{"id":4043,"date":"2024-11-09T15:27:36","date_gmt":"2024-11-09T13:27:36","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4043"},"modified":"2024-11-09T16:08:05","modified_gmt":"2024-11-09T14:08:05","slug":"elogi-de-la-musica-i-la-lletra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=4043","title":{"rendered":"Elogi de la m\u00fasica i la lletra"},"content":{"rendered":"\n

Sembla que hagi de ser un fet m\u00e0gic, que del silenci dels espais vertiginosos i infinits
pugui esdevenir-se la vida, \u00e9s a dir nosaltres, \u00e9s a dir, la veu, projectant-se amb el seu so en l’\u2019aire, entonant, i omplint amb la seva durada i el seu pes de freq\u00fc\u00e8ncies l\u2019espai buit i silenci\u00f3s que abans no tenia encara sentit. Perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s el que fa el cant primigeni dels humans: fundar la m\u00fasica tal com l\u2019entenem i la sentim. No la selva sonora de la natura, la dels animals \u2015el fascinant cant dels ocells\u2015, la dels oceans que bramen o xiuxiuegen, i de les fonts que borbollegen, i dels volcans que rugeixen, la del vent xiulant entre les branques i les fulles que mussiten, i totes les b\u00e8sties, amb totes les gammes d\u2019expressi\u00f3 sonora que ens ofereixen. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Roca dels Moros, jaciment arqueol\u00f2gic del Cogul (Lleida)<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Parlo, tanmateix, de la m\u00fasica que fem i que ens fa. La que som capa\u00e7os de projectar i de pensar i d\u2019imaginar, sigui amb la pr\u00f2pia veu, sigui amb ajuda d\u2019instruments, aquests estris que hem anat inventant amb enginy, per transportar-nos al reialme dels sons perfectes, evocant, amb els harm\u00f2nics, les esferes que fan simetria en el cosmos. Quina cosa m\u00e9s estranya, la m\u00fasica, que no vol dir res, res que puguem traduir en paraules, i que en canvi ens ho pot dir tot. Que ens pot fer sentir la infinitud i alhora ens fa companyia com una bona amiga. Totes les pot\u00e8ncies que cont\u00e9! La m\u00fasica ens allibera, ens obre els ulls, ens ajuda a recollir-nos, a meditar, a riure, a plorar, a dir el que portem al cor, a ordenar-nos, a compartir, a exultar, a pl\u00e0nye\u2019s, a explicar-nos l\u2019inefable, a concentrar-nos\u2026 Amb ella aprenem a treure de dins, quan toquem, quan interpretem<\/em>, i a collir de fora, quan escoltem. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Joglars i trobadors. Cantigues <\/em>d’Alfons X el Savi<\/a> (1221-1284)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Escoltar pot esdevenir aix\u00ed un acte gaireb\u00e9 sagrat, de respecte, de rever\u00e8ncia, de recepci\u00f3 afinada. I aleshores, si la m\u00fasica omple tant, si resulta que \u00e9s el llenguatge suprem, com \u00e9s que hi posem lletra? La poesia i la m\u00fasica han fet molt de cam\u00ed en la hist\u00f2ria humana, i s\u00f3n indestriables, per b\u00e9 que sovint han anat cadascuna per la seva banda. Com van n\u00e9ixer les can\u00e7ons? Expressar les coses essencials (el naixement, la mort, l\u2019alegria, la tristesa, l\u2019amor) i acompanyar-se del cant en les coses necess\u00e0ries per al manteniment de la vida (feines del camp, lluita contra les amenaces, protecci\u00f3 contra les malvestats) mitjan\u00e7ant rituals que tenien com a ingredient b\u00e0sic la m\u00fasica. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Coreograf\u00eda de Pina Bausch<\/a> (1940-2009): La consagraci\u00f3 de la primavera <\/em>de \u00cdgor Stravinski<\/a> (1882-1971)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Primer de tot potser tan sols una dansa, que \u00e9s m\u00fasica corporal, uns patrons de ritme, moviments repetits, un cantusseig m\u00e0ntric, amb la boca closa, fent les emes, despr\u00e9s la boca mig oberta, fent les is i les es i despr\u00e9s ben oberta, fent les as i les os, i ajuntant els llavis per fer l\u2019udol del llop, les us. I m\u00e9s tard, la paraula. Primer un c\u00e0ntic d\u2019un sol vers, potser de dos. Despr\u00e9s les estrofes, les tornades\u2026fins a compondre contalles de milers de versos cantats. Aix\u00ed neix l\u2019\u00e8pica, quan les comunitats necessiten explicar hist\u00f2ries i mites. I neix la l\u00edrica, quan volen expressar l\u2019amor i els sentiments delicats. I despr\u00e9s vindr\u00e0 el drama, el teatre, on tamb\u00e9 es cantava (i es canta\u2026 en l\u2019\u00f2pera i el seu parent m\u00e9s actual, el teatre musical). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
The Rolling Stones<\/a> en el Summerfest<\/a> de 2015<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La fascinaci\u00f3 del cant s\u2019ha mantingut intacta a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria. La superposici\u00f3 dels dos llenguatges, el musical i el verbal, no ha estat obstacle per crear un g\u00e8nere que ha estat fecund al llarg dels temps; al contrari, dir\u00edem que la can\u00e7\u00f3 ha fet fortuna. Per\u00f2 fixem-nos com preval sempre all\u00f2 musical. La prova \u00e9s que sovint ens agraden can\u00e7ons en lleng\u00fces que no sabem. No entenem la lletra per\u00f2 no ens importa, perqu\u00e8 la m\u00fasica ja s\u2019expressa sola. Naturalment, quan ho entenem tot, el plaer es multiplica. Per\u00f2 quan la m\u00fasica \u00e9s nom\u00e9s un suport per a una lletra, una mena de fons decoratiu, \u00e9s dif\u00edcil que ens pugui arribar a interessar la lletra. La can\u00e7\u00f3 rodona \u00e9s aquella on sembla que m\u00fasica i lletra hagin estat concebudes per anar juntes naturalment, i, com si es tract\u00e9s d\u2019una f\u00f3rmula alqu\u00edmica perfecta, la cantem, l\u2019aprenem de mem\u00f2ria, i la sentim com un miracle de la creaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

V\u00edctor Obiols<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sembla que hagi de ser un fet m\u00e0gic, que del silenci dels espais vertiginosos i infinitspugui esdevenir-se la vida, \u00e9s a dir nosaltres, \u00e9s a dir, la veu, projectant-se amb el seu so en l’\u2019aire, entonant, i omplint amb la … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[10],"tags":[514,515],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4043"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4043"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4043\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4060,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4043\/revisions\/4060"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4043"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4043"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4043"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}