{"id":3416,"date":"2022-01-26T10:58:58","date_gmt":"2022-01-26T08:58:58","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3416"},"modified":"2022-01-26T11:05:26","modified_gmt":"2022-01-26T09:05:26","slug":"som-dones-som-linguistes-som-moltes-i-diem-prou","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3416","title":{"rendered":"Som dones, som ling\u00fcistes, som moltes i diem prou"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el t\u00edtol del llibre publicat per Eumo Editorial que us vull recomanar, Som dones, som ling\u00fcistes, som moltes i diem prou<\/em>. Est\u00e0 coordinat per una prestigiosa socioling\u00fcista, Carme Junyent<\/a>, molt coneguda \u00faltimament perqu\u00e8 els seus estudis sobre l\u2019\u00fas del catal\u00e0 han fet sonar l\u2019alarma sobre la seva devallada. En el cas del llibre que ens ocupa vol queixar-se, protestar, per\u00f2 tamb\u00e9, sobretot, aclarir conceptes per mirar de frenar els desdoblaments. En l\u2019\u00e0mbit del discurs ling\u00fc\u00edstic, s\u00f3n aquelles paraules referents a persones que es diuen en g\u00e8nere mascul\u00ed i a continuaci\u00f3n en femen\u00ed \u2014l\u2019ordre de preced\u00e8ncia pot variar\u2014 per tal d\u2019evitar els noms gen\u00e8rics en mascul\u00ed, propis de la llengua catalana, castellana i moltes d\u2019altres (amics i amigues, nenes i nens, encantadores i encantadors<\/em>, etc.). L\u2019angl\u00e8s no t\u00e9 tant problema. No hi ha g\u00e8neres, excepte en els pronoms personals (she\/he, \u2018ella\/ell`<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Carme Junyent (1955)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Som moltes<\/em><\/strong>, diu el t\u00edtol entre altres coses. Tantes autores s\u00f3n les coordinades, que es fa dif\u00edcil de recensionar el llibre. Aix\u00ed que m\u2019atreveixo a afegir-m\u2019hi, com una m\u00e9s. M\u00e9s que res, per no diluir els arguments principals, tot proposant-me la m\u00e0xima claretat. Durant nou anys vaig ser redactora de l\u00e8xic a editorials i la resta de la vida, professora de castell\u00e0, d\u2019institut i a la UNED. Aix\u00ed que permeteu-me que em posi did\u00e0ctica. Poser massa did\u00e1ctica.<\/p>\n\n\n\n

Com neix aquesta forma ling\u00fc\u00edstica?<\/strong>
Des dels anys 70 del segle passat autores individuals i grups feministes van comen\u00e7ar a fer cr\u00edtica del llenguatge \u201cmasculinitzat\u201d. No \u00e9s fins a principis d\u2019aquest segle que alguns pa\u00cfsos es plantegen el problema com a mostra d\u2019implicaci\u00f3 en l\u2019empoderament de les dones. Per quins set sous el gen\u00e8ric de \u2018dona-home\u2019 ha de ser \u2018home\u2019?
Les ling\u00fcistes, en general, diuen que mai cap paraula ha canviat una realitat, que all\u00f2 important \u00e9s que les dones siguin a les institucions i impulsin pol\u00edtiques d\u2019empoderament de les dones, no canviar paraules ni formes gramaticals.<\/p>\n\n\n\n

Quin \u00e9s el paper de la ling\u00fc\u00edstica en tot aix\u00f2?<\/strong>
La ling\u00fc\u00edstica t\u00e9 multitud d\u2019especialitzacions, per\u00f2 es poden dividir en dos grans grups: les descriptives i les normatives.
Les decriptives estudien els sons, les formes, les funcions i l\u2019evoluci\u00f3 de les paraules d\u2019una llengua. Tamb\u00e9 les varietats geogr\u00e0fiques, socials, hist\u00f2riques\u2026
Les normatives recullen les paraules assentades per l\u2019\u00fas i les defineixen en diccionaris de diversos tipus, confeccionen les gram\u00e0tiques normatives, estableixen la forma unificada d\u2019escrire les paraules \u2014l\u2019ortografia\u2014 i de redactar \u2014els estudis del discurs\u2014. Les normatives serveixen per no disgregar una llengua, per enfortir-la de manera que no es deixi substituir amb facilitat per una altra.
Els desdoblaments de les paraules que tenen dos g\u00e8neres xoquen amb la norma de les lleng\u00fces amb les paraules gen\u00e8riques o inclusives dels dos g\u00e8neres, majoritariament per\u00f2 no totes, en mascul\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Qui t\u00e9 la missi\u00f3 de vetllar pel bon \u00fas de la llengua?<\/strong>
El catal\u00e0 s\u2019encomana a l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans<\/a>. L\u2019espanyol, a la Reial Acad\u00e8mia Espanyola<\/a> (m\u00e9s a les Acad\u00e8mies de la Llengua de cada pa\u00eds on es parla espanyol). El franc\u00e9s t\u00e9 \u201cl\u2019Acad\u00e9mie\u201d<\/a> \u2014va ser la primera lleng\u00fca a tenir aquesta instituci\u00f3\u2014, per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres, com l\u2019angl\u00e8s, que s\u2019encomana al seu diccionari m\u00e9s prestigi\u00f3s, l\u2019Oxford<\/a>, vinculat a la Universitat del mateix nom. I les que ho fan d\u2019altres maneres.
Els pol\u00edtics solen dictar normes per tal d\u2019adaptar la llengua administrativa als temps que corren, o m\u00e9s aviat a les ideologies que ells defensen. El que no est\u00e0 tant clar \u00e9s que ho facin sense encomenar-se a la instituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica corresponent, cosa que afavoreix la ideologitzaci\u00f3 subtil, en general de mal record. Mentrestant l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans calla. Espera amb prud\u00e8ncia descriptiva a veure si es consoliden les noves formes. Potser hauria de donar orientacions.<\/p>\n\n\n\n

Quins problemes tenen els desdoblaments?<\/strong>
\u2014S\u00f3n farregosos<\/strong>.
Imagineu la frase \u201cEls cosins van jugar amb els nens ve\u00efns i van tornar encantats, la mar de contents\u201d. En front de \u201cEls cosins i cosines van jugar amb els nens ve\u00efns i les nenes ve\u00efnes i van tornar encantats i encantades, la mar de contents i contentes\u201d. Per sort la gent no parla aix\u00ed. Els autors de ficci\u00f3 s\u00f3n en general respectats. Els que ho tenen pitxor s\u00f3n els escriptors de no ficci\u00f3.
M\u2019ha vingut a les mans un text d\u2019economia en castell\u00e0: \u201cLlegados a este punto es posible que se halle tentada, se halle tentado, a emitir un juicio de valor sobre el Sistema Capitalista\u201d. I un altre de bot\u00e0nica en catal\u00e0 d\u2019un catedr\u00e0tic em\u00e8rit de la UB sobre els pollancres gavatxos [es veu que aquest arbre va entrar a Catalunya per Fran\u00e7a]: \u201cVal a dir que algunes obres modernes li canvien aquest nom tradicional pel de pollancre itali\u00e0 [l\u2019arbre \u00e9s d\u2019origen itali\u00e0], potser per evitar un adjectiu que t\u00e9 connotacions racistes o pejoratives per les castes orelles (i els castos p\u00e0mpols) dels lectors (i les lectores) pol\u00edticament correctes (i correctos)\u201d. El Dr. Josep Vigo i Bonada<\/a> apunta no sols contra els desdoblaments, sin\u00f3 tamb\u00e9 contra la correcci\u00f3 moral (gavatxos<\/em>), posa en evid\u00e8ncia l\u2019arbitrarietat pr\u00f2pia dels g\u00e8neres (l\u2019orella\/els p\u00e0mpols<\/em>) i embogeig ir\u00f2nicament desdoblant quan no existeix la possibilitat (correctos<\/em>).
No tothom t\u00e9 tant d\u2019humor o t\u00e9 l\u2019humor d\u2019enfrontar-se als excessos del moment. Hi ha qui opta per anar alternant el gen\u00e8ric en femen\u00ed amb el gen\u00e8ric en mascul\u00ed o els desdoblaments amb el gen\u00e8ric en mascul\u00ed, com qui amaneix: una mica de sal i una mica de pebre.
\u2014S\u00f3n inconstants<\/strong>.
Per la ra\u00f3 anterior, els autors que s\u2019acullen als desdoblaments no els poden mantenir en tots els casos que pertocarien. I els animalistes, qu\u00e8? Tamb\u00e9 haurien de protestar per falta de respecte a les famelles quan es parla d\u2019ocells o escarbats i de falta de respecte als mascles quan es parla de les oques, les balenes, les formigues, les serps, etc. Per no dir res de les pobres famelles sabates i els pobres mitjons mascles, qu\u00e8 hi pinten?<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Judith Butler (1956)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les ideologies no haurien de deixar petge?<\/strong>
Esclar que s\u00ed que en deixen. Tots els modes de vida i de pensament en deixen, per\u00f2 solen romandre algunes de les paraules que no atempten contra l\u2019est\u00e8tica, i de les formes que no entortolliguen el discurs. Per exemple, Karl Marx <\/a>va deixar termes com \u201calienaci\u00f3\u201d en el sentit del \u2018fet d\u2019assumir valors pol\u00edtics i morals que van contra els pr\u00f2pis interessos o identitat i plegar-se als valors dominants\u2019.
El feminisme \u00e9s una ideolog\u00eda important i es pot dir que ja ha deixat el terme g\u00e8nere en el sentit de \u2018identificaci\u00f3 psicol\u00f3gica de perten\u00e8ncia a un sexe independentment que l\u2019individu sigui portador d\u2019aquest mateix sexe\u2019. En canvi, la paraula sexe queda m\u00e9s restringida a \u2018\u00f2rgan sexual\u2019. Judith Butler<\/a> ha sigut una de les feministes que m\u00e9s ha elaborat te\u00f2ricament aquesta paraula manllevada de la gram\u00e1tica. Potser tindr\u00e0 el mateix \u00e8xit que Marx amb el seu terme. No ha sigut ella la primera en usar la paraula en aquest sentit, per\u00f2 s\u00ed en definir-la amb claretat. No \u00e9s extrany que les precedents fossin tamb\u00e9 angloparlants (per l\u2019\u00fanica diferenciaci\u00f3 de g\u00e8nere she<\/em> i he<\/em> en la seva llengua, que coincideix amb la diferenciaci\u00f3 sexual) i un p\u00e8l puritanes perqu\u00e8 aix\u00ed evitaven parlar de sexe. En aquest ordre de fen\u00f2mens, s\u2019ha creat la paraula acr\u00f2nima LGTB<\/a> pels que no se sentien identificats amb cap dels dos g\u00e8neres, per\u00f2 aquesta ha topat amb m\u00e9s problemes: l\u2019acr\u00f2mim es fa dif\u00edcil de dir i a m\u00e9s a m\u00e9s hi ha formes de sexualitat que no s\u2019hi senten recollides (els totalment asexuals, per exemple) i afegint\u2019hi lletres potser sempre es quedar\u00e0 curta.
Per m\u00e9s feminista que una persona sigui, no seria sensat, com diu la Carme Junyent, partir del principi que cada individu ha de ser acceptat tal com \u00e9s? No forcem el discurs, que volent ser tan correctes, l\u2019estrafem.<\/p>\n\n\n\n

Merc\u00e8 Roman\u00ed <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest \u00e9s el t\u00edtol del llibre publicat per Eumo Editorial que us vull recomanar, Som dones, som ling\u00fcistes, som moltes i diem prou. Est\u00e0 coordinat per una prestigiosa socioling\u00fcista, Carme Junyent, molt coneguda \u00faltimament perqu\u00e8 els seus estudis sobre l\u2019\u00fas … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[455,81],"tags":[458,410,457],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3416"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3416"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3416\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3422,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3416\/revisions\/3422"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3416"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3416"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3416"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}