{"id":4712,"date":"2026-10-10T10:34:32","date_gmt":"2026-10-10T08:34:32","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4712"},"modified":"2026-10-10T14:25:07","modified_gmt":"2026-10-10T12:25:07","slug":"inicis-de-tardor-a-santa-coloma-en-lobra-de-josep-maria-de-sagarra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4712","title":{"rendered":"Inicis de tardor a Santa Coloma en l&#8217;obra de Josep Maria de Sagarra"},"content":{"rendered":"\n<p><em>El passat 6 de setembre, la professora Agustina Rico, gran coneixedora de la vida i l&#8217;obra de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Josep_Maria_de_Sagarra_i_de_Castellarnau\">Josep Maria de Sagarra<\/a>, va publicar a la revista <a href=\"https:\/\/forumgrama.cat\/inicis-de-tardor-a-santa-coloma-en-lobra-de-josep-maria-de-sagarra\/\">F\u00f2rum-Grama<\/a> aquest article sobre un tema que ara, amb els primers dies de la tardor, convida els colomencs a llegir l&#8217;obra d&#8217;aquest autor tan emocionalmente vinculat a la nostra ciutat i a observar i a gaudir de les transformacions de la natura a la llera del riu Bes\u00f2s (Parc Fluvial) i a l&#8217;entorn rural (Serralada de Marina). Pel seu inter\u00e8s cultural i educatiu per als lectors d&#8217;El blog del Puig, el reprodu\u00efm tot seguit, aquest article, i agra\u00efm a la seva autora l&#8217;autoritzaci\u00f3 per fer-ho.<\/em><\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/sc-antga-balldovina-1024x474-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4715\" width=\"618\" height=\"286\" srcset=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/sc-antga-balldovina-1024x474-1.jpg 1024w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/sc-antga-balldovina-1024x474-1-300x139.jpg 300w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/sc-antga-balldovina-1024x474-1-768x356.jpg 768w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/sc-antga-balldovina-1024x474-1-500x231.jpg 500w\" sizes=\"(max-width: 618px) 100vw, 618px\" \/><figcaption>La Torre dels Sagarra, envoltada de camps de conreu (Arxiu de F\u00f2rum-Grama)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>AGUSTINA RICO<\/strong><br>L\u2019estiueig a Can Sagarra s\u2019allargava fins que es donaven per finalitzades les veremes i totes les feines que comportava l\u2019elaboraci\u00f3 del vi. Santa Coloma era una poblaci\u00f3 amb una important extensi\u00f3 de vinyes al seu terme. La vinya i el vi van ser protagonistes d\u2019una part notable de la vida rural de Santa Coloma com recull la s\u00e8rie de reportatges enregistrada per <a href=\"https:\/\/gramenet.tv\/Ciutat\/La-Pagesia-i-La-Vinya-a-Gramenet\/\">Gramenet TV \u00abLa pagesia i la vinya a Gramenet\u00bb<\/a>, que inclou la recent recuperaci\u00f3 de la Vinya d\u2019en Sabater.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019inici de la tardor era una \u00e8poca especialment interessant per als amants de les aus com eren Josep Maria de Sagarra i el seu germ\u00e0 Ignasi. Els boscos de ribera del Bes\u00f2s es convertien en tot un espectacle. La fruita, el ra\u00efm collit de poc i el vi novell eren molt celebrats. Tot compensava les dures matinades per arribar a l\u2019escola, al carrer Casp de Barcelona, a les vuit del mat\u00ed. Per\u00f2 en un d\u2019aquells dies dol\u00e7os de l\u2019entrada de la tardor, quan Josep Maria de Sagarra tenia catorze anys, la sobtada mort de la seva mare a la torre va significar la fi de la seva infantesa i l\u2019inici del declivi de tota la fam\u00edlia. <\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" width=\"1000\" height=\"667\" src=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Torre-Balldovina-_JP-Sayrach_.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4716\" srcset=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Torre-Balldovina-_JP-Sayrach_.jpg 1000w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Torre-Balldovina-_JP-Sayrach_-300x200.jpg 300w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Torre-Balldovina-_JP-Sayrach_-768x512.jpg 768w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Torre-Balldovina-_JP-Sayrach_-450x300.jpg 450w\" sizes=\"(max-width: 1000px) 100vw, 1000px\" \/><figcaption>La Torre Balldovina als anys setanta, quan es va incloure entre els edificis hist\u00f2rics que calia protegir<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>La vida i la mort<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>\u201cLa meva infantesa hauria estat una manifestaci\u00f3 ofegada, mutilada i raqu\u00edtica, sense la gran contrapartida rural de la nostra finca de Santa Coloma de Gramenet, durant els tres mesos d\u2019estiu.\u201d Aix\u00ed comen\u00e7a el cap\u00edtol IV de la segona part de les <em>Mem\u00f2ries<\/em> (1954) de Josep Maria de Sagarra. Hi descriu la casa, ampliada pel seu pare amb la part moderna d\u2019obra vista, el jard\u00ed, les depend\u00e8ncies del gran mas que tamb\u00e9 era la torre, les terres, les persones de l\u2019entorn i la vida que s\u2019hi feia. I analitza la petja que tot plegat havia de deixar en la seva manera de ser i en la seva obra: \u201cAquell petit m\u00f3n, vegetal, animal i hum\u00e0 (\u2026) voltat dels conreus, i dels canyars i les salzeredes que guanyaven espai a la sorra del Bes\u00f2s, fou durant anys la pedrera moral i po\u00e8tica d\u2019on jo vaig extreure materials per a construir personal\u00edssims castells imaginatius, en les hores de la inf\u00e0ncia i de l\u2019adolesc\u00e8ncia.\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>All\u00e0 van viure moltes coses, algunes de divertides com la reeducaci\u00f3, a c\u00e0rrec d\u2019una tieta molt devota \u2014la tia Laieta, de la branca materna dels Castellarnau\u2014 d\u2019un lloro malparlat i renegaire que va apar\u00e8ixer al jard\u00ed rondant les g\u00e0bies dels ocells de la senyora Filomena \u2014esposa de Ferran de Sagarra\u2014, segurament escapat d\u2019una g\u00e0bia o d\u2019una perxa. Van tenir experi\u00e8ncies intenses com assistir als parts dels animals i compartir alguns \u00e0pats amb els jornalers, no tan estrictes com els pares en passar el porr\u00f3, i d\u2019altres de cruels com la cacera d\u2019ocells per dur-los a embalsamar i ampliar-ne la col\u00b7lecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Balldovina-abans-restauracio-668x1024-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4717\" width=\"493\" height=\"760\"\/><figcaption>Visita a l\u2019interior de la torre guiada per Jaume-P. Sayrach, regidor d\u2019Urbanisme, a principis dels 80, quan ja s\u2019havia decidit la restauraci\u00f3 del conjunt. A la foto, els periodistes Manuel Castell\u00f3n, Max J. Botias i Eugeni Madue\u00f1o i els pol\u00edtics Perico Garc\u00eda, Llu\u00eds Hern\u00e1ndez (alcalde) i Joan Carles Mas<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>La mort va ser una intrusa inesperada un dia d\u2019octubre de 1908, quan ja havia comen\u00e7at el curs. Els nois eren alumnes dels Jesu\u00eftes del carrer Casp i hi anaven amb tartana fins a Sant Adri\u00e0 i all\u00e0 agafaven el tramvia fins a la pla\u00e7a d\u2019Urquinaona. Molts anys, si el temps era bo, allargaven l\u2019estada a la torre m\u00e9s enll\u00e0 de les veremes. Una urpada fulminant s\u2019emport\u00e0 la mare entre els dies 3 i 4 d\u2019octubre. Va ser enterrada a Santa Coloma, al cementiri vell \u2014actualment hi ha els Jardins Ernest Lluch, on es conserva l\u2019antic pante\u00f3 dels Sagarra\u2014 i les germanes Dominiques van quedar encarregades de tenir cura de la tomba.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>\u201cUn lloc de primera per a un ornit\u00f2leg\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>A les seves <em>Mem\u00f2ries,<\/em> publicades l\u2019any 1954, considerades una de les obres memorial\u00edstiques m\u00e9s importants de la literatura catalana \u2014i per alguns estudiosos la m\u00e9s important d\u2019aquest g\u00e8nere\u2014 fa una refer\u00e8ncia directa a Santa Coloma, concretant-la en la finca i la torre i en els personatges colomencs de l\u2019entorn dels Sagarra. Entre aquests destaquen el masover Lloren\u00e7 Serra, alcalde de Santa Coloma i pag\u00e8s, en Peret d\u2019en Bachs, guarda del vedat i guia en les sortides ornitol\u00f2giques i la Pepeta, dona de confian\u00e7a i una mena de segona mare en quedar orfes, \u00e0via de D\u00eddac Miejimolle \u2014destacat reconstructor de peces cer\u00e0miques del poblat Ib\u00e8ric. Tamb\u00e9 la novel\u00b7la <em>Vida privada<\/em> \u2014adaptada per a la televisi\u00f3 amb la direcci\u00f3 de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/S%C3%ADlvia_Munt_i_Quevedo\">S\u00edlvia Munt<\/a>\u2014 recull aspectes autobiogr\u00e0fics com el declivi d\u2019una fam\u00edlia de la petita aristocr\u00e0cia rural mostrat amb una gran cruesa.<br> <\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Josep-M.-Sagarra_foto-de-Rafael-Arenas-Tona-.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4719\" width=\"458\" height=\"639\"\/><figcaption>Josep Maria de Sagarra (Rafael Are\u00f1as Tona\/ Viquip\u00e8dia)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Dues obres m\u00e9s podr\u00edem dir que s\u00f3n de \u201cfactura colomenca\u201d. Una per la inspiraci\u00f3 i l\u2019altra com a lloc on va ser creada: <em>Els ocells amics<\/em> i <em>Rondalla d\u2019esparvers<\/em>. <em>Els ocells amics<\/em> (1922) \u00e9s una obra de natura i a l\u2019hora d\u2019educaci\u00f3 c\u00edvica, que li va ser encarregada per la Mancomunitat de Catalunya com a lectura per a la inf\u00e0ncia. Hi ha l\u2019aprenentatge que el seu germ\u00e0 Ignasi (bi\u00f2leg, fou director del Zool\u00f2gic de Barcelona) i ell van adquirir als llibres, per\u00f2 hi traspuen sobretot els coneixements adquirits de nens i de molt joves amb l\u2019observaci\u00f3 i escoltant mossos, llenyataires, pagesos i pastors. A les <em>Mem\u00f2ries<\/em> diu: \u201cSanta Coloma era aleshores un lloc de primera per a un ornit\u00f2leg. La part de conreus, la de muntanya i la zona del Bes\u00f2s, pr\u00f2xima al mar, amb els aiguamolls, canyars i salzeredes, afavorien la pres\u00e8ncia de tota mena d\u2019esp\u00e8cies d\u2019aus. A la tardor, i en apuntar l\u2019hivern, l\u2019emigraci\u00f3 de les infinites menes d\u2019ocells convertia aquells indrets en un paratge de trepidants sorpreses.\u201d<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Neix el dramaturg<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Josep Maria de Sagarra ja era un poeta destacat, encara que jove, quan va iniciar-se com a dramaturg. Van ser els escriptors <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pere_Coromines_i_Montanya\">Pere Corominas<\/a> i <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ignasi_Igl%C3%A9sias_i_Pujadas\">Ignasi Igl\u00e9sias<\/a> els impulsors del Sagarra autor teatral. Sagarra, que estudiava a Madrid a l\u2019Escola Diplom\u00e0tica, va coincidir amb Igl\u00e9sias i Corominas al tren. Ignasi Igl\u00e9sias, dramaturg de Sant Andreu de Palomar, autor d\u2019obres amb una forta c\u00e0rrega realista on mostra la duresa de la vida dels obrers de les f\u00e0briques, el va esperonar dient-li que el seu vers era molt viu i teatral, i es va oferir a muntar-li l\u2019obra, si l\u2019escrivia. <\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Vida-privada-fotograma-1024x572-1.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-4720\" width=\"677\" height=\"377\" srcset=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Vida-privada-fotograma-1024x572-1.jpg 1024w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Vida-privada-fotograma-1024x572-1-300x168.jpg 300w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Vida-privada-fotograma-1024x572-1-768x429.jpg 768w, https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/Vida-privada-fotograma-1024x572-1-500x279.jpg 500w\" sizes=\"(max-width: 677px) 100vw, 677px\" \/><figcaption>Pablo Derqui i Aida Folch van interpretar la s\u00e8rie <em>Vida Privada<\/em>, dirigida per S\u00edlvia Munt<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>Josep Maria de Sagarra va entomar el repte i va posar-se a escriure un drama que transcorre a la comarca de les Guilleries, la seva primera obra de teatre, una obra en vers que ell qualificaria com a innocent i agosarada, com la creaci\u00f3 d\u2019un jove inexpert que ja projectava una certa ambici\u00f3. Anys m\u00e9s tard explica com va anar tot plegat: \u201cVaig tancar-me a Santa Coloma i escric de raig <em>Rondalla d\u2019esparvers<\/em>. Al cap de quatre mesos s\u2019estrenava al Romea.\u201d I li va anar prou b\u00e9, el p\u00fablic no va protestar, els cr\u00edtics no el van suspendre i va guanyar diners. Josep Maria de Sagarra tenia nom\u00e9s vint-i-quatre anys.<\/p>\n\n\n\n<p>M\u00e9s endavant vindrien els seus \u00e8xits esclatants: <em>L\u2019hostal de la Gl\u00f2ria<\/em> i <em>El caf\u00e8 de la Marina<\/em>. Va ser l\u2019autor teatral catal\u00e0 de m\u00e9s \u00e8xit despr\u00e9s d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0. En les d\u00e8cades dels vint i els trenta del segle XX, la temporada teatral barcelonina comen\u00e7ava amb una obra seva al teatre Romea. Estrenar un Sagarra era un \u00e8xit segur. Despr\u00e9s de la guerra, va reprendre la seva carrera i deix\u00e0 noves creacions dram\u00e0tiques. Josep Maria de Sagarra \u00e9s un dels autors de repertori del teatre professional catal\u00e0 i un dels m\u00e9s representats per les companyies de teatre d\u2019aficionats del pa\u00eds. I tot va comen\u00e7ar en un inici de tardor, un principi de curs i de temporada teatral, l\u2019any 1918, quan el jove poeta i aspirant a diplom\u00e0tic es va tancar a escriure a la torre familiar de Santa Coloma.<\/p>\n\n\n\n<p>Amb l\u2019arribada de la Festa Major d\u2019Estiu, s\u2019inaugura una exposici\u00f3 al Museu Torre Balldovina que homenatja la figura de l\u2019escriptor Josep Maria de Sagarra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El passat 6 de setembre, la professora Agustina Rico, gran coneixedora de la vida i l&#8217;obra de Josep Maria de Sagarra, va publicar a la revista F\u00f2rum-Grama aquest article sobre un tema que ara, amb els primers dies de la &hellip; <a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4712\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[469],"tags":[565,303],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4712"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4712"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4712\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4736,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4712\/revisions\/4736"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4712"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4712"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4712"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}