{"id":3767,"date":"2023-10-11T17:41:58","date_gmt":"2023-10-11T15:41:58","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3767"},"modified":"2024-05-27T10:51:04","modified_gmt":"2024-05-27T08:51:04","slug":"dos-mujeres-con-gato","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3767","title":{"rendered":"Dos mujeres con gato"},"content":{"rendered":"\n<p>Hannah H\u00f6ch y Lu M\u00e4rten, <em>Dos mujeres con gato<\/em>. <em>Escritos sobre las artes, <\/em>Tres Hermanas Ediciones, Madrid, 2023. Isabel Garc\u00eda Ad\u00e1nez y Andrea P\u00e9rez Fern\u00e1ndez (eds.)<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-resized\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Dos-mujeres-con-gato-675x1024.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-3769\" width=\"290\" height=\"448\"\/><figcaption><em>Dos mujeres con gato<\/em>, <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Hannah_H%C3%B6ch\">Hannah H\u00f6ch<\/a> i (1889-1978) i <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Lu_M%C3%A4rten\">Lu M\u00e4rten<\/a> (1879-1970)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p>La recomanaci\u00f3 de la lectura d\u2019un llibre no sempre \u00e9s una porta oberta a la multiplicaci\u00f3 i diversificaci\u00f3 d\u2019aquesta activitat en altres p\u00e0gines que complementen i enriqueixen la curiositat despertada en un primer moment. No \u00e9s el cas que ens ocupa, aquesta publicaci\u00f3 escrita a quatre mans per si mateixa satisf\u00e0 el temps emprat en la seva lectura i desperta la nostra recerca per saber-ne m\u00e9s sobre les seves protagonistes.<\/p>\n\n\n\n<p>Isabel Garc\u00eda Ad\u00e1nez i Andrea P\u00e9rez Fern\u00e1ndez (les editores) recullen, seleccionen i tradueixen un bon grapat de textos, sovint in\u00e8dits en llengua alemanya, de dues dones que van viure la convulsa (1) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rep%C3%BAblica_de_Weimar\" data-type=\"URL\" data-id=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Rep%C3%BAblica_de_Weimar\">Rep\u00fablica de Weimar<\/a> i anticiparen el que vindria despr\u00e9s en repetir la mateixa errada de la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primera_Guerra_Mundial\">Gran Guerra<\/a>. La perspectiva d\u2019ambdues mai no abandon\u00e0 la reflexi\u00f3 est\u00e8tica, la creaci\u00f3 pict\u00f2rica i liter\u00e0ria, i l\u2019activisme pol\u00edtic.<\/p>\n\n\n\n<p>Parlem d\u2019una de les artistes m\u00e9s importants del segle XX, Hannah H\u00f6ch (1889-1978), integrant del moviment dada\u00efsta berlin\u00e8s i pionera del fotomuntatge (<em>collage)<\/em>; i de Lu M\u00e4rten (1879-1970), escriptora i te\u00f2rica socialista, destacable pels seus estudis sobre les arts i el seu comprom\u00eds amb l\u2019emancipaci\u00f3 femenina. Compartiren viv\u00e8ncies i cartes en els moments d\u2019abs\u00e8ncia, idees i celebracions, exposicions avantguardistes i balls de disfresses, resist\u00e8ncia i lluita, i un afecte passional pels gats. Un duet intel\u00b7lectual i existencial que faria empal\u00b7lidir, si n\u2019hi hagu\u00e9s dignitat, a bona part de la far\u00e0ndula acad\u00e8mica i pol\u00edtica actual.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 prendrem l\u2019estima felina d\u2019aquestes artistes com a esquer per atreure possibles peixos lectors, trobareu tamb\u00e9 altres motius, tant o m\u00e9s estimulants, en aquesta antologia. La condici\u00f3 humana \u00e9s insatisfeta per naturalesa, l\u2019animal hum\u00e0 no deixa d\u2019aspirar a ser quelcom que no \u00e9s, amb originals i prol\u00edfiques creacions, sovint amb resultats pat\u00e8tics i tr\u00e0gics. Els gats no fan cap esfor\u00e7 d\u2019aquesta mena, no necessiten de la filosofia.<\/p>\n\n\n\n<p>La felicitat dels gats \u00e9s un estat per defecte quan no es troben amena\u00e7ats en el seu benestar. L\u2019abs\u00e8ncia de raonament abstracte no representa un senyal d\u2019inferioritat, \u00e9s una marca de la seva llibertat mental. Com mostrava <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Friedrich_Nietzsche\">Friedrich Nietzsche<\/a>, la filosofia ha estat un culte a les ficcions ling\u00fc\u00edstiques que configuren les nostres g\u00e0bies mentals en no saber afrontar la pluralitat i diversitat de la vida. Els gats viuen lliures de les restriccions amb fonaments de sorra de paraules i conceptes. No pensar en la mort, tot i que s\u00e0piguin for\u00e7a b\u00e9 quan els hi arriba l\u2019hora de morir, els allibera de les fantasies metaf\u00edsiques. Si tinguessin la capacitat d\u2019entendre-la, la filosofia no podria ensenyar res a aquesta esp\u00e8cie felina.<\/p>\n\n\n\n<p>Els gats mai no han arribat a ser dominats pels humans, al contrari, s\u00f3n ells els que han encetat aquest proc\u00e9s en establir les seves condicions. Ens han ensenyat a estimar-los i d\u2019aquesta manera la seva depend\u00e8ncia de la ca\u00e7a per sobreviure ha esdevingut secund\u00e0ria, un joc per oferir-nos un regal.<\/p>\n\n\n\n<p>Els hi proporcionem menjar i una llar, per\u00f2 no ens consideren els seus amos. Si els tractem amb respecte, ens agafaran apreci, per\u00f2 no ens trobaran a faltar si marxem. \u00c9s aquella amable confusi\u00f3 que express\u00e0 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Michel_de_Montaigne\">Michel de Montaigne<\/a>: quan jugo amb la meva gata, qui sap si \u00e9s ella la que passa el temps amb mi m\u00e9s que jo amb ella.<\/p>\n\n\n\n<p>Els gats mai no s\u2019avorreixen, no mostren aquesta por de ser-hi en soledat amb si mateixos. I aquesta \u00e9s la clau de la seva felicitat, per a nosaltres \u00e9s el s\u00edmptoma del nostre frac\u00e0s en l\u2019aspiraci\u00f3 a la felicitat en no saber suportar-nos en solitud. L\u2019egoisme sense ego, no tenir una imatge de si mateixos per conservar i fer cr\u00e8ixer, preocupar-se de si mateixos i d\u2019altres a qui estimen s\u00f3n els trets del seu fascinant benestar.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019assagista <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/John_N._Gray\">John Gray<\/a> (2) ha recopilat en un dec\u00e0leg el que s\u00ed ens poden ensenyar als humans:<\/p>\n\n\n\n<ol><li>Mai no tractis de conv\u00e8ncer els \u00e9ssers humans de qu\u00e8 siguin raonables.<\/li><li>\u00c9s rid\u00edcul que et queixis de no tenir prou temps.<\/li><li>No cerquis un sentit al teu patiment.<\/li><li>\u00c9s millor ser indiferent amb els altres que sentir l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019estimar-los.<\/li><li>Oblida\u2019t de perseguir la felicitat i tal vegada la trobis.<\/li><li>La vida no \u00e9s un relat.<\/li><li>No tinguis por de la foscor, sovint les coses m\u00e9s interessants s\u2019amaguen dins la nit.<\/li><li>Dorm pel simple plaer de dormir.<\/li><li>Guarda\u2019t de qualsevol que s\u2019ofereixi a fer-te feli\u00e7.<\/li><li>Diverteix-te i no et sentis culpable.<\/li><\/ol>\n\n\n\n<p>\u00c9s d\u00edf\u00edcil no recon\u00e8ixer que la companyia dels gats foren una de les claus que permeten explicar la traject\u00f2ria intel\u00b7lectual i vital d\u2019aquestes dues artistes i pensadores. La resta de factors cal descobrir-los a partir de la lectura d\u2019aquesta magn\u00edfica antologia.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\">Rafael P\u00e9rez Carmona<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Notes.-<\/strong><\/p>\n\n\n\n<ol><li>Sobre les llums i ombres d\u2019aquest per\u00edode, llegiu l\u2019obra d\u2019un periodista for\u00e7at professionalment a viure en una ciutat que no estimava gens: <em>Cr\u00f3nicas berlinesas<\/em> de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joseph_Roth\">Joseph Roth<\/a>.<\/li><li>GRAY, John: <em>Filosofia felina. Los gatos y el sentido de la vida<\/em>, Sexto Piso, Madrid, 2021. pp 166 i ss.<\/li><\/ol>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hannah H\u00f6ch y Lu M\u00e4rten, Dos mujeres con gato. Escritos sobre las artes, Tres Hermanas Ediciones, Madrid, 2023. Isabel Garc\u00eda Ad\u00e1nez y Andrea P\u00e9rez Fern\u00e1ndez (eds.) La recomanaci\u00f3 de la lectura d\u2019un llibre no sempre \u00e9s una porta oberta a &hellip; <a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3767\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[513,500],"tags":[499,497,498],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3767"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3767"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3808,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3767\/revisions\/3808"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}