: benvindo<\/em> (benvingut).
\n9. Roman\u00e8s (llengua rom\u00e0nica parlada per uns 26 milions de persones). Buna ziua<\/em> (hola).
\n10. Rus (llengua eslava, parlada per uns 180 milions de persones; el rus s’escriu amb l’alfabet cirilic, composat per 33 lletres). Una paraula: zdr\u00e1stvujti<\/em> (hola).
\n11. Ucra\u00efn\u00e8s (llengua eslava, que t\u00e9 uns 40 milions de parlants; l’ucrain\u00e9s tamb\u00e9 usa l’alfabet cir\u00edl\u00b7lic). Una paraula: vitayu<\/em> (hola).
\n12. Fang (llengua nigerocongolesa, bant\u00fa, parlada per unes 850.000 persones, sobretot a la Guinea Equatorial). Una paraula: mbolo<\/em> (hola).
\n13. W\u00f2lof (llengua nigerocongolesa, atl\u00e0ntica; t\u00e9 uns uns 13 milions de parlants, sobretot a Senegal). Una paraula w\u00f2lof: nagalef<\/em> (hola).
\n14. Sonink\u00e9 (llengua nigerocongolesa, mand\u00e9, parlada a Mali i a Senegal per un mili\u00f3 i mig de persones). Una paraula: ammoxo<\/em> (hola).
\n15. Armeni (llengua indoeuropea que parlen m\u00e9s de 6 milions de parlants i que t\u00e9 un alfabet propi de 36 lletres). Una paraula: barev<\/em> (hola).
\n16. Urd\u00fa (llengua indoeuropea, indoir\u00e0nica, parlada a l’\u00cdndia i al Pakistan). A urd\u00fa, hola es diu assalam alaykum<\/em>.
\n17. Hindi (llengua indoeuropea, indoir\u00e0nica, parlada a l’\u00cdndia, \u00e9s la segona llengua amb m\u00e9s parlants del m\u00f3n). Una paraula: namast\u00e9<\/em> (hola).
\n18. Bengal\u00ed (llengua indoeuropea, indoir\u00e0nica, t\u00e9 m\u00e9s de 200 milions de parlants, a Bangla Desh i a l’estat de Bengala a l’India). Hola es diu namaskar<\/em>.
\n19. Panjabi (llengua indoeuropea, indoir\u00e0nica, parlada per uns 120 milions de persones a l’\u00cdndia i Pakistan). Que com es diu hola en panjabi? Sat sri akaal<\/em>.<\/p>\n

Com es pot veure per aquest recull, les paraules de benvinguda s\u00f3n universals i f\u00e0cilment tradu\u00efbles a les altres lleng\u00fces, cosa que no podria dir-se de totes les paraules.<\/p>\n

Paraules dif\u00edcils de traduir.<\/strong> A l’estiu del 2004, diferents mitjans de comunicaci\u00f3 van recollir el resultat d’una enquesta que s’havia fet entre m\u00e9s de mil traductors professionals anglesos sobre les paraules m\u00e9s dif\u00edcils de traduir de les diverses lleng\u00fces. Segons aquesta enquesta, la paraula m\u00e9s dif\u00edcil de traduir \u00e9s ilunga<\/em>, una paraula de l’idioma tshiluba<\/a>, una llengua que parlen m\u00e9s de 6 milions de persones a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. Aquesta paraula vol dir “persona capa\u00e7 de perdonar un ab\u00fas u ofensa per primera vegada, de tolerar-lo una segona vegada, per\u00f2 mai una tercera”. Segons aquesta mateixa enquesta, la segona paraula m\u00e9s dif\u00edcil de traduir a altres lleng\u00fces \u00e9s shlimazl<\/em>, una paraula yiddish <\/a>que es refereix a les persones que s\u00f3n desgr\u00e0ciades cr\u00f2nicament, no permanentment. [Veure la resta de paraules m\u00e9s dif\u00edcils de traduir.<\/a>]
\n\"\"<\/a>Paraules maques del castell\u00e0<\/strong>. L’enquesta sobre les paraules dif\u00edcils de traduir va originar altres enquestes semblants, per exemple, sobre les paraules m\u00e9s maques de cada llengua. Aix\u00ed, per exemple, l’Escuela de Escritores de Madrid, a l’abril de 2006, per celebrar el Dia del Llibre, va fer una enquesta (\u00bfCu\u00e1l es la palabra m\u00e1s bella del castellano?<\/a><\/em>) entre internautes per veure quines eren les paraules m\u00e9s maques del castell\u00e0. Nom\u00e8s es posaven dues condicions: no dir cap nom propi i que la paraula estigu\u00e9s recollida als diccionaris.\u00a0 Durant 21 dies, 41.022 internautes van enviar 7.130 paraules diferents explicant per qu\u00e8 les consideraven les m\u00e9s maques. El resultat de l’enquesta va donar la paraula amor,<\/em> amb 3.364 vots, com la paraula m\u00e9s maca del castell\u00e0, seguida per libertad, paz, vida, azahar, esperanza, madre, mam\u00e1, amistad<\/em>, lib\u00e9lula<\/em>… Aqu\u00ed teniu la llista i els vots de cada paraula:<\/p>\n