{"id":4443,"date":"2026-03-13T14:36:51","date_gmt":"2026-03-13T12:36:51","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4443"},"modified":"2026-03-13T16:14:14","modified_gmt":"2026-03-13T14:14:14","slug":"merce-rodoreda-una-constant-inspiracio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4443","title":{"rendered":"Merc\u00e8 Rodoreda, una constant inspiraci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Des del passat 5 de desembre fins al 25 de maig d’aquest any, el Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona<\/a> (CCCB) mostra l\u2019univers creatiu i la poli\u00e8drica personalitat de Merc\u00e8 Rodoreda amb l\u2019exposici\u00f3 <\/em>Rodoreda, un bosc. Amb aquest motiu i per preparar la visita, li hem demanat a la professora Agustina Ric<\/em>o un article de presentaci\u00f3 d’aquesta gran autora<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Merc\u00e8 Rodoreda, una constant inspiraci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una altra guerra ha esclatat al m\u00f3n i s\u2019afegeix a d\u2019altres que no semblen tenir final. Quanta, quanta guerra<\/em>… (1980), un t\u00edtol que \u00e9s una queixa de dolor, \u00e9s el que va posar Merc\u00e8 Rodoreda<\/a> (1908-1983) a una de les seves darreres obres. Una lectura dura i po\u00e8tica, realista i m\u00e0gica que pot servir per acostar-nos a l\u2019autora o per tornar a llegir-la i per reflexionar sobre tot all\u00f2 que implica l\u2019explosi\u00f3 de viol\u00e8ncia en un territori i en l\u2019exist\u00e8ncia humana. A ella la Guerra Civil espanyola<\/a> (1936-1939) li va canviar la vida excepte en una cosa: des de molt jove destacava com a narradora i, tot i les dificultats de l\u2019exili i de viure a Fran\u00e7a els estralls de la Segona Guerra Mundial<\/a> (1939-1945), la soledat, la pobresa i el treball extenuant, es va acabar convertint en una autora imprescindible en la literatura catalana i en la literatura universal.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Merc\u00e8 Rodoreda (Barcelona, 1908-Girona, 1983)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Viure i escriure<\/strong>
En la seva extensa obra, tres s\u00f3n les novel\u00b7les m\u00e9s conegudes. Aloma<\/em> (1936), obra de joventut amb molts elements autobiogr\u00e0fics, parla de l\u2019amor en una parella d\u2019edats diferents i de la maternitat en solitari. La pla\u00e7a del Diamant<\/em> (1962), la m\u00e9s famosa, tracta de la vida d\u2019una mare jove i els seus fills a Barcelona durant la guerra i la postguerra. I Mirall trencat<\/em> (1974) \u00e9s el retrat d\u2019una fam\u00edlia, que inclou el m\u00f3n de les minyones, i del declivi i descomposici\u00f3 d\u2019aquesta mateixa fam\u00edlia. Una de les seves grans obres \u00e9s tamb\u00e9 El carrer de les Cam\u00e8lies<\/em> (1966), que aborda l\u2019abandonament, l\u2019amor i el sexe, i l\u2019espin\u00f3s tema de la prostituci\u00f3. Jard\u00ed vora el mar <\/em>(1967) \u00e9s considerada una obra menor de l\u2019autora per\u00f2 recull, entre l\u2019univers sempre present en Rodoreda de les relacions humanes, els seus extensos coneixements sobre flors, plantes i arbres. Ja en la vellesa i propera a la mort, Merc\u00e8 Rodoreda va escriure dues obres d\u2019 una gran for\u00e7a simb\u00f2lica i po\u00e8tica Viatges i Flors<\/em> (1980) narracions breus entre el realisme i la creaci\u00f3 m\u00e9s m\u00e0gica i on\u00edrica i La mort i la primavera<\/em> (1986), obra p\u00f2stuma i inacabada, simb\u00f2lica i tr\u00e0gica. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
“La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganas d’anar a ballar, ni tenia ganes de sortir perqu\u00e8<\/em> m’havia passat el dia despatxant dol\u00e7os…”<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La seva obra ens ha acompanyat<\/strong>
Merc\u00e8 Rodoreda \u00e9s una gran escriptora de contes, en va escriure tota la vida i van apar\u00e8ixer en diferents reculls com Semblava de seda i altres contes<\/em> (1978) i La brusa vermella i altres contes<\/em> (1984). Tots els contes<\/em> (1979), \u00e9s considerat el recull definitiu dels contes de Merc\u00e8 Rodoreda. I la lectura d\u2019un dels seus reculls, La meva Cristina i altres contes<\/em> (1967), ens va acompanyar en els inicis de la recuperaci\u00f3 del catal\u00e0 en els instituts. El curs 77-78 es van iniciar, per reivindicaci\u00f3 de l\u2019APA (associaci\u00f3 de fam\u00edlies d\u2019alumnes de llavors) les classes de catal\u00e0 per a tot l\u2019alumnat al nostre institut, el Puig Castellar<\/a>, llevat del COU<\/a>, curs en qu\u00e8 un grupet d\u2019alumnes feien literatura volunt\u00e0riament, sense que figur\u00e9s a l\u2019expedient i sense discriminar-los per si eren de ci\u00e8ncies o de lletres (la majoria d\u2019aquell grup eren de ci\u00e8ncies). Despr\u00e9s vindrien les lectures en profunditat de La pla\u00e7a del Diamant <\/em>i de Mirall trencat<\/em> i alguns treballs de recerca de batxillerat sobre l\u2019autora, que han deixat en alumnes i professors una petjada inesborrable.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
“Estic cansada, profundament cansada, cansada fins a l’\u00e0nima, de revolucions, de cops d’estat, de guerra civil, de guerra gran, de camps de concentraci\u00f3, de bombardeigs amb napalm, de tortures, de segrestaments, de lluites socials, d’aquest deliri de manar que tenen els homes, sobretot els que no saben manar.” <\/em>Carta de Merc\u00e8 Rodoreda a Joan Sales. Romany\u00e0 de la Selva, 28 de gener de 1976<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Quanta, quanta guerra… o la iniciaci\u00f3 a la vida<\/strong>
Quanta, quanta guerra<\/em>… \u00e9s una obra d\u2019iniciaci\u00f3 a la vida enmig de la desfeta que causa la Guerra Civil. Un adolescent barcelon\u00ed, encara que mig pag\u00e8s perqu\u00e8 conrea clavells amb la seva mare en un camp entre Sarri\u00e0 i Sant Gervasi, barris de la infantesa de Merc\u00e8 Rodoreda, se\u2019n va de casa a con\u00e8ixer m\u00f3n, a con\u00e8ixer gent i a viure aventures i experi\u00e8ncies. \u00c9s un dels pocs protagonistes masculins de la novel\u00b7lista. Com en un conte, passa per pobles i viles, per boscos encantadors i troba una noia que sembla una fada de les aig\u00fces. Per\u00f2 enmig de la bellesa i de la poesia que irradia la natura i de la quietud que sembla germana de la vida rural, ha irromput la urpada de la viol\u00e8ncia m\u00e9s atro\u00e7, fins en els llogarrets m\u00e9s apartats. Rodoreda no hi treu la guerra sin\u00f3 el mal que la guerra ha causat i l\u2019exposa davant els ulls d\u2019un noiet encara massa tendre per entendre-ho tot.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
“Aleshores em vaig treure la roba, la vaig deixar al peu d’un lledoner a tocar de la pedra del boig i abans de ficar-me a l’aigua vaig mirar ben b\u00e9 el color que el cel hi deixava, i tota la llum que el sol hi posava ja era diferent perqu\u00e8 havia comen\u00e7at la primavera que naixia altra vegada despr\u00e9s de viure sota de la terra i a dintre de les branques<\/em>…”<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Creadora de personatges inoblidables<\/strong>
Merc\u00e8 Rodoreda havia treballat al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes en l\u2019etapa de la Rep\u00fablica mentre la seva carrera liter\u00e0ria s\u2019anava afermant, per\u00f2 la guerra i la desfeta republicana van capgirar-ho tot. El seu renaixement com a escriptora amb el pas dels anys, la solidesa de la seva obra i el fet d\u2019haver estat tradu\u00efda a mig centenar de lleng\u00fces s\u00f3n fets de tal envergadura que l\u2019han convertida en una figura de la literatura del segle XX i en una influ\u00e8ncia reconeguda per escriptors i escriptores de diferents generacions. Tot i aix\u00f2, Merc\u00e8 Rodoreda va viure etapes d\u2019un cert oblit i d\u2019una infravaloraci\u00f3 que la qualificava com a \u201clectura de dones\u201d. Creadora de personatges inoblidables com Aloma o la Colometa, Merc\u00e8 Rodoreda plasma tota la complexitat de les seves vides dins l\u2019embolcall del seu temps. Si una autora ha retratat els mil viaranys de l\u2019\u00e0nima d\u2019 un ampli ventall de dones, ha estat Merc\u00e8 Rodoreda. Tamb\u00e9 ha retratat de manera complexa el m\u00f3n dels infants i dels adolescents, amb tendresa i compassi\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 amb duresa i fins crueltat en ocasions.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
“L’exposici\u00f3 reivindica la contemporane\u00eftat formal i tem\u00e0tica de l’obra de Rodoreda i planteja una nova mirada a la seva narrativa, constru\u00efda en di\u00e0leg amb l’obra visiual d’altres artistes.”<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Una exposici\u00f3 imprescindible<\/strong>
Actualment hi ha una redescoberta de Merc\u00e8 Rodoreda: articles, confer\u00e8ncies, taules
rodones\u2026 Al CCCB, la gran exposici\u00f3 Rodoreda, un bosc <\/a><\/em>(fins al 25 de maig) recull
totes les facetes d\u2019aquesta immensa escriptora i artista: poeta, pintora, dramaturga,
articulista\u2026 i productora d\u2019una intensa correspond\u00e8ncia. Al text de presentaci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3, un fragment sobre la creaci\u00f3 liter\u00e0ria de Rodoreda s\u2019ajusta a l\u2019atmosfera de Quanta, quanta guerra<\/em>, i molt possiblement a aspectes de la pr\u00f2pia personalitat de l\u2019escriptora: \u201cEndinsar-se en l\u2019escriptura de Rodoreda, que \u00e9s sempre i alhora innocent i cruel, infantil i macabra, realista i fant\u00e0stica, clara i tenebrosa, implica abra\u00e7ar la unitat inseparable de contraris.\u201d Una exposici\u00f3 imprescindible per con\u00e8ixer m\u00e9s una autora que ha deixat una petja inesborrable en lectors i lectores de molts llocs d\u2019aquest m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

Agustina Rico<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des del passat 5 de desembre fins al 25 de maig d’aquest any, el Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona (CCCB) mostra l\u2019univers creatiu i la poli\u00e8drica personalitat de Merc\u00e8 Rodoreda amb l\u2019exposici\u00f3 Rodoreda, un bosc. Amb aquest motiu i … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[342],"tags":[549,546],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4443"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4443"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4443\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4463,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4443\/revisions\/4463"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4443"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4443"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4443"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}