![\"\"](\"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/Carolina-Coronado.jpg\" "\\"Carolina")
<\/a>SOBRE LA LLIBERTAT DE CAIRE POL\u00cdTIC<\/p>\n\u201cLibertad\u201d \u00e9s un poema una mica llarg, escrit per Carolina Coronado, a Almendralejo (Badajoz), el 1846. Diu que les celebracions dels homes per una renovaci\u00f3 pol\u00edtica de tipus lliberal no afecta a les dones. \u201cPara nosotras no hay fueros\u201d, diu, i segueix aix\u00ed:<\/p>\n
\u00a0\u201c\u00a1Libertad! \u00bfqu\u00e9 nos importa?;<\/p>\n
\u00bfqu\u00e9 ganamos, qu\u00e9 tendremos?:<\/p>\n
\u00bfun encierro por tribuna<\/p>\n
y una aguja por derecho?<\/p>\n
\u00a1Libertad! \u00bfde qu\u00e9 nos vale<\/p>\n
si son los tiranos nuestros<\/p>\n
no el yugo de los monarcas,<\/p>\n
el yugo de nuestro sexo?<\/p>\n
\u00a1Libertad! \u00bfpues no es sarcasmo<\/p>\n
el que nos hace sangriento<\/p>\n
con repetir ese grito<\/p>\n
delante de nuestros hierros?<\/p>\n
\u00a1Libertad! \u00a1ay! para el llanto<\/p>\n
tuv\u00edmosla en todos tiempos;<\/p>\n
con los d\u00e9spotas lloramos,<\/p>\n
con los tribunos lloraremos,<\/p>\n
que, humanos y generosos,<\/p>\n
estos hombres, como aquellos,<\/p>\n
a sancionar nuestras penas<\/p>\n
en todo siglo est\u00e1n prestos<\/p>\n
Los mozos est\u00e1n ufanos,<\/p>\n
gozosos est\u00e1n los viejos,<\/p>\n
igualdad hay en la patria,<\/p>\n
libertad hay en el reino.<\/p>\n
Pero, os digo, compa\u00f1eras,<\/p>\n
que la ley es sola de ellos,<\/p>\n
que las hembras no se cuentan<\/p>\n
ni hay Naci\u00f3n para este sexo.<\/p>\n
Por eso aunque los escucho<\/p>\n
ni me aplaudo ni lo siento;<\/p>\n
si pierden \u00a1dios se lo pague!<\/p>\n
y si ganan \u00a1buen provecho!\u201d<\/p>\n
\u00bfHan canviat poc o molt les coses des de 1846?<\/p>\n
Per cert, qu\u00e9 va passar a la primavera d\u2019aquest any a Espanya? (Aix\u00f3 \u00e9s tan poc important que ni els professors ho acostumem a saber, per\u00f2 Internet, s\u00ed.)<\/p>\n
\u00bfHi ha ara mateix algunes lleis que estiguin en perill de ser retallades de manera que afecti la llibertad de les dones?<\/p>\n
Val la pena fer pol\u00edtica com a dona ara?<\/p>\n
\u00bfT\u2019agrada el terme \u201cg\u00e8nere\u201d (paraula treta de la gram\u00e0tica) o t\u2019estimeries m\u00e9s parlar de \u201csexe\u201d (paraula treta de la biologia) quan parlem de les q\u00fcestions pr\u00f2pies de les dones, tal com fa Carolina Coronado en aquest poema?<\/p>\n
\u00a0\u201cDe la llibertat?\u201d<\/p>\n \u00a0Comen\u00e7ar\u00e9 per dir \u201ccorria\u201d<\/p>\n i ja la veig corrent:<\/p>\n s\u00f3c jo mateixa quan esclata<\/p>\n la for\u00e7a adolescent.<\/p>\n Sentia esquerpa tota cosa,<\/p>\n tot m\u2019era nosa. Fi,<\/p>\n com un tallant, fendia l\u2019aire<\/p>\n mon cos; i per fugir,<\/p>\n nom\u00e9s la punta vigorosa<\/p>\n del peu a l\u2019empedrat<\/p>\n i el bra\u00e7 que ritma i l\u2019alegria<\/p>\n del cap escabellat.<\/p>\n D\u2019aquesta empenta apassionada<\/p>\n prou b\u00e9 tenim record.<\/p>\n De llibertat \u00e9s una estampa<\/p>\n gravada al fons del cor.<\/p>\n Aquest \u00e9s un poema de Clementina Arderiu, escrit als anys quaranta del segle XX.<\/p>\n \u00bfCreus que aquest poema est\u00e0 fet des d\u2019un sentiment d\u2019euf\u00f2ria o de melangia?<\/p>\n O, diguem\u2019ho d\u2019altra manera, des d\u2019una veu adolescent o des d\u2019una veu adulta?<\/p>\n Quins s\u00f3n els factors que van fent perdre llibertat al cos? I a l\u2019\u00e0nima?<\/p>\n Drap de la pols, escombra, espolsadors,<\/p>\n plomall, raspall, fregall d\u2019espart, camussa,<\/p>\n sab\u00f3 de tall, baieta, lleixiu, sorra,<\/p>\n i sab\u00f3 en pols, blauet, netol, galleda.<\/p>\n \u00a0Cossi, cubell i picamatelassos,<\/p>\n esponja, pala de plegar escombraries,<\/p>\n gibrell i cendra, salfumant, cap\u00e7anes.<\/p>\n Surt el guerrer vers el camp de batalla.<\/p>\n El poema \u00e9s de Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al. Parla d\u2019un guerrer, en mascul\u00ed. En canvi la imatge que seguramente tenies al cap mentre llegies el poema era la d\u2019una dona.<\/p>\n Alguns dels estris que anomena s\u00f3n passats de moda. Quins hi hauria avui?<\/p>\n \u00bfCom est\u00e0 ara mateix el tema de la distribuci\u00f3n de les feines de la llar a casa teva?<\/p>\n \u00a0Et fas amb les paraules<\/p>\n mestressa de les coses.<\/p>\n Unes i altres s\u00f3n<\/p>\n com joguines de vidre<\/p>\n entre les teves mans:<\/p>\n No et faci por la sang!<\/p>\n (Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al)<\/p>\n La confian\u00e7a en qu\u00e8 copses les coses amb les paraules \u00e9s quasi imprescindible per ser poeta. Copses les coses i jugues amb elles i les paraules. Aquest joc remou els sentiments i pot ser sagnant. Com ho veus aix\u00f2? \u00bfPodr\u00edem endevinar per la manera d\u2019expressar els sentiments si qui escriu \u00e9s noi o noia? Podrieu fer el joc de presentar poemas sense que la veu narradora es delati com a femenina o masculina i fer-ho endevinar als altres.<\/p>\n En el seg\u00fcent poema de Clementina Arderiu s\u2019al\u00b7ludeix a un professor del Puig Castellar. A veure si endevineu a quin? De les tres estrofes, nom\u00e9s en transcric una:<\/p>\n Oliveres braves<\/p>\n penjant en un greny!,<\/p>\n dels meus n\u00e9ts nodrisses<\/p>\n en l\u2019\u00e0uria Mallorca.<\/p>\n Ets, vella olivera,<\/p>\n qui els d\u00f3nes el seny?<\/p>\n De terra germana<\/p>\n em v\u00e9nen al.lots;<\/p>\n comentem l\u2019oliva<\/p>\n madura i eixida<\/p>\n de soques retortes<\/p>\n com vells galiots<\/p>\n (Poema dels anys 60 del s. XX)<\/p>\n Pregunteu, pregunteu\u2026<\/p>\n Merc\u00e8 Roman\u00ed, professora jubilada<\/p>\n \u00a0 Un ocellet \u2014m\u00e9s aviat, ocell\u00e0s\u2014 em demana que faci una entrada al bloc del Puig sobre poesia feta per dones o sobre dones poetes. Agafo alguns llibres que tinc a m\u00e0. Hi busco alguns poemes i us proposo unes preguntes … Continua llegint <\/a>SOBRE LA LLIBERTAT PERSONAL<\/p>\n<\/a>SOBRE LES BATALLES QUOTIDIANES<\/p>\n<\/a>SOBRE L\u2019OFICI DE POETA<\/p>\n<\/a>PER ACABAR: JOC EXCLUSIU PER AL PUIG<\/p>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"