{"id":4465,"date":"2026-05-16T12:30:21","date_gmt":"2026-05-16T10:30:21","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4465"},"modified":"2026-05-16T17:06:28","modified_gmt":"2026-05-16T15:06:28","slug":"pere-farreres-tota-la-vida-periodista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4465","title":{"rendered":"Pere Ferreres: tota la vida, periodista"},"content":{"rendered":"\n

Quan vam llegir a <\/em>F\u00f2rum-Grama<\/a> aquesta entrevista de Joan Tudela a Pere Ferreres, dos o tres amics, sense haver-ho comentat pr\u00e8viament, vam tenir la mateixa idea: aquesta entrevista havia de publicar-se tamb\u00e9 a <\/em>El blog del Puig. Record\u00e0vem la lleialtat i l’inter\u00e8s period\u00edstic amb qu\u00e8 Pere Ferreres havia tractat sempre les not\u00edcies de l’institut i moltes de les persones que hem desfilat per les seves aules. Record\u00e0vem els germans de Pere, tamb\u00e9 exalumnes del Puig com ell (la Rita, la Montse i el Jordi), i algunes de les persones de qui parla a l’entrevista relacionades amb el Puig directament o indirectament (Jaume L\u00f3pez Egea, Javier Mar\u00eda D\u00edez de Ulzurrun, Juan Antonio Balsera, Josep Maria Roca, Antoni Fogu\u00e9…. ). I ten\u00edem present aix\u00ed mateix la saviesa liter\u00e0ria de Joan Tudela (“L’acte central de la literatura no \u00e9s l’escriptura, no \u00e9s l’edici\u00f3: \u00e9s la lectura. Per tant, l’actor principal no \u00e9s l’autor, no \u00e9s l’editor. Tampoc no \u00e9s el cr\u00edtic literari. \u00c9s el lector. Que consti de bon comen\u00e7ament” , escriu al seu llibre <\/em>Amb molt de gust). Per aquests motius i, sobretot, perqu\u00e8 sempre emociona veure un home com a Pere tan dedicat i amant de la seva professi\u00f3, vam demanar i aconseguir la generosa autoritzaci\u00f3 dels protagonistes de l’entrevista i de la directora de F\u00f2rum-Grama (Odei A. Etxearte) per reproduir aqu\u00ed, amb molt d’agra\u00efment, aquesta entrevista que tant pot animar els joves del nostre institut a interessar-se pel periodisme, aquesta finestra des de la qual mirar l’\u00e9sser hum\u00e0 per con\u00e8ixer millor el m\u00f3n on vivim.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Pere Ferreres<\/a>, retratat per Carla Roca<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

JOAN TUDELA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Temps era temps, les parelles es coneixien quan anaven a ballar. Aix\u00ed va ser com la protagonista de la novel\u00b7la La pla\u00e7a del Diamant<\/em> va con\u00e8ixer en Quimet a Gr\u00e0cia. Aix\u00ed va ser com el pare de l\u2019entrevistat va con\u00e8ixer la Quimeta a Sant Andreu. De fet, en Ferreres pare, que de jove era un noi molt ben plantat de Singuerl\u00edn, on havia d\u2019anar a ballar \u00e9s a Santa Coloma, per\u00f2 es va estimar m\u00e9s anar a Sant Andreu i gr\u00e0cies a aix\u00f2 existeixen en Pere Ferreres Serrano i els seus germans i germanes. L\u2019entrevistat, doncs, \u00e9s fill de Singuerl\u00edn i de Sant Andreu. La seva p\u00e0tria \u00e9s el periodisme. La dona de la seva vida \u00e9s la Conxita. Llicenciat en Periodisme a la UAB, s\u2019ha dedicat m\u00e9s que res al periodisme esportiu. Ha treballat sobretot a TVE, per\u00f2 mai no ha renunciat al periodisme local; \u00e9s natural que fos precisament ell el comissari de l\u2019exposici\u00f3 sobre els cent anys de periodisme colomenc, que va acollir ara fa sis anys el Museu Torre Balldovina<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\u2014L\u2019art de l\u2019entrevista: parlem-ne.<\/strong>
\u2014N\u2019he fet moltes, molt\u00edssimes. A la premsa escrita, a la r\u00e0dio, a la televisi\u00f3. I et dir\u00e9 com vaig descobrir el g\u00e8nere de l\u2019entrevista, que per mi \u00e9s el m\u00e9s estimat de l\u2019ofici. Jo era alumne de l\u2019Institut Puig Castellar i escrivia a Grama<\/a> <\/em>articles d\u2019esports i un bon dia em van dir \u201chauries de dur una entrevista pel mes que ve, d\u2019esports\u201d. I jo \u00e9s clar pensava: \u201chauria de ser al jugador m\u00e9s destacat de la Gramenet, la primera instituci\u00f3 esportiva de la ciutat\u201d. Per\u00f2 tenia quinze anys i era tan t\u00edmid, aix\u00f2 m\u2019ha acompanyat sempre, jo sempre dic que el periodisme ha estat la millor ter\u00e0pia per v\u00e8ncer la timidesa, jo hagu\u00e9s estat molt poc sociable de no haver estat pel periodisme, i vaig pensar: si em vull dedicar al periodisme i m\u2019han encarregat una entrevista no puc dir \u201c\u00e9s que no m\u2019atreveixo a fer una entrevista a un jugador de la Gramenet\u201d. I vaig dir-me: \u201cdoncs pensa alg\u00fa que no et faci tanta por\u201d. I a la classe hi havia Jaume L\u00f3pez Egea, que ja era campi\u00f3 d\u2019Espanya juvenil d\u2019atletisme. I tampoc ten\u00edem a Santa Coloma gaires campions d\u2019Espanya de res. Era company de classe. I un dia l\u2019hi vaig dir: \u201cJaume, t\u2019he de fer una entrevista per a Grama<\/em>\u201d. I ell: \u201cd\u2019acord, encantat\u201d. Aquesta va ser la meva primera entrevista. I ja en aquell moment em va semblar que tenia molt de sentit fer entrevistes. De fet, jo soc un gran lector d\u2019entrevistes i tamb\u00e9 m\u2019ha agradat molt fer-ne.<\/p>\n\n\n\n

\u2014I com va n\u00e9ixer el teu vincle amb el periodisme?<\/strong>
\u2014A trav\u00e9s d\u2019un altre company de classe del Puig Castellar: J. M. D\u00edez de Ulzurrun. Va ser el qui em va obrir la porta de Grama<\/em>. El meu pare duia a casa cada dia El Noticiero Universal<\/em> i jo me\u2019l llegia tot. I hi veia cr\u00f2niques de Santa Coloma que deien \u201cde nuestro corresponal J. M. D\u00edez de Ulzurrun\u201d. I un dia a classe, despr\u00e9s de passar llista, l\u2019hi vaig preguntar: \u201ctu tens res a veure amb el corresponsal de El Ciero<\/em>\u201d. I jo em pensava que em diria \u201c\u00e9s el meu pare\u201d o \u201c\u00e9s el meu tiet\u201d i em diu \u201csoc jo\u201d. No m\u2019ho podia creure! Ell va veure el meu inter\u00e8s com a lector del diari i tamb\u00e9 sabia que jo jugava a futbol amb el Singuerl\u00edn, i va lligar caps \u2014aquest llegeix el diari amb inter\u00e8s i juga a futbol\u2014 i em va dir: escolta, ara el que fa esports a Grama<\/em> ho deixa\u2026 i a Santa Coloma ning\u00fa volia fer esports.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Aleshores el periodisme esportiu estava mal vist\u2026<\/strong>
\u2014I tant! Em van dir si podria fer cada mes una col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019esports a Grama<\/em> i aix\u00ed vaig comen\u00e7ar a publicar. Tamb\u00e9 es veritat que a classe era dels que als dictats mai m\u2019enxampaven amb cap falta d\u2019ortografia, per\u00f2 \u00e9s clar escriure i publicar a una revista era una cosa que em feia respecte, per\u00f2 vaig dir que s\u00ed. Escriv\u00edem en castell\u00e0 llavors, que era la llengua de l\u2019aula a l\u2019institut. Encara que a casa meva l\u2019idioma que f\u00e8iem servir era el catal\u00e0 i cap altre, per\u00f2 la formaci\u00f3 inicial que vaig rebre era tota en castell\u00e0; va ser m\u00e9s endavant que vaig incorporar el catal\u00e0 i com a periodista he anat alternant les dues lleng\u00fces, tant als mitjans escrits com als parlats.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Premsa escrita, r\u00e0dio, televisi\u00f3: has viscut a fons els tres \u00e0mbits.<\/strong>
\u2014Mira: jo, que ja t\u2019he dit que era molt t\u00edmid, posar-me davant d\u2019un micr\u00f2fon a la r\u00e0dio\u2026 era molt pitjor que a la premsa escrita. Peris Vidal era el cap d\u2019esports de R\u00e0dio Barcelona, per\u00f2 tamb\u00e9 era el director de la Revista Barcelonista<\/em> i a mi em va proposar d\u2019escriure sobre les seccions del Bar\u00e7a a la Revista Barcelonista<\/em>. I escrivia de b\u00e0squet, d\u2019handbol, de hoquei patins\u2026 a RB<\/em>, que era una revista setmanal. I un dia ell mateix em va dir que posaven en marxa a R\u00e0dio Barcelona un nou programa, que el dirigiria \u00c0lex J. Botines, que per a mi era el gran referent del periodisme esportiu, jo escoltava Jos\u00e9 Mar\u00eda Garc\u00eda, per\u00f2 per allunyar-me el m\u00e0xim possible d\u2019ell, per\u00f2 en canvi llegia les cr\u00f2niques espectaculars del Bar\u00e7a els dimarts, perqu\u00e8 els dilluns no sortien els diaris, que feia Botines al Diari de Barcelona<\/em>, per intentar acostar-me cada vegada m\u00e9s a aquell model de periodisme, i quan em va dir \u00e9s un programa que farem els diumenges de sis del mat\u00ed a dos quarts de tres de la tarda que es dir\u00e0 El dominguero<\/em>, i necessitem alg\u00fa d\u2019esports, perqu\u00e8 la gent de la plantilla d\u2019esports de R\u00e0dio Barcelona, home!: llevar-se a les quatre de la matinada el diumenge tampoc no hi havia voluntaris, el meu \u00e0ngel de la guarda m\u2019ha guiat sempre, perqu\u00e8 si hi hagu\u00e9s hagut bufetades per fer la secci\u00f3 d\u2019esports a El dominguero<\/em>, a mi no m\u2019haurien dit res mai, per\u00f2 em van proposar aix\u00f2 i jo amb disset anys era a R\u00e0dio Barcelona cada diumenge. Per\u00f2 passava molts nervis a la r\u00e0dio. Despr\u00e9s van venir altres r\u00e0dios, incloent-hi R\u00e0dio Gramenet i sobretot COM R\u00e0dio, on tenia un programa propi d\u2019entrevistes.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Treballaves a diferents mitjans alhora\u2026<\/strong>
\u2014S\u00ed. Aprofitava que jo era al Grup Mundo, llavors en plantilla al diari esportiu 4\/2\/4<\/em> i no en tenia prou; per tant, tamb\u00e9 publicava entrevistes a Mundo Diario<\/em> i a Interviu<\/em>. Jo ara em pregunto: com \u00e9s que col\u00b7laborava a cinc llocs alhora? Jo crec que aix\u00f2 ve perqu\u00e8 al meu pare, com que era el fill gran i pensava que m\u2019havia de tutelar m\u00e9s que als altres, no li agradava gens que jo em dediqu\u00e9s al periodisme, pensava que no m\u2019hi podria guanyar la vida, i em va dir: farem un pacte, ara hi ha oposicions a la Seguretat Social, et presentes, aproves i despr\u00e9s demanes l\u2019exced\u00e8ncia i et dediques al periodisme, per\u00f2 sempre podr\u00e0s tornar a aquesta feina com a administratiu. I ho vaig fer aix\u00ed. Durant tres anys, treballava als matins a l\u2019ambulatori i la resta del temps el dedicava al periodisme. Sempre he pensat que si tenia moltes feines alhora era perqu\u00e8 si fallava una no em qued\u00e9s sense feina.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Malgrat que el futbol \u00e9s l\u2019esport rei, tu t\u2019has dedicat m\u00e9s que res al b\u00e0squet, oi?<\/strong>
\u2014No creguis. Va ser accidental que m\u2019hi vincul\u00e9s, al b\u00e0squet. El cap de la secci\u00f3 de b\u00e0squet de 4\/2\/4<\/em> era Franco Pinotti, que tamb\u00e9 era el director de Nuevo Basket<\/em>, i em va proposar de fer cada mes una entrevista a un jugador de b\u00e0squet i durant anys la vaig fer. La secci\u00f3 es deia “Gigantes y enanos”, el t\u00edtol no era meu, per\u00f2 es deia aix\u00ed: un mes un jugador alt i l\u2019altre mes un jugador baixet. I l\u2019any 83 Pinotti em va enviar a cobrir per a la revista un campionat j\u00fanior a Mallorca, a fer el resum del campionat i dues entrevistes, una al millor jugador espanyol j\u00fanior de l\u2019\u00e8poca, que era Jordi Villacampa, i l\u2019altra al millor jugador j\u00fanior de la resta del m\u00f3n, que era Pichi Campana, i quan soc all\u00e0 a Palma un dia em truca Pere Barthe i em diu: tinc molt bones refer\u00e8ncies teves d\u2019Emilio P\u00e9rez de Rozas, comen\u00e7arem un programa nou a TVE, vindries a treballar de redactor al programa, a fer reportatges?; jo ser\u00e9 el director i la presentadora ser\u00e0 Olga Viza, ser\u00e0 un programa setmanal. I vaig dir s\u00ed, encantat, tot i que em feia molta por, perqu\u00e8 mai m\u2019havia plantejat de treballar a la televisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Michel Jordan<\/a>, entrevistat a TVE per Pere Ferreres<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u2014Per\u00f2 hi vas entrar per la porta gran, a TVE.<\/strong>
\u2014S\u00ed, per\u00f2 jo pensava aqu\u00ed hi ser\u00e9 un temps i prou, per\u00f2 el programa va durar anys, i l\u2019any 87 ja vaig passar a ser de la plantilla de TVE i vaig anar sumant anys fins a la jubilaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Total, que l\u2019empresa de la teva vida va acabar sent TVE.<\/strong>
\u2014S\u00ed, jo feia reportatges i ja \u00e9s el que m\u2019agradava, per\u00f2 un dia em van enviar a fer una retransmissi\u00f3 d\u2019un partit de b\u00e0squet, que d\u2019entrada em feia molt de respecte, i pensava que seria una cosa provisional, per\u00f2 vaig acabar retransmetent m\u00e9s de mil partits de b\u00e0squet.<\/p>\n\n\n\n

\u2014M\u00e9s de mil!<\/strong>
\u2014S\u00ed. Aix\u00f2 ho tinc clar. En catal\u00e0 i en castell\u00e0. Durant molts anys, eh! Sempre a TVE.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Mestres teus del periodisme, fora de l\u2019\u00e0mbit local i comptats amb els dits d\u2019una m\u00e0.<\/strong>
\u2014En valoro la feina, per\u00f2 tamb\u00e9 la part humana. \u00c0lex J. Botines, l\u2019admirava molt. Emilio P\u00e9rez de Rozas. Franco Pinotti. Joaquim Maria Puyal. Amb tots aquests hi he treballat. I no he treballat amb ell, per\u00f2 l\u2019he admirat molt, Jos\u00e9 Mart\u00ed G\u00f3mez.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Els esportistes m\u00e9s admirats, incloent-hi entrenadors.<\/strong>
\u2014L\u2019entrenador de b\u00e0squet Aito Garc\u00eda Reneses. Johan Cruyff segur. Joan Creus, gran jugador de b\u00e0squet. El cub\u00e0 Alberto Juantorena<\/a>, un mite mundial de l\u2019atletisme. I hi afegiria Emilio Butrague\u00f1o. De Santa Coloma, els atletes Juan Antonio Balsera, Jaume L\u00f3pez Egea i Encarna Escudero.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Ara quatre paraules sobre els arrelaments locals. Comencem per Sant Andreu.<\/strong>
\u2014Vaig arribar a ser soci infantil del Sant Andreu de futbol. El Sant Andreu era molt entranyable per a mi. Passava que la Gramenet era a regional preferent, i en canvi el Sant Andreu jugava a segona divisi\u00f3 i l\u2019entrenador era Llu\u00eds Aloy Vidal, exjugador com a futbolista del Bar\u00e7a de Kubala, el Bar\u00e7a de les cinc copes, i en aquell moment entrenador del Sant Andreu. El meu pare em parlava molt del Llu\u00eds Aloy, eren amics de Santa Coloma. Em queia molt simp\u00e0tic el Sant Andreu. Els diumenges, quan els meus pares se n\u2019anaven de cap de setmana a Sant Antoni de Calonge i jo em quedava a casa amb els meus avis, aleshores el partit era a les 11,45 i jo agafava l\u2019autob\u00fas fins a la pla\u00e7a Orfila i despr\u00e9s anava caminant fins al camp, tenia quinze anys, tornava i llavors em trobava amb els canelons que havia preparat la meva \u00e0via Rita.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Santa Coloma de Gramenet.<\/strong>
\u2014S\u00f3c part del meu barri, de Singuerl\u00edn, i s\u00f3c la persona que s\u00f3c gr\u00e0cies a ell. El barri m\u2019ha ensenyat que cal perseguir tota oportunitat. Tot i que ara no visc a Singuerl\u00edn, Singuerl\u00edn viu en mi. Vivim temps incerts, per\u00f2 Santa Coloma sempre ha estat per a mi una ciutat fant\u00e0stica. La vida dels barris no s\u2019ha perdut, afortunadament. Quina Santa Coloma vull? Doncs vull una Santa Coloma de gent amb dignitat, amb valors, treballadora, estudiant. No vull una ciutat de par\u00e0sits, de delinq\u00fcents multi reincidents, de vividors, de subvencionats per la cara.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Les Corts.<\/strong>
\u2014Hi vaig anar a viure quan em vaig casar. L\u2019any 90. A prop de casa els pares de la meva dona. Em vaig trobar un barri que m\u2019ha enamorat. M\u2019hi trobo molt b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Sant Cugat del Vall\u00e8s.<\/strong>
\u2014He treballat molts anys als afores de San Cugat, als estudis de TVE, per\u00f2 Sant Cugat mai no m\u2019ha cridat l\u2019atenci\u00f3. De fet, em vaig jubilar fa quatre anys i no he tornat a trepitjar TVE ni penso tornar-hi. No s\u2019ha de tornar al lloc del crim.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Sant Antoni de Calonge i Palam\u00f3s.<\/strong>
\u2014Ara hi tenim la casa familiar, que ens l\u2019hem quedat tres germans. Abans hi anava poc, per\u00f2 ara, jubilat, hi soc molt m\u00e9s. En gaudeixo molt. Ara hi passo una tercera part del temps de l\u2019any.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Pol\u00edtica. Mai no has tingut carnet de partit, per\u00f2 sempre has sigut un home polititzat, malgrat ser un periodista d\u2019esports, que per cert \u00e9s una especialitat que amb els anys ha anat guanyant prestigi, per\u00f2 que quan tu vas comen\u00e7ar tenia un prestigi baix\u00edssim\u2026<\/strong>
\u2014Zero. Aix\u00f2 ho explicava molt b\u00e9 Jos\u00e9 Mar\u00eda Garc\u00eda, que al diari Pueblo<\/em>, on ell treballava, deien: \u201cel que no vale, pa deportes<\/em>\u201d. I aix\u00f2 era extensiu a tot arreu, en aquella \u00e8poca. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Helenio Herrera<\/a>, entrevistat a TVE per Pere Ferreres<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u2014I aix\u00f2 de fer de pregoner de la Festa Major, et va agradar?<\/strong>
\u2014S\u00ed i tant! Vaig dir: ja em puc morir tranquil. Per a un periodista tan de base com jo, arribar a la junta de govern del Col\u00b7legi de Periodistes i fer de pregoner a Santa Coloma, doncs s\u00ed, ja em puc morir tranquil. Dius que no he militat mai a cap partit i \u00e9s veritat, per\u00f2 sempre he estat pr\u00f2xim a l\u2019espai socialista fins al punt que vaig ser al grup inicial de Ciutadans pel Canvi a Santa Coloma, que vam aconseguir que vingu\u00e9s Pasqual Maragall<\/a> a Can Armengol a fer una presentaci\u00f3 d\u2019aquest grup que ell promovia.<\/p>\n\n\n\n

\u2014I despr\u00e9s tenim la teva proximitat pol\u00edtica amb dos notables socialistes locals, Antoni Fogu\u00e9 i Manuela de Madre<\/a>.<\/strong>
\u2014S\u00ed. Jo em vinculo a la campanya de la Manuela al 87 i creo l\u2019esl\u00f2gan \u201cSanta Coloma tiene nombre de mujer\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Parlem de la teva faceta de columnista. Fa m\u00e9s de dotze anys que publiques tots els mesos una columna a la contraportada d\u2019El Mirall.net<\/em>,<\/a> revista per cert que s\u2019edita des de fa m\u00e9s de vint anys, que aviat \u00e9s dit, sempre amb Josep Maria Roca al capdavant. Podr\u00edem dir \u2014oi?\u2014 que el columnisme en periodisme \u00e9s una mica com l\u2019autobiografia en literatura, una cosa que s\u2019ha de fer a partir d\u2019una certa edat.<\/strong>
\u2014Efectivament, les meves columnes a Poble<\/em>, a Ciutat<\/em>, a L\u2019Esquerra del Bes\u00f2s<\/em> eren molt diferents, diguem-ne que no eren madures.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Finalment, ets tan periodista que els set llibres que has publicat s\u00f3n tots llibres period\u00edstics, incloent-hi l\u2019\u00faltim, de t\u00edtol Tota la vida<\/em>, que \u00e9s un recull de columnes teves a El Mirall.net<\/em>, les que a tu m\u00e9s t\u2019agraden.<\/strong>
\u2014S\u00ed. \u00c9s cert. Tots els meus llibres s\u00f3n period\u00edstics. L\u2019\u00faltim \u2014Tota la vida<\/em>\u2014 publica una seixantena de columnes, acompanyades d\u2019un pr\u00f2leg teu i un ep\u00edleg de N\u00faria Parlon<\/a> i un prefaci meu on reflexiono precisament sobre el columnisme.<\/p>\n\n\n\n

Postdata personal.<\/strong> De l\u2019entrevistat, Pere Ferreres, en puc dir tres coses. L\u2019una \u00e9s que hem coincidit com a periodistes a la revista Grama<\/em>, al Grup Mundo, a TVE i a El Mirall.net<\/em>. L\u2019altra \u00e9s que sempre que enraonem els dos filosofem i riem, tot alhora, \u00e9s un costum que ens ve de l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 el duia a casa seva amb la meva vespa groga en acabar de matinada les reunions de Grama<\/em> (el seu pare nom\u00e9s el deixava venir si alg\u00fa o altre el duia a casa en acabat). La tercera cosa a dir \u00e9s que trobo que em va deixar molt ben retratat en poques paraules a la columna que em va dedicar l\u2019any 2016, quan va escriure: \u201cUna s\u00edntesi entre escepticisme i comprom\u00eds. Aix\u00ed \u00e9s l\u2019amic Joan Tudela\u201d. Em vaig sentir ben definit m\u00e9s que res perqu\u00e8 m\u2019identifico amb una idea paradoxal de Jorge Sempr\u00fan<\/a>, l\u2019escriptor que m\u00e9s admiro, i que fa aix\u00ed: \u201cSaber que no hay nada que hacer y estar dispuesto a hacerlo\u201d. Un bon lema per al m\u00f3n d\u2019avui.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan vam llegir a F\u00f2rum-Grama aquesta entrevista de Joan Tudela a Pere Ferreres, dos o tres amics, sense haver-ho comentat pr\u00e8viament, vam tenir la mateixa idea: aquesta entrevista havia de publicar-se tamb\u00e9 a El blog del Puig. Record\u00e0vem la lleialtat … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[552],"tags":[553,551,303],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4465"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4465"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4465\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4494,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4465\/revisions\/4494"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4465"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4465"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4465"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}