{"id":400,"date":"2012-01-17T18:17:00","date_gmt":"2012-01-17T16:17:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=400"},"modified":"2020-05-06T22:13:39","modified_gmt":"2020-05-06T20:13:39","slug":"croniques-de-la-veritat-oculta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=400","title":{"rendered":"Cr\u00f2niques de la veritat oculta"},"content":{"rendered":"

L’obra que hem pogut veure recentment (12 de gener de 2012) a la sala d’actes de l\u2019Institut \u2014adaptaci\u00f3 teatral de les Cr\u00f2niques de la veritat oculta<\/em>, de Pere Calders\u2014, representada per la companyia Encara Faren Salat-Transeduca<\/a>, va ser programada pel Departament de Catal\u00e0 per als alumnes grans del centre per les seves caracter\u00edstiques d’humor subtil, de vegades dif\u00edcil de copsar, pel seu llenguatge acurat i culte, i pel surrealisme que la impregna de dalt a baix, elements tots ells que demanen una certa maduresa i una certa subtilesa en l\u2019espectador.<\/p>\n

El principi crec que va sorprendre gratament als alumnes per l\u2019escenografia (un aparell de r\u00e0dio antic del qual sortien anuncis amb un to d\u2019una altra \u00e8poca). Tot sovint, els joves, acostumats a l\u2019est\u00e8tica moderna i al llenguatge m\u00e9s directe i actual, responen molt b\u00e9 a l\u2019est\u00e8tica i el llenguatge d\u2019altres \u00e8poques pel que tenen de \u201cnou\u201d per a ells. El problema en aquest cas era la dicci\u00f3 dels actors, alguns molt dif\u00edcils de seguir per la velocitat, l\u2019esc\u00e0s volum i la poca vocalitzaci\u00f3. Aquest problema es va anar solucionant al llarg de l\u2019obra, i a partir de la meitat es va poder seguir el text m\u00e9s clarament. S\u2019ha de dir, per\u00f2, que les dificultats per entendre \u201cla lletra\u201d eren for\u00e7a compensades per l\u2019expressivitat f\u00edsica d\u2019alguns dels actors i per \u201cla veu\u201d de la r\u00e0dio.<\/p>\n

\"\"<\/a>Els alumnes van seguir for\u00e7a atents la successi\u00f3 d\u2019escenes, elaborades a partir d\u2019uns contes de Pere Calders, autor catal\u00e0 destacat ja abans de la guerra civil espanyola per les seves narracions curtes carregades d\u2019ironia i humor negre. Exiliat a M\u00e8xic i retornat a Catalunya en els anys 60, va gaudir de fama i reconeixement a partir del finals dels anys 70 amb l\u2019adaptaci\u00f3 de les seves narracions al teatre amb el t\u00edtol d\u2019Antaviana<\/em>, una paraula que s\u2019inventa un nen que est\u00e0 fent els deures i que li serveix per designar-ho tot. Aquesta obra, en la qual es basa totalment la que hem vist a l\u2019Institut, va ser escrita per la companyia Dagoll-Dagom, pionera i de fet fundadora del teatre musical a Catalunya, i va donar a con\u00e8ixer Pere Calders a un p\u00fablic molt m\u00e9s ampli. L\u2019obra va obtenir tant d\u2019\u00e8xit que hi ha escoles, empreses d\u2019animaci\u00f3 cultural, grups, etc., que han pres el nom d\u2019Antaviana i fins i tot un grup d\u2019escriptors va proposar que la paraula entr\u00e9s al diccionari, cosa que al final no es va produir ja que, entre altres objecccions, es desvirtuava el sentit m\u00e0gic del mot.<\/p>\n

\"\"<\/a>El m\u00f3n de Pere Calders \u00e9s fet de poesia i tendresa d\u2019una banda i d\u2019ironia i surrealisme \u2014de vegades inquietant\u2014 de l\u2019altra (que va ser enriquit en els anys de vida a M\u00e8xic, segons explicava ell mateix). S\u2019amaneix tot plegat amb unes gotes d\u2019humor negre, un polsim de cr\u00edtica social, un rajol\u00ed de penetraci\u00f3 psicol\u00f2gica i\u00a0 es barreja tot plegat amb una dosi generosa de domini del llenguatge (jocs de paraules, to solemne en moments \u201ccutres\u201d, delinq\u00fcents lletraferits, etc.) i\u00a0 del conjunt neix el molt peculiart m\u00f3n de Calders.<\/p>\n

La m\u00e0gia dels contes, sumada a la m\u00e0gia del teatre, ens fa versemblant que alg\u00fa hagi perdut una m\u00e0 (una m\u00e0 dreta per ser m\u00e9s exactes) \u201cen un jard\u00ed de casa bona\u201d com si fos un objecte qualsevol. Portat a l\u2019extrem, el llenguatge quotidi\u00e0 ens pot fer males passades, com \u00e9s el cas del nen a qui la mare encarrega que compri una planta que creixi molt per\u00f2 que molt de pressa i\u00a0 gaireb\u00e9 \u00e9s engolit per l\u2019Hedera Helix. Trobem tamb\u00e9 un assass\u00ed\u00a0 (que em porta el record del desaparegut Pepe Rubianes, que el va interpretar, membre del primer grup d\u2019actors de Dagoll-Dagom) que discuteix amb la seva consci\u00e8ncia\u00a0 i\u00a0 aquesta, ven\u00e7uda i desesperada, ofega les seves penes en alcohol. Assistim a l\u2019arribada inespesperada del pare Noel a una casa on no \u00e9s ben rebut i ens expliquen la hist\u00f2ria d\u2019un home a qui la vida ha tractat molt malament quan era una bona persona per\u00f2 que triomfa i \u00e9s ben vist des que es dedica a robar.<\/p>\n

\"\"<\/a>Per als qui vulguin gaudir una mica m\u00e9s de les hist\u00f2ries que ens proposa Pere Calders, recomano la lectura de les Cr\u00f2niques de la Veritat oculta<\/em> o qualsevol altre recull de contes (Dem\u00e0 a les tres de la matinada<\/em>, De teves a meves<\/em>, etc.) d\u2019aquest mateix autor. Les \u00faniques condicions que es pot demanar al lector jove que s\u2019hi acosti \u00e9s un cert nivell de lectura (d\u2019h\u00e0bit de llegir coses d\u2019una certa dificultat) i ganes de deixar-se sorprendre.<\/p>\n

Agustina Rico<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’obra que hem pogut veure recentment (12 de gener de 2012) a la sala d’actes de l\u2019Institut \u2014adaptaci\u00f3 teatral de les Cr\u00f2niques de la veritat oculta, de Pere Calders\u2014, representada per la companyia Encara Faren Salat-Transeduca, va ser programada pel … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[27,28],"tags":[45,368,273],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/400"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=400"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/400\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2869,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/400\/revisions\/2869"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=400"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=400"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=400"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}