{"id":503,"date":"2012-03-04T16:43:01","date_gmt":"2012-03-04T14:43:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=503"},"modified":"2020-05-06T19:38:44","modified_gmt":"2020-05-06T17:38:44","slug":"dickens-un-autor-per-a-temps-dificils","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=503","title":{"rendered":"Dickens, un autor per a temps dif\u00edcils"},"content":{"rendered":"

El que llegeix Adrian Mole. <\/strong><\/span><\/span>Com saben molt b\u00e9 els alumnes de 3r del nostre institut, hi ha un moment especialment divertit al <\/span><\/span>Diario secreto de Adrian Mole <\/em><\/span><\/span>(Sue Towsend)<\/span><\/span>, quan l’\u00e0via sorpr\u00e8n l’Adrian, un noi de catorze anys, i el seu pare llegint a les fosques i menjant mongetes de llauna al costat d’una petita cuina de c\u00e0mping-gas. El pare, per consolar-lo, li acaba de dir a l’Adrian que viure en aquestes condicions, sense llum ni gas a la casa per no poder pagar les factures, \u00e9s \u201cun bon entrenament per quan s’ensorri la civilitzaci\u00f3\u201d (l’\u00e0via, que \u00e9s una dona que creu que s’ha de reaccionar davant els problemes, no ho veu aix\u00ed, l\u00f2gicament). Entre els molts detalls significatius de l’escena n’hi ha un que ens interessa especialment ara: el llibre que est\u00e0 llegint l’Adrian, <\/span><\/span>Temps dif\u00edcils <\/em><\/span><\/span>de Charles Dickens. No \u00e9s casualitat que la fam\u00edlia estigui passant per moments d’escassetat i que Adrian estigui llegint aquest t\u00edtol, perqu\u00e8 hi ha una certa correspond\u00e8ncia entre una i altra hist\u00f2ria.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Els llibres dels manifestants. <\/span><\/span><\/strong>Gr\u00e0cies a un reportatge (\u201cLlibres contra porres\u201d) de Carlos Aguil\u00f3 i Ernest Al\u00f3, publicat al diari <\/span><\/span>El Peri\u00f3dico<\/em><\/span><\/span> el 29 de febrer passat, hem pogut saber quins llibres portaven els estudiants valencians a la manifestaci\u00f3 de suport als alumnes de l’institut Llu\u00eds Vives que havien estat v\u00edctimes de les violentes c\u00e0rregues policials. \u201cAquestes s\u00f3n les nostres armes\u201d, cridaven pac\u00edficament els estudiants, armats amb llibres per manifestar la defensa de la civilitzaci\u00f3 contra la viol\u00e8ncia i la barb\u00e0rie. Segons se’ns explica a l’esmentat reportatge, molts estudiants no van deixar a l’atzar el llibre que havien de dur a la manifestaci\u00f3: \u201cVan optar per portar obres amb una forta c\u00e0rrega ideol\u00f2gica o t\u00edtols especialment reivindicatius o ir\u00f2nics\u201d, \u00e9s a dir, llibres de t\u00edtols amb segones intencions, per exemple: <\/span><\/span>La rebel\u00b7li\u00f3 dels animals<\/em><\/span><\/span> (George Orwell), <\/span><\/span>Algo va mal <\/em><\/span><\/span>(Tony Judt), <\/span><\/span>La conxorxa dels ximples<\/em><\/span><\/span> (John Kennedy Toole), <\/span><\/span>Relatos de lo inesperado <\/em><\/span><\/span>(Roald Dahl), <\/span><\/span>Educar es otra cosa <\/em><\/span><\/span>(Jos\u00e9 Luis Corzo), etc. En aquest context, portar <\/span><\/span>Temps dif\u00edcils <\/em><\/span><\/span>de Charles Dickens \u2014no sabem si algun manifestant ho va fer\u2014 hauria estat igualment un acte de coher\u00e8ncia.<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Vinyeta de El Roto (El Pa\u00eds, <\/em>23 de febrer de 2012)<\/p>\n

L’adjectiu <\/strong><\/span><\/span><\/span>dickensi\u00e0<\/strong><\/em><\/span><\/span><\/span>.<\/strong><\/span><\/span><\/span> A un reportatge de Britta G\u00fcrke publicat al diari El Pa\u00eds<\/em> de Costa Rica el passat 4 de mar\u00e7 <\/span><\/span><\/span>(<\/span><\/span>\u201c<\/span><\/span>Por los buenos viejos tiempos: bicentenario de Charles Dickens<\/span><\/span><\/span><\/a>\u201d<\/a>),<\/span><\/span><\/span><\/em> al mateix temps que es recordava que l’adjectiu <\/span><\/span><\/span>dickensi\u00e0<\/em><\/span><\/span><\/span> s’associa a descripcions de mis\u00e8ria i d’explotaci\u00f3 de nens, es recollia que, a l’agost de 2011, quan es van produir als carrers de Londres i d’altres ciutats brit\u00e0niques greus disturbis, molts comentaristes es demanaven qu\u00e8 hauria dit Dickens davant la situaci\u00f3 actual. En aquest sentit, per exemple, segons vam llegir a l’esmentat reportatge, Alex Werner, comissari de l’exposici\u00f3 <\/span><\/span><\/span>Dickens i Londres<\/em><\/span><\/span><\/span> del Museu de la Ciutat, va explicar a la BBC que Dickens \u201cva escriure sobre els problemes financers, d’immigraci\u00f3, educaci\u00f3 deficient i p\u00e8ssimes condicions de vida, temes tots ells molts coneguts pels londinencs d’avui dia\u201d. Al cap i la fi, Dickens ha estat considerat des de sempre per molts cr\u00edtics com a un heroi comprom\u00e8s amb el seu temps, \u201cel seu testimoni m\u00e9s fidel, el seu jutge m\u00e9s implacable i el seu m\u00e9s prestigi\u00f3s retratista\u201d (L\u00e9on Thoorens). Un heroi que va tenir una gran influ\u00e8ncia social i pol\u00edtica des del primer moment: quan es va publicar <\/span><\/span><\/span>Oliver Twist <\/em><\/span><\/span><\/span>per cap\u00edtols a una revista (entre gener de 1837 i abril de 1839), com que les descripcions de la pobresa van commoure tant el p\u00fablic perqu\u00e8 eren molt estremidores, els barris on succe\u00efa l’acci\u00f3 van ser enderrocats per estalviar mals records. I com que a <\/span><\/span><\/span>La can\u00e7\u00f3 de Nadal <\/em><\/span><\/span><\/span>(1843) apareix el personatge de Mr. Scrooge com a encarnaci\u00f3 de l’avar\u00edcia i de l’egoisme capitalista, alguns cr\u00edtics s’han demanat quina influ\u00e8ncia va tenir el retrat d’aquest malvat en la redacci\u00f3 del <\/span><\/span><\/span>Manifest comunista<\/em><\/span><\/span><\/span> de Marx i Engels, escrit a Londres en 1847. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Segon centenari<\/span><\/span><\/span><\/strong>. El passat 7 de febrer s’han complert 200 anys del naixement de Charles Dickens, un autor considerat el m\u00e9s important de la llengua anglesa despr\u00e9s de Shakespeare. Efectivament, Charles John Huffam Dickens va n\u00e9ixer el 7 de febrer de 1812 a Porsmouth (Gran Bretanya) i va morir, a la seva casa de camp (Gads Hill Place) del comtat de Kent, el 9 de juny de 1870. El seu pare treballava d’administratiu per\u00f2 era un home que es gastava els diners molt f\u00e0cilment i per aquesta situaci\u00f3 la fam\u00edlia va passar per moments dif\u00edcils i, fins i tot, el pare va passar tres mesos a la pres\u00f3 per deutes. Aquesta situaci\u00f3 familiar va obligar el futur escriptor, quan tenia dotze anys, a abandonar els estudis i a treballar a una f\u00e0brica de betum on coneixeria molt de prop l’explotaci\u00f3 dels nens (aquesta experi\u00e8ncia quedaria reflectida a la novel\u00b7la <\/span><\/span><\/span>David Copperfield<\/em><\/span><\/span><\/span>). M\u00e9s tard, Dickens comen\u00e7aria a treballar com a periodista i acabaria descobrint la seva vocaci\u00f3 de novel\u00b7lista. Des d’un primer moment va tenir molt clar que ell, segons les seves paraules, <\/span><\/span><\/span>volia deixar una llarga empremta en aquesta \u00e8poca, amb un amor per la classe treballadora que ning\u00fa podria esborrar.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

La major part de les seves novel\u00b7les les va publicar per cap\u00edtols als peri\u00f2dics, i immediatament van tenir molt d’\u00e8xit popular<\/span><\/span> \u2014per un munt de raons: realisme minuci\u00f3s, sentit de l’humor i de la just\u00edcia po\u00e8tica, mirada cr\u00edtica, hist\u00f2ries rodones, personatges entranyables, habilitat per la caricatura i la s\u00e0tira, emotivitat i sentimentalisme, etc. Segon recorda Ic\u00edar Gonz\u00e1lez (“Charles Dickens, en el bicentenario de su nacimiento”, Selecci\u00f3n Literaria, n\u00fam. 41), al seu estudi sobre Dickens,<\/span><\/span><\/span> Stefan Zweig resumeix aquest \u00e8xit de manera molt descriptiva: <\/span><\/span><\/span>“El segle XIX no va con\u00e8ixer altre cas d’identificaci\u00f3 tan cordial i tan infrangible d’un poeta amb el seu poble. La seva fama va pujar com un coet, per\u00f2 sense caure ni declinar mai, suspesa en el firmament immutable i refulgent com un sol. De la primera edici\u00f3 dels <\/span><\/span><\/span>Papers p\u00f2stums del club Pickwick<\/em> [la seva primera novel\u00b7la, publicada el 1837, i una de les m\u00e9s divertides]<\/span><\/span><\/span>, se’n van fer 400 exemplars; ja en l’edici\u00f3 151 va assolir el nombre de 40.000: el triomf va ser immediat i es va imposar amb la for\u00e7a irresistible d’una allau. No van trigar a obrir-se els camins del m\u00f3n. A Alemanya es venien per milers els contes de Dickens en quaderns de deu c\u00e8ntims, omplint de rialles i d’alegria els forats dels cors m\u00e9s ombr\u00edvols, i pels Estats Units d’Am\u00e8rica, per Austr\u00e0lia, per Canad\u00e0 corrien copiosament les vides de Nicholas Nickelby, del pobre Oliverio Twist i dels milers i milers de personatges que l’enginy inesgotable d’aquest novel\u00b7lista va donar al m\u00f3n.”<\/span><\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Llibres i pel\u00b7l\u00edcules. <\/span><\/span><\/span><\/strong>Com han posat de relleu tots els comentaristes que, amb motiu del segon centenari, han escrit sobre la seva obra, Dickens est\u00e0 molt viu, l’actualitat dels seus llibres queda m\u00e9s que confirmada perqu\u00e8 els nostres s\u00f3n tamb\u00e9 <\/span><\/span><\/span>temps dif\u00edcils <\/em><\/span><\/span><\/span>(millions de treballadors a l’atur, desnonaments, acomiadaments, retallades als serveis p\u00fablics, precarietat laboral, petites empreses que es veuen obligades a tancar, persones sense sostre dormint al carrer, desequilibri entre rics i pobres….). El fil\u00f2sof Fernando Savater (\u201cLa honradez de Dickens\u201d) ha escrit: \u201cEn sus novelas, el arte narrativo combina el af\u00e1n de justicia con la compasi\u00f3n y el optimismo, los ingredientes necesarios de la perspectiva moral. […] Todos los buenos escritores mejoran la literatura, pero muy pocos logran tambi\u00e9n que el mundo cotidiano sea despu\u00e9s de ellos algo mejor. Dickens lo consigui\u00f3\u201d. <\/span><\/span><\/span><\/p>\n

El curs passat, arran de veure <\/span><\/span><\/span>A Christmas Carol<\/em><\/span><\/span><\/span>, alguns alumnes ens en van donar les seves impressions i vam publicar-les a <\/span><\/span><\/span>la revista de l’institut<\/a><\/strong>. Ara, amb motiu d’aquest aniversari, encoratgem a tots els usuaris d’aquest blog a llegir m\u00e9s Dickens, i als qui l’hagin llegit (sigui en versions senceres o en versions adaptades per a joves) o hagin vist les pel\u00b7l\u00edcules basades en els seus llibres, els demanem que ens envi\u00efn els seus comentaris. Llarga vida als llibres de Dickens!<\/span><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El que llegeix Adrian Mole. Com saben molt b\u00e9 els alumnes de 3r del nostre institut, hi ha un moment especialment divertit al Diario secreto de Adrian Mole (Sue Towsend), quan l’\u00e0via sorpr\u00e8n l’Adrian, un noi de catorze anys, i … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[60],"tags":[206],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/503"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=503"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/503\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2849,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/503\/revisions\/2849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=503"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=503"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=503"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}