{"id":3504,"date":"2022-08-12T13:25:54","date_gmt":"2022-08-12T11:25:54","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3504"},"modified":"2025-07-13T13:04:27","modified_gmt":"2025-07-13T11:04:27","slug":"els-estius-colomencs-a-lobra-de-josep-maria-de-sagarra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3504","title":{"rendered":"Els estius colomencs a l’obra de Josep Maria de Sagarra"},"content":{"rendered":"\n

Per Agustina Rico<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1884-1961)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Josep Maria de Sagarra<\/a> (Barcelona, 1894-1961), poeta, dramaturg, novel\u00b7lista, periodista, memorialista i traductor (a m\u00e9s de la Divina Com\u00e8dia <\/a>i d’altres grans cl\u00e0ssics, va traduir al catal\u00e0 vint-i-vuit obres de Shakespeare), sempre va voler recon\u00e8ixer els seus vincles familiars i personals amb la ciutat de Santa Coloma, i aix\u00ed ho escriu a les seves Mem\u00f2ries<\/a>: \u201cLa meva infantesa hauria estat una manifestaci\u00f3 ofegada, mutilada i raqu\u00edtica, sense la gran contrapartida rural de la nostra finca de Santa Coloma de Gramenet, durant els tres mesos d\u2019estiu\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Ara, a “Els estius colomencs a l’ obra de Josep Maria de Sagarra”, publicat fa poc a<\/em> Infograma<\/a>, la professora Agustina Rico<\/strong> \u2014autora de l’obra <\/em>Itinerari Sagarra a Santa Coloma de Gramenet<\/a>\u2014<\/em>, i a qui agra\u00efm la seva autoritzaci\u00f3 per reproduir el seu article al nostre blog, ens recorda l’origen d’aquests vincles entre l’escriptor i la nostra Ciutat<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
La Torre Balldovina, antiga resid\u00e8ncia de la fam\u00edlia Sagarra a Santa Coloma de Gramenet<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u201cQuan an\u00e0vem cap a Figueres o cap a la costa i es veia Santa Coloma de lluny, sempre hi mirava amb tristesa. No hi va voler tornar mai m\u00e9s, tot i que en Corominas (darrer propietari de la torre Balldovina) el va convidar a dinar en diverses ocasions, perqu\u00e8 li feia molta ll\u00e0stima\u201d. Merc\u00e8 Devesa, v\u00eddua de Josep Maria de Sagarra, resumia en una entrevista amb aquestes paraules la profunda tristesa que va causar en el poeta la p\u00e8rdua del que havia estat el parad\u00eds de la seva infantesa i de la seva adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
El nen Josep Maria de Sagarra segons un dibuix del seu professor J. del Pozo
(del llibre d\u2019Agustina Rico \u00a8La Fam\u00edlia Sagarra a Santa Coloma\u00a8)
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El propi Josep Maria de Sagarra diu a les seves Mem\u00f2ries<\/em>: \u201cEl que ha canviat \u00e9s tot el paisatge i el clima d\u2019aquells llocs. Perqu\u00e8 l\u2019immens regadiu que va ser del meu pare avui dia est\u00e0 urbanitzat completament.\u201d \u201cLa Santa Coloma que jo he conegut era un poble t\u00edpicament agr\u00edcola, com tants del Vall\u00e8s, per\u00f2 a quatre passes de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Avui dia amb penes i treballs es pot descobrir la reminisc\u00e8ncia de les moltes gr\u00e0cies que tenia a comen\u00e7ament d\u2019aquest segle.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Carro de cavalls vora el riu Bes\u00f2s. Foto: Brangul\u00ed\/ MTB-AI<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els estius a Can Sagarra<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El seu avi Ramon, que havia quedat vidu, pare de l\u2019historiador Ferran de Sagarra, havia arribat amb els seus fills a la finca de Santa Coloma, on mai no havien estat, fugint del tifus que assot\u00e0 Barcelona l\u2019any 1865. Era una de les propietats que havien arribat a la fam\u00edlia a trav\u00e9s de la riqu\u00edssima pubilla Eul\u00e0lia de Llin\u00e0s, casada el segle XVIII amb don Benet de Sagarra.<\/p>\n\n\n\n

“La Santa Coloma<\/em><\/strong> que jo he conegut era un poble t\u00edpicament agr\u00eccola”<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Diuen que els aires del Bes\u00f2s, m\u00e9s sans que la humitat de la costa, els van salvar. L\u2019epid\u00e8mia, intensa i curta, va remetre, per\u00f2 van decidir no tornar a la torre de Sarri\u00e0, on solien passar l\u2019estiu.<\/p>\n\n\n\n

Des de llavors fins a la venda del patrimoni colomenc cap a 1920, tres generacions de la fam\u00edlia Sagarra van passar a Santa Coloma els llargs estius amb un estil de vida for\u00e7a a\u00efllat i autosuficient, sense les rutines socials de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Per als menuts eren uns mesos de collites, veremes, excursions a la vora del riu, contacte amb la gent de pag\u00e8s i amb els animals i una llibertat que equilibrava la resta de l\u2019any, que transcorria entre l\u2019escola i l\u2019immens casalot on vivien al carrer de Mercaders, prop del mercat de Santa Caterina, en l\u2019estretor de la Barcelona medieval.
<\/p>\n\n\n\n

Santa Coloma : \u201cUna pedrera moral i po\u00e8tica\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u201cLa meva infantesa hauria estat una manifestaci\u00f3 ofegada, mutilada i raqu\u00edtica, sense la gran contrapartida rural de la nostra finca de Santa Coloma de Gramenet, durant els tres mesos d\u2019estiu.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed comen\u00e7a el cap\u00edtol IV de la segona part de les Mem\u00f2ries<\/em> (1954) de Josep Maria de Sagarra. Hi descriu la casa, ampliada pel seu pare amb la part moderna d\u2019obra vista, el jard\u00ed, les depend\u00e8ncies del gran mas que tamb\u00e9 era la torre, les terres, les persones de l\u2019entorn i la vida que s\u2019hi feia. I analitza la petja que tot plegat havia de deixar en la seva manera de ser i en la seva obra: \u201cAquell petit m\u00f3n, vegetal, animal i hum\u00e0 [\u2026] voltat dels conreus, i dels canyars i les salzeredes que guanyaven espai a la sorra del Bes\u00f2s, fou durant anys la pedrera moral i po\u00e8tica d\u2019on jo vaig extreure materials per a construir personal\u00edssims castells imaginatius, en les hores de la inf\u00e0ncia i de l\u2019adolesc\u00e8ncia.\u201d<\/p>\n\n\n\n

All\u00e0 van viure moltes coses, algunes de divertides com la reeducaci\u00f3, a c\u00e0rrec d\u2019una tieta molt devota, d\u2019un lloro malparlat i renegaire que va apar\u00e8ixer al jard\u00ed rondant les g\u00e0bies dels ocells de la senyora Filomena -esposa de Ferran de Sagarra- , segurament escapat d\u2019una g\u00e0bia o d\u2019una perxa.<\/p>\n\n\n\n

Tres generacions de la fam\u00edlia Sagarra van passar a Santa Coloma els llargs estius<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Van tenir experi\u00e8ncies intenses com assistir als parts dels animals i compartir alguns \u00e0pats amb els jornalers, no tan estrictes com els pares en passar el porr\u00f3, i d\u2019altres de cruels com la cacera d\u2019ocells per dur-los a embalsamar i ampliar-ne la col\u00b7lecci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 la mort va ser una intrusa inesperada un dia d\u2019octubre de 1908, quan ja havia comen\u00e7at el curs. Els nois eren alumnes dels Jesu\u00eftes del carrer Casp i hi anaven amb tartana fins a Sant Adri\u00e0 i all\u00e0 agafaven el tramvia fins a Urquinaona. Molts anys, si el temps era bo, allargaven l\u2019estada m\u00e9s enll\u00e0 de les veremes. Una urpada fulminant s\u2019emport\u00e0 la mare, que va ser enterrada a Santa Coloma, al cementiri vell \u2014actualment hi ha els Jardins Ernest Lluch, on es conserva l\u2019antic pante\u00f3 dels Sagarra\u2014 i les germanes Dominiques van quedar encarregades de tenir cura de la tomba.<\/p>\n\n\n\n

De tota l\u2019extensa obra de l\u2019escriptor Josep Maria de Sagarra, \u00e9s a les seves Mem\u00f2ries<\/em> on fa una refer\u00e8ncia directa a Santa Coloma, concretant-la en la finca i la torre i en els personatges colomencs de l\u2019entorn dels Sagarra, entre els quals destaquen el masover Lloren\u00e7 Serra, alcalde de Santa Coloma i pag\u00e8s; en Peret d\u2019en Bachs, guarda del vedat i guia en les sortides ornitol\u00f2giques, i la Pepeta, dona de confian\u00e7a, mare de D\u00eddac Miejimolle \u2014destacat reconstructor de peces cer\u00e0miques del poblat Ib\u00e8ric.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 la novel\u00b7la Vida privada<\/em> \u2014adaptada per a la televisi\u00f3 amb la direcci\u00f3 de S\u00edlvia Munt\u2014 recull aspectes autobiogr\u00e0fics com el declivi d\u2019una fam\u00edlia de la petita aristocr\u00e0cia rural mostrat amb una gran cruesa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
A les Mem\u00f2ries<\/em>, Josep Maria de Sagarra diu: “Santa Coloma era aleshores un lloc de primera per a un ornit\u00f2leg”<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A les Mem\u00f2ries<\/em> diu: \u201cSanta Coloma era aleshores un lloc de primera per a un ornit\u00f2leg. La part de conreus, la de muntanya i la zona del Bes\u00f2s, pr\u00f2xima al mar, amb els aiguamolls, canyars i salzeredes, afavorien la pres\u00e8ncia de tota mena d\u2019esp\u00e8cies d\u2019aus. A la tardor, i en apuntar l\u2019hivern, l\u2019emigraci\u00f3 de les infinites menes d\u2019ocells convertia aquells indrets en un paratge de trepidants sorpreses.\u201d
<\/p>\n\n\n\n

Neix el dramaturg<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Josep Maria de Sagarra ja era un poeta destacat, encara que jove, quan va iniciar-se com a dramaturg. Van ser els escriptors Pere Corominas i Ignasi Igl\u00e9sias els impulsors del Sagarra autor teatral. Ignasi Igl\u00e9sias, dramaturg de Sant Andreu de Palomar, autor d\u2019obres amb una forta c\u00e0rrega realista on mostra la duresa de la vida dels obrers de les f\u00e0briques, el va esperonar dient-li que el seu vers era molt viu i teatral, i es va oferir a muntar-li l\u2019obra, si l\u2019escrivia. Josep Maria de Sagarra es considerava poeta per\u00f2 va entomar el repte i va posar-se a escriure una obra que transcorre a la comarca de Les Guilleries<\/em>, la seva primera obra de teatre.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Anys m\u00e9s tard explica com va anar tot plegat: \u201cVaig tancar-me a Santa Coloma i escric de raig Rondalla d\u2019esparvers<\/em>. S\u00f3n tres actes m\u00e9s aviat curts, d\u2019una aud\u00e0cia i d\u2019una inconsci\u00e8ncia absolutament puerils.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Al cap de quatre mesos s\u2019estrenava al Romea.\u201d I li va anar prou b\u00e9, el p\u00fablic no va protestar, les cr\u00edtiques no el van suspendre i va guanyar diners. Josep Maria de Sagarra tenia nom\u00e9s vint-i-quatre anys. M\u00e9s endavant vindrien els seus \u00e8xits esclatants: L\u2019hostal de la Gl\u00f2ria<\/em> i El caf\u00e8 de la Marina<\/em>. Va ser l\u2019autor teatral catal\u00e0 de m\u00e9s \u00e8xit despr\u00e9s d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

En les d\u00e8cades dels 20 i els 30, la temporada teatral comen\u00e7ava amb una obra seva al teatre Romea.<\/p>\n\n\n\n

Estrenar un Sagarra era un \u00e8xit segur.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"\"
Programa de El Caf\u00e8 de la Marina<\/em> al Centre Dram\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Podeu llegir tamb\u00e9: Agustina Rico, La Fam\u00edlia Sagarra a Santa Coloma.<\/em> Quaderns Santa Coloma i la seva gent<\/em>, n\u00fam. 3. Centre de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica L\u2019Heura. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Generalitat de Catalunya, 1986.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Agustina Rico Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961), poeta, dramaturg, novel\u00b7lista, periodista, memorialista i traductor (a m\u00e9s de la Divina Com\u00e8dia i d’altres grans cl\u00e0ssics, va traduir al catal\u00e0 vint-i-vuit obres de Shakespeare), sempre va voler recon\u00e8ixer els seus … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[533],"tags":[470,471],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3504"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3504"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3504\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3537,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3504\/revisions\/3537"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3504"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3504"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3504"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}