{"id":4193,"date":"2025-03-23T17:53:56","date_gmt":"2025-03-23T15:53:56","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4193"},"modified":"2025-04-06T11:51:37","modified_gmt":"2025-04-06T09:51:37","slug":"despres-duna-lectura-de-baruch-spinoza","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4193","title":{"rendered":"Despr\u00e9s d’una lectura de Baruch Spinoza"},"content":{"rendered":"\n

Despr\u00e9s d’una lectura de Baruch Spinoza…<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per Merc\u00e8 Roman\u00ed<\/a><\/p>\n\n\n\n

El que pot passar despr\u00e9s d’una lectura de Baruch Spinoza<\/a> \u00e9s sentir la necessitat d\u2019explicar les idees del fil\u00f2sof, perqu\u00e9 s\u00f3n molt interessants, perqu\u00e8 han iinspirat a poetes, fil\u00f2sofs, pol\u00edtics i sobretot cient\u00edfics (Einstein<\/a> es va declarar deixeble seu) i perqu\u00e8 explicant-les s\u2019entenen millor. Aquest \u00e9s l\u2019avantatge de ser profesor. Ensenyant s\u2019apr\u00e9n. I aix\u00f2 ho trobo a faltar ara que s\u00f3c jubilada de fa anys.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Baruch Spinoza (1632-1677). Retrato an\u00f3nimo<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Spinoza nasqu\u00e9 el 1632 a Amsterdam i mor\u00ed de tuberculosi a La Haya als 45 anys (1677).<\/p>\n\n\n\n

Quan en tenia 24 fou expulsat de la seva Sinagoga amb una declaraci\u00f3 en to b\u00edblic del tipus: Encarnaci\u00f3 del dimoni, mala\u00eft sigui de dia i de nit, mala\u00eft sigui despert i adormit. Prohibit compartir el mateix sostre amb ell, prohibit parlar-li, prohibit llegir cap escrit seu\u2026<\/em><\/p>\n\n\n\n

Qui era aquest terrible personatge? <\/p>\n\n\n\n

Era un jueu sefardita. El seu avi s\u2019havia exiliat als Pa\u00efsos Baixos des de Portugal, quan la familia feia un segle que hi residia i on hi havien arribat exiliats des d\u2019Espanya (Espinosa era el cognom originari). L\u2019itinerari errant era degut als pogroms successius d\u2019ambd\u00f3s pa\u00efsos contra els jueus. La llengua familiar de Baruch era el portugu\u00e8s, per\u00f2 escrigu\u00e9 en llat\u00ed, llengua de cultura de tot Europa en aquell moment. <\/p>\n\n\n\n

La seva formaci\u00f3 es bas\u00e0 en l\u2019estudi de l\u2019hebreu (esclar!), el llat\u00ed, el grec i especialment les matem\u00e0tiques. <\/p>\n\n\n\n

Sembla que era una persona serena i amable. Segons declaraci\u00f3 d\u2019un hostatger que l\u2019acollia, era de tarann\u00e0 senzill, parlava amb tota naturalitat i inter\u00e9s dels problemes quotidians, es passava estones fumant mentre obsevava, per exemple, les cuites i baralles d\u2019un grup d\u2019insectes i, a vegades, s\u2019estava dies seguits escrivint a la seva cambra. Va ser tan amant de la llibertat de pensament que rebutj\u00e0 una c\u00e1tedra que li oferiren a Heildelberg<\/a> \u2013vivint ell amb estretor\u2013 perqu\u00e8 no li asseguraven totalment la llibertat d\u2019expressi\u00f3 (volien que no ataqu\u00e9s en cap cas les idees calvinistes). Per guanyar-se la vida es dedic\u00e0 for\u00e7a anys a treballar polint lents a l\u2019obrador del seu germ\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

Quan va ser expulsat de la Sinagoga, encara no havia publicat cap obra, per\u00f2 havia fet, aix\u00f2 s\u00ed, comentaris sobre la B\u00edblia en forma d\u2019opuscles, que van mer\u00e8ixer la furibunda condemna del rab\u00ed i els notables de la comunitat jueva. De fet, l\u2019obra que de manera m\u00e9s exhaustiva recull el seu pensament sobre la B\u00edblia \u00e9s el Tractat teol\u00f2gic-pol\u00edtic<\/em> (1), no publicat fins l\u2019any 1670, fruit de l\u2019ambient intelectual obert de La Haya, on s\u2019hi va establir el 1663 sota la protecci\u00f3 de Johan de Witt.<\/a> Aquest dirigent pol\u00edtic (primer ministre, en dir\u00edem avui) dels Pa\u00efsos Baixos era un republic\u00e0 de convicci\u00f3 ferma, capdavanter de la llibertat de pensament, economista, matem\u00e0tic i home de gran cultura. Els mon\u00e0rquics, partidaris de Guillem d\u2019Orange<\/a>, l\u2019assessinaren i el mutilaren i l\u2019exibiren penjat i despullat i amb el cor a fora. Spinoza feu una pancarta on hi deia ultimi barbarorum <\/em>(el s\u00fammum de la barb\u00e0rie) per posar sota el cos del seu amic, per\u00f2 el seu hostatger el va conv\u00e8ncer que no ho fes perqu\u00e8 l\u2019esquarterarien a ell de la mateixa manera. Aix\u00f2 passava al pa\u00eds d\u2019Europa amb m\u00e9s llibertat d\u2019expressi\u00f3 del moment.
<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Spinoza, Tratado teol\u00f3gico-pol\u00edtico<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El Tractat teol\u00f2gic-pol\u00edtic<\/em> consisteix en un rep\u00e0s de la B\u00edblia on es defensa l\u2019origen divers dels llibres que la constitueixen i en la idea que no cont\u00e9 \u201cla paraula de D\u00e9u\u201d perqu\u00e8 , segons demostra l\u2019autor de manera minuciosa, els profetes es contradiuen entre si parlant d\u2019uns mateixos fets i temes. Mostra que els profetes parlen amb mentalitat de pagesos, pescadors, etc., segons quin fos el seu origen i el seu entorn immediat. Nom\u00e9s concedeix que D\u00e9u parl\u00e0 a Mois\u00e9s directament, sense intermediaris. Per\u00f2 en el seu llibre posterior i m\u00e9s important, L\u2019\u00c8tica <\/em>(2), aquesta excepci\u00f3 tamb\u00e9 quedaria desmentida quan defensa que tot fenomen que altera o contradiu les lleis de la Natura \u00e9s un producte de la imaginaci\u00f3, no una realitat. <\/p>\n\n\n\n

Spinoza al morir deix\u00e0 L\u2019\u00c8tica<\/em> acabada, per\u00f2 no publicada. D\u2019aix\u00f2 se n\u2019encarregarien els seus amics, que l\u2019editarien un any despr\u00e9s de la seva mort. Exposar\u00e9 ara alguns dels seus temes i caracter\u00edstiques.<\/p>\n\n\n\n

Un estil que \u00e9s un m\u00e8tode<\/strong>
El llibre es caracteritza per un estil que emana de la seva estructura, del m\u00e8tode d\u2019exposici\u00f3 de les idees. Spinoza segueix el m\u00e8tode d\u2019Euclides <\/a>(gran ge\u00f2metre i matem\u00e0tic grec del s. IV a.C.). Es basa en axiomes, en demostracions i corol\u00b7laris. El seu plantejament \u00e9s profundament racionalista i metaf\u00edsic.<\/p>\n\n\n\n

D\u00e9u i la Natura<\/strong>
Spinoza pensa que la Natura \u00e9s tota ella unit\u00e0ria, que est\u00e0 formada per punts o part\u00edcules, sempre en acci\u00f3, que es combinen i s\u2019afecten de maneres diverses, constituint aix\u00ed tots els elements, cossos i formes. Les estrelles, planetes, muntanyes, plantes, animals, etc., s\u00f3n manifestacions (extensions, modes) de la subst\u00e0ncia divina, producte de les lleis de D\u00e9u, que s\u00f3n les lleis de la Natura. D\u00e9u no \u00e9s un ens extern a la Natura, sin\u00f3 que en forma part. Els humans som, doncs, una manifestaci\u00f3 o mode de D\u00e9u igual que els mars, els volcans, les flors\u2026 Tot \u00e9s D\u00e9u i no t\u00e9 sentit dir que D\u00e9u ens estima, que ens prefereix a les formigues, per exemple, perqu\u00e8 tot participa de la mateixa ess\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Determinisme i lliure arbitri<\/strong>
Spinoza pensa que tota exist\u00e8ncia, sigui humana, mineral, etc., i tot all\u00f2 que esdev\u00e9 (una erupci\u00f3 volc\u00e1nica, un crim, un pet\u00f3, una lectura\u2026) est\u00e0 determinat, o sigui, s\u2019explica per una cadena infinita de causes i efectes que coicideixen en un punt, en un aconteixement, en una decisi\u00f3, en un moment qualsevol. Sembla plausible que la relaci\u00f3 de Spinoza amb alguns intelectuals calvinistes del seu entorn influ\u00eds en la concepci\u00f3 determinista, tan caracter\u00edstica d\u2019aquesta facci\u00f3 protestant. El lliure arbitri seria, doncs, una il\u00b7lusi\u00f3 que no t\u00e9 en compte que qualsevol decisi\u00f3 d\u2019un moment, encara que hi hagi hagut un canvi sobtat de criteri respecte dels moments anteriors, obeeix al pes d\u2019una cadena causal que pot modificar el pes de les anteriors a l`hora de decidir.<\/p>\n\n\n\n

El b\u00e9 i el mal<\/strong>
Com a consequ\u00e8ncia del que acabem de dir, el b\u00e9 i el mal no s\u00f3n conceptes fonamentals, sin\u00f3 contingents, circumstancials. Spinoza considera que en diem mal a tot all\u00f2 que ens entristeix, ens perjudica, ens desagrada. I en diem b\u00e9 a tot all\u00f2 que ens d\u00f3na alegr\u00eda. Per\u00f2 un b\u00e9 en exc\u00e9s, fent-ne un \u00fas inadequat per mantenir l\u2019alegria, ens pot portar cap a situacions de disgust, \u00e9s a dir, de mal. Res \u00e9s bo o dolent en si mateix. La m\u00fasica, per exemple, pot ser un b\u00e9 per a qui la disfruta, un mal per a qui t\u00e9 migranya, o ser indiferent per a un sord. El b\u00e9 i el mal participen en la cadena de causes i efectes de manera vic\u00e0ria, no fonamental.<\/p>\n\n\n\n

Quan alguns amics del fil\u00f2sof li escriuen posant-li la pega que segons el determinisme no s\u2019hauria de jutjar ning\u00fa, ni el m\u00e9s cruel assass\u00ed, perqu\u00e8 el seu acte no \u00e9s lliure del tot, ell afirma que les societats tendeixen per llei natural a protegir-se per persistir. De la mateixa manera que els humans \u2013\u00e9ssers socials per necessitat\u2013 tendeixen a persistir en la seva forma i per aix\u00f2 creen normes de comportament, les societats creen lleis per persistir en la seva forma. Ell era ben partidari que els Estats tinguessin lleis i les apliquessin, per\u00f2 aquestes lleis i les normes humanes no s\u00f3n necess\u00e0ries en un sentit metaf\u00edsic, no s\u00f3n fonamentals, sin\u00f3 contingents. De fet all\u00f2 que en una \u00e8poca et pot costar la vida, o quasi, com a c\u00e0stig, en una altra pot celebrar-se festivament. Pensem en les condemnes a les bruixes o a l\u2019homosexualitat, en contraposici\u00f3 a les festes de l\u2019orgull gay i d\u2019altres similars al voltant de les bruixes avui dia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019eternitat i la mort<\/strong>
L\u2019Univers \u00e9s etern, mentre que la mort, com el naixement, s\u00f3n transformacions. L\u2019\u00e9sser viu tendeix a persistir, s\u2019alimenta, creix, participa en tot moment del seu entorn, deixa o col\u00b7labora a que els seus pr\u00f2xims deixin descend\u00e8ncia, i quan els mecanismes que regeixen la seva consist\u00e8ncia s\u2019esgoten o es trunquen, es mor, com la fulla que s\u2019asseca. La mort \u00e9s un reintegrament en el tot. les part\u00edcules que havien mantingut una construcci\u00f3 viva es desordenen i interactuen d\u2019altres maneres en el tot. S\u2019ent\u00e9n que el m\u00f3n mineral segueix les transformacions a un ritme lent\u00edssim en comparaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La humanitat \u00e9s un cas molt singular dins la Natura, no perqu\u00e8 D\u00e9u ens estimi \u2013cosa sense sentit, com Spinoza ens fa veure\u2013, no perqu\u00e8 tinguem una \u00e0nima immortal o ens esperi un m\u00e9s enll\u00e0 en forma de gl\u00f2ria o de c\u00e0stig, sin\u00f3 perqu\u00e8 som molt complexos, tenim una capacitat raonadora que ens permet con\u00e8ixer i fer-nos c\u00e0rrec de la grandesa de tot plegat. En estimar, per dir-ho aix\u00ed, D\u00e9u, que \u00e9s l\u2019Univers, Spinoza considera que ja participem de l’eternitat .<\/p>\n\n\n\n

Metaf\u00edsica i \u00c8tica<\/strong>
La metaf\u00edsica de Spinoza es basa en distingir les lleis neces\u00e0ries, \u00e9s a dir, les que no poden ser de diferent manera per tal que l\u2019Univers sigui com \u00e9s, de les altres. Les necess\u00e0ries s\u00f3n les lleis que no depenen del temps, les que estan fora del temps. Per exemple, que un triangle \u00e9s aquella figura formada per tres l\u00ednies rectes que es creuen formant tres angles que sumen 180 graus. Aquesta \u00e9s una veritat (dins la geometria plana, dir\u00edem avui). Ara b\u00e9, la metaf\u00edsica de Spinoza obt\u00e9 un ple sentit, quan ens adonem que tot el raonament metaf\u00edsic va a parar a una visi\u00f3 de conjunt que no sols est\u00e0 m\u00e9s aprop de la veritat en comparaci\u00f3 amb les creences de qui viu amb una mentalitat plena de prejudicis i dogmes, sin\u00f3 que ens estalvia angoixes. <\/p>\n\n\n\n

La imaginaci\u00f3 ens pot fer mal, diu. En canvi, el coneixement a trav\u00e9s de la ra\u00f3 i la intuici\u00f3, all\u00f2 que ens permet fer hip\u00f2tesis, que despr\u00e9s podem sotmetre a l\u2019an\u00e0lisi, al raonament, ens salva, ens allibera. Veu la imaginaci\u00f3 com una font d\u2019aprensions, fantasmes, confusions que ens poden portar a esclavitzar les nostres ments i a malviure. Cal entendre les emocions. Spinoza critica els moralistes que escriuen sobre les emocions, perqu\u00e9 tot sovint recomanen no com seguir les lleis naturals, sin\u00f3 com contradir-les o saltar-se-les. Comprenent les causes de les nostres passions i emocions (amors , odis, enveges, etc.) i desgr\u00e0cies, les que ens porten de corcoll, les que ens fan patir, les nostres limitacions, les aspiracions vanes, podr\u00edem fer molt per aconseguir la pau d\u2019\u00e0nim. Ell rebutja de tot cor les injust\u00edcies i els desordres que provoquen, i els ent\u00e9n no com a un c\u00e0stig div\u00ed, sin\u00f3 com a font d\u2019infelicitat. El fet de filosofar ens pot fer sentir m\u00e9s feli\u00e7os. I la b\u00fasqueda de la felicitat \u00e9s d\u2019all\u00f2 m\u00e9s raonable, diu Spinoza.<\/p>\n\n\n\n

\u201cConeix-te tu mateix\u201d, el vell\u00edssim aforisme que apareix grabat en el pronaos del temple d\u2019Apolo a Delfos, \u00e9s una recomanaci\u00f3 tamb\u00e9 de Spinoza. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra es titula \u00c8tica<\/em>, donant aix\u00ed prioritat al ben viure. Un ben viure que es fonamenta en una reflexi\u00f3 metaf\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Percepci\u00f3 i coneixament<\/strong>
La percepci\u00f3 \u00e9s la porta d\u2019entrada al coneixement, el qual ens ajuda a alliberar-nos. Ara b\u00e9, s\u2019ha d\u2019anar en compte. El fil\u00f2sof diu que all\u00f2 que veiem o toquem o ensumem, etc., ens diu m\u00e9s de les caracter\u00edstiques dels nostres sentits que de les del objecte contemplat, tocat o ensumat, \u00e9s a dir, percebut. Suposo que com que l\u2019autor treballava, o havia treballat quan escrigu\u00e9 l\u2019obra, amb lents, era molt conscient dels canvis de percepci\u00f3 quan un sentit com ara la vista \u00e9s modificat.<\/p>\n\n\n\n

Imaginem amb un exemple tret de la filosofia de la ci\u00e8ncia actual \u2013per entendre millor el tema\u2013 la imatge mental del m\u00f3n que es fa un ratpenat amb els seus ulls in\u00fatils i les seves antenes que emeten sons. Deu ser una mena de ecograf\u00eda. O la visi\u00f3 de la mosca amb els seus ulls compostos. Deu veure una mena de caleidoscopi. (3) <\/p>\n\n\n\n

La percepci\u00f3 \u00e9s un primer pas pel coneixement, el qual es basa en pensar en les causes i els efectes.<\/p>\n\n\n\n

Racionalisme i m\u00edstica<\/strong>
Al final de l\u2019\u00c8tica<\/em>, l\u2019autor sembla emprendre un vol de fusi\u00f3 amb l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019Univers, amb D\u00e9u, i transmet un estat de plenitud, de beatitud, d\u2019oblit de les coses circumstancials i d\u2019aut\u00e8ntica felicitat. (Penso ara en la pe\u00e7a jazz\u00edstica A Love Supreme<\/em> de John Coltrane<\/a>.) El m\u00e9s curi\u00f3s de tot \u00e9s que a aquesta m\u00edstica entroncada amb la m\u00edstica oriental (el budisme zen, amb l\u2019estat de \u201cNirvana<\/a>\u201d) i la occidental (m\u00e9s figurativa) hi arriba per camins racionalistes. Potser sigui aquesta la seva major originalitat.<\/p>\n\n\n\n

Per acabar<\/strong>
No seguir\u00e9 ara el fil que entronca el pensament spinozi\u00e0 amb els pensadors anteriors i posteriors perqu\u00e8 m\u2019allargaria massa. Nom\u00e9s n\u2019assenyalar\u00e9 el naixement: la seva filosofia parteix de Dem\u00f2crit<\/a>, grec del s.V a.C., amb la teor\u00eda \u201catomista\u201d, i de Lucreci<\/a>, rom\u00e0 del s.I a. C., amb l\u2019herm\u00f3s i llarg poema De rerum natura<\/em>, que segueix la idea \u201catomista\u201d de l\u2019anterior i la idea del \u201cben viure\u201d seguint Epicur<\/a> (fil\u00f2sof grec, s. IVa.C.). I aqu\u00ed ho deixo. Per\u00f2 s\u00ed m\u2019agradaria posar en relleu el gran inter\u00e9s que ha despertat entre els cient\u00edfics i fil\u00f2sofs de la ci\u00e8ncia dels \u00faltims cent anys amb alg\u00fan exemple: el debat del determinisme, un concepte dif\u00edcil de pa\u00efr. La defensa m\u00e9s rigurosa d\u2019aquesta teoria la devem a Robert Sapolsky<\/a>. Al seu llibre Decidido, una ciencia de la vida sin libre albedr\u00edo<\/em> (4) defensa que fins i tot en els comportaments ca\u00f2tics hi ha determinisme. I que quan es pren una decisi\u00f3, abans que aquesta sigui conscient, es pot detectar al cervell l’efecte d\u2019una decisi\u00f3 ja presa. <\/p>\n\n\n\n

Sobre la idea de l\u2019eternitat de l\u2019Univers, recomanaria escoltar alguna confer\u00e8ncia o entrevista amb Neil Turok,<\/a> f\u00edsic reconogud\u00edssim, director del Perimeter Center, que fou colaborador de Hawking<\/a>, i cosm\u00f2leg. (Jo escolto aquest tipus de material auditiu a YouTube per fer practiques d\u2019angl\u00e8s \u2013em dic a mi mateixa; no em sento amb autoritat ni coneixements per ficar-me en temes de f\u00edsica, encara que miro de seguir-los.) Aquest f\u00edsic est\u00e0 treballant en el tema dels forats negres, en concret, en el que en diu l\u2019efecte mirall. El que pret\u00e9n \u00e9s demostrar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un mecanisme de formaci\u00f3 de Big Bangs que expliqui el sistema de reproducci\u00f3 i evoluci\u00f3 de l\u2019Univers. Si se\u2019n surt, donaria base a la intuici\u00f3 de Nietzsche<\/a> de \u201cl\u2019etern retorn\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda, la Costituci\u00f3 dels Estats Units consagr\u00e0 per escrit el respecte a la llibertat d\u2019expressi\u00f3, que tant va defensar Spinoza, uns cent anys despr\u00e9s de la seva mort. I tamb\u00e9 fem notar que els estudiosos que es dediquen a l\u2019hermen\u00e9utica (interpretaci\u00f3 dels llibres sagrats) de la B\u00edblia reconeixen ara Spinoza com iniciador de i\u2019estudi dels textos b\u00edblics en el sentit modern, que ells accepten. Tanta condemna en elseu temps per aix\u00f2!<\/p>\n\n\n\n

Amb tot el respecte m\u2019agradaria preguntar-li al mestre \u2013com em va preguntar un amic molt estimat un dia que divag\u00e0vem\u2013 per qu\u00e8 n\u2019hem de dir D\u00e9u si ja en diem Univers? D\u00e9u seria aquest senyor de barbes blanques assegut en un tron amb un triangle sobre el cap i amb cara d\u2019avorrit. <\/p>\n\n\n\n

I una altra pregunta: Considera l\u2019espritualitat una tend\u00e8ncia natural dels humans, una llei natural?<\/p>\n\n\n\n

  1. Spinoza, Baruch, Tratado teol\u00f3gico-pol\u00edtico<\/em>. Alianza Editorial, 2024.<\/li>
  2. Spinoza, Baruch, \u00c8tica<\/em>, Marbot Ediciones, 2022.<\/li>
  3. Nagel, Thomas, What is like to Be a Bat?<\/em> The Philosophical Review,1974.<\/li>
  4. Sapolsky, Robert, Decidido. Una ciencia de la vida sin libre albedr\u00edo<\/em>, Capit\u00e1n Swing, 2024.<\/li>
  5. Bitelencourt, Paulo. Spinoza<\/em>. YouTube.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Merc\u00e8 Roman\u00ed<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Despr\u00e9s d’una lectura de Baruch Spinoza… Per Merc\u00e8 Roman\u00ed El que pot passar despr\u00e9s d’una lectura de Baruch Spinoza \u00e9s sentir la necessitat d\u2019explicar les idees del fil\u00f2sof, perqu\u00e9 s\u00f3n molt interessants, perqu\u00e8 han iinspirat a poetes, fil\u00f2sofs, pol\u00edtics i … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[266],"tags":[525,526],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4193"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4193"}],"version-history":[{"count":43,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4193\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4240,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4193\/revisions\/4240"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4193"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4193"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4193"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}