![\"\"](\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/Globalitzaci\u00f3.jpg\" "\\"Globalitzaci\u00f3\\"")
<\/a>La globalitzaci\u00f3 s’ha vist afavorida pel canvi de paradigma econ\u00f2mic, que ha q\u00fcestionat la intervenci\u00f3 de l’Estat en l’economia, \u00e9s a dir, les pol\u00edtiques keynesianes, les quals han estat substitu\u00efdes per altres teories que propugnen una visi\u00f3 actualitzada del liberalisme econ\u00f2mic d’Adam Smith: l’exaltaci\u00f3 de les bondats de l’economia de mercat, definida no solament com el sistema m\u00e9s efica\u00e7 d’assignaci\u00f3 de recursos i de producci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis, sin\u00f3 l’\u00fanica via de creixement econ\u00f2mic i d’increment de la renda nacional. Aquest paradigma ha comportat tamb\u00e9 la creen\u00e7a que el sector privat gestiona m\u00e9s efica\u00e7ment els recursos que el sector p\u00fablic, fet que ha condu\u00eft a la reducci\u00f3 progressiva de la intervenci\u00f3 de l’Estat en l’economia, fins a la seva redu\u00efda expressi\u00f3 actual, l’Estat m\u00ednim.<\/p>\nAquest canvi de paradigma ha propiciat la liberalitzaci\u00f3 del comer\u00e7 i la lliure circulaci\u00f3 del capital financer, mitjan\u00e7ant l’eliminaci\u00f3 progressiva dels aranzels o de tots aquells entrebancs jur\u00eddics que impossibilitessin aquest objectiu.<\/p>\n
La mundialitzaci\u00f3 tamb\u00e9 ha comportat la transnacionalitzaci\u00f3 de les empreses a zones del planeta anteriorment no industrialitzades, una transnacionalitzaci\u00f3 que t\u00e9 com a objectiu l’increment dels beneficis empresarials mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 de costos (salarials, ambientals, etc.) i\/o d’impostos. La globalitzaci\u00f3 ha reordenat el mapa industrial a nivell planetari, fent desapar\u00e8ixer progressivament algunes ind\u00fastries emblem\u00e0tiques del primer m\u00f3n (t\u00e8xtil, confecci\u00f3, l’autom\u00f2bil, etc.), i creant pols de desenvolupament als anomenats pa\u00efsos emergents.<\/p>\n
a) L’abaratiment progressiu del transport, que ha perm\u00e8s fer competititus molts productes elaborats en zones llunyanes.<\/p>\n b) Les noves tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 (TICs) que permeten als agents econ\u00f2mics la interconnexi\u00f3 a temps real a nivell mundial, facilitant tot tipus d’intercanvis; b\u00e9ns, serveis, circulaci\u00f3 de capitals, inversions, informaci\u00f3 i coneixement.<\/p>\n La globalitzaci\u00f3 ha comportat la creen\u00e7a que el lliure mercat, la \u201cm\u00e0 invisible\u201d, podia garantir a la llarga la prosperitat del planeta i dels seus ciutadans. \u00c9s per aix\u00f2 que tots els pa\u00efsos havien d’obrir les seves fronteres, atraure la inversi\u00f3 estrangera, possibilitar les exportacions, permetre a les empreses d’altres pa\u00efsos la seva instal\u00b7laci\u00f3, aconseguint que \u00e0mplies zones del m\u00f3n s’industrialitzessin, mitjan\u00e7ant la captaci\u00f3 de nous capitals i la transfer\u00e8ncia de tecnologia. La pres\u00e8ncia de pols de desenvolupament i l’aparici\u00f3 d’\u00e8lits pr\u00f2speres en aquestes regions m\u00e9s pobres propiciaria una \u201ccascada de riquesa\u201d que arribaria fins i tot a les classes menys afavorides.<\/p>\n En resum, la globalitzaci\u00f3 se’ns est\u00e0 transmetent com la millor eina de desenvolupament i prosperitat mundial, sempre i quan tots els pa\u00efsos estableixin pol\u00edtiques adequades per aconseguir aquestes metes. Aquest conjunt de mesures es coneixen com pol\u00edtiques d’estabilitat, o Consens de Washington, tamb\u00e9 com pol\u00edtiques neoliberals, i han estat propiciades pel FMI, el BM, el G-7 o l’OCDE.<\/p>\n Aquestes pol\u00edtiques han comportat reajustaments pressupostaris en tots els pa\u00efsos desenvolupats, tendents a reduir el seu d\u00e8ficit i el deute p\u00fablic, privatitzant les empreses p\u00fabliques no deficit\u00e0ries, fins arribar al pressupost zero, sense oblidar el desenvolupament de pol\u00edtiques de control de la inflaci\u00f3 i d’estabilitat monet\u00e0ria.<\/p>\n M\u00e9s dr\u00e0stiques han estat les mesures pressupost\u00e0ries que han hagut d’adoptar els pa\u00efsos del Sud, ofegats pel seu deute extern, i amb resultats molt desiguals.<\/p>\n Ara b\u00e9, un cop descrits els canvis que s’han produ\u00eft com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la globalitzaci\u00f3, haur\u00edem d’analitzar com ens afecten.<\/p>\n En primer lloc, cal afirmar que els efectes de la mundialitzaci\u00f3 econ\u00f2mica no s\u00f3n iguals per a totes les \u00e0rees del m\u00f3n. En termes macroecon\u00f2mics, tenint en compte exclusivament el PIB, el planeta presenta grans desigualtats, ja qu\u00e8 si b\u00e9 \u00e9s cert que s’han assolit alts nivells de creixement a EEUU, Europa, Jap\u00f3 i als pa\u00efsos emergents, especialment a l’\u00cdndia i a Xina, tamb\u00e9 \u00e9s cert que una part del planeta, l’\u00c0frica subsahariana, per exemple, no participa d’aquesta pretesa prosperitat. Podr\u00edem afirmar, aleshores, que la mundialitzaci\u00f3 no \u00e9s bona per a tothom.<\/p>\n L’Estat davant de la mundialitzaci\u00f3 econ\u00f2mica es mostra incapa\u00e7 de solucionar els problemes globals, aquells que transcendeixen a les seves fronteres i que escapen a la seva jurisdicci\u00f3. Tot i que la crisi de l’Estat tutelar \u00e9s anterior a la mundialitzaci\u00f3 de l’economia i es fa visible a partir de la crisi del petroli (1973), aquesta no ha fet sin\u00f3 accelerar-la. Com diu Ulrich Beck (Qu\u00e8 \u00e9s la globalitzaci\u00f3?<\/em>), \u201cel nucli ideol\u00f2gic del globalisme consisteix sobretot en acabar amb les distincions fonamentals de la primera modernitat, \u00e9s a dir, l’existent entre pol\u00edtica i economia. L’\u00e0rea principal de la pol\u00edtica \u2014la delimitaci\u00f3 dels marcs jur\u00eddics, socials i ecol\u00f2gics dins dels quals el fet econ\u00f2mic \u00e9s possible i leg\u00edtim socialment, s’amaga o s’aliena\u201d. Aix\u00ed, la globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica com ideologia del domini del mercat mundial, del liberalisme, en alienar les decisions econ\u00f2miques al lliure mercat, i no l’Estat, comporta la progressiva deslegitimizatci\u00f3 pol\u00edtica d’aquest davant la ciutadania.<\/p>\n Tot aix\u00f2 ha minat les bases del contracte sobre el que s’assentava l’Estat Naci\u00f3, un contracte social i pol\u00edtic mitjan\u00e7ant el qual cada persona cedia a l’Estat part dels seus drets per poder-los exercir col\u00b7lectivament com a ciutad\u00e0 en benefici de l’inter\u00e8s general. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s evidents \u00e9s la deslegitimitat de l’Estat, que s’est\u00e0 traduint en una p\u00e8rdua de credibilitat de les institucions pol\u00edtiques i dels partits que les governen.<\/p>\n La desafecci\u00f3 dels ciutadans de la pol\u00edtica, m\u00e9s ben dit de la seva \u201cclasse pol\u00edtica\u201d, \u00e9s deu, en bona part, a la seva impossibilitat per poder resoldre tots els problemes de les persones a les que representen i han de servir. No \u00e9s alinea aquesta deslegitimitzaci\u00f3 a l’exist\u00e8ncia d’un Estat cada cop m\u00e9s a remolc de les decisions d’institucions globals com el FMI, BM, OMC i BCE, entre d’altres, per altra banda amb grans d\u00e8ficits de representativitat democr\u00e0tica.<\/p>\n En resum, una desafecci\u00f3 provocada per la percepci\u00f3 d’una ciutadania que no veu ja, a l’Estat com sostenidor de la seva seguretat i benestar.<\/p>\n La segona gran conseq\u00fc\u00e8ncia de la mundialitzaci\u00f3 econ\u00f2mica \u00e9s la redistribuci\u00f3 de les activitats econ\u00f2miques a escala planet\u00e0ria, distribuint poder i riquesa segons nous par\u00e0metres socioecon\u00f2mics. Si b\u00e9 fins ara, el m\u00f3n es podia dividir entre pa\u00efsos rics i pobres, desenvolupats o subdesenvolupats, entre el Nord i el Sud, l’aparici\u00f3 de nodes metropolitans estrat\u00e8gics en diferents punts del planeta, gr\u00e0cies a la relocalitzaci\u00f3 del capital i les activitats productives a nivell mundial, estan creant una neoburgesia que conviu amb capes de desheretats als pa\u00efsos emergents, per\u00f2 tamb\u00e9 un Quart M\u00f3n als pa\u00efsos rics.<\/p>\n Aquests canvis serien menys traum\u00e0tics si no estiguessin acompanyats per la precaritzaci\u00f3 laboral i la reducci\u00f3 de la protecci\u00f3 social que s’observa als pa\u00efsos desenvolupats, on amplis sectors de la poblaci\u00f3 no poden competir amb els baixos salaris i rendes dels pa\u00efsos subdesenvolupats. Aquest atur estructural no pot ser f\u00e0cilment integrat al mercat laboral actual.<\/p>\n Gemma Garc\u00eda Fuertes<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La globalitzaci\u00f3 o mundialitzaci\u00f3 constitueix una nova fase del capitalisme caracteritzada per l’expansi\u00f3 de l’economia de mercat a nivell planetari, que es fa especialment visible a partir de la caiguda del mur de Berl\u00edn (1989) i la descomposici\u00f3 de l’anomenat … Continua llegint <\/a>La mundialitzaci\u00f3 de l’economia no hagu\u00e9s estat possible sense altres fen\u00f2mens paral\u00b7lels:<\/p>\n<\/a>Els efectes en els pa\u00efsos desenvolupats tenen caracter\u00edstiques i manifestacions pr\u00f2pies. Un dels efectes que es poden observar, i que ha estat ben diagnosticat per soci\u00f2legs i polit\u00f2legs, \u00e9s la crisi de l’Estat Naci\u00f3, at\u00e8s que est\u00e0 perdent efectivitat i legitimitat.<\/p>\n<\/a>L’Estat es mostra incapa\u00e7 de solucionar alguns dels problemes que l’afecten, com la p\u00e8rdua de llocs de treball per la deslocalitzaci\u00f3 industrial; la precaritzaci\u00f3 laboral en amplis sectors de la poblaci\u00f3 menys formada; la impossibilitat d’accedir a una vivenda digna pels preus del mercat immobiliari; la inseguretat provocada per la globalitzaci\u00f3 del terrorisme o la insufici\u00e8ncia d’ajuts socials per a tots els col\u00b7lectius amb rendes baixes, especialment amb l’arribada d’immigrants, inicialment molt m\u00e9s febles.<\/p>\n<\/a>Actualment s’estan produint canvis en l’ocupaci\u00f3 i en les relacions capital-treball que estan afectant a la segmentaci\u00f3 social dels pa\u00efsos i regions implicades. Si b\u00e9 hi ha zones en declivi en termes d’activitat econ\u00f2mica i ocupaci\u00f3, altres noves neixen com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la deslocalitzaci\u00f3 i dels moviments del capital.<\/p>\n<\/a>Per una altra banda, la globalitzaci\u00f3 tampoc est\u00e0 generant prosperitat a grans espais geogr\u00e0fics, concentrant-se una part de la mis\u00e8ria en determinades regions del planeta, constituint la immigraci\u00f3 als pa\u00efsos rics la seva \u00fanica soluci\u00f3 de superviv\u00e8ncia. Una emigraci\u00f3 que en \u00e8poques recessives i amb un increment de l’atur pot generar tensions socials que caldr\u00e0 gestionar.<\/p>\n