{"id":4496,"date":"2026-06-01T16:17:24","date_gmt":"2026-06-01T14:17:24","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4496"},"modified":"2026-06-01T16:17:24","modified_gmt":"2026-06-01T14:17:24","slug":"santa-coloma-ciutat-obrera-historia-i-memoria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4496","title":{"rendered":"Santa Coloma, ciutat obrera, hist\u00f2ria i mem\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n

Lola Carri\u00f3n Cazorla, La conflictivitat laboral de Santa Coloma de Gramenet entre 1968 i 1978<\/em>. Quaderns SCG. Santa Coloma de Gramenet, 2025<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Lola Carri\u00f3n Cazorla, La conflictivitat laboral de Santa Coloma de Gramenet entre 1968 i 1978<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la portada d’aquest llibre apareix una fotografia que representa una de les idees que el recorren: una manifestaci\u00f3 laboral encap\u00e7alada per un grup de dones que porten una pancarta (de color violeta, encara que no es distingeixi pel blanc i negre) en qu\u00e8, en lletres maj\u00fascules, es llegeix: “Dret a un lloc de treball. Dones CC.OO. Santa Coloma”, i al costat, el s\u00edmbol internacional del feminisme (un puny tancat a l’interior del cercle sobre la creu). Aquesta fotografia \u00e9s il\u00b7lustrativa de la intenci\u00f3 de l’autora perqu\u00e8 posa en primer pla de les reivindicacions sindicals el reconeixement de la igualtat de drets de la dona.<\/p>\n\n\n\n

En les conclusions, al final del llibre, Lola Carri\u00f3n, l’autora, historiadora dels moviments socials, pensant en la conflu\u00e8ncia entre el feminisme, les reivindicacions ve\u00efnals i el sindicalisme a Santa Coloma al\u00b7ludeix a la pel\u00b7l\u00edcula La sal de la terra<\/a><\/em> (1954), d’Herbert J. Biberman<\/a>, que, encara que mai s’estren\u00e9s a Espanya per estar inclosa a la llista negra de Hollywood pel seu contingut revolucionari, arribaria a convertir-se, durant el franquisme i la transici\u00f3 democr\u00e0tica, en un referent ineludible per al moviment obrer gr\u00e0cies a projectar-se clandestinament en associacions de ve\u00efns i centres c\u00edvics (a la sala d’actes del nostre institut, el Puig Castellar, vam poder veure-la i comentar-la diverses vegades a principis dels 80).<\/p>\n\n\n\n

La pel\u00b7l\u00edcula explica la hist\u00f2ria d’uns miners de Nou M\u00e8xic que es declaren en vaga per millorar les seves condicions de seguretat laboral, vida i treball. Arriba un moment en qu\u00e8 les seves dones, que no volen sentir-se marginades ni limitar-se a criar fills i cuidar la casa, vencen els prejudicis dels seus marits i s’incorporen als piquets sindicals fins aconseguir, tots plegats, el reconeixement de les seves reivindicacions. A la lluita dels miners aporten les dones les seves idees sobre la igualtat de drets amb els homes, la just\u00edcia i la dignitat femenina.<\/p>\n\n\n\n

L’expressi\u00f3 que d\u00f3na t\u00edtol a la pel\u00b7l\u00edcula procedeix de les paraules de Jesucrist als seus deixebles recollides a l’Evangeli segons Sant Mateu (5, 13-16): \u201cVosaltres sou la sal de la terra\u201d, amb les quals vol animar-los a ser l’ingredient necessari per donar sabor, subst\u00e0ncia i sentit a la societat, i contribuir a il\u00b7luminar tots els \u00e9ssers humans amb les seves obres. I aquestes s\u00f3n les paraules que, a tall de resum, emprar\u00e0 al final de la pel\u00b7l\u00edcula Esperanza Quintero, la protagonista, de nom simb\u00f2lic, per enaltir la feina conjunta dels homes i les dones per construir un m\u00f3n m\u00e9s fraternal i m\u00e9s just.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a Santa Coloma, la fama de les seves lluites ve\u00efnals i la seva caracteritzaci\u00f3 en l’imaginari col\u00b7lectiu com a ciutat dormitori (un concepte equ\u00edvoc, perqu\u00e8 a totes les ciutats la gent b\u00e0sicament hi viu) han contribu\u00eft, per decantaci\u00f3, a descon\u00e8ixer la seva hist\u00f2ria sindical i laboral; tanmateix, aquest llibre, amb nombroses dades i \u00e0mplia base documental, contribueix a recuperar la mem\u00f2ria d’uns anys conflictius i a reescriure la seva hist\u00f2ria. \u00c9s a dir, que Santa Coloma sigui una ciutat on gran part dels seus residents treballa a Barcelona o en altres ciutats properes amb m\u00e9s teixit industrial, no vol dir que no tingui tamb\u00e9 una hist\u00f2ria de conflictes laborals, de moviments sindicals i de solidaritat amb altres lluites obreres. A m\u00e9s a m\u00e9s, cal no oblidar que els moviments ve\u00efnals de qu\u00e8 va ser protagonista la ciutat en defensa de millors condicions urban\u00edstiques, d’equipament (ambulatoris, escoles, parcs, etc.) i transports p\u00fablics, van ser moviments de conflu\u00e8ncia en qu\u00e8, a m\u00e9s de dones, joves i altres ciutadans, tamb\u00e9 hi participaven molts obrers colomencs que treballaven fora de la ciutat, com es destaca al llibre que comentem: “molts ciutadans de Santa Coloma treballaven fora de la ciutat, fent sindicalisme a les empreses i implicats a la lluita ve\u00efnal quan tornaven a casa. A l’empresa SEAT, el 1975 i el 1977, hi treballaven 490 i 570 ciutadans de Santa Coloma, respectivament” (p\u00e0g. 97). <\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, si hi havia persones de Santa Coloma que treballaven fora de la seva ciutat, tamb\u00e9 n’hi havia d’altres ciutats que hi treballaven, a Santa Coloma, i una prova \u00e9s que un dels arguments per demanar al seu moment el funcionament de la TUSA (Transports Urbans, S. A.) era el d’apropar els treballadors de fora als tallers de Santa Coloma (p\u00e0g. 45).<\/p>\n\n\n\n

Quins productes s’hi feien, a aquests tallers i f\u00e0briques? Al cens d’empreses de l’any 1975 (p\u00e0g. 43) figuren 1503 empreses, repartides en diferents sectors: 623 de la construcci\u00f3, vidre i cer\u00e0mica; 467 de la ind\u00f9stria metal\u00b7l\u00fargica; 173 dedicades a la fusta, suro, paper i arts gr\u00e0fiques; 115 del textil, etc. <\/p>\n\n\n\n

Respecte als tipus de conflictes que s’hi plantejaven, l’autora analitza els tr\u00e0mits dels actes de conciliaci\u00f3 entre empresa i treballadors per esbrinar quines difer\u00e8ncies els enfrentaven, i arriba a la conclusi\u00f3 que, entre 1972 i 1975, els motius d’aquests actes s\u00f3n en un 80% els acomiadaments, amb 1115 expedients (individuals i col\u00b7lectius); en un 15%, la reclamaci\u00f3 de diners, amb un total de 210 expedients, i el 5% restant, amb 64 expedients, la resoluci\u00f3 de sancions. <\/p>\n\n\n\n

De tots els conflictes laborals registrats al llibre, potser els m\u00e9s populars van estar el de Casadesport i el d’Eurostil, totes dues empreses dedicades al textil i amb predomini de dones a la plantilla. Concretament el de Casadesport, empresa amb un 80% de dones que s’ubicava a l’edifici on ara s\u00f3n les escoles Rossell\u00f3-P\u00f2rcel i Salvat-Pappasseit, va comen\u00e7ar a l’agost de 1974 per l’acomiadament d’un jove i va acabar, despr\u00e9s d’un mes de vaga, amb un acord de conciliaci\u00f3 i l’acomiadament de 194 treballadores. <\/p>\n\n\n\n

Quant la vaga d’Eurostil, empresa situada a l’avinguda Santa Coloma, va comen\u00e7ar al juny de 1977, quan l’empresa va presentar un expedient de regulaci\u00f3 de la plantilla (287 treballadores), amb la proposta “que la meitat de les treballadores treballessin sis mesos i l’altra meitat els altres sis mesos, alternant amb el carnet d’atur” (p\u00e0g. 87). “Les treballadores, en assemblea, van decidir no acceptar el que proposava la direcci\u00f3 de l’empresa [que, pr\u00e0cticament, era un acomiadament massiu] i van segrestar l’unic encarregat que quedava, fins que va arribar la policia i van ser acusades de segrest. Despr\u00e9s, van decidir per unanimitat tancar-se a la f\u00e0brica”. El conflicte es va allargar fins al novembre, quan les treballadores van aconseguir l’atur i van ser indemnitzades pel Fons de Garantia Salarial<\/a> (p\u00e0g. 89).<\/p>\n\n\n\n

Als conflictes laborals dels anys 70 a Santa Coloma va estar decisiva la implicaci\u00f3 i l’impuls de CC.OO., sobretot a partir de les eleccions sindicals de 1975. De fet, a la ciutat, la primera comissi\u00f3 obrera es va crear el 1973 als Tallers Adell Riera, del sector metal\u00b7l\u00fargic, on treballaven 120 obrers, i quan el treball assambleari i de coordinaci\u00f3 sindical s’havia de realitzar clandestinament, els treballadors d’aquesta comissi\u00f3 es reunien fora de la ciutat, a la muntanya. Despr\u00e9s, al poc temps, aquesta comissi\u00f3 es va anar ampliant amb obrers d’altres empreses.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s a m\u00e9s dels conflictes laborals i sindicals, Santa Coloma va estar l’escenari d’altres conflictes i reivindicacions socials i pol\u00edtiques. Per exemple, poc despr\u00e9s de la mort de Franco, molts treballadors i estudiants colomencs (del Puig Castellar, l’unic institut que hi havia a la ciutat en aquells anys) l’11 de desembre de 1975 s’hi van afegir a la jornada de lluita convocada a nivell estatal per reivindicar l’amnistia dels presos pol\u00edtics i protestar contra el primer Govern de la Monarquia, que es va constituir aquell d\u00eda. A la tarda, despr\u00e9s d’una manifestaci\u00f3, van ser detinguts i torturats diversos manifestants: Francisco T\u00e9llez, Alfonso Moya, Emilio Contreras i Alejo Castellanos. El cas m\u00e9s greu va estar el de Francisco T\u00e9llez, que va haver de ser ingressat a l’Hospital Cl\u00ednic, i que, dies despr\u00e9s, quan va poder tornar a la ciutat, va ser rebut, malgrat la forta repressi\u00f3 policial, per tota una multitud solid\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Un altre esdeveniment de lluita sindical, la vaga general pol\u00edtica del 12 de novembre de 1976, convocada tamb\u00e9 a nivell estatal per la Coordinadora d’Organitzacions Sindicals (COS) per protestar “contra l’atur, la crisi, la congelaci\u00f3 salarial i els acomiadaments”, a m\u00e9s a m\u00e9s de les revindicaci\u00f3 “d’amnistia total i laboral i la formaci\u00f3 d’un govern d’ampli consens democr\u00e0tic” (p\u00e0g. 78) va tenir una \u00e0mplia repercussi\u00f3 a Santa Coloma, amb un seguiment de m\u00e9s del 90% treballadors. Tots plegats, “van aconseguir aturar la ciutat” i “la vaga va ser una mostra de l’unitat sindical”.<\/p>\n\n\n\n

I, com es conclou al llibre, a aquestes i altres manifestacions reivindicatives d’aquells anys a Santa Coloma, “les dones van tenir un paper molt important […] a causa de la important pres\u00e8ncia de m\u00e0 d’obra femenina a la ciutat”. Despr\u00e9s, des de finals de 1976, “la crisi econ\u00f2mica va afectar el futur del teixit industrial. El tancament d’empreses va comen\u00e7ar el 1976 i al llarg del 1977 va ser una realitat” (p\u00e0g. 95), i moltes dones que hi treballaven, ho van continuar fent dins de “l’economia submergida, a casa i a tallers il\u00b7legals”. <\/p>\n\n\n\n

Potser que ara, molts anys desp\u0155\u00e9s d’aquelles lluites, en llegir en aquest llibre la seva hist\u00f2ria, en recordar-la i compartir-la (“Recu\u00e9rdalo t\u00fa y recu\u00e9rdalo a otros”, va escriure el poeta Luis Cernuda), molts homes i dones que van participar-hi, segueixin creient, malgrat les dificultats, els errors i la duresa del cam\u00ed, que la sal de la terra<\/em> continua sent necess\u00e0ria per donar sabor i sentit al m\u00f3n. Tant de bo que sigui aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

F. Gallardo <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Lola Carri\u00f3n Cazorla, La conflictivitat laboral de Santa Coloma de Gramenet entre 1968 i 1978. Quaderns SCG. Santa Coloma de Gramenet, 2025 A la portada d’aquest llibre apareix una fotografia que representa una de les idees que el recorren: una … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[555,124],"tags":[556],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4496"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4496"}],"version-history":[{"count":47,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4496\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4544,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4496\/revisions\/4544"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4496"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4496"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4496"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}