{"id":3652,"date":"2023-06-11T19:50:55","date_gmt":"2023-06-11T17:50:55","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3652"},"modified":"2023-06-23T13:05:16","modified_gmt":"2023-06-23T11:05:16","slug":"els-escacs-a-la-literatura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3652","title":{"rendered":"Els escacs a la literatura"},"content":{"rendered":"\n

ELS ESCACS A LA LITERATURA, per Josep Mercad\u00e9<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Josep Mercad\u00e9, Ajedrez. 88 sonetos. Antolog\u00eda po\u00e9tica.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Abans que res voldria confessar la impossibilitat de resumir en una breu xerrada l\u2019allau
immens d\u2019obres liter\u00e0ries interessants que s\u2019han escrit sobre els escacs.<\/p>\n\n\n\n

Com \u00e9s que els escacs han inspirat milers de belles poesies, des de can\u00e7ons de gesta
medievals a poemes visuals de Brossa<\/a>? Qu\u00e8 ho fa que l\u2019anomenat \u201cjoc de reis i rei dels
jocs\u201d hagi apassionat escriptors com Lewis Carroll<\/a>, Zweig<\/a>, Arrabal<\/a>, Nab\u00f3kov<\/a>, P\u00e9rez-
Reverte<\/a>, Leiber<\/a>, Maurensig<\/a>\u2026 i tants d\u2019altres? Per qu\u00e8 Unamuno<\/a> es lamentava d\u2019haver
dedicat tantes hores a la \u201cinofensiva locura del ajedrez\u201d i Marcel Duchamp<\/a> deia que
aquest joc l\u2019havia colpit com una droga i un virus incurable? En primer lloc, crec que \u00e9s degut a que els escacs i una obra liter\u00e0ria s’assemblen en moltes coses<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

Ja diu el capell\u00e0 del Quixo<\/em>t que ambd\u00f3s s\u00f3n \u00fatils per ocupar el temps de l\u2019oci, per\u00f2
trobar\u00edem d\u2019altres semblances m\u00e9s pertinents.<\/p>\n\n\n\n

Deia l\u2019Ernesto Sabato<\/a> que escacs i literatura s\u2019assemblen perqu\u00e8, tant l\u2019escriptor com
el jugador, amb molt pocs elements com s\u00f3n les paraules de la seva llengua i les peces
del joc, i les corresponents regles combinat\u00f2ries, s\u00f3n capa\u00e7os de generar un nombre
gaireb\u00e9 infinit de jugades i d\u2019obres liter\u00e0ries. Un i l\u2019altre, si al comen\u00e7ament tenen un
camp immens de possibilitats obert, a mesura que avan\u00e7a el joc i la redacci\u00f3 de l\u2019obra,
la seva llibertat d\u2019acci\u00f3 es va limitant, tant per la din\u00e0mica interna de l\u2019argument i de
l\u2019acci\u00f3 dels seus personatges en l\u2019escriptor, com per les jugades de l\u2019adversari en el cas del jugador.<\/p>\n\n\n\n

Tractadistes del Renaixement, com Huarte de San Juan<\/a>, o del Barroc, com l\u2019itali\u00e0
Marco Aurelio Severino<\/a>, ja parlaven de les qualitats semblants que han de tenir
jugador i escriptor, posant de relleu, sobretot, la necess\u00e0ria imaginaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 Pietro Carrera<\/a> diu que la superioritat de l\u2019enginy hum\u00e0 es manifesta en dues
professions: la Poesia i el Joc d\u2019Escacs, les habilitats per les quals, diu, les dona la
Natura.<\/p>\n\n\n\n

Un altre itali\u00e0, l\u2019Alexandro Salvio<\/a>, comparava els escacs i les tres fases d\u2019una partida
amb el desenvolupament d\u2019un drama o d\u2019una trag\u00e8dia. I el poeta alemany Christian Morgenstern<\/a>, en un sonet que he posat a la meva antologia (Ajedrez. 88 sonetos. Antolog\u00eda po\u00e9tica<\/em>. Selecci\u00f3n y presentaci\u00f3n de Josep Mercad\u00e9 Riambau. Editorial Poes\u00eda eres t\u00fa, Madrid, 2020), tamb\u00e9 assimila aquesta estrofa amb la contesa escaqu\u00edstica. La seva traducci\u00f3 al castell\u00e0 fa:<\/p>\n\n\n\n

Comparo el soneto con el noble ajedrez:
Apertura, construcci\u00f3n, transcurso, conclusi\u00f3n,
todo se puede encontrar igual aqu\u00ed y all\u00e1<\/em>, (\u2026) (1)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Josep Mercad\u00e9 Riambau, Ajedrez. 88 sonetos. Antolog\u00eda po\u00e9tica. <\/em>Editorial Poes\u00eda eres t\u00fa, Madrid, 2020.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Segon motiu de conflu\u00e8ncia: si els escacs s\u00f3n una lluita, civilitzada i intel\u00b7ligent, per\u00f2
no menys aferrissada que qualsevol altra, aquesta tensi\u00f3 de la lluita fa els escacs molt atractius per als escriptors. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un bisbe medieval, l\u2019Olaus Magnus<\/a>, explicava que els saxons, a l\u2019hora de casar les
seves filles, les feien jugar als escacs amb el pretendent perqu\u00e8 pensaven que, en
aquest joc, es fan paleses totes les passions humanes i aix\u00ed dedu\u00efen la v\u00e0lua moral del
futur gendre.<\/p>\n\n\n\n

Passions i aventures no els hi faltaran a qui vulgui escriure sobre aquest joc ja que,
com diu Mac Oran, \u201chi ha m\u00e9s aventures sobre l\u2019escaquer que sobre tots els mars del
mon.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Diu Cabrera Infante<\/a> que tant la literatura com els escacs s\u00f3n uns jocs perillosos. B\u00e9,
segurament em direu que, en aix\u00f2, la literatura en fa un gra massa. I em podr\u00edeu citar
una dotzena d\u2019herois literaris (en novel\u00b7les de Nabokov<\/a>, Zweig<\/a>, Arrabal<\/a>, Anderson\u2026)
embogits per la passi\u00f3 dels escacs.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 precisament en aix\u00f2 rau tant la grandesa com la mis\u00e8ria de la literatura. Si a
molts ens resulta m\u00e9s atractiu el Quixot quan sembla desequilibrat per la seva bogeria
que el raonable i pragm\u00e0tic Don Alonso Quijano<\/a>, tamb\u00e9 la literatura imposa el t\u00f2pic de
la bogeria provocada pels escacs, encara que les estad\u00edstiques demostrin que no sigui
certa.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s veritat que tota guerra demana una \u00e8pica i, com deia un poeta franc\u00e8s de finals del
segle passat, si les batalles humanes necessiten qui les canti, si per a con\u00e8ixer les
gestes d\u2019Aquil\u00b7les es necessita un Homer<\/a>, per enaltir les vict\u00f2ries del tauler i per a
pl\u00e0nyer els ven\u00e7uts de les partides memorables, tamb\u00e9 calen poetes. I jo afegiria que
tamb\u00e9 calen novel\u00b7listes. Enfrontaments hist\u00f2rics com el de Capablanca<\/a> i Alhekine<\/a> (2) el 1927, o el de Spassky<\/a> y Bobby Fischer<\/a> el 1972 (3), amb els t\u00edtols mundials en joc, per exemple, han generat una allau d\u2019interessants novel\u00b7les que els descriuen. Tamb\u00e9 la literatura ens fa atractives les vides de grans jugadors com Morphy<\/a> (4), l\u2019Arturito
Pomar<\/a> (5), Miguel Najdorf<\/a> (6), Mijail Tal <\/a>(7) o els citats Alhekine i Capablanca (8) i
s\u2019endinsa en enigmes com el de l\u2019aut\u00f2mat que jugava als escacs. (9)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jos\u00e9 Ra\u00fal Capablanca Graupera (1888-1942)<\/a><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquesta tensi\u00f3 tamb\u00e9 la trobem en enfrontaments entre un rei moro i un cristi\u00e0 per
la possessi\u00f3 d\u2019una ciutat a El primer Fajardo<\/em> de Lope de Vega, o al cantar de gesta
franc\u00e8s Huon de Bordeaux<\/em> entre Huon y la filla d\u2019un pirata amb la vida del protagonista
en joc. Ella, gran jugadora, es deixa guanyar en enamorar-se del seu contrincant.
Quelcom semblant passa a Garin de Monglane. Tamb\u00e9 amb la vida en joc,
l\u2019enfrontament entre un jueu i un nazi a les novel\u00b7les La partida final<\/em> de John
Donoguhue i a Tablas por segundos<\/em> d\u2019Iccholas Meras.<\/p>\n\n\n\n

La tensi\u00f3 de la lluita sobre el tauler tamb\u00e9 la trobar\u00edem en molts contes, com a Un
combat<\/em>, de Patrick Suskind,<\/a> encara que aqu\u00ed la tensi\u00f3 no es dona en els jugadors sin\u00f3
en el p\u00fablic que contempla la partida. <\/p>\n\n\n\n

I lluita, m\u00e9s reposada i solemne, la trobem en grans poemes \u00e8pics i mitol\u00f2gics, com
els de Cerutti, Ducchi, l\u2019abat Roman o l\u2019Scacchia ludus<\/em> <\/a>de Girolamo Vida, en llat\u00ed, de
658 versos, del qual se n\u2019han fet m\u00e9s de 100 edicions en diferents lleng\u00fces, que narra
l\u2019enfrontament d\u2019Apolo i Mercuri, amb la vict\u00f2ria final d\u2019aquest. O a l\u2019Adone<\/em> de Giambattista Marino, que dedica 88 octaves reials del cant XV del seu immens poema
manierista , de m\u00e9s de 50.000 versos, a una partida semblant.<\/p>\n\n\n\n

I enfrontaments ludics, com els balls escaqu\u00edstics de Hypnerotomachia Poliphili<\/em> de
Francesco Colonna o el del cinqu\u00e8 llibre de Gargantua i Pantagruel<\/em> de Fran\u00e7ois
Rabelais, o els del fanfarr\u00f3 Bar\u00f3 de M\u00fcnchhausen, que es derrotat tres vegades per un
que no sap jugar a escacs, simplement copiant les seves jugades, en un relat de E.
Yavich que jo vaig dramatitzar per a la clausura del 2\u00ba Open Internacional \u201cPr\u00edncipe de
Asturias\u201d en el teatre Campoamor d\u2019Oviedo. (10)<\/p>\n\n\n\n

La tercera ra\u00f3, i potser la fonamental, que provoca la muni\u00f3 de tantes obres liter\u00e0ries
que tracten dels escacs es troba en la seva capacitat metaf\u00f2rica, en la seva riquesa simb\u00f2lica<\/strong>. Aix\u00f2 fa que cada poble i cada cultura el pugui apadrinar com a
seu. I \u00e9s que, en paraules de Stefan Zweig, els escacs son un \u201cinigualable vincle entre
tots els aparelles de contrast; antiqu\u00edssim i alhora sempre nou, mec\u00e0nic en la seva
concepci\u00f3 i tanmateix efectiu nom\u00e9s per la fantasia, limitat a un espai r\u00edgidament
geom\u00e8tric i ensems il\u00b7limitat en les combinacions, descapdellant-se perp\u00e8tuament i,
aix\u00f2 no obstant, est\u00e8ril: (\u2026) l\u2019\u00fanic joc que pertany a tots els pobles i a totes les
\u00e8poques, i del qual mai ning\u00fa no sap de la m\u00e0 de quin d\u00e9u aparegu\u00e9 a la terra per
destruir el tedi, afinar els sentits i estimular l\u2019esperit\u201d. (11)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Stefan Zweig<\/a> (1881-1942), Novel\u00b7la d’escacs.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Moltes de les met\u00e0fores dels escacs formen part del nostre llenguatge corrent i ni ens
en adonem que provenen del nostre joc. Parlem d\u2019\u201dentaular\u201d una conversa, de fer
\u201cescac\u201d o \u201cescac i mat\u201d a un pol\u00edtic o a un negoci, de \u201cposar la vida al tauler\u201d, en
castell\u00e0 de \u201csalirse de sus casillas\u201d i, en catal\u00e0, de \u201cfer tabola\u201d\u2026 Algunes han caigut en
des\u00fas, com la castellana \u201cni rey ni roque\u201d o la catalana \u201cescac per roc\u201d. Aquest sentit
metaf\u00f2ric ens pot despistar perqu\u00e8 t\u00edtols con Apertura catalana<\/em> i Defensa siciliana<\/em> de
Mart\u00ed i Pol <\/a>o Defensa \u00edndia de rei <\/em>de Jaume Melendres<\/a> no parlen d\u2019escacs. I moltes
altres obres amb el t\u00edtol d’Escac a\u2026<\/em> Jaque a\u2026 <\/em>la dama o a qui sigui tampoc.
An\u00e0vem dient que la ra\u00f3 de la preemin\u00e8ncia liter\u00e0ria dels escacs residia en la seva
capacitat simb\u00f2lica. Repassem breument alguns dels simbolismes del joc i dels seus
elements.<\/p>\n\n\n\n

Comencem per l\u00b4escaquer. El tauler de \u201cblancs dies i de negres nits\u201d representa la
dualitat dels elements, la juxtaposici\u00f3 de valors oposats, la successi\u00f3 de llum i de
tenebres, el ying i el yang. Des de les epopeies hind\u00fas a novel\u00b7les recents de ci\u00e8ncia
ficci\u00f3, \u00e9s l\u2019espai de la lluita c\u00f2smica per al domini de l\u2019univers. (12)<\/p>\n\n\n\n

En algunes can\u00e7ons de gesta franceses, els pesats escaquers medievals serveixen
per matar el contrari o per defensar-se\u2019n. (13)<\/p>\n\n\n\n

Trobar\u00edem moltes novel\u00b7les que comparen una ciutat a un escaquer. (14) Jaume de
Cessolis<\/a>, en el seu Moralisatio super ludum scacchorum<\/em>, el llibre medieval m\u00e9s dif\u00f3s a
tot Europa despr\u00e9s de la B\u00edblia (15), diu que el tauler simbolitza la ciutat de Babil\u00f2nia, on suposava que s\u2019havia inventat el joc i que, segons Sant Jeroni, era d\u2019altes muralles quadrades. El seu cap\u00edtol conclou amb una brillant met\u00e0fora que, en l\u2019edici\u00f3 catalana
de Brunet, fa: \u201cL\u00b4escaquer prefigura la ciutat que havem dita, emper\u00f2, tot lo Regne o
encara tot lo m\u00f3n significa.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Molts autors, com Lope de Vega (16) o Le Bruy\u00e8re, parlen de la cort com d\u2019un escaquer. Diu el Leandro de La dama boba<\/em> del F\u00e8nix:<\/p>\n\n\n\n

Es Madrid una talega
de piezas, donde se anega
cuanto su m\u00e1quina pare.
Los Reyes, Roques y Arfiles
conocidas casas tienen;
los dem\u00e1s que van y vienen
son como peones viles:
todo es all\u00ed confusi\u00f3n. <\/em> (Ac.N.,XI, p. 589)<\/p>\n\n\n\n

I una dotzena de novel\u00b7les d\u2019espionatge tamb\u00e9 fan servir c\u00f2modament aquest s\u00edmil en
el qu\u00e8, les fins ara dues grans pot\u00e8ncies, lliuraven una llarga partida per a conquerir el
m\u00e0xim de caselles de l\u2019escaquer del m\u00f3n. La conquesta de les caselles centrals, objectiu estrat\u00e8gic de tots els jugadors, adquireix valors simb\u00f2lics relacionats amb el domini d\u2019un mateix i amb l\u2019acc\u00e9s al cel salvador.<\/p>\n\n\n\n

Repassem ara, encara m\u00e9s breument, el simbolisme de les peces:<\/p>\n\n\n\n

El rei<\/strong> \u00e9s al centre de les seves tropes dirigint lentament i majestuosa la lluita. Aix\u00ed
expliquen la seva poca mobilitat els tractats medievals. L\u2019\u00fanica pe\u00e7a que no pot ser
capturada, per als psicoanalistes, representa el pare a eliminar, en una nova
formulaci\u00f3 del complex d\u2019\u00c8dip. En la seva forma, semblant a una copa, l\u2019Eduardo Scala
hi veu una imatge del Sant Graal que el jugador ha de conquerir.<\/p>\n\n\n\n

Els escacs \u00e9s el joc mon\u00e0rquic per definici\u00f3 perqu\u00e8 el seu objectiu \u00e9s conservar el
propi rei. La vida de totes les altres peces dep\u00e8n d\u2019ell. Si ell mor s\u2019ha acabat la partida.
Per aix\u00f2 els escacs son la m\u00e9s emblem\u00e0tica representaci\u00f3 de l\u2019ordre mon\u00e0rquic feudal.
Per\u00f2 el rei que defensen els escacs no \u00e9s un rei absolut sin\u00f3 amb un poder limitat. La
llegenda que difon el llibre de Cessolis, i que repetiran tots els tractats posteriors, que
explica que el joc va ser trobat per ensenyar a un cruel tir\u00e0 que el rei no pot res sense
l\u2019ajuda i protecci\u00f3 de la resta de peces, representa ben clarament que el rei que
simbolitza el joc d\u2019escacs \u00e9s un rei pactista. I no falta qui pensa que, en tenir per objectiu l\u2019eliminaci\u00f3 del rei contrari, es pot pensar que els escacs son un joc anarquista, com proclama un revolucionari d\u2019una novel\u00b7la d\u2019Henry de Montherland.<\/p>\n\n\n\n

La reina<\/strong>, com saben, en el pas del joc per la cultura \u00e0rab, era un visir, un ministre de
la guerra. Sembla que el culte mari\u00e0, la necessitat de donar una companya al rei, i, sobretot, el culte a la dona de l\u2019amor cort\u00e8s, va provocar el canvi d\u2019aquesta pe\u00e7a masculina en dama.<\/p>\n\n\n\n

Des de finals del segle XV, aquesta pe\u00e7a es converteix en la m\u00e9s poderosa del joc.
Aix\u00f2 va provocar molts problemes als moralistes, que, en el seu afany alli\u00e7onador, no
trobaven l\u2019explicaci\u00f3 de qu\u00e8 una dona fos la pe\u00e7a m\u00e9s poderosa de la guerra dels
escacs. I encara els agradava menys que, en coronar un pe\u00f3, hi hagu\u00e9s una
escandalosa pres\u00e8ncia de m\u00e9s d\u2019una reina al voltant del rei. En haver-se convertit la dama en la pe\u00e7a m\u00e9s valuosa del joc, els escacs poden servir millor per expressar la conquesta amorosa, al\u00b7legoria de la qu\u00e8 parlarem despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Les torres<\/strong> o rocs<\/strong>, segons Cessolis son els representants del rei en els confins del
regne. Pesos pesants del combat, l\u2019homon\u00edmia del seu nom amb sant Roc, el sant
protector de la pesta, va propiciar, sobretot a la literatura castellana del Segle d\u2019Or, el
seu us a lo div\u00ed, en el qual, la pe\u00e7a del sant era emprada en la lluita contra la plaga i el
combat espiritual contra el maligne, com en un sonet de Lope. (17)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
F\u00e9lix Lope de Vega<\/a> (1562-1635)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Fins al segle XV, el roc era la pe\u00e7a m\u00e9s valuosa, i aix\u00ed ho recorden trobadors com
Guillem Ademar i l\u2019expressi\u00f3 medieval catalana \u201cescac per roc\u201d. (18)<\/p>\n\n\n\n

L\u2019alfil<\/strong>, jutge o assessor en el sermonari de Cessolis, \u00e9s la pe\u00e7a de m\u00e9s diversa
traducci\u00f3 metaf\u00f2rica. Corredor en alemany, bisbe en angl\u00e8s, dof\u00ed i, finalment, boig en
franc\u00e8s. Alguns moralistes ir\u00f2nics no deixen d\u2019aprofitar, per a la seva s\u00e0tira,
l\u2019avinentesa que els dos personatges reials estiguin rodejats de dos bojos. En moltes moralitzacions, des de les medievals a les barroques, t\u00e9 sovint una valoraci\u00f3 negativa pel fet d\u2019anar de cant\u00f3, en diagonal, i, de vegades, ha simbolitzat el mateix diable.<\/p>\n\n\n\n

El cavall<\/strong> representa, l\u00f2gicament, la figura del cavaller muntat a cavall. La seva ruta,
travessant totes les caselles de l\u2019escaquer per tornar al punt de partida, va ser
estudiada matem\u00e0ticament per Euler i descriu una de les variants del quadrat m\u00e0gic. (19) […] Segons Pierre Carnac (20), com arquetip del vencedor, compr\u00e8n, entre d\u2019altres, la imatge de la mort transformada en triomf.<\/p>\n\n\n\n

Els peons<\/strong>, representants dels diferents oficis en la Moralisatio del dominic medieval,
son vistos en algun tractat \u2014com el de Minguet, editat a Barcelona\u2014 com la carn de
can\u00f3 col\u00b7locada davant dels nobles per tal de protegir-los. El pe\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019heroi infantil dels contes de fades que, com l\u2019Al\u00edcia a l\u2019altra banda del mirall de Lewis Carrol, ha de rec\u00f3rrer un dif\u00edcil cam\u00ed abans de convertir-se en pe\u00e7a major. No ens costa identificar-nos amb ell, com fan un poema de Kavafis o la can\u00e7\u00f3 de Mecano.<\/p>\n\n\n\n

La coronaci\u00f3 del pe\u00f3, que arriba a la darrera casella i es converteix en dama, ha servit
per explicar la dif\u00edcil promoci\u00f3 en l\u2019escalaf\u00f3 social i militar i, fins i tot, en clau de
simbologia religiosa, ha significat la salvaci\u00f3 eterna, en transformar-se l\u2019\u00e0nima, al cel,
en una pe\u00e7a m\u00e9s valuosa.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al conjunt de les peces, la literatura ens sol presentar jocs valuos\u00edssims, de
vori o de metalls preciosos, com un que descriu Sagarra a les seves Mem\u00f2ries, objecte
m\u00e0gic que no gosava tocar a la seva infantesa. I, de vegades, amb propietats
miraculoses, com les peces del Lancelot, que es movien soles i guanyaven tothom qui
se\u2019ls enfront\u00e9s obligant-lo a ballar fren\u00e8ticament, fins que l\u2019heroi les va v\u00e8ncer desfent
l\u2019encanteri.<\/p>\n\n\n\n

En tot cas, les peces son l\u2019\u00e0nima del tauler i, si no hi son, aquest sembla que les
enyori. Aix\u00f2 sembla dir el poema visual de Joan Brossa<\/a> titulat \u201cNost\u00e0lgia\u201d: un tauler
sense peces. (21)<\/p>\n\n\n\n

Hem vist el simbolisme de peces i escaquer, per\u00f2 qu\u00e8 simbolitza el conjunt del joc?<\/strong> Quins son els profunds significats que amaguen els escacs i que els fan estar tan
presents a totes les literatures?<\/p>\n\n\n\n

Val a dir que un primer simbolisme dels escacs \u00e9s el de provar que el dest\u00ed hum\u00e0, la nostra sort o desgr\u00e0cia futura, dep\u00e9n de nosaltres mateixos<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Des de fa mil\u00b7lennis, ha existit aquesta pol\u00e8mica entre fatalisme i voluntarisme a la
filosofia. \u00c9s a dir, entre aquells que diuen que el nostre dest\u00ed ja el tenim fixat, que
dep\u00e8n d\u2019unes causes externes a nosaltres (dels d\u00e9us, del f\u00e0tum\u2026) i que, per tant, fem
el qu\u00e8 fem no el podem modificar, i els altres que defensen que, segons com actuem
en el temps present, se\u2019n derivar\u00e0 un futur feli\u00e7 o desgraciat. Aix\u00f2 demostraria que,
aix\u00ed com si juguem b\u00e9 guanyem la partida i si juguem malament la perdem, tamb\u00e9 a la
nostra vida passa el mateix.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 ho il\u00b7lustra Alfonso X<\/a> en el pr\u00f2leg del seu Libro del axedrez, dados y tablas<\/a><\/em>, amb
la hist\u00f2ria dels tres savis que presenten al rei els tres jocs (22). Els daus demostrarien
que la nostra vida ve guiada per la sort, els escacs per les nostres assenyades decisions i les taules per una barreja de sort i enginy perqu\u00e8, encara que els daus et siguin desfavorables segons com juguis ho pots esmenar.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019exclusi\u00f3 de la sort, de l\u2019atzar en el joc d\u2019escacs \u00e9s el motiu de la seva alta valoraci\u00f3
entre els moralistes, enfront de la condemna dels daus i, posteriorment, de les cartes.
Malgrat l\u2019opini\u00f3 positiva de la majoria d\u2019autors i moralistes per\u00f2, tamb\u00e9 trobem
excepcions com les de Petrarca, Ramon Llull (23) o Montaigne (21), que el consideren
una p\u00e8rdua de temps.<\/p>\n\n\n\n

Tornant a la simbologia dels escacs, \u00e9s evident que la m\u00e9s repetida a totes les
\u00e8poques i literatures \u00e9s la de representar la guerra<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Son nombros\u00edssims els poemes medievals llatins, \u00e0rabs o hebreus que invariablement
descriuen els escacs sota la met\u00e0fora b\u00e8l\u00b7lica. Entre ells els de Jedhia Bon Senior, jueu
de Barcelona, i el d\u2019Abraham ben Ezra, que, en traducci\u00f3 de Salvador Juanpere,
comen\u00e7a aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n

Narrar\u00e9 un poema d\u2019una guerra preparada
tan antiga com els fets dels avantpassats,
preparada per homes de gran intel\u00b7lig\u00e8ncia i coneixements.
Els dos ex\u00e8rcits estan dempeus.
En els seus escaquers hi ha dos Reis
per lluitar l\u2019un contra l\u2019altre<\/em>.
Tots estan a punt i preparats per a la lluita.<\/em> (25)<\/p>\n\n\n\n

Els primers tractats d\u2019escacs coneguts s\u2019esforcen en mostrar el moviment i
caracter\u00edstiques de cada pe\u00e7a amb la seva correspond\u00e8ncia b\u00e8l\u00b7lica al camp de batalla.
A la literatura castellana, Huarte de San Juan diu que aquest joc representa la guerra
(26) i compara l\u2019habilitat per als escacs amb la que ha de tenir el militar i Ruy L\u00f3pez
adapta l\u2019estrat\u00e8gia del De re militari<\/em> de Vegeci a l\u2019estrat\u00e8gia del joc. (27)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Ludek Pachman<\/a> (1924-2003)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Un escriptor i gran jugador txec, que potser vost\u00e8s coneixen pels seus llibres t\u00e8cnics,
Ludec Pachman<\/a>, dibuixa, en Ajedrez i comunismo<\/em>, una ocorrent comparaci\u00f3 entre les
estrat\u00e8gies d\u2019alguns jugadors i les emprades a la guerra:<\/p>\n\n\n\n

Philidor va descobrir una estrat\u00e8gia que va expressar amb la m\u00e0xima de que
\u201cels peons son l\u2019\u00e0nima del joc\u201d. Col\u00b7locava aquestes debil\u00b7l\u00edsimes peces en
columnes, com era caracter\u00edstic tamb\u00e9 en estrat\u00e8gies de lluita dels soldats
francesos de la Revoluci\u00f3. Labourdonais descobr\u00ed en els escacs la ruptura
central que Napole\u00f3 pos\u00e0 a la pr\u00e0ctica en els escenaris b\u00e8l\u00b7lics europeus. El
nord-americ\u00e0 Morphy solia utilitzar el r\u00e0pids canvi de posici\u00f3 de les peces
menors, cosa que recordava les marxes de Washington. L\u2019estil posicional de
Steinitz recorda l\u2019estrat\u00e8gia de trinxeres de la Primera Guerra Mundial (i aix\u00f2
pot completar-se amb Lasquer). Les partides d\u2019Alekhine i de Tal recorden els
atacs llampec de la Segona Guerra Mundial. No s\u00e9 com podria demostrar que
Bobby Fischer utilitza l\u2019estrat\u00e8gia del terror at\u00f2mic, per\u00f2 si tot encaix\u00e9s tan
harmoniosament no resultaria ni la meitat d\u2019interessant.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Hi ha un llibret delici\u00f3s en franc\u00e8s, de Francis Spiner, titulat Mat d\u2019\u00e9checs<\/em>, que sap
trobar oportun\u00edssimes correspond\u00e8ncies dels escacs amb tota classe de situacions de
la vida. Vegin com compara les guerres d\u2019aquests darrers decennis amb les que les
dues grans pot\u00e8ncies es disputaven el tauler del m\u00f3n:<\/p>\n\n\n\n

La terra \u00e9s un tauler. Els dos grans camps s\u2019enfronten. Ahir l\u2019Est i l\u2019Oest. Russos i
americans. Els altres, els peons. Jo avan\u00e7o un pe\u00f3 a Corea del Nord. Tu respons
amb un altre a Corea del Sud. Partida nul\u00b7la. Tornem-hi. Tu avances una dama a
l\u2019Alemanya de l\u2019Oest, jo responc amb un mur a l\u2019Est. Un cavall s\u2019apropa a Cuba.<\/p>\n\n\n\n

Jo instal\u00b7lo coets. Tu enroques. Els retiro. Taules. Tu guanyes un pe\u00f3 a Vietnam
del Nord. Jo resisteixo al Sud. La teoria del d\u00f2mino. Escac a Cambotja. A Laos.
Tu respons a l\u2019Orient Mitj\u00e0. Israel contra S\u00edria i Egipte. Mat en sis jugades\u2026 Els
dos grans s\u00f3n com els reis. A l\u2019abric. Nom\u00e9s els peons donen la cara. (pp.63-64)<\/p>\n\n\n\n

B\u00e9. Deixem la met\u00e0fora b\u00e8l\u00b7lica. No cal insistir aqu\u00ed en les evidents difer\u00e8ncies entre
els escacs i la guerra, per\u00f2 sembla clar que la necessitat de concentraci\u00f3 de les peces
en el punt feble de l\u2019enemic, la coordinaci\u00f3, protecci\u00f3 i mobilitat de les peces i d\u2019altres
estrat\u00e8gies s\u00ed que donen una certa semblan\u00e7a entre la guerra i els escacs.<\/p>\n\n\n\n

Un altre simbolisme evident del joc d\u2019escacs \u00e9s el de ser, com ja hem apuntat, un microcosmos que reflecteix el macrocosmos social<\/strong>. Aquest macrocosmos,
hem dit, pot ser la cort o b\u00e9 tot el regne. \u00c9s inevitable tornar al Moralisatio super
ludum scacchorum <\/em>de Jaume de Cessolis, dominic d\u2019aquest poble de la Llombardia,
amb una difusi\u00f3 tan gran en totes les lleng\u00fces europees que el seu cognom jo l’he vist
escrit de cinquanta maneres diferents (Cesolis, Cesulis, Tesal\u00f2nica, Gassulis, etc.).
Aquest sermonari que alli\u00e7ona sobre els diversos deures de tots els estaments socials
nom\u00e9s fa servir els escacs com a carcassa, \u00e9s m\u00e9s aviat una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019 exempla per a us de predicadors.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha discutit si la societat presentada pel dominic \u00e9s un retrat fidel del pa\u00eds on viu o b\u00e9
una visi\u00f3 idealitzada del que hauria de ser. Potser podria ser una barreja de les dues
coses. (28)<\/p>\n\n\n\n

Ja hem dit que hi ha moltes novel\u00b7les que presenten una ciutat com a tauler on es
desenvolupa l\u2019acci\u00f3. Jo us recomanaria Las casillas de la ciudad <\/em>de John Bruner i El
Asedio<\/em> de P\u00e9rez-Reverte.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Arturo P\u00e9rez-Reverte<\/a> (1951), El asedio<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

I deixeu-me esmentar aqu\u00ed la m\u00e9s important obra teatral que s\u2019ha escrit sobre els
escacs. The game at chess<\/em>, de Thomas Middleton, en excel\u00b7lent traducci\u00f3 i presentaci\u00f3
al castell\u00e0 d\u2019\u00c1ngel Luis Pujante (29), obra sat\u00edrica que denuncia les maniobres de
l\u2019ambaixador espanyol a Londres, el comte de Gondomar, per casar el pr\u00edncep angl\u00e8s
Carlos amb la infanta espanyola, matrimoni que no es va dur a terme, entre altres
raons perqu\u00e8 li exigien de fer-se cat\u00f2lic. Es tracta d\u2019una partida real, on cada pe\u00e7a
representa un personatge hist\u00f2ric. L\u2019obra va tenir un \u00e8xit aclaparador, per\u00f2 la van
prohibir, varen clausurar el teatre i posar a la pres\u00f3 tots els actors per la s\u00e0tira
despietada contra l\u2019ambaixador i l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.<\/p>\n\n\n\n

En la mesura que la novel\u00b7la polic\u00edaca s\u2019insereix en la societat i, en part, la reflecteix,
tamb\u00e9 haur\u00edem d\u2019esmentar que moltes novel\u00b7les polic\u00edaques estan estructurades pels
escacs, sigui en forma de novel\u00b7la negra on detectiu i assass\u00ed van fent la seva jugada
fins que, normalment, el detectiu fa l\u2019escac i mat final capturant el malfactor o b\u00e9 es
dona primer un assassinat, una posici\u00f3 en una partida, i s\u2019ha de buscar quines jugades
s\u2019han fet per arribar all\u00ed, com passa a La tabla de Flandes<\/em> de P\u00e9rez-Reverte. (30)<\/p>\n\n\n\n

Una altra al\u00b7legoria que il\u00b7lustra el joc del tauler \u00e9s la de la igualtat davant la mort, que
ja trobem a Sant Agust\u00ed i en les danses de la mort medievals. En termes escaqu\u00edstics
dir\u00edem que despr\u00e9s de la partida de la vida totes les peces es barregen al mateix sac<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta idea, ja ve donada pel gran poeta persa Omar Kayyam (1040-
1132), que, en una de les seves estances diu, en traducci\u00f3 anglesa, poc literal:<\/p>\n\n\n\n

This all a Chequer-board of Nigts of and Days
Where Destiny with men for Pieces plays;
Hither and thither moves, and mates, and slays
And one by one back in the Closet lays.<\/em> (31)<\/p>\n\n\n\n

Una Moralitas de scaccario<\/em>, de principis del segle XIII , atribu\u00efda a Innocenci III, i a
Joan de Gales, entre d\u2019altres, \u201cinsisteix en la identitat d\u2019origen i dest\u00ed de la vida dels
homes, els quals son representats per les diverses peces de l\u2019escaquer. (\u2026) Aquestes
reposen barrejades en el mateix sac i hi retornen una vegada el joc s\u2019ha acabat.\u201d (32) I
els reis i peces nobles ho tenen pitjor en aquest retorn al sac, ja que, com que pesen
m\u00e9s, cauen m\u00e9s al fons, potser a l\u2019infern, mentre que els pobres peons queden a dalt,
salvats.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta moralitat tingu\u00e9 una difusi\u00f3 extraordin\u00e0ria, diu Alexandre Bataller, i en dona
molts exemples. (33)<\/p>\n\n\n\n

A casa nostra la trobem, posem per cas, a \u00c0usias March i, abans, a El ter\u00e7 del Cartoix\u00e0<\/em>
de Ro\u00eds de Corella, on llegim:<\/p>\n\n\n\n

“\u00c9s semblant als escachs lo estament dels h\u00f3mens que en lo taulell dels huns
als altres se proven\u2026 e quan lo joch se acaba, dins un sach los lliguen e los
majors perqu\u00e8 m\u00e9s pesen lo m\u00e9s baix loch prenen<\/em>.\u201d<\/p>\n\n\n\n

En la literatura castellana, \u00e9s molt conegut el fragment del cap\u00edtol XII de la Segona
Part del Quixot <\/em>on, en veure uns comediants, els dos protagonistes comenten:<\/p>\n\n\n\n

“\u2014Pues lo mesmo \u2014dijo don Quijote\u2014 acontece en la comedia y trato deste
mundo, donde unos hacen los emperadores, otros los pont\u00edfices, y, finalmente,
todas cuantas figuras se pueden introducir en una comedia; pero en llegando al
fin, que es cuando se acaba la vida, a todos les quita la muerte las ropas que los
diferenciaban, y quedan iguales en la sepultura.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Brava comparaci\u00f3n \u2014dijo Sancho\u2014, aunque no tan nueva, que yo no lo haya
o\u00eddo muchas y diversas veces, como aquella del juego del ajedrez, que mientras
dura el juego cada pieza tiene su particular oficio; y en acab\u00e1ndose el juego
todas se mezclan, juntan y barajan, y dan con ellas en una bolsa, que es como
dar con la vida en la sepultura.\u201d (34)<\/p>\n\n\n\n

El passatge \u00e9s important perqu\u00e8 uneix la met\u00e0fora del gran teatre del m\u00f3n, tan
arrelada al Barroc, amb el motiu de la bossa igualadora dels escacs que, com hem vist
t\u00e9 una llarga tradici\u00f3 medieval.<\/p>\n\n\n\n

Antoni Vilanova creu que Cervantes va trobar la idea al serm\u00f3 f\u00fanebre de Cabrera a la
mort de Felip II (35), per\u00f2 crec que ho tenia molt m\u00e9s f\u00e0cil treure-ho del teatre de Lope,
ja que, com demostro al meu llibre Lope de Vega y el ajedrez<\/em>, el F\u00e8nix l\u2019expressa en cinc passatges diferents (36), de manera que potser fins i tot es podria entreveure una
certa s\u00e0tira en les paraules de Sancho per part de Cervantes.<\/p>\n\n\n\n

Per citar la m\u00e9s curta, de El genov\u00e9s liberal<\/em>:<\/p>\n\n\n\n

Piezas somos de ajedrez
y el loco mundo es la tabla;
pero en la talega juntos<\/em>
peones y reyes andan.<\/em> (Ac.N. VI, ac. II)<\/p>\n\n\n\n

Em pregunto si tot aquest tinglado ideol\u00f2gic no el van muntar els de dalt i l\u2019Esgl\u00e9sia
per tenir consolats i tranquils als pobres pensant que, a l\u2019altra vida, potser estarien
millor que els rics.<\/p>\n\n\n\n

I, acostant-nos al final, hem de dir que els escacs tamb\u00e9 son l”expressi\u00f3 de la conquesta amorosa<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

A casa nostra, com exemple m\u00e9s important d\u2019aquesta al\u00b7legoria, tenim l\u2019enginy\u00f3s
poema Escachs d\u2019amor<\/em> dels valencians Bernat Fenollar, Francesc de Castellv\u00ed i Narc\u00eds
Vinyoles. (37)<\/p>\n\n\n\n

El poema \u00e9s fonamental en la hist\u00f2ria dels escacs perqu\u00e8 \u00e9s el primer exemple europeu del desenvolupament d\u2019una partida sencera en la modalitat nova del joc, fruit de la reforma de finals del XV:<\/p>\n\n\n\n

Mas nostre joc de nou vol enremarse
De stil novell a qui bel mira<\/em>. (Es. 54)<\/p>\n\n\n\n

Castellv\u00ed juga les peces rojes de Mart contra Vinyoles que, amb les peces verdes, se li
enfronta representant Venus. Cadascun dels poetes realitza un moviment, que descriu
en una estrofa, i l\u2019altre li replica amb una altra jugada que tamb\u00e9 transcriu en l\u2019estrofa
corresponent. A m\u00e9s del sentit denotatiu d\u2019una jugada de la partida, les estrofes
tamb\u00e9 al\u00b7ludeixen a una fase de la conquesta amorosa, que acaba amb la rendici\u00f3 de
l\u2019Honor de Venus, escac i mat.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de cada jugada amb la corresponent r\u00e8plica, Moss\u00e8n Fenollar, en una tercera
estrofa, explica una llei del joc i comenta moralment la marxa de la contesa. El poema t\u00e9 64 estrofes, tantes com caselles del tauler.<\/p>\n\n\n\n

Seria pesat enumerar la quantitat de seduccions amoroses propiciades pel joc d\u2019escacs. Des de la hist\u00f2ria del comerciant Masrur i la seva estimada Zain de Les mil i una nits<\/em> (38), passant per cantars de gesta medievals citats, Le livre des \u00c9checs amoreux<\/em> (39), la llegenda de Tristany i Isolda (40), el Filocolo<\/em> de Boccacio (41), l\u2019extens poema en llat\u00ed del polon\u00e8s Ivan Kochanowski Szachy (42), una copla er\u00f2tica an\u00f2nima (43), el llarg poema Ca\u00efssa<\/em> de William Jones, en llat\u00ed i angl\u00e8s (44) i tantes novel\u00b7les com A Pair of
Blue Eyes<\/em> de Thomas Hardy (45) o la juvenil Escac a la princesa <\/em>d\u2019Eus\u00e8bia Ray\u00f3. (46)<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s us llegir\u00e9 un fragment de Nocturn a Portbou <\/em>de Jaume Benavente (47). El
protagonista coneix una dona hongaresa, la filla de la qual es guanya la vida jugant als
escacs. Un dia juga amb ella i explica:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEls escacs (\u2026) despr\u00e9s d\u2019aquella partida, tamb\u00e9 s\u00e9 que en determinades
situacions poden provocar una ins\u00f2lita sensualitat. Aix\u00ed em sabia jo, jugant. Era
un desig que tenia m\u00e9s a veure amb el pensament que no pas amb el f\u00edsic. La
desitjava, s\u00ed, per\u00f2 no em veia capa\u00e7 d\u2019acarar el meu cos al seu, (\u2026) Jugada rere
jugada, a mesura que ella m\u2019anava arraconant i comen\u00e7ava a eliminar les
meves peces, a mi em semblava que les nostres ments s\u2019aproximaven. Vaig
notar un formigueig intens a la pell i com les temples em cremaven. Dins de la
meva caseta, mentre la partida avan\u00e7ava, vaig creure veure les imatges que
acompanyaven la vida de la noia i, per uns moments, \u00fanics, irrepetibles, em va
semblar que tamb\u00e9 eren meves. L’ Alma no era la meva contrincant d\u2019escacs,
almenys aquell vespre, sin\u00f3 que era jo mateix.\u201d (p. 223)<\/p>\n\n\n\n

No s\u00e9 si alg\u00fa de vost\u00e8s ha viscut una experi\u00e8ncia semblant.<\/p>\n\n\n\n

I m\u2019hagu\u00e9s agradat fer alguna refer\u00e8ncia als escacs a lo divi<\/strong>, parlant de com Ramon
Llull fa servir la llegenda de la multiplicaci\u00f3 dels grans de blat per parlar de la gl\u00f2ria del
cel (48), de Gauthier de Coincy (49), fent servir la Verge Maria de dama en la partida contra el diable, de Santa Teresa de Jes\u00fas parlant de la pe\u00e7a de la humilitat (50) i de villancets del Segle d\u2019 Or castell\u00e0 (51) que expliquen l\u2019encarnaci\u00f3 de Crist en termes escaqu\u00edstics, per\u00f2 no disposem de temps.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s vull concloure <\/strong>que el rei dels jocs ha estat i \u00e9s un tema tant important per a
la literatura, que l\u2019ha il\u00b7luminat des de m\u00faltiples perspectives, que \u00e9s una ll\u00e0stima que
ara, les revistes i tractats d\u2019escacs ignorin aquesta vessant liter\u00e0ria. Al Renaixement i
Barroc, els tractats, sobretot italians, d\u2019escacs, que tamb\u00e9 s\u2019ocupaven dels
simbolismes del joc, anaven encap\u00e7alats per sonets que presentaven l\u2019autor, i, a
Castella, la primera part del llibre de Ruy L\u00f3pez parla del simbolisme dels escacs,
l\u2019escaquer i les peces; i, ja al segle XIX, no podia faltar a cap exemplar de Le Palam\u00e8de<\/em> (la primera i, per mi, m\u00e9s important revista d\u2019escacs 1836-1847) un conte sobre el joc o
un poema que explicava el desenvolupament d\u2019una famosa partida.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si el m\u00f3n dels escacs oblida la literatura, excepte en blogs com Metajedrez o La
Magia del Ajedrez i del Club d\u2019Escacs Sant Mart\u00ed, la literatura mai oblidar\u00e0 els escacs.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Notes<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

1) Josep Mercad\u00e9 Riambau, Ajedrez. 88 sonetos<\/em>, Edit. Poes\u00eda eres t\u00fa, Madrid, 2020, p. 49. Qui millor relaciona Poesia i Escacs \u00e9s Pietro Carrera<\/a>: \u201c\u2026la superiorita dell\u2019ingegno, la cui viveza, credo, especialmente si conosca in due professioni, nella Poesia, e nel gioco de gli Scacchi, perch\u00e8 l\u2019anima di essi \u00e8 l\u2019invencione, laquale quanto piu bella, e acuta si scorge, tanto magiormente fa pi\u00f9 degno il Poeta, e\u2019l giocatore; (\u2026) Il Poetare, e\u2019l sapere del gioco sono ugualmente dono della natura, le quali virt\u00fa non possono acquistarsi perfettamente co\u2019libri senza la naturale inchinazione.\u201d In gioco de gli Scacchi di Pietro Carrera diviso in otto libri <\/em>(\u2026), per Giovanni de Rosi da Trento, MDC.XVII (I, IV, pp. 58-59).<\/p>\n\n\n\n

2) Una gran novel\u00b7la d\u2019aquest combat del tauler, desde la perspectiva de Capablanca, \u00e9s la de l\u2019Antonio \u00c1lvarez Gil<\/a>, Perdido en Buenos Aires<\/em> (Premio de novela Vargas Llosa 2009), Universidad de Murcia-Caja del Mediterr\u00e1neo, 2010. Una altra: Charles D. Yaffe, Alekhine\u2019s Anguist. A novel of the Chess Wold<\/em>, McFarland & Company, Inc., Publishers, Jeferson, 1999.<\/p>\n\n\n\n

3) Harry Golombek i Jan Timman tenen cr\u00f2niques en angl\u00e8s de l\u2019enfrontament. Tamb\u00e9 ho s\u00f3n les de Frank Brady, Endgame<\/em> (final de partida). El espectacular ascenso y descenso de Bobby Fischer<\/em>, Ed. Tell, 2015, i la de David Edmonds i John Eidinow, Bobby Fischer se fue a la guerra. El duelo de ajedrez m\u00e1s famoso de la historia (Bobby Fischer goes to war)<\/em>, (Trad. de Eduardo G. Murillo), Ed. Debate, 2006. Una altra: Enrique Biedma Mart\u00edn, La guerra del ajedrez<\/em>, Ed. ExLibric, Antequera, 2020. M\u00e9s interessants son la novel\u00b7la de Pierre Emmanuel Scherrer, La defense Fischer.<\/em> Roman. Ed. Deno\u00ebl, Mesnil.sur-l\u2019Estr\u00e9e, 2013, l\u2019assaig de Gorge Steiner, Campos de fuerza. Fischer y Spassky en Reykjavik,<\/em> (Trad. de Miguel Mart\u00ednez), Ed. La F\u00e1brica, Madrid, 2004 i l\u2019obra teatral de Juan Mayorga, Reikiavik, (Con un ensayo de Fernando Broncano), Ed. La U\u00f1a Rota, Segovia, 2015. Hi ha tamb\u00e9 cr\u00f2niques sobre els enfrontaments de Kasparov amb Karpov i amb Short i bones biografies com la de Julian Voloj: Blanco y negro. Auge y ca\u00edda de Bobby Fischer<\/em>, i la monumental, en dos volums, sobre Capablanca: Miguel \u00c1ngel S\u00e1nchez, Capablanca: Leyenda y realidad<\/em>. Tomo 1: El rey coronado<\/em>. Tomo 2: El rey destronado<\/em>, Ed. Casa Vac\u00eda.<\/p>\n\n\n\n

4) Paolo Maurensig, L\u2019arcangelo degli scacchi. Vita secreta di Paul Morphy, (romanzo), Ed. Mondadori, Milano, 2013<\/p>\n\n\n\n

5) Sobre la vida de Pomar hi ha la novela de Paco Cerd\u00e1, El pe\u00f3n<\/em>, Ed. Pepitas de Calabaza, Logro\u00f1o, 2020.<\/p>\n\n\n\n

6) Sobre Najdorf: Gabriel Siegel, La primera vida de Miguel Najdorf<\/em>, Ed. Maipue, Ituzaing\u00f3, 2016.<\/p>\n\n\n\n

7) Sobre Tal: Jos\u00e9 M\u00aa de Loma, El mago de Riga<\/em>, Ed. Algorfa, 2019.<\/p>\n\n\n\n

8) Altres novel\u00b7les sobre Alekhine: La diagonal Alekhine<\/em> (La diagonale Alekhine<\/em>), Trad. Jos\u00e9 Antonio Soriano, Ed. Alfaguara, Madrid, 2022. Sobre els seus \u00faltims dies: Paolo Maurensig, Teor\u00eda de las sombras<\/em> (Teoria delle ombre<\/em>), Trad. de Teresa Clavel, Gatopardo ediciones, Barcelona, 2017. Sobre Capablanca hi ha aquesta altra novel\u00b7la de Mario Zald\u00edvar: Ahora juega usted se\u00f1or Capablanca<\/em>. Ed. Costa Rica, 1995. Encara que el gran jugador cub\u00e0 hi t\u00e9 un paper important, el protagonista \u00e9s un nen.<\/p>\n\n\n\n

9) Hi ha edicions de cartes sobre l\u2019aut\u00f2mat a finals del XVIII (1772, 1783), etc. Potser la millor novel\u00b7la \u00e9s: Robert L\u00f6hr, La m\u00e1quina de ajedrez<\/em> (Der Schachautomat), Trad. de Llu\u00eds Miralles, Ed. Grijalbo, 2007. Una altra: Waldemar Lysiak, El jugador de ajedrez <\/em>(Szachista \/ \u00c9chec \u00e0 l\u2019Empereur<\/em>), Trad. de M\u00aa Concepci\u00f3n Garc\u00eda-Lomas, Alianza Ed., Madrid, 1980. Apartant-se del tema: Thomas Day, L\u2019automate de Nuremberg<\/em>, Gallimard, Par\u00eds, 2008. Edgar Allan Poe, al relat El jugador de ajedrez de Maelzel<\/em>, demostra que hi havia un jugador amagat a la m\u00e0quina. Alguns hi han vist aqu\u00ed el naixement de la novel\u00b7la polic\u00edaca deductiva.<\/p>\n\n\n\n

10) Josep Mercad\u00e9 Riambau, “Las extra\u00f1as partidas del bar\u00f3n de M\u00fcnchhausen” a Revista Internacional de ajedrez<\/em>, N\u00ba 67, abril 1993, pp. 51-55.<\/p>\n\n\n\n

11) Cf. Stefan Zweig, Novel\u00b7la d\u2019escacs<\/em> (Die Schachsnovelle). Trad. de Manuel Lobo, Ed. Sirmio-Quaderns Crema. Barcelona, 1994.<\/p>\n\n\n\n

12) Diu Titus Burckhart a La civilizaci\u00f3n hispano\u00e1rabe<\/em>: \u201cEl tablero de ajedrez representa al mundo. Tiene origen indio y corresponde a un mandala, representaci\u00f3n simplificada de los s\u00edmbolos c\u00f3smicos que volvemos a encontrar, plasmados en un esquema geom\u00e9trico, en el tablero de ajedrez. Las cuatro casillas interiores representan las cuatro fases b\u00e1sicas de todos los ciclos, las \u00e9pocas como las estaciones; la franja de las casillas que las rodea, corresponde a la \u00f3rbita del sol con los doce signos del zod\u00edaco y la franja de las casillas exteriores a las veinticinco casas de la luna. La alternancia de blanco y negro es comparable al cambio del d\u00eda y de la noche, a nacer y morir. Todo el cuadrado tablero, que los indios llaman astapada con sus ocho por ocho casillas es una \u201cplasmaci\u00f3n\u201d topogr\u00e0fica de los movimientos c\u00f3smicos que se desarrollan en el tiempo; es el mundo.\u201d<\/p>\n\n\n\n

13) A Els quatre fills d\u2019Aymon<\/em>, tamb\u00e9 coneguda com Renaud de Montauban<\/em>, Renaud mata a Bertolai, nebot de Carlemany, tirant-li un pesat tauler d\u2019escacs. A Li contes del Graa<\/em>l de Cr\u00e9tien de Troyes, Galvan fa servir el tauler d\u2019escut i les grans peces per lliurar-les contra l\u2019enemic. La discussi\u00f3 per una partida d\u2019escacs \u00e9s un motiu recurrent en aquestes gestes , des de La chevalerie Ogier i el de Galiens<\/em> i arriba a l\u2019obra teatral de Lope El bastardo Mudarra<\/em>, comentada al meu llibre sobre Lope (pp. 79-86).<\/p>\n\n\n\n

14) Aix\u00ed, M\u00e0rius Serra parla de Bagdad com d\u2019un \u201cescaquer diab\u00f2lic\u201d en el seu conte Contagi <\/em>i Pierre de Madiargues ho fa en la novel\u00b7la El Marge<\/em> al referir-se al barri xin\u00e8s de la nostra ciutat.<\/p>\n\n\n\n

15) La primera traducci\u00f3 de Cessolis feta a la Pen\u00ednsula es va fer en catal\u00e0, de la qual es troben set manuscrits medievals diferents. Modernament, Josep Brunet (1900) i Manuel de Bofarull (1902) n\u2019editaren dos textos fins que una tesi doctoral en feu l\u2019edici\u00f3 definitiva: Jaume de C\u00e8ssulis, Libre de les costumes dels h\u00f2mens e dels oficis dels nobles sobre lo joc dels escacs<\/em>, Estudi i edici\u00f3 de Alexandre Ballester, Institut unteruniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, Alacant\/Barcelona, 2018. En castell\u00e0 hi ha quatre manuscrits medievals, un tradu\u00eft del catal\u00e0, una adaptaci\u00f3, bastant diferent de l\u2019original, feta pel Licenciao Reyna: Dechado de la vida humana moralmente sacado del Juego del Ajedrez<\/em>, Francisco Fern\u00e1ndez de C\u00f3rdoua, Valladolid, 1519. I aquesta edici\u00f3 moderna: Jacobo de Cessolis, El juego del ajedrez o dechado de fortuna<\/em> (Pr\u00f3logo, introducci\u00f3n y notas de Marie-Jos\u00e9 Lamarchand), Ed. Siruela, Madrid, 1991.<\/p>\n\n\n\n

16) I en El mejor alcalde, el rey<\/em>, tamb\u00e9 de Lope, diu un personatge:
Dicen que es una talega
donde junta los trebejos
para jugar la fortuna,
tanto blancos como negros.
Vamos, por Dios, a la corte.<\/em> (Ac. VIII, p. 313)
Cf.: Josep Mercad\u00e9 Riambau, Lope de Vega y el ajedrez<\/em>, Ed. Trialba, Barcelona (pp. 37 i 38).<\/p>\n\n\n\n

17) Aix\u00ed , en el sonet de Lope que comen\u00e7a:
Jaque de aqu\u00ed con este santo Roque,\/ peste cruel<\/em> (\u2026), aportat als 88 sonetos,<\/em> es comentat al citat llibre sobre Lope, pp. 50-54. I al Coloquio del bautismo de Cristo<\/em>, el F\u00e9nix tamb\u00e9 fa servir els escacs a lo div\u00ed, on Jes\u00fas i el diable:
Al monte van esta vez,
no quieren tener juez,
ved donde en batalla franca
la pieza negra y la blanca<\/em>
entablan el ajedrez.<\/em> (Ac. II, p. 80, ibid., pp. 70-71)<\/p>\n\n\n\n

18) \u201cEscac per roc\u201d vol dir un escac de conseq\u00fc\u00e8ncies fatals, perillos\u00edssim. Per exemple, diu Arnau d\u2019Erill al Can\u00e7oner Universal: Guar-te lo rey d\u2019auer schacs per roc<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

19) Euler va demostrar que hi ha moltes possibilitats diferents d\u2019aquest recorregut i jo en vaig publicar 7 en l\u2019article \u201cA salto de caballo\u201d, cinc d\u2019elles amb textos inserits en franc\u00e8s (copiat de la revista Le Palam\u00e8de<\/em>), angl\u00e8s i tres en castell\u00e0 molt divertits. A la Revista internacional de Ajedrez<\/em>, n\u00ba 95, agost 1995.<\/p>\n\n\n\n

20) Cf. Pierre Carnac, La symbolique des \u00e9checs<\/em>, Ed. Henry Veyres, Par\u00eds, 1985. L\u2019autor afirma que la pe\u00e7a del cavall \u00e9s la m\u00e9s rica en simbolismes.<\/p>\n\n\n\n

21) Sobre aquest poema, puc explicar l\u2019an\u00e8cdota de que, entrevistant el Sr. Brossa, en dir-me que li agradava, hi vaig fer una creueta i ell es va enfadar en considerar, amb ra\u00f3, que jo li havia manipulat el seu poema. Deia: \u201cAra la gent preguntar\u00e0: Qu\u00e8 vol dir aquesta creu?\u201d. Cert: un poema visual compr\u00e8n tota la p\u00e0gina i jo li havia esguerrat.<\/p>\n\n\n\n

22) Despr\u00e9s d\u2019explicar que els jocs de taula son m\u00e9s apropiats pels qui no poden fer exercici f\u00edsic i que, a m\u00e9s, es poden jugar de nit, al mar, a la pres\u00f3\u2026 comen\u00e7a parlant dels escacs perqu\u00e8 \u201cel acedrex es m\u00e1s noble e de mayor maestria que los otros\u201d. I llavors comen\u00e7a una discussi\u00f3 entre els savis sobre si valia m\u00e9s \u201cseso\u201d que \u201cventura\u201d (sort). El rei els en demana proves i llavors: \u201cE cuando lleg\u00f3 el plazo vinieron cada\u00fanos antel rey con su muestra. E el que teni\u00e9 raz\u00f3n del seso troxo el acedrex con sus juegos mostrando que el que mayor seso oviesse e estudiesse apercebudo podri\u00e9 vencer all otro. E el segundo, que teni\u00e9 la raz\u00f3n de la ventura, troxo los dados mostrando que no vali\u00e9 nada nada el seso si no la ventura segunt pareci\u00e9 por la suerte llegando el omne por ella a pro o a da\u00f1o. El tercero, que dizi\u00e9 que era mejor tomar de lo uno e de lo \u00e1l, troxo el tablero con sus tablas contadas e puestas en sus casas (\u2026) , que el qui las sopiere bien jogar que, aunque la suerte de los dados le sea contraria que por su cordura podr\u00e1 jogar con las tablas de manera que esquivar\u00e0 el da\u00f1o quel puede venir por la aventura de los dados.\u201d Alfonso X el Sabio, Libro de los juegos: Acedrex, dados e tablas<\/em>. (\u2026). Edici\u00f3n de Ra\u00fal Orellana Calder\u00f3n), Biblioteca Castro. Fundaci\u00f3n Jos\u00e9 Antonio Castro, Madrid, 2007, pp. 20-21.<\/p>\n\n\n\n

23) Diu Llull a Llibre de meravelles<\/em>: “Una vegada o\u00ed racontar que un rei molt ric jugava als escacs. Un savi hom dix a aquell rei per qu\u00e8 estava oci\u00f3s e no faia tot lo b\u00e9 que fer podia a honrar D\u00e9u (\u2026). Dix aquell rei que ell jugava per \u00e7o que no fa\u00e9s mal ni cogit\u00e0s en mal, e que a\u00e7\u00f2 que pass\u00e0s lo temps en qu\u00e8 era. Aquell savi dix al rei que D\u00e9us no l’havia fet rei per \u00e7o que estigu\u00e9s oci\u00f3s, ans ho havia per \u00e7o que fe\u00e9s be tot lo temps que viuria.\u201d<\/p>\n\n\n\n

24) \u00c9s coneguda aquesta opini\u00f3 negativa de Montaigne: \u201cOu s\u2019il manoit des eschecs, quelle corde de son esprit ne touche et n\u2019employe ce niais et puerile jeu? (Je le hay et fuy, de ce qu\u2019il n\u2019est pas assez jeu, et qu\u2019il nous esbat trop serieusement, hayant honte d\u2019y fournir l\u2019attention qui suffiroit \u00e0 qualque bone chose.) (\u2026) Quelle passion ne nous y exerce? La cholere, le pespit, la hayne, l\u2019impatience et une vehemente ambition de vaicre (\u2026)\u201d, Michel de Montaigne, Essais<\/em>, Edition\u2026 par Maurice Rat, Paris, Garnier Fr\u00e8res, 1962, (2 tomes). El text citat al L. I, Chap. L, p. 336)<\/p>\n\n\n\n

25) Al llibre que citarem, pp. 80-82.<\/p>\n\n\n\n

26) Diu, a Examen de ingenios<\/em>: \u201cEl que invent\u00f3 el juego del ajedrez hizo un modelo del arte militar, representando en \u00e9l todos los pasos y contemplaciones de la guerra, sin faltar ninguno.\u201d<\/p>\n\n\n\n

27) \u00c9s a dir, no \u00e9s que escrigui el seu tractat seguint Vegeci, sin\u00f3 que les trenta llargues cites del Epitoma Rei Militaris<\/em> li serveixen per atorgar autoritat al seu llibre: Libro de la invencion liberal y arte del juego del Axedrez<\/em>, (\u2026), Alcal\u00e1, Andr\u00e9s de Angulo, 1561. En 1989, Antonio J. Osuna en feu una edici\u00f3 facsimilar (Imprenta Rayego, Zafra).<\/p>\n\n\n\n

28) Pel que fa al nostre joc, el primer cap\u00edtol \u00e9s el m\u00e9s interessant, on exposa que \u201ctres son les raons d\u2019aquest sola\u00e7, en paraules del manuscrit editat per Bofarull, que acostuma a ser m\u00e9s conc\u00eds i clar: \u201cla rah\u00f3 per la qual aquest joch se trob\u00e0 \u00e9s en III maneres. La primera, per corregir lo dit rei; la segona, per esquivar vici de star ocios, la ter\u00e7a per trobar coses subtils.\u201d (p.10)<\/p>\n\n\n\n

29) Thomas Middleton, Una partida de ajedrez<\/em> (Traducci\u00f3n, introducci\u00f3n y notas de \u00c1ngel Luis Pujante), Universidad de Murcia, 1983.<\/p>\n\n\n\n

30) Aquesta sensaci\u00f3 de sentir-nos peces d\u2019una partida que alg\u00fa, D\u00e9u o el dest\u00ed, est\u00e0 jugant a les nostres espatlles, \u00e9s una de les met\u00e0fores m\u00e9s fecundes de la literatura i la trobem, per exemple, en moltes novel\u00b7les de l\u2019Arturo P\u00e9rez-Reverte.<\/p>\n\n\n\n

31) H.J.R. Murray, A History of Chess<\/em>, The original 1913 edition, Skyhorse Publising, New York, 2021, p. 83. L\u2019edici\u00f3 catalana que tinc jo de les Estances<\/em>, en traducci\u00f3 de Ramon Vives , Ed. del Mall, Barcelona, 1985, no porta aquesta, encara que n\u2019hi ha una altra, la XXIII, que fa:
Som ninots! Som ninots del blau dest\u00ed joguina,
que, com un nen que juga amb r\u00e0bia i afalacs,
mou els homes peons, i els moviments combina
com peces sens consci\u00e8ncia d\u2019un grandi\u00f3s joc d\u2019escacs<\/em>. (p.40)<\/p>\n\n\n\n

32) Alexandre Bataller Catal\u00e0: \u201cRepresentaci\u00f3 social i t\u00f2pic de la igualtat davant la mort a trav\u00e9s de la figuraci\u00f3 del joc dels escacs (de Jaume de C\u00e8ssulis i Innocenci III\/ Joan de Gales a Francesc Eiximenis i Ausi\u00e0s March)”, a Llengua & Literatura, 9<\/em>, Universitat de Val\u00e8ncia, 1998, p. 15.<\/p>\n\n\n\n

33) I en posa aquest fragment: \u201cMundus iste totus quoddam schacharium est, cuius unus punctus albus est et alter niger propter duplicem statum vite et mortis, gratie et culpe. Familia huius schakarii sunt homines huius mundi qui omnes de uno sacculo materno extrahuntur et collocantur in diversis locis huius mundi et singuli habent diversa nomina. Unus dicitur rex, alter regina, tertius rochus, quartus miles, quintus alfinus, sextus pedinus. (\u2026) Istius ludi conditio talis est ut unus alium capiat et cum ludum compleverint, sicut de uno loc et sacculo exierunt, sic in unum locum reponuntur, nec est differentia inter regem et pedite pauperem quia simul in unum dives et pauper et sapientie vii unde dicitur unos introitus ad vitam et similis exitus. Et saepe contingit quod quando schakarii reponantur in saculum rex inferius collocatus est. Sic quando transe\u00fcnt a vita huius mundi maiores, sepe in inferno sepeliuntur, et pauperes in sinum Abrahe deportantur exemplo Divitis et Lazari\u201d. (\u00cdbid.) En aquest excel\u00b7lent article, Bataller cita tres articles meus publicats a Ajedrez Internacional<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

34) Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha<\/em>, Ed. Espasa Calpe, Madrid, 1940, p. 383.<\/p>\n\n\n\n

35) Fra Alonso de Cabrera en A las honras de nuestro se\u00f1or el seren\u00edsimo y cat\u00f3lico Rey Philipo Segundo<\/em>, pronunciat a Santo Domingo el Real de Madrid el 1598, digu\u00e9: \u201c(la vida humana), es un juego de ajedrez que, entabladas las piezas, tiene cada una su lugar y preeminencia: el rey, la dama, el arfil; pero acabado el juego y echadas en la bolsa, y revueltas como caen: el rey , que es m\u00e1s pesado, abajo; el pe\u00f3n arriba; no hay diferencia ni respeto.\u201d El serm\u00f3 es troba a: Cabrera, Fray Alonso de, Sermones, (Estudio preliminar de Miguel Mir). Madrid, Bailly-Baili\u00e8re e hijos, 1906, (N.B.A.E., 3).<\/p>\n\n\n\n

36) I, en el sonet que recita Demetrio, a El gran duque de Moscovia y Emperador perseguido<\/em>, (Ac. VI, p. 616):
\u00a1Pluguiera a Dios que un labrador naciera!
No hay en este ajedrez tretas sutiles,
Pues se acaba el juego de manera,
Que los reyes, las damas, los arfiles
Junta la muerte, sin quedarse fuera
Las piezas altas ni las piezas viles.<\/em><\/p>\n\n\n\n

37) Sembla que el primer podria haver dissenyat el poema, Castellv\u00ed hauria resolt la part t\u00e8cnica i Vinyoles, m\u00e9s h\u00e0bil poeta, hauria portat el pes de la seva vessant m\u00e8trica. El poema, trobat pel jesu\u00efta Ignasi Casanova, va ser publicat per Ramon Miquel i Planas el 1914. Ha estat estudiat, entre d\u2019altres, per Antoni Ferrando i el Ricardo Calvo, i n\u2019hi ha una edici\u00f3 relativament recent: Narc\u00eds Vinyoles, Scachs d\u2019Amor<\/em> (Edici\u00f3 de Salvador Juanpere i Aguil\u00f3), Interserveis Empord\u00e0, SL, Figueres, 1992. S\u2019ha escenificat m\u00e9s d\u2019un cop a X\u00e0bia. En conjunt el poema consta de tres estrofes inicials de presentaci\u00f3, seixanta que descriuen vint moviments, amb les seves respectives respostes i comentaris, i l\u2019estrofa final que mostra el mat. En total, tantes com caselles del tauler. Vera filigrana m\u00e8trica, en paraules de Mart\u00ed de Riquer, les estrofes, de nou versos, s\u2019inicien amb la rima del darrer vers de l\u2019estrofa precedent. Aix\u00ed fa la darrera, jugada per Castellv\u00ed, que descriu el xec de la dama a casa de l\u2019altra dama:
Lo pr\u00edncep Mar\u00e7 que nostre cor inflama,
per triomfar de tan alta conquesta,
pr\u00e9s lo Honor que sobre tota res clama,
oferint-la al bon Voler molt presta
la Bella Flor, amb amorosa flama
lo Fruyt d\u2019Amor sacrifica.b gran festa.
En lluna st\u00e0 lo punt d\u2019aquest eclipsi,
e qui l\u2019ent\u00e9n, ent\u00e9n l\u2019Apocalipsi.<\/em> (p.46-65<\/p>\n\n\n\n

38) Enamorat bojament de la seva estimada Zain, ella, gran jugadora, li ha dit que no ser\u00e0 seva fins que la guanyi als escacs, apostant diners. Dia rere dia Masrur juga amb ella i va perdent-ho tot fins que ella se\u2019n compadeix, li retorna els seus bens i viuen una hist\u00f2ria d\u2019amor. Les mil i una nits<\/em>, Volum III, (Traducci\u00f3 \u00edntegra i directa de l\u2019\u00e0rab per Dolors Cinca i Margarida Castells), Ed. Proa, (4\u00aa ed.), Ed. Proa, Barcelona, 1999, pp. 353-404. <\/p>\n\n\n\n

39) Hi ha dues versions de l\u2019obra: una en vers, Po\u00e8me des Eschez amoreux,<\/em> de m\u00e9s de 30.000 versos, d\u2019autor an\u00f2nim, i una en prosa, Glose des Eschez Amoreux d\u2019\u00c9vrart de Conty<\/em>. Una bella edici\u00f3 resumida de Le livre des \u00c9checs amoreux<\/em>, amb diferents estudis, la va publicar \u00c9ditions du Ch\u00eane, Paris, 1991.<\/p>\n\n\n\n

40) Abans de beure Tristany el filtre m\u00e0gic i afrodis\u00edac, que anava destinat al rei Artur, Tristany i Isolda estaven jugant una partida d\u2019escacs. A la resta de la mat\u00e8ria de Bretanya, on Lancelot \u00e9s gran jugador, hi surten molt els escacs.<\/p>\n\n\n\n

41) Il Filocolo<\/em> de Giovanni Boccaccio, la seva primera novel\u00b7la, est\u00e0 inspirada en Le conte de Fiore et Blanchefleur<\/em>. Per accedir a la fortalesa on est\u00e0 reclosa la seva estimada, Filocolo jugar\u00e0 tres partides amb el Guardi\u00e0 Sadoc. El guanya les tres per\u00f2 li torna tot el qu\u00e8 li havia guanyat a canvi de deixar-lo entrar. Giovanni Boccacio, Filococo<\/em>, Ed. Gredos, Madrid, 2004. Al Decamer\u00f3<\/em> tamb\u00e9 juguen als escacs. A la novel\u00b7la s\u00e8ptima de la S\u00e8ptima Jornada, Anichino es deixa v\u00e8ncer als escacs per Beatriu, en estar enamorat d\u2019ella. G. Boccaccio, El Decamer\u00f3n<\/em> (Traducci\u00f3n de Daniel Tapia), Compa\u00f1\u00eda General de Ediciones, S. A,, M\u00e9xico, 1959, p. 466.<\/p>\n\n\n\n

42) Presenta el problema d\u2019un rei que no sap a qui donar la seva filla, Ana de Dinamarca, si a Boian o a Teodor. Se l\u2019endur\u00e0 qui guanyi als escacs. \u00c9s curi\u00f3s que comen\u00e7a el poema amb el m\u00e8tode modern i l\u2019acaba amb l\u2019antic. Ell mateix diu que el poema de Vida el va influ\u00efr.<\/p>\n\n\n\n

43) La copla es titula: Conti\u00e9nese aqu\u00ed unas coplas de como un caballero y una dama jugaban al ajedrez<\/em>, i comen\u00e7a: “Juguemos al ajedrez\/ y darle un roque,\/ no quiero yo sino al toque y emboque”:
Una siesta calurosa
por pasar la parte della
una dama muy graciosa
dijo me jugase con ella
al juego del ajedres
y darme h\u00eda un roque<\/em> (\u2026). <\/p>\n\n\n\n

Mentre hi ha moltes coplillas er\u00f3ticas sobre altres jocs, \u00e9s l\u2019\u00fanica que fa servir els escacs. Jo he examinat el manuscrit en la B.N. de Madrid i la seva manca de puntuaci\u00f3 permet dues lectures, prenent en una la iniciativa la noia i, amb una altra puntuaci\u00f3, el noi. Jos\u00e9 Antonio Garz\u00f3n va totalment desencaminat interpretant en termes escaqu\u00edstics el \u201ctoque y emboque\u201d, que t\u00e9 una clara connotaci\u00f3 er\u00f2tica.<\/p>\n\n\n\n

44) Caissa<\/em>, llarg poema en hex\u00e0metres llatins del poeta i fil\u00f2leg Williams Jones (1763), narra l\u2019aventura amorosa d\u2019 Ares (Mart), el d\u00e9u de la guerra, que festeja la bella nimfa Caissa, que no li fa cas. En veure\u2019s rebutjat, cerca l\u2019ajuda de Mercuri que crea el joc d\u2019escacs per tal que li ofereixi com ofrena. Aix\u00ed sedueix la noia que s\u2019enamora de Mart. El blog La Magia del ajedrez<\/em>, porta la versi\u00f3 anglesa del poema, del mateix Jones.<\/p>\n\n\n\n

45) Els escacs no \u00e9s el tema central de la novel\u00b7la, per\u00f2 l\u2019escena en la qual Stephen juga tres partides amb la protagonista, Elfride, \u00e9s important. Ella es deixa guanyar dues i li guanya la tercera, i aix\u00ed ell veu que ella s\u2019ha deixat guanyar. Una frase diu: \u201dLa partida tuvo su importancia a la hora de perfilar el rumbo que tom\u00f3 el futuro de ambos\u201d (p. 47), Thomas Hardy, Un par de ojos azules<\/em> (A pair of blue eyes). Trad. y pr\u00f3logo de Dami\u00e1n Alou, Ediciones del Bronze, Barcelona, 2001.<\/p>\n\n\n\n

46) Escac a la princesa<\/em>, d\u2019Eus\u00e8bia Ray\u00f3, gira a l\u2019entorn de la filla d\u2019un rei que no es pot casar fins que alg\u00fa no la guanyi als escacs. Un dels seus cap\u00edtols reprodueix, el l\u00ednies generals, la partida jugada per Andersen i Kieseritzi, l\u2019anomenada Immortal. Al final es deixa guanyar pel noi que li agrada.<\/p>\n\n\n\n

47) Jaume Benavente, Nocturn a Portbou<\/em>, La Temer\u00e0ria Editorial, Sabadell, 2014.<\/p>\n\n\n\n

48) Tothom cita els famosos versos del Dant al Cant XXVIII del Parad\u00eds<\/em>:
L\u2019incendio suo seguiva ogni scintilla
ed eran tante, ce\u2019l numero loro
pi\u00f9 che\u00b4l doppiar delli scacchi s\u2019immilla.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ramon Llull, trenta anys abans del Dant, clou la seva Doctrina pueril<\/em>, parlant de la joia del Parad\u00eds, en aquests termes: Com siur\u00e0s al tauler d\u2019escacs, aquest nombre mit, e compara a la primera casa tota la benauran\u00e7a qui fos en dos segles semblants a aquest e en la ter\u00e7a casa mit la benauran\u00e7a de quatre mons; e aixi multiplica la benenansa per totes les cases del tauler; e com les cases del tauler not bastaran, f\u00e9 mes cases de les esteles del cel e de les gotes de laygua de la mar\u2026<\/em><\/p>\n\n\n\n

49) Gauthier de Coincy, a Miracles de notre Dame<\/em> (1218-1236) fa servir sovint els escacs per parlar de la lluita espiritual contra el diable. A Le miracle de Th\u00e9ophile<\/em>, empra com a dama (fierce) la Verge Maria:
Ceste fierce n\u2019est pas d\u2019ivoire;
Ainz est la fierce au roy de gloire
Qui rescout toute sa meisn\u00e9e<\/em><\/p>\n\n\n\n

Qu\u2019avait d\u00e9ables defrain\u00e9e\u2026
Ceste fierce le mate en roie;
Ceste fierce le mate en angle;
Ceste fierce li tolt la jangle;
Ceste fierce il tolt sa proie;
Ceste fierce touzjdrs le point;
Ceste fierce de point en point
Par fine force le dechace<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

50) En les obres que va publicar Santa Teresa de Jes\u00fas, patrona dels escaquistes espanyols, no hi trobem cap refer\u00e8ncia als escacs. Les p\u00e0gines del cap\u00edtol 24 de Camino de Perfecci\u00f3n<\/em> que en parlaven i que jo vaig tenir el privilegi de fullejar emocionadament a la biblioteca de l\u2019Escorial les va suprimir per a la publicaci\u00f3. Al convent de carmelites de Valladolid es troba l\u2019altre manuscrit mutilat. Mai sabrem si ho va fer motu propio o pressionada per alg\u00fa (el confessor\u2026). En la primera redacci\u00f3 del llibre, parlant de l\u2019oraci\u00f3 diu: \u201cPues creed que quien no sabe concertar las piezas en el juego del ajedrez, que sabr\u00e1 mal jugar, y si no sabe dar jaque, no sabr\u00e1 dar mate. As\u00ed me habr\u00e9is de reprender porque hablo en cosa de juego, no le habiendo en esa casa ni habi\u00e9ndole de haber. Aqu\u00ed ver\u00e9is la madre que os dio Dios, que hasta esta vanidad sab\u00eda; mas dicen que es l\u00edcito algunas veces. Y cu\u00e1n l\u00edcito ser\u00e1 para nosotras esta manera de jugar, y cu\u00e1n presto, si mucho lo usamos, daremos mate a este Rey divino, que no se nos podr\u00e1 ir de las manos ni querr\u00e0.
La dama es la que m\u00e1s guerra le puede hacer en este juego, y todas las otras piezas ayudan. No hay dama que as\u00ed le haga rendir como la humildad. Esta let rajo del cielo en las entra\u00f1as de la Virgen, y con ella la traemos nosotras a nuestras almas\u201d (\u2026), Santa Teresa de Jes\u00fas, Obras completas<\/em> (Transcripci\u00f3n, introducci\u00f3n y notas de Efr\u00e9n de la Madre de Dios y Oter Steggink), B.A.C., Madrid, 1962, p. 19.<\/p>\n\n\n\n

51) En la revista Ajedrez Internacional<\/em> n\u00ba 51 (XII-1991) vaig publicar dos \u201cvillancicos\u201d de Ger\u00f3nimo del R\u00edo trets del Cancionero General<\/em> de Hernando del Castillo<\/a>. En els dos D\u00e9u fa la Verge Maria Dama \u201cpor dar al diablo mate\u201d. I uns altres dos d\u2019 Alonso del Castillo, trets de Peregrinos pensamientos de mysterios divinos<\/em> que parlen de l\u2019encarnaci\u00f3 en termes escaquistics. Y transcric el m\u00e9s breu, una estrofa de la Letra al nacimiento de Cristo<\/em> de Bonilla:
Si a Bel\u00e9n Carillo vas
mil maravillas ver\u00e1s.
Ver\u00e1s como en cama escasa
puso al rey del cielo amor,
que como gran jugador
le traspuso en otra casa;
y subir de casa en casa
el pe\u00f3n de humanidad
a pieza de Magestad
que del tablero es la m\u00e1s,
mil maravillas ver\u00e1s.<\/em><\/p>\n\n\n\n

No vaig publicar unes llargues i mediocres Coplas de un poeta te\u00f3logo metaforizando el juego del ajedrez a la encarnaci\u00f3n del hijo de Dios<\/em> de Garci L\u00f3pez de Castro. Tamb\u00e9 tenim un An\u00f3nimo: \u201cJuego del axedrez a lo diuino\u201d a Pliegos po\u00e9ticos<\/em> del s. XVI de la Biblioteca Rodr\u00edguez- Mo\u00f1ino, Joyas Bibliogr\u00e1ficas XXIII (Introducci\u00f3n de Arthur Lee-Francis Askin), Madrid, 1981, P\u00e1g (4r.) amb l\u2019inici del poema: \u201cEl Rey blanco eternal\u2026\u201d, llarg poema a lo div\u00ed que descriu la lluita entre el Rey Blanco (Crist) amb el Rey Negro (Satanas) en clau escaqu\u00edstica. Datat el 1588. Fernando G\u00f3mez Redondo, en el Rinconete del Centro Virtual Cervantes.<\/p>\n\n\n\n

Josep Mercad\u00e9<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

ELS ESCACS A LA LITERATURA, per Josep Mercad\u00e9 Abans que res voldria confessar la impossibilitat de resumir en una breu xerrada l\u2019allauimmens d\u2019obres liter\u00e0ries interessants que s\u2019han escrit sobre els escacs. Com \u00e9s que els escacs han inspirat milers de … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[489,488],"tags":[490],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3652"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3652"}],"version-history":[{"count":50,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3652\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3719,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3652\/revisions\/3719"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3652"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3652"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3652"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}