{"id":3455,"date":"2022-03-07T22:54:26","date_gmt":"2022-03-07T20:54:26","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3455"},"modified":"2022-03-08T16:09:47","modified_gmt":"2022-03-08T14:09:47","slug":"de-lescola-tradicional-a-ciutat-educadora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3455","title":{"rendered":"De l’escola tradicional a ciutat educadora"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
De l’escola tradicional a ciutat educadora, <\/em>llibre de Diego Arroyo Bote<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El passat 3 de febrer, a Singuerl\u00edn, a l\u2019auditori de la biblioteca Salvador Cabr\u00e9 ple de gom a gom, Diego Arroyo Bote va presentar el seu llibre De l\u2019escola tradicional a ciutat educadora. Santa Coloma de Gramenet (1822-2020)<\/em>, acompanyat per l\u2019alcaldessa de la ciutat, Sra. N\u00faria Parl\u00f3n<\/a>. El llibre, en una s\u00f2bria i elegant edici\u00f3 de l\u2019Ajuntament amb material fotogr\u00e0fic en blanc i negre i color, sintetitza en 359 p\u00e0gines dos segles d\u2019educaci\u00f3 a la ciutat. Diego Arroyo ens en dona una visi\u00f3 de conjunt mitjan\u00e7ant un recorregut tant per la hist\u00f2ria com per l\u2019actualitat de la xarxa escolar i educativa de la ciutat, des dels seus pobres i humils inicis amb una petita escola (nom\u00e9s per a nens!) a comen\u00e7aments del s. XIX, fins a la Santa Coloma ciutat universit\u00e0ria d\u2019avui dia.<\/p>\n\n\n\n

En aquest viatge de llarg abast, amb tants canvis, enderrocs i construccions, hi cap no nom\u00e9s un inventari comentat i, quan s\u2019ha pogut, il\u00b7lustrat, de totes les escoles p\u00fabliques i privades, i els instituts i les escoles d’adults, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u2014al llarg dels diferents apartats del llibre\u2014 un recompte detallat de les institucions de tota mena i color (ateneus populars, casals, esplais, acad\u00e8mies, escoles laborals, etc.) que han contribu\u00eft a vertebrar l\u2019educaci\u00f3 de la ciutadania colomenca.<\/p>\n\n\n\n

S’hi pot constatar amb dades de tota mena la complexitat i l’extensi\u00f3 creixents de l’entramat educatiu, tal com ha anat requerint la creixen\u00e7a enorme d\u2019aquella petita poblaci\u00f3 a la vora del Bes\u00f2s, i el fet que, moltes vegades, l’adequaci\u00f3 a les noves necessitats s’ha produ\u00eft no pas per la bona gesti\u00f3 dels \u00f2rgans competents de l’administraci\u00f3, sin\u00f3 de la iniciativa altruista dels colomencs, que no han dubtat tampoc a emprendre dif\u00edcils i valentes accions reivindicatives quan ha calgut.<\/p>\n\n\n\n

El llibre ens permet resseguir la hist\u00f2ria educativa (tan significativa de la hist\u00f2ria d\u2019un pa\u00eds!) de Catalunya i d\u2019Espanya, des de l\u2019endarreriment vuitcentista, l\u2019efervesc\u00e8ncia del primer nou-cents i la 2\u00aa Rep\u00fablica i la desolaci\u00f3 de la dictadura franquista, fins a la gran expansi\u00f3 fruit de la democr\u00e0cia del 78 i l\u2019autonomia. Ho podem fer f\u00e0cilment extrapolant el recorregut del pa\u00eds del recorregut particular de Santa Coloma detallat per Diego Arroyo, per\u00f2, a m\u00e9s a m\u00e9s, l’autor ens recorda la hist\u00f2ria de les legislacions i el grau de comprom\u00eds de les institucions de govern en mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, una de les parts al meu parer m\u00e9s importants del llibre \u2014import\u00e0ncia que ratifica l\u2019extensi\u00f3 que l\u2019autor hi dedica; la m\u00e9s llarga, tret de la part dedicada als centres educatius\u2014 \u00e9s l\u2019apartat titulat: \u201cFets, acords municipals, mobilitzacions i reivindicacions educatives del 1822 al 2020\u201d. En aquest apartat, Diego Arroyo ha fet la feina ingent i minuciosa de cercar als diferents arxius oficials de la ciutat la informaci\u00f3 de les mesures i acords municipals relatius a l\u2019educaci\u00f3 any per any, amb tot detall (els noms i els sous de mestres successius en els acords municipals m\u00e9s antics, pressupostos invertits, nombre d\u2019alumnes escolaritzats, espais escolars, etc.), i ha creuat aquesta informaci\u00f3 amb les mesures del govern de l\u2019estat, de les diputacions o les auton\u00f2miques, i la informaci\u00f3 de les mobilitzacions ciutadanes i del professorat de cada curs. Certament, aquesta \u00e9s una informaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 m\u00e9s curiosa i interessant, de gran valor tant per al ciutad\u00e0 corrent com per a l\u2019estudi\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Tampoc l\u2019autor podia passar per alt la mirada m\u00e9s pedag\u00f2gica: els canvis de models pedag\u00f2gics, l\u2019evoluci\u00f3 dels llibres de text, el Casal del Mestre<\/a> (\u00f2rgan clau de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica a la ciutat), el paper pioner de Santa Coloma en els projectes d\u2019immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en llengua catalana, etc. Ni podia oblidar un apartat per a les figures rellevants de mestres colomencs d\u2019origen o d\u2019adopci\u00f3, a trav\u00e9s de les quals, per extensi\u00f3, l’autor celebra la dedicaci\u00f3 de tants i tantes ciutadanes mestres i professors que han posat el seu gra de sorra a la instrucci\u00f3 dels seus conciutadans.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Diego Arroyo Bote (Logros\u00e1n, C\u00e1ceres, 1958)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Ning\u00fa com Diego Arroyo, que ha estat a c\u00e0rrec de l\u2019Educaci\u00f3 a Santa Coloma durant un llarg per\u00edode, que ha estat mestre per damunt de tot, i t\u00e9 aquesta vocaci\u00f3 de servei i aquesta curiositat intel\u00b7lectual que no el deixen reposar, per a fer un llibre com aquest, de gran inter\u00e8s, com ja hem remarcat abans, tant per a l\u2019especialista, com per als ciutadans corrents que estimem l\u2019educaci\u00f3, la hist\u00f2ria o, senzillament, Santa Coloma.<\/p>\n\n\n\n

Carles Gil Farr\u00e9<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat 3 de febrer, a Singuerl\u00edn, a l\u2019auditori de la biblioteca Salvador Cabr\u00e9 ple de gom a gom, Diego Arroyo Bote va presentar el seu llibre De l\u2019escola tradicional a ciutat educadora. Santa Coloma de Gramenet (1822-2020), acompanyat per … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[439,124],"tags":[463,461],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3455"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3455"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3455\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3464,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3455\/revisions\/3464"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3455"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3455"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3455"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}