{"id":3985,"date":"2024-05-27T09:05:38","date_gmt":"2024-05-27T07:05:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3985"},"modified":"2024-05-27T13:35:45","modified_gmt":"2024-05-27T11:35:45","slug":"es-voste-kantia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3985","title":{"rendered":"\u00c9s vost\u00e9 kanti\u00e0?"},"content":{"rendered":"\n

\u00a1Tartar\u00edn en Koenigsberg!
Con el pu\u00f1o en la mejilla,
todo lo lleg\u00f3 a saber.<\/em>
“Proverbios y cantares”, LXXVII
Antonio Machado<\/p>\n\n\n\n

Pel motiu del tercer centenari del naixement del fil\u00f2sof Immanuel Kant, la periodista Mar Padilla public\u00e0 fa tres setmanes a El Pa\u00eds<\/em> un article (“Kant, el sabio que nos hizo mejores ciudadanos<\/a>“) on es feia ress\u00f2 de la influ\u00e8ncia irrefutable d\u2019aquest pensador en la nostra cultura occidental i la reivindicaci\u00f3 del seu llegat en les turbul\u00e8ncies del nostre present. Pocs fil\u00f2sofs han irradiat una llum tan esclaridora del seu present que hagi configurat l\u2019esdevenir futur amb les seves ombres corresponents, potser Arist\u00f2til<\/a> i Friedrich Nietzsche<\/a> tamb\u00e9 tindrien l\u2019oportunitat de formar part d\u2019aquest grup tan selecte. En l\u2019article esmentat, la Mar Padilla rescata una citaci\u00f3 de Goethe respecte al fil\u00f2sof alemany i la seva omnipres\u00e8ncia: \u201cSegur que Kant ha influ\u00eft en vost\u00e8 encara que no l\u2019hagi llegit\u201d. Doncs b\u00e9, els seg\u00fcents par\u00e0grafs s\u00f3n un intent de sintetitzar el seu pensament i les seves aportacions, aix\u00ed com el desig d\u2019obrir un interrogant al nostre temps i a nosaltres mateixos sobre la necessitat de la seva lectura.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
IImmanuel Kant (K\u00f6nisberg, Pr\u00fassia, 22 d’bril de 1724-12 de febrer de 1804)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Immanuel Kant va n\u00e8ixer el 22 d\u2019abril de 1724 a les cinc de la matinada en la ciutat portu\u00e0ria de K\u00f6nigsberg1<\/sup>, antiga capital de Pr\u00fassia i rival econ\u00f2mica de la polonesa Gdansk (Danzig en alemany) a orilles del B\u00e0ltic. Lloc propici a l\u2019intercanvi comercial de mercaderies que, com acostuma a succeir, comporta tamb\u00e9 el tr\u00e0fec d\u2019idees en un ambient cosmopolita. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
K\u00f6nisberg, ciutat portu\u00e0ria<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Fill d\u2019una fam\u00edlia de treballadors gremials de condici\u00f3 plebeia i humil, el pare era talabarder, fabricant de arnesos, corretjams i altres objectes de cuir. La mare no era analfabeta i mostr\u00e0 inter\u00e8s per la cultura, s\u2019encarreg\u00e0 de la seva primerenca educaci\u00f3. Quart de nou germans, el 1737 morir\u00e0 la mare amb quaranta anys quan Kant nom\u00e9s en tenia tretze. El 1746 morir\u00e0 el seu pare i deixa la Universitat de K\u00f6nigsberg per tenir cura dels seus germans. Fins a aquest moment, mentre el pare era mestre en arnesos i treballava amb les mans, el jove Kant iniciava la seva mestria en les idees i el treball amb l\u2019intel\u00b7lecte. La mort del progenitor trenc\u00e0 la seva carrera universit\u00e0ria durant la seva joventut; aquest fet, juntament amb la inestabilitat econ\u00f2mica, el faran treballar com a Privatdotzen (una mena de professor associat2<\/sup> a la Universitat de K\u00f6nigsberg) bona part de la seva maduresa. No ser\u00e0 fins al 31 de mar\u00e7 de 1770 (amb 46 anys) que Kant aconsegu\u00ed ocupar el lloc de professor ordinari o catedr\u00e0tic en l\u2019especialitat de L\u00f2gica i Metaf\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

Per aquestes raons la seva filosofia veu la llum en la maduresa tardana si el comparem amb altres pensadors coetanis. Les seves tres cr\u00edtiques (Cr\u00edtica de la Ra\u00f3 Pura<\/em>, Cr\u00edtica de la Ra\u00f3 Pr\u00e0ctica<\/em> i Cr\u00edtica del Judici<\/em>) seran publicades, respectivament, el 1781, el 1787 i el 1790. A grans trets, prendrem aquestes obres com a guia per entendre les seves reflexions, juntament amb altres escrits m\u00e9s breus, per\u00f2 igual de rellevants. El 1804 \u00e9s l\u2019any de la seva mort, Kant pertanyia a una generaci\u00f3 frontissa (com ara Goethe o Mozart) entre l\u2019ideal il\u00b7lustrat i el sorgiment del Romanticisme, un temps que vinculava dues concepcions culturals aparentment antagonistes. El seu c\u00e8lebre epitafi en la placa que acompanya la seva tomba, i que tamb\u00e9 ens guiar\u00e0 en l\u2019exposici\u00f3 del seu pensament, aix\u00ed ho testimonia: “Dues coses m\u2019omplen l\u2019\u00e0nim d\u2019admiraci\u00f3 i de respecte: el cel estrellat, damunt meu, i la llei moral, dins meu”. <\/p>\n\n\n\n

La teoria del coneixement kantiana es troba exposada en la seva Cr\u00edtica de la Ra\u00f3 Pura<\/em> i rep el nom d\u2019un temut filosofema entre l\u2019alumnat de Batxillerat: idealisme transcendental. El primer mot fa refer\u00e8ncia a qu\u00e8 el subjecte \u00e9s el protagonista de la relaci\u00f3 de coneixement amb la realitat, \u00e9s a dir, nosaltres prenem la batuta que estructura l\u2019objecte de coneixement, i no \u00e9s pas l\u2019objecte el que determina l\u2019esmentada relaci\u00f33<\/sup>. L\u2019adjectiu transcendental indica que la tasca de la filosofia consisteix a esbrinar quines s\u00f3n les condicions de possibilitat de cada facultat de coneixement a l\u2019hora d\u2019elaborar l\u2019objecte de coneixement (\u00e9s el nou sentit de metaf\u00edsica per a Kant, completament allunyat d\u2019entitats m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s emp\u00edric).<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

De facultats de coneixement en tenim tres: la sensibilitat, l\u2019enteniment i la ra\u00f3. La primera \u00e9s passiva i s\u2019encarrega de rebre les sensacions o est\u00edmuls externs i aix\u00f2 \u00e9s possible gr\u00e0cies al temps i l\u2019espai (intu\u00efcions pures de la sensibilitat les anomena Kant perqu\u00e8 no tenen contingut emp\u00edric i ordenen qualsevol sensaci\u00f3, les posa el propi subjecte); pensem quan patim un fred extrem, \u00e9s absurd dir que no l\u2019hem patit en cap lloc ni en cap moment. La segona facultat \u00e9s activa i s\u2019encarrega d\u2019elaborar judicis, aquest fet \u00e9s possible gr\u00e0cies a les categories del nostre enteniment (una categoria \u00e9s un concepte pur abstracte, no pas concret; \u201carbre\u201d \u00e9s un concepte concret, la seva categoria \u00e9s \u201csubst\u00e0ncia\u201d; \u201cgravitaci\u00f3\u201d \u00e9s un fenomen f\u00edsic concret, \u201ccausa\u201d \u00e9s la categoria del nostre enteniment que permet formular aquesta llei). El coneixement es produeix quan sensibilitat i enteniment actuen simult\u00e0niament en la construcci\u00f3 de l\u2019objecte de coneixement, \u201cs\u00edntesi\u201d \u00e9s el terme designat per Kant a aquesta operaci\u00f3 4<\/sup>. La tercera facultat \u00e9s la ra\u00f3 i la seva representaci\u00f3 pr\u00f2pia s\u00f3n les idees (\u00e0nima, m\u00f3n i De\u00fa), per\u00f2 la seva funci\u00f3 \u00e9s merament regulativa, coordina el resultat del coneixement, sense que les seves representacions siguin elles mateixes objecte de coneixement. Malgrat aquest fet, suposem que hi ha una \u00e0nima rere totes les nostres experi\u00e8ncies de coneixement, que aquestes pertanyen a una globalitat que anomenem m\u00f3n, i que la perfectibilitat \u00e9s l\u2019aspiraci\u00f3 d\u2019aquest proc\u00e9s com representa la divinitat.<\/p>\n\n\n\n

Aquest l\u00edmit del nostre coneixement, la s\u00edntesi entre sensibilitat i enteniment, \u00e9s una de les aportacions m\u00e9s rellevants de la filosofia kantiana. Limita el nostre coneixement a all\u00f2 percebut i identifica quan la ra\u00f3 es desferma i actua de manera err\u00f2nia: quan no respecta els l\u00edmits de l\u2019experi\u00e8ncia5 <\/sup>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019experi\u00e8ncia o fenomen, doncs, \u00e9s la s\u00edntesi entre sensibilitat i enteniment. Cadascuna d\u2019aquestes facultats proporcionen els elements necessaris per bastir el nostre coneixement sense que puguin ser intercanviats d\u2019una facultat a l\u2019altra (irreductibles entre si), per\u00f2 si reflexionem detingudament veurem que l\u2019espai i el temps expressen el mateix que les categories. O la categoria de causa, no \u00e9s la manifestaci\u00f3 de l\u2019ordre del temps successiu en causes i efectes? O, per posar un altre exemple, la subst\u00e0ncia no indica la perman\u00e8ncia en l\u2019espai i el temps de quelcom? La desconeguda arrel comuna entre ambdues facultats \u00e9s la imaginaci\u00f3 en proporcionar els esquemes transcendentals que permeten la s\u00edntesi, \u00e9s a dir, \u00e9s el subjecte qui imposa les seves condicions en el proc\u00e9s de coneixement. Aquest plantejament no deriva en relativisme o subjectivisme, sin\u00f3 en subjectivitat i objectivitat en actuar la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia com a l\u00edmit i \u00e0rbitre.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019aportaci\u00f3 kantiana en l\u2019\u00e0mbit del coneixement \u00e9s plenament vigent. Preguntar-se per la possibilitat de coneixement, esbrinar quines condicions de la ment i el treball de l\u2019intel\u00b7lecte permeten saber qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 que anomenem ci\u00e8ncia, i tamb\u00e9 el motiu de la seva fiabilitat. Que hi ha ci\u00e8ncia \u00e9s evident i no resta cap m\u00e8rit a la seva activitat, per\u00f2 cal fonamentar aquesta activitat quan apliquem el m\u00e8tode cient\u00edfic. En llenguatge kanti\u00e0, ci\u00e8ncia \u00e9s la possibilitat de formular judicis sint\u00e8tics a priori; \u00e9s a dir, judicis que aportin nova informaci\u00f3 de la realitat (sint\u00e8tics) i que siguin independents de l\u2019experi\u00e8ncia per poder ser v\u00e0lids (a priori). La neuroci\u00e8ncia i les seves disciplines cognitives en el nostre segle han establert que la consci\u00e8ncia no treballa de fora cap a dins, sin\u00f3 en el cam\u00ed invers, els esquemes amb els quals percibim o interpretem la realitat s\u00f3n posats pel propi subjecte.<\/p>\n\n\n\n

Hem vist resumidament el vessant te\u00f2ric de la ra\u00f3, \u00e9s a dir, la ra\u00f3 quan s\u2019aplica a con\u00e8ixer la realitat amb criteris d\u2019objectivitat i fiabilitat. M\u00e9s di\u00e0fan, quan construeix ci\u00e8ncia. Per\u00f2 la ra\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 un altre \u00fas irreductible de l\u2019anterior, es tracta de la vessant pr\u00e0ctica quan actua i reflexiona de manera \u00e8tica. La seva an\u00e0lisi es troba en la Cr\u00edtica de la Ra\u00f3 Pr\u00e0ctica<\/em>, obra que fou precedida d\u2019una altra m\u00e9s breu i de mateixa tem\u00e1tica i contingut, la Fonamentaci\u00f3 metaf\u00edsica dels costums<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Si hi ha un concepte al voltant del qual gira la reflexi\u00f3 kantiana sobre l\u2019\u00e8tica \u00e9s el concepte de deure, aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual \u00e9s qualificada la seva \u00e8tica com a deontol\u00f2gica en contraposici\u00f3 a aquells sistemes \u00e8tics que proposen un contingut concret per realitzar-nos com a persones (com ara l\u2019eudaimonia per Arist\u00f2til o el c\u00e0lcul raonable dels plaers per a Epicur). El que vol determinar el pensador de K\u00f6nigsberg \u00e9s la condici\u00f3 de possibilitat del discurs \u00e8tic, l\u2019arrel de l\u2019\u00e8tica. I aquest fonament no pot ser un contingut concret perqu\u00e8 perdria la seva validesa i estar\u00edem parlant d\u2019una altra cosa. Un exemple que pot ajudar-nos a comprendre el seu plantejament i que \u00e9s una anticipaci\u00f3 alhora de la repercusi\u00f3 de les seves investigacions seria qualsevol codi deontol\u00f2gic professional. La pr\u00e0ctica de qualsevol ofici (pensem en la professi\u00f3 m\u00e8dica o docent) no pot descansar en siutacions concretes guiades per determinats interessos, sin\u00f3 en criteris formals que puguin aplegar tota la casu\u00edstica possible en condicions d\u2019equitat i efici\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Doncs b\u00e9, el concepte de deure ja l\u2019havia apr\u00e8s el jove Kant en el taller patern i la llar familiar. L\u2019amor a la feina, el joc net i el rebuig de la mentida eren l\u2019aire que respir\u00e0 en la seva infantesa i joventut. No va rebre una fortuna dels seus progenitors, per\u00f2 s\u00ed educaci\u00f3. La dignitat \u00e9s el valor fonamental que ens fa ser persones, i Kant sempre privilegi\u00e0 aquest aspecte envers altres capacitats intel\u00b7lectuals o est\u00e8tiques. Aquest principi \u00e8tic no \u00e9s exclusiu de la gent preparada i estudiosa, sin\u00f3 d\u2019aquell que reconeix i se sotmet a la llei moral interna, principi suprem de la moralitat. Abans d\u2019entrar novament en els seus temuts filosofemes diguem que Kant simplement es refereix a la gent que no menteix, que compleix amb la seva paraula i que no maltracta ni manipula a ning\u00fa. La ra\u00f3 pr\u00e0ctica mostra les seves funcions morals, la primera d\u2019elles \u00e9s descobrir la llibertat com a condici\u00f3 de possibilitat de l\u2019\u00e8tica. Si la ra\u00f3 te\u00f2rica s\u2019ha de sotmetre al determinisme de les lleis causals, la ra\u00f3 pr\u00e0ctica t\u00e9 l\u2019opci\u00f3 de triar entre diverses alternatives quan actua moralment, si imper\u00e9s el mateix determinisme en aquest \u00e0mbit, no tindria sentit el discurs \u00e8tic. Tamb\u00e9 avui creiem que la llibertat ha d\u2019estar guiada per la responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n

Un altre descobriment de la ra\u00f3 pr\u00e0ctica \u00e9s que aquesta llibertat es regula amb la llei moral, en terminologia kantiana, l\u2019imperatiu categ\u00f2ric que expressa el sentit del deure. L\u2019imperatiu categ\u00f2ric \u00e9s un manament de la nostra voluntat que ordena a la nostra consci\u00e8ncia sense cap condicionant en forma de premis o sancions (aix\u00f2 \u00faltim seria un imperatiu hipot\u00e8tic). La condici\u00f3 humana es troba immersa en tota una s\u00e8rie de circumst\u00e0ncies que apel\u00b7len als seus sentiments, emocions, interessos i expectatives. Quan cedim a aquestes circumst\u00e0ncies no estem actuant \u00e8ticament6<\/sup>, no reconeixem la llei moral interna que constitueix l\u2019aut\u00e8ntica llibertat, la qual optaria per deslliurar-nos d\u2019aquests factors i decidir racionalment.<\/p>\n\n\n\n

Les formulacions de l\u2019impertiu categ\u00f2ric (la llei moral) s\u00f3n prou conegudes, ens centrarem en les dues que destaquen la universalitat i l\u2019autonomia de l\u2019acci\u00f3 moral. Les m\u00e0ximes (decisions particulars aplicades a situacions concretes) que segueix una persona ha de procurar que esdevinguin lleis universals, \u00e9s a dir, que no siguin contradict\u00f2ries i siguin acceptables (observeu que ambd\u00f3s criteris s\u00f3n racionals). Una muni\u00f3 de vegades s\u2019ha criticat que aquesta formulaci\u00f3 no discrimina clarament qu\u00e8 est\u00e0 b\u00e9 i qu\u00e8 est\u00e0 malament, esdevenint una f\u00f3rmula buida i formal. Cr\u00edtica infundada perqu\u00e8 aquesta formulaci\u00f3 mostra la inconsist\u00e8ncia de la mentida que pressuposa la veritat, l\u2019incompliment conscient de les promeses que ve precedit per la confian\u00e7a en els pactes, o l\u2019absurditat d\u2019evitar el pagament d\u2019un servei p\u00fablic si volem gaudir-ne.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autonomia moral suposa tractar-se a un mateix i a la resta no nom\u00e9s com a mitjans, sin\u00f3 sempre tamb\u00e9 com a finalitats. \u00c9s a dir, que les persones no tenen preu, sin\u00f3 dignitat. Que la realitat emp\u00edrica mostri de manera evident el contrari, no invalida el principi d\u2019actuaci\u00f3. I \u00e9s que la ra\u00f3 pr\u00e0ctica ens converteix en actors, no simplement en espectadors de la vida. Una an\u00e0lisi ple de lucidesa de la inconsist\u00e8ncia d\u2019aquesta passivitat en el terreny moral la trobem en la pensadora alemanya Hannah Arendt (lectora perspica\u00e7 de l\u2019obra kantiana) quan es pregunt\u00e0 per les motivacions del jerarca nazi Adolf Eichmann a l\u2019hora de dissenyar log\u00edsticament la Soluci\u00f3 Final. Entre les conclusions recollides en la seva obra Eichmann en Jerusalem<\/em> destaca l\u2019abs\u00e8ncia de pensament com a factor decisiu per sobre d\u2019altres consideracions, el que condueix a l\u2019autora a afirmar que els assassins del segle XX no s\u00f3n monstres aberrants, sin\u00f3 pares i mares de fam\u00edlies perfectament adaptats que podem saludar habitualment en el nostre repl\u00e0 o lloc de feina. No sembla pas que el segle vigent hagi esva\u00eft aquesta incapacitat per discernir, ni la familiaritat dels protagonistes de les monstruositats m\u00e9s repulsives.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00e0nima i la seva immortalitat ocupar\u00e0 tamb\u00e9 el seu lloc en el discurs pr\u00e0ctic com a postulat, \u00e9s a dir, com a principi indemostrable te\u00f2ricament, per\u00f2 necessari per obrar moralment. Qu\u00e8 significa aquesta immortalitat en la investigaci\u00f3 kantiana? No es tracta d\u2019una concessi\u00f3 a la metaf\u00edsica tradicional com es pot llegir en alguns manuals massa lleugers, m\u00e9s aviat \u00e9s el reconeixement de la finitud humana en l\u2019assoliment d\u2019aquest obrar fonamentat en el deure. Kant \u00e9s conscient de la naturalesa de la condici\u00f3 humana i reconeix la dist\u00e0ncia que separa l\u2019exist\u00e8ncia factual de l\u2019haver de ser que reclama l\u2019imperatiu categ\u00f2ric. Nom\u00e9s postulant la immortalitat de l\u2019\u00e0nima podem fer coincidir en l\u2019horitz\u00f3 la nostra conting\u00e8ncia amb l\u2019ideal de la Ra\u00f3 Pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n

La mateixa argumentaci\u00f3 ens permet postular l\u2019exist\u00e8ncia de la divinitat, una entitat perfecta en la qual s\u2019identifica el ser amb l\u2019haver de ser i pot legitimar l\u2019actuaci\u00f3 lliure que consisteix a obeir, aut\u00f2nomament, la llei moral. La intenci\u00f3 espurneja i deixa en l\u2019absoluta foscor les conseq\u00fc\u00e8ncies quan prenem una decisi\u00f3, si la volem qualificar com a \u00e8tica. Amb el pensament \u00e8tic kanti\u00e0 no es realitza la revoluci\u00f3, per\u00f2 es pot arribar a ser revolucionari. Sense autonomia de la voluntat no \u00e9s possible l\u2019alliberament. <\/p>\n\n\n\n

Qui hagi tingut la paci\u00e8ncia d\u2019arribar a aquest punt, s\u2019haur\u00e0 assabentat que existeixen dos usos irreductibles entre si (amb condicions de possibilitat diferents) d\u2019una mateixa facultat anomenada ra\u00f3. El repte d\u2019aclarir el vincle entre aquestes dues vessants de l\u2019activitat racional ser\u00e0 abordat per Kant en la Cr\u00edtica del Judici<\/em>, l\u2019\u00faltima de les seves grans obres.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

L\u2019expressi\u00f3 m\u00e0xima del poder de la ra\u00f3 \u00e9s la capacitat mateixa de fer judicis. El fil\u00f2sof alemany s\u2019adona que no podem comptar amb un concepte de bellesa que sigui acceptable per a tothom ja que cada gust remet a un plaer individual i intransferible7<\/sup>, la soluci\u00f3 la trobar\u00e0 en la pr\u00f2pia forma del judici reflexionant. La Critica del Judici comen\u00e7a amb el que aparentment sembla una distinci\u00f3 entre dos aspectes o dues maneres d\u2019exercici de la capacitat de fer judicis: d\u2019una banda, la capacitat determinant i el judici determinant, i de l\u2019altra, la capacitat reflexionant i el judici reflexionant.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat aquesta distinci\u00f3, el que Kant indica amb el concepte de reflexi\u00f3 \u00e9s quelcom inherent a la capacitat de formular judicis en general. El judici determinant consisteix a establir l\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019un particular sota un universal ja conegut, tema que \u00e9s desenvolupat en la Cr\u00edtica de la Ra\u00f3 Pura<\/em> a trav\u00e9s de l\u2019aplicaci\u00f3 de les categories (els conceptes pur de l\u2019enteniment) i la construcci\u00f3 dels conceptes emp\u00edrics. La producci\u00f3 de l\u2019universal per a un particular donat \u00e9s el judici reflexionant. Reflexionant<\/em> perqu\u00e8 en no poder trobar un principi que permeti accedir a la necess\u00e0ria universalitat fora de si, la facultat de jutjar torna sobre si mateixa per pensar el que sent davant un objecte bell.<\/p>\n\n\n\n

La teoria del coneixement kantiana partia del car\u00e0cter mediat de la representaci\u00f3 del concepte en la seva relaci\u00f3 amb la intu\u00efci\u00f3, la inseparabilitat de sensaci\u00f3 i concepte (l\u2019estructura del que anomenem coneixement) s\u2019exposa en les dues direccions possibles. Si prenem la direcci\u00f3 de la sensaci\u00f3 al concepte podem veure a nivell descriptiu que no nom\u00e9s hi ha una pluralitat de sensacions, sin\u00f3 tamb\u00e9 la regla d\u2019enlla\u00e7 de com s\u2019agrupen les unes amb les altres; a nivell formal, la sensaci\u00f3 \u00e9s sempre pluralitat perqu\u00e8 la seva forma \u00e9s el temps i la regla de construcci\u00f3 o d\u2019enlla\u00e7 \u00e9s el concepte en general (les categories). Aquesta posici\u00f3 d\u2019unitat de l\u2019objecte o posici\u00f3 d\u2019objectivitat en general \u00e9s el que s\u2019expressa amb la part\u00edcula \u00e9s quan elaborem un judici. Doncs b\u00e9, perqu\u00e8 l\u2019enlla\u00e7 sigui present en la seva condici\u00f3 d\u2019universal \u00e9s necessari que aquesta regla d\u2019enlla\u00e7 es mostri com a separada i indiferent respecte al cas concret de la seva aplicaci\u00f3 (nom\u00e9s en aquest cas \u00e9s pr\u00f2piament regla i concepte). <\/p>\n\n\n\n

La c\u00f2pula, simult\u00e0niament, uneix i separa: uneix perqu\u00e8 enlla\u00e7a les sensacions simult\u00e0niament amb l’aplicaci\u00f3 de la regla o concepte, i separa en tant que aquesta fixaci\u00f3 nom\u00e9s t\u00e9 lloc mitjan\u00e7ant el fet que la manera d\u2019enlla\u00e7 s\u2019independitza com a regla, com a universal davant del cas concret. Aquest tret de separaci\u00f3 \u00e9s la producci\u00f3 de l\u2019universal com a tal, i \u00e9s el que designa el terme reflexi\u00f3. El judici reflexionant ofereix un principi a priori: la finalitat.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019\u00e0mbit del coneixement, sensaci\u00f3 i concepte apareixen indissolublement units en una s\u00edntesi (proc\u00e9s de construcci\u00f3) que nom\u00e9s pot portar-la a terme la facultat de la imaginaci\u00f3. En aquesta facultat trobarem la desconeguda arrel comuna entre la sensibilitat i l\u2019enteniment, entre els dos usos propis de la ra\u00f3 (te\u00f2rica i pr\u00e0ctica).<\/p>\n\n\n\n

Existeix una universal i necess\u00e0ria harmonia entre les facultats del coneixement, sensibilitat i enteniment, es tracta ara d\u2019esbrinar quin \u00e9s l\u2019esdeveniment on aquesta harmonia es fa present com a tal. Haur\u00e0 d\u2019apar\u00e8ixer en la facultat de la imaginaci\u00f3 quan esquematitza sense concepte, \u00e9s a dir, quan es d\u00f3na l\u2019acte constructiu (s\u00edntesi) sense que se segregui la representaci\u00f3 universal o conjunt de notes que defineixen un concepte. La pura adequaci\u00f3 del lliure joc de la imaginaci\u00f3 a la possibilitat de conceptes en general \u00e9s el moment quan podem parlar d\u2019una finalitat sense fi. De l\u2019objecte, cosa o figura en q\u00fcesti\u00f3 diem que \u00e9s bell.<\/p>\n\n\n\n

Quan diem que quelcom \u00e9s bell fem refer\u00e8ncia al sentiment que aquesta cosa bella ens produeix, per\u00f2 simult\u00e0niament afirmem que aquesta condici\u00f3 \u00e9s de necess\u00e0ria convalidaci\u00f3 pel gust dels dem\u00e9s. La coincid\u00e8ncia no pot ser en una qualitat de l\u2019objecte (perqu\u00e8 la bellesa \u00e9s un sentiment \u00edntim), ni en una qualitat objectiva (perqu\u00e8 \u00e9s possible la disparitat de valoracions entre individus), sin\u00f3 en l\u2019acord de les facultats que intervenen en l\u2019apreciaci\u00f3 de la forma de l\u2019objecte bell (la imaginaci\u00f3 i l\u2019enteniment). Kant planteja la hip\u00f2tesi que els \u00e9ssers humans posseeixen un sentit com\u00fa est\u00e8tic que actua a priori en les valoracions est\u00e8tiques sense un concepte de bellesa susceptible de demostraci\u00f3. Aquest \u00e9ss el cas quan valorem una pintura, un paisatge o una pe\u00e7a musical.<\/p>\n\n\n\n

Els judicis est\u00e8tics resultants d\u2019aquesta facultat s\u00f3n sint\u00e8tics perqu\u00e8 no podem a partir del concepte de quelcom deduir la seva bellesa (\u00e9s el meu judici de gust el que estableix la s\u00edntesi entre el subjecte i el predicat), i \u00e9s a priori perqu\u00e8 es fonamenta en la hip\u00f2tesi d\u2019un sentit com\u00fa no demostrable emp\u00edricament.<\/p>\n\n\n\n

All\u00f2 que considerem bell \u00e9s \u201cun universal sense concepte\u201d, \u00e9s all\u00f2 que plau sense inter\u00e8s, una finalitat sense fi. \u00c9s objecte d\u2019una satisfacci\u00f3 necess\u00e0ria, no per les seves caracter\u00edstiques formals, sin\u00f3 per la manera en qu\u00e8 les nostres facultats es posen lliurement d\u2019acord entre si. Aquesta satisfacci\u00f3 \u00e9s comunicable i pot arribar a un assentiment universal. La idea de bellesa kantiana es fonamenta en un estat subjectiu que s\u2019expressa en el plaer que el subjecte experimenta en la contemplaci\u00f3, concepci\u00f3 que afavoreix el di\u00e0leg i la contrastaci\u00f3 d\u2019opinions. Esperem que ens comprenguin i d\u2019alguna manera participin de l\u2019experi\u00e8ncia est\u00e8tica quan afirmem que quelcom \u00e9s bell. El gust \u00e9s una mena de sentit com\u00fa que permet la comunicaci\u00f3 perqu\u00e8 pensem per nosaltres mateixos, sabem posar-nos en el lloc de l\u2019altre (assolir un punt de vista universal) i reflexionem de manera conseq\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, \u00e9s en la unitat que apunta el judici est\u00e8tic on reposa aquella desconeguda arrel comuna que preludia una indistinci\u00f3 origin\u00e0ria entre el que \u00e9s l\u00f2gic i el que \u00e9s est\u00e8tic; l\u2019exig\u00e8ncia d\u2019assentiment universal respecte al judici, no pas respecte al contingut o al sentiment de complaen\u00e7a que experimenta el subjecte. Per Kant, el bell plau perqu\u00e8 \u00e9s bell, no \u00e9s bell perqu\u00e8 plau; en el fenomen de la bellesa \u00e9s on compareix l\u2019arrel comuna entre els dos usos de la ra\u00f3, un principi unificador que nom\u00e9s es pot fer visible en la contraposici\u00f3 de l\u2019\u00fas te\u00f2ric i l\u2019\u00fas pr\u00e0ctic de l\u2019\u00fanica i de la mateixa ra\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La recerca de la bellesa \u00e9s una finalitat sense fi, formal, desinteressada perqu\u00e8 no t\u00e9 concepte ni comporta obligaci\u00f3. La imaginaci\u00f3 no subjecta a l\u2019enteniment en l\u2019experi\u00e8ncia est\u00e8tica mostra un sentit com\u00fa que permet la possibilitat de comunicar el plaer est\u00e8tic. La culminaci\u00f3 de l\u2019experi\u00e8ncia est\u00e8tica l\u2019analitzar\u00e0 Kant a trav\u00e9s del que anomena all\u00f2 sublim. Aquest mot no significa quelcom eteri, sin\u00f3 elevat; sublim \u00e9s tot all\u00f2 que provoca la commoci\u00f3 i una emoci\u00f3 intensa de por i astorament. \u00c9s el resultat de l\u2019obra de l\u2019artista que no imita i innova, i tamb\u00e9 en els efectes desfermats de la natura com ara una tempesta o l\u2019erupci\u00f3 d\u2019un volc\u00e0.8<\/sup> <\/p>\n\n\n\n

El Romanticisme est\u00e0 servit, i la filosofia no dubtar\u00e0 en incloure l\u2019est\u00e8tica com a part integrant del seu sistema com succeir\u00e0 en el cas hegeli\u00e0. En el segle XIX, \u00e8poca de la revoluci\u00f3 industrial, l\u2019est\u00e8tica ser\u00e0 aut\u00f2noma. L\u2019art tamb\u00e9, ja no ser\u00e0 sotm\u00e8s a unes regles transcendents, l\u2019obra d\u2019art obeir\u00e0 als seus propis criteris (les seves pr\u00f2pies finalitats), i romandr\u00e0 fora de l\u2019abast de la religi\u00f3, de la metaf\u00edsica i de la moral. La limitaci\u00f3 de la naturalesa ja no exercir\u00e0 la seva tirania, i les convencions acad\u00e8miques provocaran els desafiaments de les constants transgressions.<\/p>\n\n\n\n

Fins aqu\u00ed hem fet un tast de l\u2019arquitectura m\u00e9s complexa d\u2019aquest pensador imprescindible, acabarem tamb\u00e9 amb un aperitiu de dues obres m\u00e9s breus, per\u00f2 no menors quant al seu contingut: La pau perp\u00e8tua<\/em> (1795) i l\u2019article Qu\u00e8 \u00e9s la Il\u00b7lustraci\u00f3?<\/em> (1784).<\/p>\n\n\n\n

En la primera obra, de tem\u00e1tica pol\u00edtica, hi ha tres termes centrals que apareixen sempre relacionats entre ells: moral, dret i pol\u00edtica. El dret es fonamenta en el principi que una acci\u00f3 \u00e9s l\u00edcita si pot coexistir d\u2019acord amb una llei universal. Aquesta llei ha de ser de la ra\u00f3, no pas d\u2019altres fonts interessades de la condici\u00f3 humana, i de cap fet es pot generar un dret que limiti la llibertat de ning\u00fa. La deducci\u00f3 \u00e9s evident, drets i deures es troben vinculats \u00edntimament. El despotisme9<\/sup> t\u00e9 com a ant\u00eddot una rep\u00fablica parlament\u00e0ria de representaci\u00f3 popular amb una clara divisi\u00f3 de poders.<\/p>\n\n\n\n

La proposta kantiana es concreta en un ordre just de pau mundial, el qual permetria resoldre els conflictes i rivalitats de tota mena. La guia seria la racionalitat cr\u00edtica, no pas la geoestrat\u00e8gia fonamentada en l\u2019equilibri del terror. Malgrat les seves defici\u00e8ncies, un bon exemple d\u2019aquesta aspiraci\u00f3 seria la Uni\u00f3 Europea quan no cau en el vici geoestrat\u00e8gic. Farien b\u00e9 les autoritats europees en llegir aquest breu escrit, nom\u00e9s una mostra per posar remei a vicis massa recents: La hospitalitat universal significa el dret d\u2019un estranger a no rebre un tracte hostil pel simple fet d\u2019arribar a un territori ali\u00e8.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019article Qu\u00e8 \u00e9s la Il\u00b7lustraci\u00f3?<\/em> \u00e9s la resposta que va donar Kant a una pregunta que la revista El Mensual Berlin\u00e8s<\/em> havia plantejat a tota una s\u00e8rie d\u2019intel\u00b7lectuals significatius del seu moment. La resposta \u00e9s un diagn\u00f2stic de la seva \u00e8poca que mostra de manera clarivident que una de les funcions primordials de la filosofia \u00e9s pensar el present i identificar qu\u00e8 en trobem de novet\u00f3s. Kant caracteritza les Llums com una ruptura hist\u00f2rica en el sentit de la sortida de la \u201cminoria d\u2019edat\u201d de la ra\u00f3, la qual ha estat sotmesa a altres inst\u00e0ncies externes a ella mateixa. La c\u00e8lebre sent\u00e8ncia Sapere aude!<\/em>10<\/sup> (atreveix-te a pensar per tu mateix<\/em>) \u00e9s expressi\u00f3 alhora de llibertat i de responsabilitat. Que la divisa no ha caducat en el segle XXI \u00e9s pal\u00e9s en el nostre consumisme desaforat, motiu potencial de l\u2019autof\u00e0gia ecol\u00f2gica que pot ser su\u00efcida; o en la condescend\u00e8ncia amb els gegants tecnol\u00f2gics i la seva proposta d\u2019un nou feudalisme basat en la digitalitzaci\u00f3, o la instauraci\u00f3 del populisme com a oli que taca qualsevol deliberaci\u00f3 (i decisi\u00f3) de la cosa p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n

Ser il\u00b7lustrat \u00e9s una actitud que exigeix una constant revisi\u00f3 cr\u00edtica reponsable. L\u2019autonomia de pensament ha de saber conjuminar la destrucci\u00f3 amb la construcci\u00f3, Kant no era un revolucionari i era conscient que la ciutadania nom\u00e9s podria accedir-hi lentament. Per\u00f2 l\u2019escrit est\u00e0 clarament destinat a promoure la ciutadania republicana: la consideraci\u00f3 de la mandra com al principal entrebanc per la sortida de la minoria d\u2019edat (l\u2019expressi\u00f3 actual seria la indifer\u00e8ncia o anest\u00e8sia civil que permet les formes m\u00e9s barroeres de populisme), la ferma defensa de la llibertat d\u2019expressi\u00f3 com a garantia de l\u2019\u00fas p\u00fablic de la ra\u00f3, el progr\u00e9s de la llibertat que assegura el compliment de la llei per part de la ciutadania. El text sempre parla d\u2019un cam\u00ed o proc\u00e9s que desperti la consci\u00e8ncia republicana, que el p\u00fablic no permeti que els tutors usurpin la seva veu. No \u00e9s la complaen\u00e7a d\u2019haver arribat a un moment hist\u00f2ric on ja ha estat instaurada la majoria d\u2019edat. En aquesta tasca estem, encara avui.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019obra kantiana i el que simbolitza no deixa indiferent a ning\u00fa, ni tan sols a aquells que no han tingut el plaer i la laboriositat de llegir els seus escrits. La seva tomba ha estat objecte d\u2019actes vand\u00e0lics des que mor\u00ed el 12 de febrer de 1804, i el que simbolitza ha provocat pol\u00e8miques rid\u00edcules i extravagants, per\u00f2 significatives. Recollim dues relativaments recents, la primera succe\u00ed el 2018 quan les autoritats locals de Kaliningrad obriren una votaci\u00f3 per batejar l\u2019aeroport de la ciutat (node estrat\u00e8gic per a la celebraci\u00f3 del mundial de futbol en R\u00fassia). La ciutadania russa optava majorit\u00e0riament pel nom del fil\u00f2sof nascut a la ciutat, per\u00f2 un vicealmirant (cap de l\u2019estat major de la flota russa en el B\u00e0ltic11<\/sup>) public\u00e0 un v\u00eddeo de repulsa on demanava el vot dels militars en contra amb una declaraci\u00f3 for\u00e7a extravagant, (Kant) es va rebaixar per obtenir una pla\u00e7a en la universitat i aix\u00ed poder escriure llibres estrangers que cap aut\u00f2cton podia llegir<\/em>. L\u2019opci\u00f3 de Kant es va esfondrar en el sondeig i, finalment, l\u2019aeroport fou batejat amb el nom de la zarina (Elizaveta Petrovna) que regnava l\u2019Imperi Rus quan aquest ocup\u00e0 la ciutat de K\u00f6nisgberg el 1758. El fil\u00f2sof alemany fou acusat de russof\u00f2bia malgrat l\u2019abs\u00e8ncia de documents que demostrin aquesta actitud, el que s\u00ed sabem \u00e9s que no respect\u00e0 la prohibici\u00f3 d\u2019impartir classes a la universitat per part de la zarina, i que entre l\u2019audi\u00e8ncia es trobaven nombrosos oficials i soldats russos. L\u2019\u00faltima controv\u00e8rsia l\u2019han protagonitzada fa unes setmanes el canceller alemany Olaf Scholz i el president de la Federaci\u00f3 Russa Vladimir Putin, entorn del tercer centenari el primer prohibia comentar res al segon respecte a la figura i el pensament de Kant (no li manca ra\u00f3 en l\u2019histrionisme i cinisme de l\u2019aut\u00f2crata rus), per\u00f2 caldria recordar al canceller alemany que atorgar-se l\u2019esperit moral i pol\u00edtic d\u2019un pensador en exclusiva \u00e9s el contrari del cosmopolitisme proposat per Kant. Hem de repudiar l\u2019SPD alemany perqu\u00e8 planific\u00e0 i port\u00e0 a terme en el seu moment l\u2019assassinat de Rosa Luxemburg?<\/p>\n\n\n\n

La resposta a la pregunta del comen\u00e7ament que encap\u00e7ala aquest article \u00e9s propietat exclusiva dels lectors que hagin tingut la defer\u00e8ncia d\u2019arribar al final del mateix. Que la lectura d\u2019aquest pensador \u00e9s una tasca \u00e0rdua no pot ser desmentit pr\u00e0cticament per ning\u00fa, de la mateixa manera que, una vegada realitzat l\u2019esfor\u00e7, no pot dir-se que hagi estat una p\u00e8rdua de temps. Per alleugerir la possible ressaca cliquin l\u2019enlla\u00e7 que trobaran a continuaci\u00f3, recomanat per un company de feina; es tracta d\u2019una irreverent i, de vegades, grollera pantomima del pensador de K\u00f6nigsberg. El sentit de l\u2019humor no l\u2019hem de perdre mai.
<\/p>\n\n\n\n

https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=34Tex-Adji8<\/a><\/p>\n\n\n\n

Rafael P\u00e9rez Carmona<\/p>\n\n\n\n

Seminari de Filosofia<\/p>\n\n\n\n

NOTES<\/p>\n\n\n\n

1 <\/sup>La ciutat i la regi\u00f3 de Kaliningrad reben aquest nom tans sols des de 1946, en honor del l\u00edder sovi\u00e8tic Mikhail Kalinin; per\u00f2 abans de la guerra la capital rebia el nom de K\u00f6nigsberg, i era una de les ciutats m\u00e9s cultes i reputades de Pr\u00fassia. Potser el seu fill m\u00e9s c\u00e8lebre \u00e9s el fil\u00f2sof Immanuel Kant, seguit de prop per l\u2019escriptor rom\u00e0ntic E.T.A. Hoffmann. Originaris tamb\u00e9 d\u2019aquesta ciutat s\u00f3n el f\u00edsic Gustav Robert Kirchhoff i els importants matem\u00e0tics David Hilbert, Hermann Minkovsky i Cristian Goldbach (fam\u00f3s per la seva conjectura). Podem afegir el m\u00fasic Car Otto Nicolai, la pensadora Hannah Arendt i (per qu\u00e8 no) la model Veruschka. La visita a la falca russa que s\u2019obre pas cap al B\u00e0ltic, inserida entre Pol\u00f2nia i Litu\u00e0nia, \u00e9s tota una perip\u00e8cia burocr\u00e0tica. No fa gaires anys obtenir un visat expr\u00e9s de 72 hores suposava presentar fotoc\u00f2pia del passaport, carta de l\u2019hotel on t\u2019allotjaves, el pagament d\u2019uns 70 euros i entrar al pa\u00eds per llocs molt determinats i a hores limitades. Les nefastes comunicacions amb Litu\u00e0nia acaben d\u2019amanir un viatge for\u00e7a entretingut.<\/p>\n\n\n\n

2 <\/sup>La jornada laboral lectiva era de 48 hores setmanals, de dilluns a dissabte, ensenyant la pr\u00e0ctica totalitat de mat\u00e8ries universit\u00e0ries que s\u2019impartien a K\u00f6nigsberg, fet que mostra la seva v\u00e0lua intel\u00b7lectual. Nom\u00e9s quan va accedir a la pla\u00e7a ordin\u00e0ria es redu\u00ed significativament la c\u00e0rrega lectiva. Una mat\u00e8ria que li apassionava era la Geografia F\u00edsica, els seus alumnes quedaven impressionats del seu coneixement dels indrets m\u00e9s rec\u00f2ndits del m\u00f3n sense pr\u00e0cticament haver sortit de la seva ciutat, la seva curiositat i les converses a casa seva amb les seves amistats compensaven aquest aparent entrebanc. Va impartir tantes classes de Geografia com de Metaf\u00edsica, un signe de la seva prud\u00e8ncia i humilitat \u00e9s que no impart\u00ed a les aules la seva pr\u00f2pia filosofia, malgrat que el reconeixement de la seva obra era ben manifest. Res a envejar de les draconianes condicions laborals de l\u2019actual professorat associat universitari, aix\u00f2 s\u00ed, Kant no canvi\u00e0 mai d\u2019universitat.<\/p>\n\n\n\n

3<\/sup> Aquesta forma de concebre la relaci\u00f3 de coneixement \u00e9s la pr\u00f2pia del realisme, autors com Arist\u00f2til o Plat\u00f3 entendran que nosaltres hem d\u2019adaptar-nos a les caracter\u00edstiques de l\u2019objecte que cont\u00e9 una ess\u00e8ncia o en si immutable. L\u2019errada en el proc\u00e9s de coneixement rau en no exercir les nostres facultats (sensibilitat o enteniment) de la manera adient. La proposta kantiana \u00e9s coneguda com a gir o revoluci\u00f3 copernic\u00e0\/na perqu\u00e8 despla\u00e7a del centre del proc\u00e9s a l\u2019objecte i col\u00b7loca al subjecte i els seus esquemes de pensament. Cal dir que aquest gir ja havia estat encetat per R. Descartes i el seu cogito ergo sum<\/em>. Si alg\u00fa dubta de qu\u00e8 la proposta kantiana \u00e9s la correcta nom\u00e9s cal recordar-li que la hist\u00f2ria de les ci\u00e8ncies no deixa d\u2019atorgar-li la ra\u00f3: nom\u00e9s coneixem fen\u00f2mens a trav\u00e9s de teories que es troben en permanent revisi\u00f3 i comprovaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

4<\/sup> Un exemple pot aclarir aquesta simultane\u00eftat d\u2019ambdues facultats: imaginem-nos un dia assolejat en una platja estirats a la sorra, veiem a l\u2019horitz\u00f3 quelcom que s\u2019apropa empentat per les onades, en aquest moment ja s\u2019ha produ\u00eft la s\u00edntesi. La nostra sensibilitat ordena en l\u2019espai i el temps les sensacions rebudes alhora que aplica la categoria de subst\u00e0ncia i elaborem el judici \u201cquelcom s\u2019apropa a l\u2019orilla\u201d. Nom\u00e9s la major claredat de les nostres percepcions ens permetr\u00e0 discernir si es tracta d\u2019una ampolla, un vaixell, o un pneum\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

5 <\/sup>Quan la ra\u00f3 actua sense el fre de l\u2019experi\u00e8ncia provoca el que en llenguatge kanti\u00e0 s\u2019anomena \u201cantin\u00f2mies de la Ra\u00f3 pura\u201d, \u00e9s a dir, reflexions sobre les idees de la Ra\u00f3 (\u00e0nima, m\u00f3n i D\u00e9u) que tant poden demostrar una tesi com la seva contr\u00e0ria amb la mateixa validesa. Si no ens cenyim a l\u2019experi\u00e8ncia, la ra\u00f3 tant pot demostrar la immortalitat de l\u2019\u00e0nima, com la seva mortalitat; que el m\u00f3n \u00e9s finit o infinit, i que D\u00e9u existeix o no. Aquestes idees tindran el seu paper com a postulats en el discurs pr\u00e0ctic o moral, no pas en l\u2019\u00e0mbit del coneixement.<\/p>\n\n\n\n

6 <\/sup>Hem d\u2019entendre correctament el sentit de les seves paraules: Kant no realitza una condemna moralista o, m\u00e9s ben expressat, secreta una mena de moralina; est\u00e0 radicalment esbrinant la condici\u00f3 de possibilitat de l\u2019etica.<\/p>\n\n\n\n

7 <\/sup>\u201c El judici de gust no \u00e9s determinable de cap manera per mitj\u00e0 de fen\u00f2mens demostratius, exactament com si es tract\u00e9s d\u2019un judici simplement subjectiu. Quan alg\u00fa troba bell un edifici, o un paisatge, o un poema, cal constatar en primer lloc que no es deixar\u00e0 imposar interiorment l\u2019aprovaci\u00f3 ni per cent veus que apreci\u00efn altament aquestes coses.\u201d Kant, Immanuel: Cr\u00edtica de la facultat de Jutjar<\/em>, Barcelona, Edicions 62, 2004, p\u00e0g. 270.<\/p>\n\n\n\n

8 <\/sup>Bella \u00e9s l\u2019\u00e0ria La reina de la nit de l\u2019\u00f2pera La flauta m\u00e0gica de W. A. Mozart. Sublim \u00e9s l\u2019 Introito del seu R\u00e8quiem. Els quadres de W. Turner i de C. D. Friedrich, tot i que ja s\u00f3n pintors rom\u00e0ntics, representen el sublim din\u00e0mic de la natura. Sublim \u00e9s la novena simfonia de Ludwig van Beethoven composta el 1824 amb el seu “Cant de joia” original del poeta i pensador alemany Friedrich Schiller (la versi\u00f3 catalana \u00e9s autoria del poeta Joan Maragall), himne oficial avui dia de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n\n\n\n

9 <\/sup>No podem oblidar les tenses relacions que visqu\u00e8 Kant amb el poder per les seves reflexions entorn de la religi\u00f3, ni el per\u00edode d\u2019ocupaci\u00f3 estrangera de l\u2019ex\u00e8rcit rus entre 1758 i 1762 per comprendre la seva aversi\u00f3 envers qualsevol mena de poder imposat, sigui per la for\u00e7a, o sigui de manera paternalista. Com a curiositat, durant la invasi\u00f3 una bona quantitat d\u2019oficials i soldats russos assistiren a les seves classes en la Universitat de K\u00f6nigsberg degut al seu reconegut prestigi. Sembla ser que no defraud\u00e0 a la seva audi\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

10 <\/sup>La divisa de la Il\u00b7lustraci\u00f3 deriva del poeta llat\u00ed Horaci, gosa tenir el valor d\u2019emprar la pr\u00f2pia ra\u00f3. Sent\u00e8ncia prou coneguda quan Kant escriv\u00ed el seu article, una associaci\u00f3 (\u201cAmics de la veritat\u201d) que volia difondre la filosofia de Leibniz i de Wolff va encunyar una medalla amb un bust de la deessa Atenea que portava al casc sengles retrats d\u2019aquests fil\u00f2sofs, amb la divisa esmentada.<\/p>\n\n\n\n

11 <\/sup>L\u2019antiga K\u00f6nisgberg \u00e9s avui dia la base de les tropes russes en el B\u00e0ltic amb una fren\u00e8tica activitat, es torna a repetir la hist\u00f2ria, per\u00f2 no sembla com a com\u00e8dia, en aquest moment sembla m\u00e9s una trag\u00e8dia.<\/p>\n\n\n\n

BIBLIOGRAFIA<\/p>\n\n\n\n

BOROWSKI, Ludwig Ernst: Relato de la vida y el car\u00e1cter de Immanuel Kant<\/em>, Tecnos, Madrid, 1993.
DD AA: En la cumbre del criticismo<\/em>, Anthropos, Barcelona, 1992.
HEIDEGGER, Martin: Kant y el problema de la metaf\u00edsica<\/em>, FCE, Madrid, 1993.
KANT, Immanuel: Cr\u00edtica de la facultat de jutjar<\/em>, edicions 62, Barcelona, 2004.
KANT, Immanuel: Proleg\u00f2mens a tota metaf\u00edsica futura que vulgui persentar-se com a ci\u00e8ncia<\/em>, Laia, Barcelona, 1982.
KANT, Immanuel: Sobre la paz perpetua<\/em>, Tecnos, Madrid, 2002.
KANT, Immanuel: Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pura<\/em>, UB edicions, Barcelona, 2004.
KANT, Immanuel: Cr\u00edtica de la ra\u00f3 pr\u00e0ctica<\/em>, edicions 62, Barcelona, 2004.
MART\u00cdNEZ MARZOA, Felipe: Releer a Kant<\/em>, Anthropos, Barcelona, 1992.
SLOTERDJIK, Peter: Temperamentos filos\u00f3ficos<\/em>, Siruela, Madrid, 2010.
STEINER, George: La poesia del pensament<\/em>, Arc\u00e0dia, Barcelona, 2012.
YPI, Lea: The Architectonic of Reason<\/em>, OUP, Oxford, 2021.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a1Tartar\u00edn en Koenigsberg!Con el pu\u00f1o en la mejilla,todo lo lleg\u00f3 a saber.“Proverbios y cantares”, LXXVIIAntonio Machado Pel motiu del tercer centenari del naixement del fil\u00f2sof Immanuel Kant, la periodista Mar Padilla public\u00e0 fa tres setmanes a El Pa\u00eds un article … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[66,266],"tags":[511],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3985"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3985"}],"version-history":[{"count":47,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3985\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4042,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3985\/revisions\/4042"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3985"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3985"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3985"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}