{"id":4409,"date":"2026-01-15T18:40:01","date_gmt":"2026-01-15T16:40:01","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4409"},"modified":"2026-01-15T18:51:37","modified_gmt":"2026-01-15T16:51:37","slug":"estudiant-els-primats-he-apres-molt-sobre-nosaltres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4409","title":{"rendered":"“Estudiant els primats he apr\u00e8s molt sobre nosaltres”"},"content":{"rendered":"\n

Entrevista a Carmen Mat\u00e9, et\u00f2loga<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Carmen Mat\u00e9, et\u00f2loga.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquesta entrevista va estar publicada a la revista <\/em>F\u00f2rum Grama<\/a><\/strong> el 13 de desembre de 2025, i ara, pel seu gran inter\u00e9s cient\u00edfic i hum\u00e0, hem volgut reproduir-la al Blog del Puig. Gr\u00e0cies a l’entrevistadora, la professora Agustina Rico, i a l’entrevistada, Carmen Mat\u00e9, exalumna del nostre institut, per compartir amb nosaltres la seva conversa.<\/em><\/p>\n\n\n\n

AGUSTINA RICO<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Fa dos mesos que va morir Jane Goodall<\/a>, considerada la primat\u00f2loga m\u00e9s influent de tots els temps. Els instituts que porten el seu nom i el projecte Roots and Shoots<\/a> (Arrels i Brots) s\u2019estenen pel m\u00f3n. Amb ella va canviar la mirada humana sobre els primats. Compartim amb ells gaireb\u00e9 tota la seq\u00fc\u00e8ncia gen\u00e8tica per\u00f2 sempre els hem observat amb curiositat, o amb una certa simpatia, o amb actitud de burla, amb compassi\u00f3, amb por\u2026 Fins que la Jane es va posar a l\u2019al\u00e7ada dels seus ulls i els va mirar amb respecte.<\/p>\n\n\n\n

Carmen Mat\u00e9 Garc\u00eda els ha observat i els ha estudiat a l\u2019\u00c0frica, a Barcelona i en altres indrets del m\u00f3n. \u00c9s et\u00f2loga i primat\u00f2loga. Transmet passi\u00f3 quan explica projectes d\u2019investigaci\u00f3 amb primats. Ha dirigit el Zoo de Barcelona<\/a> i actualment \u00e9s la directora de Serveis de Drets dels Animals de l\u2019Ajuntament de Barcelona. Amb ella parlem de ximpanz\u00e9s i de bonobos, de la rellev\u00e0ncia de les dones primat\u00f2logues, de plagues i de mascotes, del paper actual dels zool\u00f2gics i, a la fi, de la complexa relaci\u00f3 que tenim els humans amb les altres esp\u00e8cies. Tamb\u00e9 parlem de vocaci\u00f3 i de gesti\u00f3, i de la personalitat que es va forjar en un institut de perif\u00e8ria. Comencem pel principi, a la infantesa, amb una nena que observa absorta el tr\u00e0fec de les formigues quan s\u2019apressen a portar cap al seu cau les pipes que ella els va tirant.<\/p>\n\n\n\n

\u201cM\u2019han agradat els animals des de petita, des de sempre. Quan viv\u00edem a Valladolid, an\u00e0vem a patinar a un lloc on hi havia molts formiguers. El ritual sempre era el mateix: de la bossa de pipes que portava, la meitat era per a les formigues.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Uns ximpanz\u00e9s es refresquen al Zoo de Barcelona (Roger Fonts \/ Imatges Barcelona)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

LA FORJA D\u2019UN CAR\u00c0CTER<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La Carmen va n\u00e9ixer a Santander i despr\u00e9s la fam\u00edlia es va traslladar a Valladolid. Finalment arriben a Santa Coloma de Gramenet quan ella estava acabant prim\u00e0ria i la seva germana, Lola, ja estava a secund\u00e0ria. Per a elles, tot era una sorpresa.<\/p>\n\n\n\n

“Arribo a Santa Coloma amb 13 anys, l\u2019any 1977. Va ser una mena de shock<\/em> per\u00f2 en el balan\u00e7 sobre aquell moment sempre guanya la part positiva. Em va impactar tot, les classes amb nois i noies, i l\u2019estil i la proximitat dels professors. Ven\u00edem d\u2019una escola molt tradicional, de monges, i tot era diferent. Un exemple, la meva germana, que feia BUP, es va trobar una vaga a l\u2019institut, el Puig Castellar<\/a>, que no la feien tots els professors, devia ser de PNNs (professors interins), i quan no hi havia classe, la deixaven entrar de la manera m\u00e9s natural al col\u00b7legi Torre Balldovina<\/a>, on anava jo, que \u00e9s molt a prop. Est\u00e0vem fascinades, all\u00f2 era la llibertat.\u201d<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019institut despunta el que ser\u00e0 en ella un tret de car\u00e0cter, un signe vital: la implicaci\u00f3. \u201cEm van votar com a delegada i els delegats llavors ten\u00edem veu al claustre de professors. Aquells claustres llargu\u00edssims on es parlava de tot \u2013 comen\u00e7aven dimecres a la tarda i continuaven el dissabte al mat\u00ed- i els alumnes pod\u00edem opinar sobre les normes de funcionament del centre. All\u00f2 et feia sentir m\u00e9s gran, m\u00e9s responsable.\u201c<\/p>\n\n\n\n

La Santa Coloma de finals dels 70 era una ciutat en ebullici\u00f3. Venia d\u2019uns anys intensos de lluita ve\u00efnal i antifranquista, es gestava el primer ajuntament democr\u00e0tic. L\u2019alcalde, Llu\u00eds Hern\u00e1ndez<\/a>, i tres regidors sortirien d\u2019aquell claustre i de l\u2019APA (l\u2019Associaci\u00f3 de Pares, actualment AFA). El catal\u00e0, per pressi\u00f3 dels pares, s\u2019estrenava com a assignatura per a tot l\u2019alumnat. Hi havia nom\u00e9s un institut i la r\u00e0tio era de 40 alumnes per classe. A aquesta edat acostuma a haver-hi algun professor o professora que marca m\u00e9s que els altres. \u201cEn el meu cas va ser la professora de biologia Elena Sanz, ella em va descobrir que jo podia estudiar all\u00f2 que m\u2019agradava. A la facultat tamb\u00e9 he trobat professors que m\u2019han influ\u00eft per\u00f2 on millor m\u2019ho he passat va ser a l\u2019Institut. No solament de passar-ho b\u00e9, tamb\u00e9 d\u2019estudiar i d\u2019estar en sintonia amb els companys i amb el professorat. Hi havia molt poca difer\u00e8ncia d\u2019edat entre la majoria dels professors i els alumnes. Compart\u00edem aquell esperit de lluita, d\u2019avan\u00e7ar, de canvi, de creure que tot era possible tan d\u2019aquells moments.\u201d<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019institut tamb\u00e9 va comen\u00e7ar una viv\u00e8ncia esportiva que s\u2019allargar\u00e0 a l\u2019etapa universit\u00e0ria: l\u2019equip Las Dragonas<\/a>, fundat pel professor d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica Fernando Dom\u00ednguez. \u201cHi vaig estar una pila d\u2019anys. El Fernando era un d\u2019aquells professors diferents. Unes quantes alumnes patin\u00e0vem i li vam demanar que ens enseny\u00e9s a jugar a l\u2019hoquei sobre patins per\u00f2 el que ell dominava era el rugby i vam acabar entrenant en un descampat al costat del col\u00b7legi Longaron (avui l\u2019Escola d\u2019Idiomes). Vam ser pioneres, la federaci\u00f3 catalana de rugbi va ser la primera a federar les dones i nosaltres est\u00e0vem federades. Recordo que nom\u00e9s hi havia a Catalunya quatre equips de rugby femen\u00ed.\u201d Com algun altre projecte bonic i amb una vida fruct\u00edfera que hi ha hagut a Santa Coloma, Las Dragonas van desapar\u00e8ixer al cap d\u2019uns anys.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Carmen Mat\u00e9, fent treball de camp.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

ET\u00d2LOGUES, INTERPRETAR CONDUCTES<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Carmen \u00e9s et\u00f2loga de primats. \u201cEncara a l\u2019institut, havia llegit els llibres de la Jane Goodall En la senda del hombre <\/em>i A trav\u00e9s de una ventana<\/em>. Vaig pensar que si una dona havia aconseguit fer tot all\u00f2, per a mi no era una quimera\u201d. Per fer la tesi, va obtenir una beca i a finals dels 80 va marxar al Zaire i m\u00e9s endavant a Guinea Equatorial. Va estudiar bonobos, drils i altres cercopitecs. Al llarg dels anys, aquest inter\u00e8s l\u2019ha continuat exercint en viatges de forma privada a Ruanda (goril\u00b7les), a Borneo (orangutans), a Nam\u00ednbia, Tanz\u00e0nia, Kenia, Uganda\u2026<\/p>\n\n\n\n

Etologia i primatologia sovint apareixen com a sin\u00f2nims per\u00f2 no ho s\u00f3n. Ho explica: \u201cL\u2019 etologia estudia el comportament d\u2019una esp\u00e8cie, les bases biol\u00f2giques del seu comportament.\u201d Abans ha parlat dels llibres de Jane Goodall. En els 80, la pel\u00b7l\u00edcula i el llibre Gorilas en la niebla<\/em> ens impressionaven amb la vida, la lluita i la mort de la zo\u00f2loga nord-americana Dian Fossey<\/a>, dedicada a la conservaci\u00f3 dels goril\u00b7les de muntanya a Ruanda i la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo. El nom de Birut\u00e9 Galdikas<\/a>, et\u00f2loga canadenca, tamb\u00e9 ens arribava com a especialista en els orangutans de Borneo.<\/p>\n\n\n\n

Li pregunto el perqu\u00e8 de la pres\u00e8ncia, nombrosa i destacada, de la dona en l\u2019estudi dels primats. \u201cLes dones tenim m\u00e9s capacitat per interpretar conductes. Per escoltar, per observar i per interpretar qu\u00e8 li est\u00e0 passant a l\u2019altre. Quan les criatures s\u00f3n molt petites no parlen. S\u2019ha de deduir qu\u00e8 li passa pel tipus de plor, pels gestos, si plora perqu\u00e8 li fa mal alguna cosa o no es troba b\u00e9, perqu\u00e8 t\u00e9 fam o perqu\u00e8 necessita atenci\u00f3.\u201d Apareix el vessant ideol\u00f2gic quan es parla d\u2019aptituds, de rols, de sexe i de g\u00e8nere. \u201cL\u2019etolologia no tracta de correcci\u00f3. Hi ha una realitat biol\u00f2gica que no es pot negar. El sed\u00e0s \u00e9s el de la ci\u00e8ncia, la comprovaci\u00f3, la constataci\u00f3. Portem motxilles gen\u00e8tiques i epigen\u00e8tiques que formen part indissociable de qui som.\u201d<\/p>\n\n\n\n

I continua: \u201cDintre de l\u2019escala competitiva universit\u00e0ria, acad\u00e8mica, hi ha qui es planteja: `vaig al camp, hi estic tres mesos i ja obtinc resultats\u00b4. En el cas de les dones, acostuma a haver-hi m\u00e9s treball de fons i continu, m\u00e9s \u2018picar pedra\u2019. M\u00e9s perseveran\u00e7a i dedicaci\u00f3. L\u2019exemple \u00e9s Jane Goodall, que va acabar presentant una tesi quan ella no tenia una llicenciatura. Aix\u00f2 no es contradiu amb el fet que hi ha homes que han fet i fan treballs magn\u00edfics com Frans de Waal<\/a>, un dels et\u00f2legs i primat\u00f2legs que m\u00e9s m\u2019han influ\u00eft.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Frans de Waa (1948-2024)l, doctor en Biologia, ha estat un dels m\u00e9s prestigiosos et\u00f2legs<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

EL PRIMAT MASCLE I LA CAMPANYA ELECTORAL<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Continua posant exemples sobre les diferents maneres d\u2019enfocar uns mateixos fets. Tot un m\u00f3n, interessant i desconegut per a molts de nosaltres: \u201cHi ha tot un moviment de revisi\u00f3 cr\u00edtica quan es parla de jerarquia en els primats i s\u2019analitzen comportaments agressius. Quan es teoritzava sobre aquests aspectes, tradicionalment es deia que la domin\u00e0ncia \u00e9s d\u2019un mascle. Quan els treballs es fan amb m\u00e9s temps i amb altres elements estad\u00edstics, es pot comprovar que de vegades la jerarquia no \u00e9s la d\u2019un \u00fanic mascle sin\u00f3 que de vegades n\u2019hi ha dos, o es comprova que el mascle considerat dominant no \u00e9s el pare de totes les cries, i es constata que les femelles tamb\u00e9 s\u2019organitzen, que entre elles tenen el seu estatus i que elaboren estrat\u00e8gies per protegir-se. En definitiva, que no tot \u00e9s tan r\u00edgid, tan quadrat, com s\u2019ha vingut afirmant.\u201d<\/p>\n\n\n\n

I explica que hi ha investigacions que han posat de manifest tot un entramat de relacions complexes entre individus i entre grups. \u201cS\u2019ha descobert que hi ha molta interacci\u00f3 entre els individus, que es fan aliances, hi ha treballs sobre filiaci\u00f3, sobre engany\u2026 Entre els papions, si un mascle vol estar en la c\u00fapula ha de fer molta pedagogia entre les femelles. Ha de ser equitatiu, ha de saber posar pau en les baralles, ha de tenir cura de les cries\u2026 Ha de tenir unes qualitats i unes actituds, no \u00e9s nom\u00e9s la for\u00e7a el que es valora. Per aconseguir el poder, els mascles necessiten el suport de les femelles. Si un mascle s\u2019equivoca i no fa b\u00e9 la \u2018campanya electoral\u2019, no guanya. Aix\u00f2 ho ha explicat molt b\u00e9 Frans de Waal a La pol\u00edtica de los chimpanc\u00e9s<\/em>, que \u00e9s un llibre molt interessant, molt assequible i molt divertit.\u201d<\/p>\n\n\n\n

UN PREJUDICI PER ESMORZAR<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En l\u2019argumentaci\u00f3 de la Carmen parla la veu de l\u2019experi\u00e8ncia: \u201cEstudiant els ximpanz\u00e9s o els goril\u00b7les aprens molt de la teva esp\u00e8cie, en realitat tots som primats. Nosaltres ens hem recobert amb uns escuts de superioritat: tenim un llenguatge estructurat, hem anat a la lluna i els ximpanz\u00e9s, no. Ells no es comparen amb ning\u00fa.\u201d<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha dit com a gran tret diferenciador que ells no poden fer preguntes, que no es plantegen preguntar. A partir d\u2019aquesta afirmaci\u00f3, ella obre tot un espai d\u2019explicacions i d\u2019exemples enormement interessants: \u201cAix\u00f2 canvia quan els ensenyes un llenguatge, un llenguatge de signes, un llenguatge de lexigrames.\u201d I la pregunta em brolla instant\u00e0nia: \u201cEls ensenyes tu un llenguatge a ells?\u201d \u201cS\u00ed, per poder-t\u2019hi comunicar. \u00c9s una l\u00ednia de treball habitual. Es va comen\u00e7ar a fer a finals dels 80 per esbrinar quina capacitat de llenguatge tenen. Ells et demanen i t\u2019exigeixen coses a traves dels lexigrames.\u201d I explica com al Jap\u00f3 s\u2019han fet treballs magn\u00edfics amb ximpanz\u00e9s en captivitat, estudis cognitius en qu\u00e8 el primats hi han treballat volunt\u00e0riament. \u201cEls proposen si volen venir a treballar. Van descobrir la mem\u00f2ria immediata dels primats a trav\u00e9s de s\u00e8ries num\u00e8riques. La tenen m\u00e9s r\u00e0pida que nosaltres. La prova es feia paral\u00b7lelament amb universitaris, que anaven m\u00e9s lents.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Aviat sortir\u00e0 a la conversa la q\u00fcesti\u00f3 dels prejudicis, dels apriorismes que limiten. Buscant noms i ampliacions en transcriure l\u2019entrevista en salta un d\u2019evident: \u201cl\u2019occidentalisme\u201d. El relat de la Carmen em condueix cap a la complexa i futurista primatologia japonesa. Hi trobo una pionera, Satsue Mito<\/a>, una mestra d\u2019escola que durant d\u00e8cades va observar els macacos de la petita illa on vivia. I Kinji Imanishi<\/a>, fundador de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 de primats de la Universitat de Kioto, el primer a parlar de cultura animal o biocultura i anticipador del concepte de biosemi\u00f2tica. Els seus estudis s\u00f3n considerats en alguns \u00e0mbits com a inspiradors en el desplegament de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/p>\n\n\n\n

La conversa continua obrint senders en aquest complex bosc: \u201cEncara que t\u2019expliquin que s\u00f3n molt llestos i que compartim el 97% dels gens, els humans tendim a ridiculitzar-los pels seus gestos i pel seu f\u00edsic. Per\u00f2 quan veus alg\u00fa treballant paral\u00b7lelament amb simis i amb nens, aix\u00f2 impacta molt i et fa ser m\u00e9s humil. Un dels grans investigadors, Konrad Lorenz<\/a>, deia que no hi ha res millor que esmorzar cada mati amb algun prejudici, menjar-se\u2019l, eliminar-lo.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Kanzi (1980-2025) va demostrar una aptitud ling\u00fc\u00edstica avan\u00e7ada (Viquip\u00e8dia)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

PARLANT AMB KANZI<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sintetitzant les l\u00ednies de treball amb simis, concreta dos grans blocs: en el seu medi natural i en captivitat. \u201cEl treball de camp per estudiar l\u2019eto-ecologia i les relacions amb les comunitats humanes \u2013si hi ha, o no, conflictes. Tamb\u00e9 \u201cin situ\u201d es treballa el rescat i la rehabilitaci\u00f3 i sempre que es pugui, el retorn a la natura. El treball amb primats en captivitat es realitza en zool\u00f2gics, en santuaris o en centres de rescat on viuen animals que havien estat en laboratoris d\u2019investigaci\u00f3 com el de Shichting AAP a Holanda, per a ximpanz\u00e9s que provenen de centres d\u2019investigaci\u00f3 sobre el virus de la sida (VIH). Aquesta recerca en santuaris zool\u00f2gics o en centres de recerca \u00e9s la que detalla capacitats cognitives, empatia, sentit de la just\u00edcia\u2026 Sobre aquests estudis s\u00f3n investigadors clau Frans de Waal, Sue Savage-Rumbaug<\/a>, Roger Fouts<\/a>, Josep Call<\/a>\u2026\u201d<\/p>\n\n\n\n

La Carmen continua vinculada, encara que cada cop amb menys activitat, puntualitza, amb el Bonobo Hope<\/a>, la iniciativa pilotada per Sue Savage-Rumbaugh, zo\u00f2loga estatunidenca, sobre el grup de bonobos que saben parlar amb lexigrames<\/a>. \u201cFa uns mesos que va morir Kanzi<\/a>\u201d, diu. I explica l\u2019experiment que el m\u00fasic Peter Gabriel <\/a>va fer en aquell centre a partir d\u2019una s\u00e8rie musical a la qual la bonobo Panbanisha responia amb un teclat des de la seva instal\u00b7laci\u00f3. \u201cA Kanzi no li agradava Peter Gabriel i no hi va voler col\u00b7laborar\u201d, explica. Amb ella, en canvi, va tenir una actitud amistosa. \u201cQuan acab\u00e0vem la sessi\u00f3, jo li preguntava qu\u00e8 volia que li port\u00e9s l\u2019endem\u00e0 i ell sempre demanava M& M\u2019s, que eren la seva passi\u00f3 \u2014ara estan restringides\u2014.. I jo li preguntava \u2018I tu, que em donar\u00e0s a mi?\u2019. I ell anava a buscar el teclat i l\u2019aporreava<\/em>. Em regalaria una can\u00e7\u00f3, pensava que m\u2019agradaria.\u201c<\/p>\n\n\n\n

Explica com fan servir simult\u00e0niament els lexigrames i el seu llenguatge natural, tamb\u00e9 molt variat i complex (les vocalitzacions, algunes de les quals reprodu\u00efa Jane Goodall). A internet trobo el vast m\u00f3n de Kanzi i els seus companys a les instal\u00b7lacions de Des Moines, a Iowa. La tasca de la investigadora Savage amb ells va ser seleccionada pel Millenium Project <\/a>com un dels cent treballs m\u00e9s influents del m\u00f3n en ci\u00e8ncies cognitives i ha quedat reflectit en l\u2019obra Kanzi: The Ape at the Brink of the Human Mind<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Acc\u00e9s al Zoo de Barcelona (Mart\u00ed Petit \/ Imatges Barcelona)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

EL ZOO, POLITICA I GESTI\u00d3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Era a Guinea l\u2019any 1992, investigant per a la tesi doctoral, quan aquell projecte finalitz\u00e0. Torna a Barcelona i ha de replantejar-se la tesi. Un m\u00e0ster en enginyeria que havia fet acabada la carrera i una experi\u00e8ncia laboral a Badalona la porten a presentar-se a unes places de salut p\u00fablica a Mollet. Compagina la feina amb la investigaci\u00f3 al Zoo de Barcelona. \u201cHi vaig entrar l\u2019any 1993, vaig llegir la tesi el 99 i l\u2019any 2000 em fan el contracte. La seva tesi \u00e9s A qu\u00e8 juguen i com juguen els mangabeis. \u201cM\u2019han regalat unes sessions d\u2019observaci\u00f3 inoblidables. Aqu\u00ed se\u2019m posarien en contra algunes persones quan dic que hi ha rols diferents de mascles i femelles i juguen a coses diferents. Hi ha coses que s\u00f3n biol\u00f2giques i coses que s\u00f3n culturals.\u201d<\/p>\n\n\n\n

La direcci\u00f3-ger\u00e8ncia del Zoo li arribar\u00e0 l\u2019any 2004 per la via de la implicaci\u00f3. \u201cAcabo la tesi i comen\u00e7o a tenir demandes per millorar el Zoo, per repensar-lo, per iniciar el debat sobre com hauria de ser ja que estava m\u00e9s pensat arquitect\u00f2nicament que no pas conceptualment.\u201d El Parc Zool\u00f2gic de Barcelona<\/a> tenia m\u00e9s d\u2019un segle, va ser inaugurat el dia de la Merc\u00e8 de 1892. Vivia uns anys de canvis. Floquet de Neu<\/a> havia mort el 24 de novembre de 2003. El 2006 hi neixen dos dofins per\u00f2 el delfinari ja estava molt en q\u00fcesti\u00f3. L\u2019Orca Ulisses<\/a> havia estat traslladada al zoo mar\u00ed de San Diego l\u2019any 1994. Es comen\u00e7a a plantejar la idea de construir un zoo mar\u00ed al F\u00f2rum, un projecte milionari (es parlava de 150 milions d\u2019euros) i que suposaria anys de treballs.<\/p>\n\n\n\n

La gesti\u00f3 de Carmen Mat\u00e9 al Parc Zool\u00f2gic barcelon\u00ed acaba abruptament l\u2019any 2008. \u201cEl PSC pren la direcci\u00f3 del Zoo a ICV\u201d, diu un titular de premsa. A Vilaweb-El Punt<\/a><\/em> llegim: \u201cLa direcci\u00f3 de BSM, l\u2019empresa gestora, acomiada d\u2019un dia per l\u2019altre la directora de la instal\u00b7laci\u00f3.\u201d \u201cFonts molt properes a Mat\u00e9 asseguren que en alguna ocasi\u00f3, la directora s\u2019havia pronunciat no molt conven\u00e7uda del nou projecte de zoo mar\u00ed i, sobretot, de la gran despesa que implicava la instal\u00b7laci\u00f3. Molt vinculada a l\u2019\u00e0mbit de la investigaci\u00f3 i la recerca, professora de universitat Pompeu Fabra i col\u00b7laboradora habitual de projectes d\u2019\u00e0mbit estatal, Mat\u00e9 tamb\u00e9 havia xocat for\u00e7a vegades amb la direcci\u00f3 de BSM per mantenir un equip t\u00e8cnic m\u00ednim abocat nom\u00e9s a l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic del Zoo.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Li pregunto si es va trobar enmig d\u2019una batalla pol\u00edtica. Diu que s\u00ed per\u00f2 que tamb\u00e9 hi havia la visualitzaci\u00f3 de diferents models del zoo i alguna mesquinesa humana. \u201dQuan et posen la carta damunt de la taula, reconec que l\u2019impacte \u00e9s fort. Despr\u00e9s de tanta feina, de deixar-te la pell en un projecte\u2026 per\u00f2 al final vaig acabar sentint que em treia un pes de sobre, he pogut fer altres coses tamb\u00e9 molt gratificants.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Carmen Mat\u00e9, durant un moment de descans a una estada de treball a Tanz\u00e0nia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

PER A QU\u00c8 SERVEIX AVUI UN ZOOL\u00d2GIC?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vuit anys despr\u00e9s, el 2016, en l\u2019etapa de l\u2019alcaldessa Ada Colau, s\u2019obre un debat ciutad\u00e0 sobre el futur del Zoo. Hi ha opinions molt diverses: reduir-lo, fer-lo m\u00e9s educatiu, enderrocar-lo\u2026 Carmen Mat\u00e9 hi va intervenir: \u201dEs va acabar generant un nou model, en conson\u00e0ncia al masterplan que es va treballar des del Zoo, i per una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) es va modificar l\u2019ordenan\u00e7a municipal de protecci\u00f3, tinen\u00e7a i venda d\u2019animals de Barcelona incloent una part que regula el Zoo. \u00c9s el pla que s\u2019est\u00e0 aplicant. Es va fer un gran esfor\u00e7.\u201d<\/p>\n\n\n\n

El naturalista Gerald Durell<\/a> (l\u2019autor de La meva fam\u00edlia i altres animals<\/em>) va dir que els parcs zool\u00f2gics s\u00f3n avui l\u2019aut\u00e8ntica arca de No\u00e8 del m\u00f3n, la que conserva esp\u00e8cies que desapareixerien. \u201cVaig con\u00e8ixer la parella Gerald i Lee i vaig poder veure la gran tasca que feien al zoo de Jersey amb animals en semillibertat. Destinen molts mitjans a centres de recuperaci\u00f3 de fauna a Madagascar\u201d, recorda. I sobre la funci\u00f3 actual del Parc Zool\u00f2gic puntualitza: \u201cLa part educativa \u00e9s clau, i com a centre de rescat i recuperaci\u00f3 de fauna per retornar-la al seu medi natural, aix\u00f2 dona un gran valor al Zoo. Un exemple \u00e9s la tasca que s\u2019ha fet a Barcelona amb les sargantanes de les piti\u00fcses. \u201dLi pregunto pel lle\u00f3, per altres grans felins, pels elefants\u2026 \u201c\u00c9s un zoo en transformaci\u00f3 que conviu amb aquests animals. El canvi \u00e9s molt lent. Tamb\u00e9 l\u2019organitzaci\u00f3 mundial de zoos va en aquesta l\u00ednia. Pots tenir molts ximpanz\u00e9s per\u00f2 si no es preserven els seus h\u00e0bitats els condemnes a viure en captivitat.\u201c<\/p>\n\n\n\n

Li pregunto si encara es treballa per obtenir un nou Floquet de Neu i em respon que no. \u201cVa apar\u00e8ixer un ximpanz\u00e9 alb\u00ed, crec que a Serra Leone, i va durar el que duren els animals albins a la natura.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Vianants passegen el gos al carrer Crist\u00f3bal de Moura de Barcelona (Elena Pastor \/ Imatges Barcelona)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

REPARTIR-NOS EL PLANETA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Carmen Mat\u00e9 \u00e9s actualment la cap dels Serveis de drets dels Animals de l\u2019Ajuntament de Barcelona<\/a>. Li demano en qu\u00e8 consisteix la seva feina i explica : \u201cEn dirigir un equip fant\u00e0stic que treballa per la protecci\u00f3 els animals, que vetlla perqu\u00e8 visquin en bones condicions fins i tot en espais privats. Tamb\u00e9 dep\u00e8n de nosaltres el centre d\u2019acollida d\u2019animals de companyia.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Durant la transcripci\u00f3 de l\u2019entrevista, esclata la crisi de la pesta dels senglars de Collserola. En la conversa, que havia tingut lloc setmanes enrere, havien sortit els animals considerats com a plagues o amb sobre poblaci\u00f3. Havia llegit que ella \u00e9s partid\u00e0ria de l\u2019esterilitzaci\u00f3. Ho ratifica: \u201cS\u2019ha de treballar amb programes de control \u00e8tic, canviar les mentalitats de molts alimentadors d\u2019animals. Les col\u00f2nies de gats s\u00f3n una altra cosa, estan regulades, les atenen voluntaris i entitats que fan una tasca impressionant, treballem frec a frec per mantenir i dignificar les col\u00f2nies. En la resta, \u00e9s intentar esterilitzar al m\u00e0xim. Quan entren senglars a la ciutat, s\u2019han de capturar i sacrificar. El repte \u00e9s continu.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Parlem de les mascotes, dels 200.000 gossos que hi ha a la ciutat (una mica m\u00e9s de la meitat censats) i de les campanyes c\u00edviques. I deixo aparcada la pol\u00e8mica de l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019una taxa per tinen\u00e7a d\u2019un animal de companyia.<\/p>\n\n\n\n

En acabar li pregunto en qu\u00e8 necessitem millorar respecte als animals i a la natura. Em diu que tenim moltes coses pendents de millora, la producci\u00f3 i la reproducci\u00f3 animal per a l\u2019alimentaci\u00f3, per exemple. S\u2019han de millorar les condicions de vida, equilibrar els ecosistemes, i reflexionar sobre quines s\u00f3n les nostres necessitats. I torna a obrir un altre sender per al coneixement i el debat on ara apareixer\u00e0 el creador del concepte de biodiversitat, premi Crafoord 1990, el m\u00e0xim guard\u00f3 a les \u00e0rees no cobertes pels premis Nobel: \u201cHi ha una iniciativa d\u2019un sociobi\u00f2leg meravell\u00f3s, l\u2019Edward Wilson<\/a> (mirmec\u00f2leg<\/a>, especialista en formigues), que promou que mig planeta ha de ser per als altres \u00e9ssers vius (animals, plantes).\u201d <\/p>\n\n\n\n

\u2014I en qu\u00e8 estem progressant adequadament?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014Quan ens posem a treballar seriosament en alguna cosa que millori la comunitat, sigui la d\u2019un pa\u00eds lluny\u00e0 o sigui la del ve\u00efnat, estem fent b\u00e9. Quan aparques els teus interessos personals, quan treballes pel b\u00e9 de la col\u00b7lectivitat, fem b\u00e9. Tenim una gran capacitat de cooperaci\u00f3, crec que \u00e9s el motor de la humanitat, no la compet\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Transmet emoci\u00f3 amb aquest breu speech i ho reconeix : \u201cEl c\u00f2rtex prefrontal est\u00e0 molt b\u00e9 per\u00f2 no sempre ha de regir el sistema l\u00edmbic. Som \u00e9ssers molt emocionals.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\u2014Qu\u00e8 far\u00e0s quan et jubilis?<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u2014M\u2019agradaria ser molt m\u00e9s activa a la fundaci\u00f3 Mona<\/a>, amb qui col\u00b7laboro. Potser tornar\u00e9 a \u00c0frica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Carmen Mat\u00e9, et\u00f2loga Aquesta entrevista va estar publicada a la revista F\u00f2rum Grama el 13 de desembre de 2025, i ara, pel seu gran inter\u00e9s cient\u00edfic i hum\u00e0, hem volgut reproduir-la al Blog del Puig. Gr\u00e0cies a l’entrevistadora, … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[544,545],"tags":[541,543],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4409"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4409"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4409\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4442,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4409\/revisions\/4442"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4409"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4409"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4409"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}