![\"\"](\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/Dones-poetes1.jpg\" "\\"Dones")
<\/a>Despr\u00e9s, arribem a l’institut i advertim que el vest\u00edbul s’ha convertit en un petit jard\u00ed encantat: pertot arreu hi ha capsetes i tests pintats on han crescut unes plantes extraordin\u00e0ries, unes plantes que fan flors que no es marceixen, retrats d’escriptores, versos i poemes. I si mirem cap al sostre descobrim que no hi pengen banderoles, sin\u00f3 mirades de m\u00e9s escriptores, que veuen m\u00e9s enll\u00e0 de la superf\u00edcie de les coses i de la gent. S\u00f3n tantes, que no hi ha espai en aquestes ratlles per recollir-les totes: Alejandra Pizarnik, Sylvia Plath, Carolina Coronado, Merc\u00e8 Rodoreda, Anna Ajm\u00e0tova, Adela Zamudio, Maria Merc\u00e8 Mar\u00e7al, Ana Rossetti, Claribel Alegr\u00eda, Luisa Castro, Alfonsina Storni, Jane Austen, Flannery O’Connor… Cadascuna amb el seu drama, cadascuna amb les seves paraules per compartir amb el seu drama… (A casi todas miro tiernamente<\/em>, ens diu el poeta, i aqu\u00ed s’hauria de treure-hi el casi<\/em>.) Anem pels passadissos i veiem als suros i taulers d’anuncis versos, dibuixos, llibres recomanats, limericks<\/em> en angl\u00e8s, fotografies, retrats acolorits \u2014de Gabriela Mistral, de Gloria Fuertes, de Rosal\u00eda de Castro…\u2014, pugem les escales i els vidres s’han convertit en p\u00e0gines de colors, en m\u00fasica callada, en paraules de Rosario Castellanos, de Cristina Peri Rossi, de Carmen Conde… que ens emocionen, ens fan somiar o ens conviden a reflexionar sobre la poesia i, m\u00e9s concretament, sobre la poesia escrita per dones, de vegades tan invisible, tan quotidiana, tan \u00edntima. L’institut s’ha convertit en un poema: una de les coses m\u00e9s admirables que un pot tractar d’arribar a ser.<\/p>\n…Estudiants del m\u00f3n<\/em><\/p>\n que ens fan universals…<\/em><\/p>\n Gent que ve de lluny<\/em><\/p>\n per veure’ns tots iguals.<\/em><\/p>\n Puig, Puig,<\/em><\/p>\n Puig Castellar. <\/em>[bis]<\/p>\n La professora Francesca Rodr\u00edguez va cridant els joves rapsodes perqu\u00e8 pugin a l\u2019escenari a dir versos que s’han apr\u00e8s en catal\u00e0, en castell\u00e0, en angl\u00e8s, amenitzats en algun cas per les interpretacions musicals de Joan Rojano i de Paula Manzano… [Veure el programa de la jornada amb el llistat general de participants i guanyadors.]<\/a> Rebem una lli\u00e7\u00f3 magistral de dos alumnes de 1r d’ESO que reten un homenatge en angl\u00e8s a Charles Dickens amb motiu del segon centenari del seu naixement. Quedem bocabadats amb els sons que sap treure del seu viol\u00ed l’Estrella Mart\u00ednez… I anem coneixent els noms dels guanyadors dels premis de poesia en catal\u00e0, en castell\u00e0, dels treballs art\u00edstics de ventalls i punts de llibres, de narrativa en catal\u00e0 i castell\u00e0. I tornem a la m\u00fasica i a meravellar-nos amb la \u201cMilonga\u201d que interpreta Daniel Garc\u00eda… I a cantar amb tothom una altra vegada l’himne:<\/p>\n \u00a0…\u00c9s un lloc d’estudi<\/em><\/p>\n que ens ha fet companys…<\/em><\/p>\n [Veure un recull de fotografies de la jornada<\/a>.]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La Diada de Sant Jordi \u00e9s un dia per ser feli\u00e7. Quan sortim al carrer de bon mat\u00ed cap a l’institut i veiem la gent que est\u00e0 posant la seva paradeta, per modesta que sigui, de llibres o de roses, … Continua llegint <\/a>Ja s\u00f3n les 8.30 h. Entrem a la sala d’actes i veiem que van arribant els de 1r i 2n d’ESO. Cantem tots junts l’himne del Puig<\/a>:<\/p>\n<\/a>Quan acaba l’acte amb els de 1r i 2n d’ESO, entren els de batxillerat i cicles formatius. S\u00f3n les 10.30 del mat\u00ed i, a la sala d’actes de l’institut, el dia rutlla espl\u00e8ndid, po\u00e8tic, cordial. La professora Agustina Rico va cridant els rapsodes de poemes escrits per dones que han constru\u00eft un canon silenci\u00f3s i apassionat des de l’antiguitat cl\u00e0ssica de Gr\u00e8cia (Safo) i Roma (Sulpicia) als nostres dies. Hi ha temps, per\u00f2, per retre un homenatge a Santa Coloma amb els versos de M\u00e0rius Sampere, per evocar els Veinte poemas de amor y una canci\u00f3n desesperada<\/em>, i per sentir els acords d’una pe\u00e7a de la guitarra espanyola de Marc Garc\u00eda, per somriure amb els limericks<\/em> en angl\u00e8s… I per con\u00e8ixer els noms dels guanyadors de batxillerat i cicles a les categories de poesia (castellana i catalana) i articles d’opini\u00f3.<\/p>\n<\/a>A les 12 h, els alumnes de 3r i 4t s’asseuen als seients on han estat abans els seus companys dels altres nivells educatius. A l’aire es percep l’aroma inigualable de la poesia que han deixat les sessions anteriors. La professora Belinda Le\u00f3n, despr\u00e9s d’unes paraules de presentaci\u00f3, d\u00f3na pas a la primera escena d’una pe\u00e7a teatral (“Sant Jordi, la seva Mare, la Princesa, el Rei i els dracs lectors”) que el grup de teatre de l’institut ha preparat amb ella i amb la professora Vanessa C\u00e1ceres. Poc despr\u00e9s que Sant Jordi en persona i la seva mare parlin de la feina de cavaller, una feina sense futur, com tantes altres, rapsodes de 3r i 4t van desgranant versos de dones que han sabut sempre que el dolor envejece m\u00e1s que el tiempo<\/em> (Gloria Fuertes). Dues alumnes de 3r mantenen un divertit di\u00e0leg sobre l’home que va perdre les seves ulleres, i que en realitat les duia sobre el front. Elionor Mart\u00ednez emociona tothom interpretant al piano la banda sonora d\u2019Amelie<\/em>, com ho faran altres vegades al llarg de l’acte ella i l’Estela Vegas. I comen\u00e7a el lliurament de premis de poesia en castell\u00e0 i catal\u00e0. Continuen intercalant-se les escenes de la pe\u00e7a teatral (ara s\u00f3n el rei i la princesa a l’escenari). I aix\u00ed, entre interpretacions musicals, escenes teatrals i recitacions de poemes (de M\u00e0rius Torres, de Mart\u00ed i Pol, de Joan Maragall, de Salvat Papasseit…) es van lliurant els premis d’articles d’opini\u00f3, narrativa, llengua anglesa, etc. El grup de teatre posa punt final a la sessi\u00f3 amb l’escena en qu\u00e8 Sant Jordi i la princesa es queden sense paraules en veure que, al mig del bosc, una parella de dracs est\u00e0 tan feli\u00e7 llegint llibres. I \u00e9s que al dia d’avui qualsevol miracle \u00e9s possible. S\u00ed, decididament \u2014despr\u00e9s en sortir al carrer ho tornarem a comprovar veient la gent que porta llibres, que porta roses i un somriure als ulls\u2014, la Diada de Sant Jordi \u00e9s un dia per ser feli\u00e7. I tenim dret a ser-ho.<\/p>\n<\/a>…I tu, com vas viure aquest dia? Per qu\u00e8 no ens en fas la teva cr\u00f2nica? De quina manera vas col\u00b7laborar amb la celebraci\u00f3? Et van regalar una rosa o un llibre? I, tu, en vas regalar? Vas anar a viure l\u2019ambient de la Pla\u00e7a de la Vila? Has comen\u00e7at a llegir el teu llibre de Sant Jordi? Per qu\u00e8 no ens expliques les teves viv\u00e8ncies i les teves emocions d’aquest dia…?<\/p>\n