{"id":3467,"date":"2022-05-20T12:47:50","date_gmt":"2022-05-20T10:47:50","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3467"},"modified":"2022-06-07T13:26:50","modified_gmt":"2022-06-07T11:26:50","slug":"la-nova-llei-deducacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3467","title":{"rendered":"La nova llei d’educaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Un sistema educatiu necessita estabilitat normativa, rigor intel\u00b7lectual i un cert grau de consens social sobre els seus objectius; el sistema educatiu espanyol, per\u00f2, des de fa anys, est\u00e0 sotm\u00e8s a canvis organitzatius i metodol\u00f2gics freq\u00fcents, moltes vegades originats per motius pol\u00edtics i ideol\u00f2gics m\u00e9s que per raons pedag\u00f2giques. Les sucessives lleis d’educaci\u00f3 estatals en s\u00f3n un bon exemple. Sense esmentar les lleis de l’\u00e0mbit universitari, aquesta \u00e9s la seva cronologia:<\/a><\/em><\/p>\n\n\n\n

1970: Llei General d’Educaci\u00f3<\/a> (tamb\u00e9 coneguda com de Villar Palas\u00ed<\/a>, pel ministre d’Educaci\u00f3 que la va impulsar).<\/em><\/p>\n\n\n\n

1980: LOECE <\/a>(regulava els Estatuts de Centres Escolars).<\/em><\/p>\n\n\n\n

1985: LODE<\/a> (reguladora del Dret a l’Educaci\u00f3).<\/em><\/p>\n\n\n\n

1990: LOGSE<\/a> (Llei d’Ordenaci\u00f3 General del Sistema Educatiu).<\/em><\/p>\n\n\n\n

1995: LOPEG <\/a>(regulava la participaci\u00f3, l’avaluaci\u00f3 i el govern dels centres docents).<\/em><\/p>\n\n\n\n

2002: LOCE <\/a>(Llei Org\u00e0nica de Qualitat de l’Educaci\u00f3).<\/em><\/p>\n\n\n\n

2002: Llei de les Qualificacions i de la Formaci\u00f3 del Professorat.<\/a><\/em><\/p>\n\n\n\n

2006: LOE <\/a>(Llei General d’Educaci\u00f3).<\/em><\/p>\n\n\n\n

2013: LOMCE <\/a>(llei per a la millora de la qualitat educativa, tamb\u00e9 coneguda com llei Wert <\/a>pel ministre que la va impulsar).<\/em><\/p>\n\n\n\n

2020: LOMLOE <\/a>(coneguda tamb\u00e9 com a llei Cela\u00e1 <\/a>per la ministra que la va impulsar).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Quant a aquesta darrera llei, actualment en vigor, n’hem rebut un escrit que creiem que pot obrir un debat clarificador sobre alguns dels seus aspectes m\u00e9s pol\u00e8mics. Es tracta d’una s\u00e8rie de reflexions de la professora (jubilada) Marina Mir, bi\u00f2loga, que, com a ciutadana responsable i docent vocacional, continua sentint-se interessada pel present i el futur de l’ensenyament. Aquesta \u00e9s la seva an\u00e0lisi.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La llei Cela\u00e1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La llei Cela\u00e1 <\/a>promet fer una millora des estudis actuals, una nova Reforma amb totes
les de la llei i com les n-Reformes precedents d\u2019en\u00e7\u00e0 la Logse<\/a>. Aix\u00f2 s\u00ed,
sense corregir-ne el defecte b\u00e0sic, que \u00e9s el del menysteniment del saber,
dels coneixements en general, tal com els hem anat acumulant al llarg de
la nostra hist\u00f2ria, que arrenca amb els fil\u00f2sofs grecs i entesos com a eines
clau del progr\u00e9s cultural fins als nostres dies. Un menysteniment que
revela la ignor\u00e0ncia dels que han dissenyat la llei i converteix els
continguts a transmetre en unes entitats \u2014no goso dir-ne mat\u00e8ries\u2014 que
consisteixen en una conflu\u00e8ncia de conceptes varis procedents de
mat\u00e8ries, aquestes s\u00ed, amb paradigmes propis, per\u00f2 desvirtuades a causa
de com els tracta: proposa fer-les aprendre no com a resposta a uns
interrogants, que s\u00f3n al origen dels paradigmes propis de cada
especialitat, sin\u00f3 com auxiliars en la resoluci\u00f3 de q\u00fcestions de car\u00e0cter
social, impossible de ser abordades de manera rigorosa. Els mateixos titols
que els hi posen ja hauria de crear alarma.<\/p>\n\n\n\n

Siguin \u201cProjectes\u201d com els que s\u2019estan prodigant ara mateix, amb uns
objectius que a for\u00e7a d\u2019ambiciosos aboquen a l\u2019absurd, sigui per \u00e0rees de
\u201cCompet\u00e8ncies\u201d amb les que la nova Llei amena\u00e7a substituir les mat\u00e8ries
de sempre, ens trobem empla\u00e7ats a seguir una via vers la incertesa.<\/p>\n\n\n\n

Les antigues assignatures d\u2019en\u00e7\u00e0 la Logse han estat tractades com a mal
menor; un mal del que el Sistema, costi el que costi, ha de procurar
curar-se. I la cura consisteix en substituir-les per unes unitats inventades
dins les quals juguen un paper subordinat, de comparsa, acompanyant
altres prop\u00f2sits dirigits als joves; aquets prop\u00f2sits, s\u00ed, considerats
imprescindibles per a la formaci\u00f3 integral de l’alumnat.<\/p>\n\n\n\n

Amb la Logse ja vam viure un intent semblant, quan la implantaci\u00f3 del seu
model de \u201cCr\u00e8dits\u201c, un aut\u00e8ntic atemptat, no al saber acad\u00e8mic, sin\u00f3 al
sentit com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ent\u00e9n que es vulgui reduir el bagatge de coneixements acumulats en els
Programes oficials, que al llarg dels anys sembla haver esdevingut
inabastable. Tamb\u00e9 que es pretengui mostrar a l\u2019alumne la utilitat del que
va aprenent. Ara b\u00e9, davant el repte d\u2019esporgar les diverses branques en
que se\u2019ns mostren els sabers, d\u2019ordenar-les en funci\u00f3 del que b\u00e0sicament
ens interessa en aquest moment hist\u00f2ric, ens trobem davant el fet que les
successives Lleis d’Ensenyament dels darrers anys no proposen una poda
raonada de les branques, sin\u00f3 que maten l\u2019arbre del saber de soca-rel.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Georg Kerscheinsteiner (1854-1932)<\/strong>, te\u00f2ric de la pedagogia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El libret de Georg Kerschensteiner<\/a> La ense\u00f1anza cientifico-natural<\/em> \u00e9s un
document a tenir en compte a aquest respecte; ens explica, ja als anys
30 del segle passat, els dubtes i debats socials que va originar el fet
que les ci\u00e8ncies anessin ocupant progressivament m\u00e9s espai en els
Programes d\u2019Estudis, rellevant el que fins aleshores tenien els Estudis
d\u2019Humanitats.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 el que ara s\u2019ofereix al debats no tracta del predomini d\u2019un ordre de
coneixements sobre uns altres sin\u00f3 que ve a suposar la aniquilaci\u00f3 d\u2019unes
formes d\u2019aprenentatge basats en coneixements fiables, en la mesura que
contrastables. I de substituir-los per uns altres que no nom\u00e9s no
compleixen aquesta condici\u00f3 sin\u00f3 que declaren fer-ho en benefici de
factors components de la personalitat de l\u2019alumne, que poc tenen a
veure amb el coneixement, com \u00e9s ara l’espontane\u00eftat, la sociabilitat, la
creativitat i altres… I, per damunt de tot, el seu confort emocional.
D\u2019aquest objectiu en deriva el m\u00e8tode: el tractament d\u2019unes \u201cunitats\u201d
que ho comprenen \u201ctot.\u201d<\/p>\n\n\n\n

Un tot que barreja el que \u00e9s anecd\u00f2tic, dif\u00edcilment extrapolable, amb
petites pinzellades de coneixements objectius, d\u2019aquells que podrien
ajudar a avan\u00e7ar en una lectura raonada del fets. Una proposta del tot
ignorant del fet que totes le mat\u00e8ries cl\u00e0ssiques, instru\u00efdes de manera
pr\u00e0ctica, acaben per confluir en la explicaci\u00f3 dels fets que se\u2019ns posen
davant i amb car\u00e0cter objectiu, doncs de manera m\u00e9s segura i efica\u00e7 a
l\u2019hora d\u2019 interpretar-los.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019 invent de les darreres reformes consisteix en desdibuixar el paisatge
que constitueix el mapa del coneixements en base cient\u00edfica hores d\u2019ara, desfigurant-lo fins l\u2019extrem de convertir-lo en un collage, un pastige amb
la idea de que aix\u00ed resultar\u00e0 m\u00e9s atractiu als joves d\u2019ara. La qual cosa mai
no ha estat demostrada. Com tampoc que sigui benefici\u00f3s per a
l’aprenentatge la supressi\u00f3 de l\u2019esfor\u00e7 de dedicaci\u00f3 i de treball mental que
requereix una m\u00ednima comprensi\u00f3 de qualsevol fet que sens posi davant
per senzill que sembli ser… No diguem dels que ja d\u2019entrada s\u00f3n tant
complexos que inclouen la nostra pr\u00f2pia personalitat, abocada, a m\u00e9s a
jugar aquest rol de “l’implicat” en un contetx, el de l\u2019aula, que t\u00e9, per
necessitat car\u00e0cter grupal.<\/p>\n\n\n\n

El mer exercici de mirar els libres de text de trenta anys enrere i comparar-
los amb els d\u2019ara, penso que dona un bon testimoni del que aqu\u00ed
s\u2019acaba d\u2019exposar.<\/p>\n\n\n\n

Ning\u00fa nega hores d\u2019ara la necessitat de canvis en les elecci\u00f3 dels
continguts b\u00e0sics, en la metodologia emprada a l\u2019hora de transmetre\u2019ls.
No tant en la acceptaci\u00f3 de qu\u00e8 el nostre professorat no t\u00e9 la preparaci\u00f3
adequada per portar a terme aquets canvis. En especial el de Prim\u00e0ria, que
\u00e9s aquell nivell en el que recau la responsabilitat d\u2019assentar les bases
conceptuals, els h\u00e0bits de treball mental, sobre els que bastir despr\u00e8s
futurs coneixements amb suficient solidesa.<\/p>\n\n\n\n

El frac\u00e0s escolar \u00e9s fruit, per\u00f2, en bona part del desconcert general en
que deriva la ideologia implantada per la Logse. La formaci\u00f3 del
professorat n\u2019ha resultat s\u00e8riament perjudicada, encara que s\u2019hagi insistit
en dir el contrari. Nom\u00e9s cal comparar-la amb la exig\u00e8ncia que se li aplica
en pa\u00efsos on l\u2019Ensenyament P\u00fablic ens passa la m\u00e0 per la cara. I en
atendre al fet que aquella Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica de principis del segle
passat \u2014la \u00fanica que realment ho va ser\u2014 va assentar les seves bases en
la formaci\u00f3 del mestres de Prim\u00e0ria. A casa nostra sota l\u2019empremta de
Joan Bardina<\/a>, de qui sembla haver-se perdut la tra\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Joan Bardina (1875-1950), precursor pedag\u00f2gic.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

No es doncs d\u2019estranyar que la filosofia del \u201ctot s\u2019hi val\u201d que s\u2019inicia amb
la Logse, i ara corona la Llei Cel\u00e1a, porti a formes d\u2019avaluaci\u00f3 en les que
no hi hagi manera raonable de discernir en qu\u00e8 l\u2019alumne ha avan\u00e7at i en
qu\u00e8 li caldria insistir per tal de millorar els seus coneixements. \u00c9s clar que
tampoc queda clar quin haurien de ser aquests, cas que l\u2019objectiu fos
superar-los. Perqu\u00e8 alg\u00fa ens pot explicar el que volen dir
\u201ccompet\u00e8ncies en emprenedoria”? O \u201cMatem\u00e0tiques en atenci\u00f3 al
g\u00e8nere”?\u2026<\/p>\n\n\n\n

Existeix alguna garantia d\u2019objectivitat a l\u2019hora d\u2019 avaluar el tractament de
temes coorm aquests? I que resulti, a m\u00e9s, convincent per als propis
alumnes presumptes implicats en el proc\u00e9s?<\/p>\n\n\n\n

Simult\u00e0niament \u2014i potser per a compensar el que fet que suposa una
estafa social\u2014 ens trobem, ja des de la Logse, davant un sistema d\u2019avaluaci\u00f3 que semblava inspirada en el propi Kafka. En un principi s\u2019havia
arribat a valorar l\u2019alumne sota m\u00e9s de vint par\u00e0metres que calia aplicar en
substituci\u00f3 de la fredor d\u2019una xifra o d\u2019un ventall de quatre noms f\u00e0cils
d\u2019interpretar per tothom.<\/p>\n\n\n\n

La Llei Cela\u00e1 va m\u00e9s enll\u00e0 i promet un aven\u00e7 autom\u00e0tic d\u2019un nivell d\u2019estudis
al superior; per b\u00e9 que ning\u00fa amb dos dits de front pugui distingir qu\u00e8
separa un nivell del seg\u00fcent. Nomes cal fullejar els llibres de text per
veure a quin grau de confusi\u00f3 i de manca de rigor hem arribat. I quan, per
a m\u00e9s modernitat, no hi ha llibre de text concret, arribem a l’apoteosi de
la fotoc\u00f2pia de textos equivalents. Les pantalles no han vingut a millorar
res a aquests efectes perqu\u00e8 els continguts no solen ser de m\u00e9s qualitat.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019 avantatge<\/em> de la llei Cela\u00e1 \u00e9s que el progr\u00e9s d\u2019un nivell d\u2019estudis al
seg\u00fcent \u00e9s autom\u00e0tic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Programa PISA (Programa Internacional per a l’avaluaci\u00f3 d’estudiants).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquesta extraordin\u00e0ria soluci\u00f3 ens estalvia la vergonya dels frac\u00e0s
escolar: no hi ha frac\u00e0s quan no hi ha intent de superaci\u00f3. Perqu\u00e8 a
banda d\u2019aquest frac\u00e0s que revelen informes com ara els Pisa \u2014per si no
fos prou evident\u2014 ens trobem davant una xifra alarmant
d\u2019abstencionisme, d\u2019aband\u00f3 de les aules i dels estudis abans d\u2019acabar l’ESO. I la soluci\u00f3 que s\u2019hi troba \u00e9s el de la facilitaci\u00f3 fins l\u2019extrem de no
exigir res m\u00e9s que romandre m\u00ednimament participatiu, fer\u2013ho tot en grup, aguantar sermons sobre \u201cValors\u201d, aix\u00ed, en abstracte, i aprendre a
gestionar la pr\u00f2pia emotivitat, aix\u00ed de f\u00e0cil\u2026 per passar de curs.
Independentment dels resultats assolits i encara que sigui a costa de l\u2019increment del que ja a hores d\u2019ara constitueix la gran lacra del sistema a
aquest nivell, que \u00e9s el de l\u2019avorriment. L\u2019avorriment intel\u00b7lectual s\u2019ent\u00e9n.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019avorriment intel\u00b7lectual \u00e9s un mal de la nostra generaci\u00f3 i la \u00fanica
vacuna aplicable a tall de prevenci\u00f3 \u00e9s la de millorar el treball a l’Escola
Prim\u00e0ria: fian\u00e7ar el nivell b\u00e0sic perqu\u00e8 ateny les edats en el esfor\u00e7
d\u2019adquirir uns bons h\u00e0bits resulta m\u00e9s rendible i alhora m\u00e9s gratificant
per al jove estudiant; de crear uns h\u00e0bits de concentraci\u00f3, de disciplina
tant en l’\u00fas de la m\u00e0 com del raonament; i que donin resultats
satisfactoris a nivell objectivable i per al propi interessat. \u00c9s el temps
d\u2019iniciar en l\u2019h\u00e0bit d\u2019esfor\u00e7ar-se, fins all\u00e0 on, com diu Thorton Wilder<\/a> a El
Puente de San Luis<\/em>, “l\u2019esfor\u00e7 no representi un c\u00e0stig\u201c.<\/p>\n\n\n\n

La satisfacci\u00f3 l\u2019ha de treure el propi l\u2019alumne, tal com passa amb tot
treball artesanal i aprenentatge d\u2019un art, de veure com hom avan\u00e7a en
els resultats, com millora en el seu domini, com adquireix capacitats per
comprendre millor el que t\u00e9 al seu voltant i del funcionament de les
coses. \u00c9s quan s\u2019adona de qu\u00e8 apr\u00e8n. I aix\u00f2 molt per davant del
reconeixement, de la valoraci\u00f3 a trav\u00e9s de les qualificacions, emeses per alg\u00fa
de qui potser no reconeix autoritat per a jutjar-les, pel motiu que sigui.
Menys encara, com ara ens ve a proposar la nova Llei, si les
qualificacions et venen regalades, facis el que facis.<\/p>\n\n\n\n

Ara mateix, els alumnes que no tenen oportunitat d\u2019aprendre dels gustos,
les maneres i interessos de car\u00e0cter culte m\u00e9s elevat a nivell familiar,
tampoc els adquireixen a les aules. \u00c9s m\u00e9s, en molts casos, assistim a un
rebuig manifest per tot all\u00f2 que pugui tenir resson\u00e0ncies acad\u00e8miques. I,
en tot cas, \u00e9s evident que s\u2019ha produ\u00eft un tall ben profund \u2014un hiatus<\/em>, en
diu Sloterdijk<\/a>\u2014 entre el que el jove viu en el seu dia a dia viu i el que pretesament apr\u00e8n a les aules, malgrat que se\u2019l obliga a estar-hi
pr\u00e0cticament enclaustrat durant els millors anys de la seva vida.<\/p>\n\n\n\n

Les Reformes que pretenen reduir o difuminar dels programes els
coneixements que constitueixen les eines b\u00e0siques per les que podem
aprendre a raonar, deixen als joves inhabilitats per a poder entendre all\u00f2
concret sobre el que estan aprenent; com tamb\u00e9 per adquirir la capacitat
de donar-ne compte, d\u2019expressar-ho de manera correcta i fins i tot bella.
Explicar-se mostrant la obra feta. Per\u00f2, a m\u00e9s, se li roba la possibilitat
d\u2019accedir a la interpretaci\u00f3 dels passos que ha seguit la nostra cultura fins
al moment present, justament a l\u2019encal\u00e7 de comprendre una mica millor el
m\u00f3n. I amb aix\u00f2 no nom\u00e9s avortem per a cada individu la possibilitat del
seu aprofitament, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la seva transmissi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En la mesura que cada u de nosaltres \u00e9s una baula en la cadena per la
que cada generaci\u00f3 traspassa als seus adolescents all\u00f2 que creu digne de
ser transm\u00e8s, en la seva interrupci\u00f3 es perd part d\u2019un bagatge. I tamb\u00e9,
per als presumptes destinataris, la possibilitat del gaudi que procura el
con\u00e8ixer-lo i poder-lo interpretar. Perqu\u00e8 \u00e9s dels coneixements ben
assolits que se\u2019n deriva el benefici d\u2019enriquir la sensibilitat i el pensament
propis.<\/p>\n\n\n\n

El que aix\u00f2 no \u00e9s compleixi, tot i les possibilitats existents avui dia, sembla
ser un mal general segons podem entendre de la interpretaci\u00f3 que fan
d\u2019aquest fenomen fil\u00f2sofs com George Steiner<\/a> i molt en particular l’esmentat Sloterdikj en
el seu treball Los hijos terribles de la edad moderna<\/em>. Per\u00f2 aix\u00f2 no ens
eximeix de la responsabilitat d’intentar evitar-ho, demorar-ho si m\u00e9s no.
I menys encara si tenim l\u2019ofici de docents.<\/p>\n\n\n\n

Ni ens dispensa de la vergonya d\u2019anar a la cua en el r\u00e0nquing de la
preparaci\u00f3 intel\u00b7lectual dels nostres joves en la comparativa que
permeten informes com el Pisa <\/a>i equivalents. Com tamb\u00e9 exposada en
forma d\u2019acudits; com aquell d\u2019un dels nostres humoristes m\u00e9s perspica\u00e7
quan simula la conversa entre un rus i un espanyol en explicar un i altre el
concepte \u201cEstepa”.<\/p>\n\n\n\n

Haur\u00edem d\u2019obligar a escriure \u201cest\u00e0vem equivocats\u201d a
aquells que segueixen defensant que la principal missi\u00f3 dels ensenyaments obligatoris no \u00e9s acompanyar a aprendre uns conceptes b\u00e0sics necessaris \u2014per tal que el nostres joves no esdevinguin uns analfabets del seu temps\u2014 sin\u00f3 que segueixen predicant que la seva
principal missi\u00f3 \u00e9s la de \u201csocialitzar\u201d els infants i joves, com si aix\u00f2 no
ho sabessin fer pel seu compte! I tot i a la vista del que resulta d\u2019una
socialitzaci\u00f3 dirigida des de la ignor\u00e0ncia: \u201cel botellot\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La Logse, amb un discurs en pro de \u201cl\u2019igualitarisme\u201d, tant car al nostre
socialisme d\u2019en\u00e7\u00e0 la transici\u00f3, va liquidar una Formaci\u00f3 Professional que
reclamava millores per\u00f2 que era en principi molt digna. La va menystenir i desnonar mentre era mimada en pa\u00efsos m\u00e9s rics que el nostre, com ara
Alemanya. Aqu\u00ed es va fer amb el prop\u00f2sit de convertir l\u2019antic Batxillerat
elemental \u2014que als dissenyadors del canvi els devia semblar elitista\u2014 en
una mena de poti-poti a base de substituir les antigues assignatures per
unes dosis redu\u00efdes de coneixements, a m\u00e9s dispersos \u2014i sense cap nus ni
fil de coher\u00e8ncia a les que van anomenar \u201ccr\u00e8dits\u201c\u2014 amb t\u00edtols d\u2019all\u00f2
m\u00e9s pintorescs, tant que en el seu conjunt podien donar peu a escriure
una enciclop\u00e8dia dels disbarats.<\/p>\n\n\n\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies que se n’han derivat, per\u00f2, no fan riure ni aleshores ni
ara. I els ide\u00f2legs d\u2019aquella proesa pedag\u00f2gica, pel que sembla, encara
avui segueixen inspirant les pautes que en continguts, metodologia i la
log\u00edstica que els acompanya, governen el nostre Sistema Escolar
De Maravall a Cel\u00e1a i tiro porque me toca<\/em> .<\/p>\n\n\n\n

Si la Logse tenia per objectiu rebaixar els nivell dels estudis de Secund\u00e0ria
a fi i efecte que qualsevol adolescent els assum\u00eds \u2014sense preveure ni
subvenir una preparaci\u00f3 i predisposici\u00f3 pr\u00e8vies\u2014 i fer-ho mitjan\u00e7ant la
diluci\u00f3 dels continguts fins a dosis homeop\u00e0tiques, el que la nova Llei
proposa \u00e9s esborrar del mapa conceptual dels joves la realitat de qu\u00e8
l\u2019acc\u00e9s al coneixement suposa un treball d\u2019unes caracter\u00edstiques
determinades. Al menys ara per ara. I encara ara, mentre els l\u00f2buls dels cervells dels nadons segueixin tal com s\u00f3n i no hagin evolucionat a la
forma plana d\u2019una pantalla.<\/p>\n\n\n\n

Per mor de fer una escola nova \u2014l’Escola Nova de deb\u00f2 ens faria recular
uns cent anys\u2014 el que proposa la Reforma Cel\u00e1a \u00e9s aplicar un sistema
d\u2019ensenyament que s\u2019avanci en el temps. Un sistema modern, innovador,
actualitzat, equitatiu, solidari, anti-estr\u00e9s, anti-frustraci\u00f3… que s\u2019avan\u00e7a a
la finalitat d\u2019acceptar que el ciutad\u00e0 del carrer, el normal, pot prescindir
perfectament de qualsevol coneixement que no li arribi directament dels
mitjans audiovisuals i dels l espectacles i esdeveniments dissenyats a gran
escala.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 amb les informacions que li arriben a l\u2019alumne via pantalla en t\u00e9
m\u00e9s que suficient. Ja no li calen llibres quan tenim acc\u00e9s a Internet.
Suficient i potser fins i tot massa a la vista dels rendiment obtinguts dels
aprenentatges que aconsegueixen amb aquest vehicle dels programes
inform\u00e0tics, aplicats \u201ctuti quanti\u201d i de nivell tant baix. La pand\u00e8mia ens
ho ha vingut a posar de manifest.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Nicolas de Condorcet (1773-1794), matem\u00e0tic, fil\u00f3sof i pol\u00edtic.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Els coneixements, els sabers, queden desterrats d\u2019aquests Programes
d\u2019Actualitat Pedag\u00f2gica. El prefix \u201cPsico\u201d hi passa ser determinant. Son
\u201cpsico-pedag\u00f2gics\u201d no ho oblidem. I preferentment, at\u00e8s que s\u2019apliquen
sobre tot a atendre l’evoluci\u00f3 dels alumnes en els seus aspectes
emotius, a costa de descuidar la resta. I \u00e9s aix\u00ed com anem avan\u00e7ant vers
una \u201d ignor\u00e0ncia general\u201c, ja des de la Prim\u00e0ria, allunyant-nos d\u2019aquell
gener\u00f3s intent del monjos del s. XVII, de la lucidesa de Condorcet<\/a>, la tasca
dels quals precisament es dirigia a elevar el que vindr\u00edem a entendre com
a \u201ccultura general\u201c del seu temps .<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed \u00e9s com es renuncia a la forma de treballar la ment pr\u00f2pia de la nostra
cultura i que per a b\u00e9 i per a mal ha suposat el delimitar camps que per ser
llaurats reclamen metodologies pr\u00f2pies, especifiques, no inventades per
il\u00b7luminats; doncs amb la possibilitat de ser contrastades. Perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed,
gr\u00e0cies a elles, que s\u2019arriba a uns resultats objectivables. I, el m\u00e9s
important de tot, a efectes pedag\u00f2gics desitjables a trav\u00e9s d’exercicis
pr\u00e0ctics que impliquin realment l’estudiant; de la disciplina en aplicar-hi
un rigor, no de dedicar-se a tractar all\u00f2 que \u00e9s opinable.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 \u00e9s d\u2019aquell estil de treball que hom pot treure una satisfacci\u00f3
intima, restar content del propi proc\u00e9s d\u2019aprenentatge. La qual cosa
hores d\u2019ara els \u00e9s negada als nostres escolars perqu\u00e8 no aprenen res de
primera m\u00e0. Fa anys que l\u2019aprenentatge dels nostres alumnes \u00e9s virtual, ja
des d\u2019abans que s\u2019apliquessin les t\u00e8cniques inform\u00e0tiques.<\/p>\n\n\n\n

La nova llei, la llei Cel\u00e1a, ve a reblar el clau sobre els errors anteriors.
Tots els projectes i propostes did\u00e0ctiques que avui proliferen semblen
venir inspirats encara per aquell prurit de la Logse per fer m\u00e9s f\u00e0cil,
assimilable i sobre tot per \u201cactualitzats\u201d els continguts a aprendre per
part dels nostres alumnes. Estaria b\u00e9 si no fos que els gur\u00fas que
dirigeixen el nostre Sistema entenen per \u201cactualitzar\u201c no pas emprendre
la tasca \u2014somament dif\u00edcil i delicada\u2014 d\u2019esporgar dels Programes
coneixements que semblin superats i substituir-los per altres que
permetin una lectura del m\u00f3n m\u00e9s d\u2019acord amb all\u00f2 que avui ens
ensenyen els que m\u00e9s en saben des dels seus camps d\u2019actuaci\u00f3. I que tot i
aquesta garantia, caldria despr\u00e8s assajar aquests canvis amb mostres
significatives que permetessin tenir const\u00e0ncia que produeixen
realment un guany. No, no \u00e9s aix\u00f2, el que se\u2019ns proposa.<\/p>\n\n\n\n

No anem b\u00e9 quan per \u201cactualitzar\u201d s\u2019ent\u00e9n fer una barreja aleat\u00f2ria de
coneixements procedents de diversos camps. Menys encara si no s\u00f3n
camps m\u00ednimament contrastables; menys encara si amb aquesta mena de
compota es pret\u00e9n donar compte del m\u00f3n en qu\u00e8 vivim avui mateix.
i no diguem si, posats a aspirar, pretenem, com ens diuen les altes
instancies educatives que ens governen \u201cresponder a los retos que la
sociedad les vaya a plantear\u201d. En una visi\u00f3 de futur dedicada a uns
adolescents majorit\u00e0riament ignorants. Perqu\u00e8 la metodologia que es
correspon a aquest prop\u00f2sit \u00e9s la d\u2019habituar a l\u2019estudiant a fer \u00fas d\u2019uns
conceptes dels que no en coneix el significat, a vegades ni el nom, per\u00f2
que pot emprar per a resoldre un power-point sense cap problema.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Treball per projectes.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 els treballs per Projectes adoleixen d\u2019aquesta particularitat quan
hom juga amb conceptes que no han estat tractats pr\u00e8viament i, en la
majoria de casos, suposen conceptes buits de significat que tanmateix
permeten bastir construccions, tamb\u00e9 sobre el buit, que no aporten
coneixements de base sin\u00f3 simplement omplir l\u2019expedient. Per\u00f2 que
suposen un est\u00edmul al tractament superficial dels temes. Potser que el
treball a l\u2019aula sigui m\u00e9s agradable, m\u00e9s entretingut potser s\u00ed, per\u00f2 l’ experi\u00e8ncia ens diu que quan no hi ha implicaci\u00f3 personal real, el joc
resulta igualment avorrit I els h\u00e0bits de compartir, a nivell \u201cd\u2019opinadors\u201d
de \u201dtertulians\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Totes les formes de interdisciplinarietat son llocs d\u2019arribada, no de
partida. L’ntercanvi resulta profit\u00f3s quan els participants tenen d\u2019una
preparaci\u00f3 pr\u00e8via a aportar, cada u amb el seu propi bagatge, enriquint el
conjunt. La qual cosa al nivell que ens preocupa no es pot donar, at\u00e8s
que d\u2019entrada infants i joves parteixen d\u2019una formaci\u00f3 equivalent i for\u00e7a
limitada per abordar q\u00fcestions complicades. En tenim experi\u00e8ncies
sobrades amb noms diversos com ara els \u201ceixos troncals, que aboquen a
tractaments superficials i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a l\u2019avorriment intel\u00b7lectual,
que \u00e9s el que constitueix l\u2019aut\u00e8ntic frac\u00e0s escolar.<\/p>\n\n\n\n

Marina Mir (professora de Biologia, jubilada)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un sistema educatiu necessita estabilitat normativa, rigor intel\u00b7lectual i un cert grau de consens social sobre els seus objectius; el sistema educatiu espanyol, per\u00f2, des de fa anys, est\u00e0 sotm\u00e8s a canvis organitzatius i metodol\u00f2gics freq\u00fcents, moltes vegades originats per … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[439],"tags":[465,464],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3467"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3467"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3467\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3501,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3467\/revisions\/3501"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3467"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3467"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3467"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}