{"id":3314,"date":"2021-06-19T23:38:15","date_gmt":"2021-06-19T21:38:15","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3314"},"modified":"2021-06-21T17:33:54","modified_gmt":"2021-06-21T15:33:54","slug":"periferia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3314","title":{"rendered":"Perif\u00e8ria"},"content":{"rendered":"\n

Fitxa t\u00e8cnica de la pel\u00b7l\u00edcula<\/strong><\/p>\n\n\n\n

T\u00edtol original<\/strong>: Perif\u00e8ria<\/em>. Direcci\u00f3:<\/strong> Xavi Esteban i Odei A. Etxearte
Gui\u00f3:<\/strong> Odei A.-Etxearte, Xavi Esteban, \u00c8rika S\u00e1nchez i Xavier Valls
Realitzaci\u00f3:<\/strong> \u00c8rika S\u00e1nchez
Productor:<\/strong> \u00c8rika S\u00e1nchez
Productor executiu TVC<\/strong>: Jordi Ambr\u00f3s
Productor delegat TVC:<\/strong> Daniel Barea
Director fotografia<\/strong>: Juli\u00e1n Elizalde
Muntatge:<\/strong> Xavi Esteban
Director de producci\u00f3:<\/strong> Gemma Comas
M\u00fasica:<\/strong> Xavi Al\u00edas
Grafisme:<\/strong> Alberto Mart\u00ednez. G\u00e8nere<\/strong>: Documental. Idioma original<\/strong>: catal\u00e0, castell\u00e0 i \u00e0rab. Any:<\/strong> 2020.<\/p>\n\n\n\n

Perif\u00e8ria, documental dirigit per Odei A. Etxearte i Xavier Esteban, des que va presentar-se a l’octubre de 2020, a la 65 edici\u00f3 de la Seminci<\/a> (Setmana Internacional de Cinema de Valladolid<\/a>) ha tingut un llarg recorregut per diferents festivals internacionals i encara es pot veure als cinemes de Barcelona despr\u00e9s de varies setmanes d’exhibici\u00f3. Aquesta pel\u00b7l\u00edcula rescata la mem\u00f2ria de l’arquitecte colomenc Xavier Valls<\/a>, mort a l’atemptat d’ETA a Hipercor<\/a> (un assassinat massiu on van morir 21 persones i 45 van resultar ferides), i de tot un periode de la hist\u00f2ria urban\u00edstica de la nostra ciutat, per la qual cosa ha estat definit com “un proceso que recorre desde la oscuridad de una memoria enterrada hasta una luz presente y c\u00f3mo este pasado ilumina el presente”<\/a>. Recentment, amb motiu de la projecci\u00f3 comercial de la pel\u00b7l\u00edcula, s’ha publicat al diari digital VilaWeb una entrevista de Clara Ard\u00e9vol Mallol i fotografies d’Albert Salam\u00e9 amb els fills de Xavier Valls, Jordi i Xavi<\/a><\/em>. Per la nostra part, com que pensem que els joves de Santa Coloma han de con\u00e8ixer la hist\u00f2ria que narra <\/em>Perif\u00e8ria i els seus personatges<\/em>, reprodu\u00efm a continuaci\u00f3 aquesta entrevista i agra\u00efm als autors i a VilaWeb el perm\u00eds per poder fer-ho.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u201cSi el que va passar a Santa Coloma hagu\u00e9s passat a Barcelona, s\u2019estudiaria a totes les universitats\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entrevista a Jordi Valls i Xavi Valls sobre ‘Perif\u00e8ria’ \u00b7 El documentari connecta el passat i el present de Santa Coloma de Gramenet i reivindica el seu pare, Xavier Valls, arquitecte que va transformar la ciutat i va morir en l’atemptat d’Hipercor.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jordi Valls i Xavi Valls 01.06.2021 Foto: Albert Salam\u00e9 \/ VWFoto<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Dos germans rebuscant entre els documents i records del seu pare, uns arxius que expliquen la hist\u00f2ria d\u2019una ciutat. \u00c9s una de les escenes principals de Perif\u00e8ria, un documentari dirigit per Odei A.-Etxearte i Xavi Esteban en qu\u00e8 el passat i el present de Santa Coloma de Gramenet es connecten per mitj\u00e0 de les resist\u00e8ncies ve\u00efnals. El film recorda i reivindica l\u2019anomenat Pla Popular del 1978, una iniciativa ciutadana canalitzada per t\u00e8cnics com l\u2019arquitecte Xavier Valls que va convertir un suburbi maltractat per l\u2019especulaci\u00f3 i sense serveis en una ciutat per als ve\u00efns, amb escoles, mercats i ambulatoris. Tot i que va ser una fita col\u00b7lectiva, aconseguida gr\u00e0cies a l\u2019organitzaci\u00f3 popular, la mobilitzaci\u00f3 ve\u00efnal i la desobedi\u00e8ncia, Valls hi va tenir un paper central.
Parlem amb els seus dos fills, Xavi i Jordi Valls, sobre el documentari, que s\u2019estrena avui als cinemes Verdi dins el festival DocsBarcelona.<\/a> Ambd\u00f3s hi apareixen i Xavi Valls tamb\u00e9 n\u2019\u00e9s guionista. Acabem la conversa parlant de la mort del seu pare, una de les vint-i-una v\u00edctimes de l\u2019atemptat d\u2019Hipercor, i de la import\u00e0ncia de la just\u00edcia restaurativa. Tot i que el van con\u00e8ixer poc, el llegat que els va deixar, diuen, es manifesta en coses palpables, com els seus edificis, i intangibles: els seus valors i tot all\u00f2 que expliquen amb entusiasme els ve\u00efns.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jordi Valls i Xavi Valls 01.06.2021 Foto: Albert Salam\u00e9 \/ VWFoto<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n


\u2014Com era Santa Coloma abans del Pla Popular del 1978?<\/strong>
\u2014Xavi Valls [X. V.]<\/strong>: Quan el meu pare va arribar-hi de petit era un poble d\u2019estiueig amb camps, vinyes, maduixers, un riu no contaminat\u2026
\u2014Jordi Valls [J. V.]<\/strong>: Cap als anys cinquanta i seixanta hi va haver el boom migratori amb el desarrollismo del franquisme i la industrialitzaci\u00f3. Es va urbanitzar de manera salvatge i especulativa, per\u00f2 no hi havia carrers asfaltats, no hi havia clavegueres i la merda de les cases sortia al carrer, no hi havia enllumenat p\u00fablic, no hi havia transport i la gent havia d\u2019anar a peu a Barcelona\u2026
\u2014X. V.:<\/strong> Es va passar de 15.000 habitants, quan ja s\u2019havia crescut una mica, a 120.000. Es van construir les cases amb el barraquisme o l\u2019autoconstrucci\u00f3 i tamb\u00e9 es van fer molts habitatges especulatius. Va cr\u00e9ixer molt, per\u00f2 sense atendre serveis, amb els cotxes anant sobre el fang, amb manca d\u2019escoles, amb nom\u00e9s un CAP\u2026<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jordi Valls i Xavi Valls\n\n01.06.2021\n\nFoto: Albert Salam\u00e9 \/ VWFoto<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u2014Arran d\u2019aix\u00f2, la gent es va mobilitzar. De quina manera?<\/strong>
\u2014J. V.<\/strong>: Per exemple, les dones havien d\u2019anar a comprar lluny i, com que no tenien transport p\u00fablic per a tornar, van organitzar segrestos d\u2019autobusos perqu\u00e8 les portessin a casa.
\u2014X. V.<\/strong>: S\u2019agrupaven al final de la l\u00ednia, pujaven i deien al conductor que les port\u00e9s. Era un moment de molta mobilitzaci\u00f3, amb molts moviments antifranquistes. Hi havia moltes reivindicacions relacionades amb la ciutat, com la dels mercats. Una forma de reivindicar-los era quedar en l\u2019espai on volien que es constru\u00eds i fer una mena d\u2019autoconstrucci\u00f3 amb caixes i una concentraci\u00f3. Es van netejar molts solars i els van protegir, i despr\u00e9s es van convertir en places. La masia de can Mariner havia d\u2019anar a terra per\u00f2 es va mantenir, perqu\u00e8 els ve\u00efns hi van dormir per parar les excavadores. Hi havia molts partits clandestins, les comissions de barri antecessores de les associacions de ve\u00efns, les parr\u00f2quies progressistes, la feina de mestres, capellans i treballadors socials\u2026 Aquests actors ho articulaven.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Fins i tot van arribar a fer classes als solars.<\/strong>
\u2014J. V.:<\/strong> S\u00ed, molt simb\u00f2lic i real. Reivindicaci\u00f3 i proposta alhora.
\u2014X. V<\/strong>.: El Pla Popular \u00e9s la contraproposta a un pla estatal de reorganitzaci\u00f3 del pla metropolit\u00e0. Amb el porta a porta es va informar els ve\u00efns: els deien que podien anar a les reunions, associar-se\u2026 La policia franquista preguntava qui eren, els qui ho organitzaven, i ells tenien por, amb la sensaci\u00f3 de fer coses que podien sortir cares. Un dia hi va haver una manifestaci\u00f3 molt forta despr\u00e9s que l\u2019\u00fanic CAP deix\u00e9s de donar servei perqu\u00e8 s\u2019havia espatllat la caldera. La cosa va acabar amb tanquetes, detencions, consell de guerra\u2026
\u201cLes dones de Santa Coloma havien d’anar a comprar lluny i, com que no tenien transport p\u00fablic per a tornar, van organitzar segrestos d’autobusos\u201d<\/p>\n\n\n\n


\u2014Despr\u00e9s de molta lluita ve\u00efnal el pla es va implementar. Qu\u00e8 va significar?<\/strong>
\u2014X. V.:<\/strong> Es va lliurar al primer ajuntament democr\u00e0tic una proposta que determinava quantes escoles, mercats i ambulatoris calien, i la trama urbana i els recursos econ\u00f2mics necessaris. \u00c9s excepcional que en un context franquista facis un pla urban\u00edstic de manera participativa. Hi ha barris de l\u2019\u00e0rea metropolitana que han defensat serveis, per\u00f2 que aix\u00f2 s\u2019hagi fet amb un pla de ciutat que es lliura de manera tancada a l\u2019administraci\u00f3 \u00e9s excepcional. Els ve\u00efns miraven el pl\u00e0nol i deien \u201caqu\u00ed, hi ha d\u2019anar aix\u00f2\u201d. El paper del nostre pare, la nostra mare i altres t\u00e8cnics era el de traduir-ho. Tothom volia el mercat al costat de casa i no podia ser\u2026
<\/strong>\u2014J. V.:<\/strong> \u00c9s \u00fanic a l\u2019estat i segurament a Europa. Si hagu\u00e9s passat a Barcelona, s\u2019estudiaria a totes les universitats. Els nostres pares van tenir el paper t\u00e8cnic d\u2019endre\u00e7ar, canalitzar les reivindicacions. La mare era ge\u00f2grafa i amb Jordi Borja i altres van treballar un urbanisme social i urb\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Quina filosofia hi havia darrere d\u2019aquest urbanisme?<\/strong>
\u2014X. V.<\/strong>: Quan el meu pare va sortir de la universitat nom\u00e9s es llicenciaven dotze arquitectes. Era una professi\u00f3 amb molt de reconeixement.
\u2014J. V.<\/strong>: Era l\u2019arquitecte de Santa Coloma!
\u2014X. V.<\/strong>: Tenia la mirada d\u2019una arquitectura urbana i comunit\u00e0ria, molt avan\u00e7at a la seva \u00e8poca. Aquesta idea que l\u2019urbanisme ha d\u2019ajudar no tan sols a millorar la ciutat, sin\u00f3 tamb\u00e9 les persones, que puguin cr\u00e9ixer i desenvolupar-se. Aix\u00f2 \u00e9s molt actual, per\u00f2 llavors era pioner. Deia que la pla\u00e7a, l\u2019escola i la biblioteca havien de ser un ecosistema vinculat, que el pati de l\u2019escola es convert\u00eds en pla\u00e7a els caps de setmana i la biblioteca don\u00e9s servei a l\u2019escola i fos tamb\u00e9 un espai de relaci\u00f3. Haver viscut la ciutat quan era un poble tamb\u00e9 li va donar una idea de quines eren les arrels i com havia d\u2019evolucionar.<\/p>\n\n\n\n


\u2014Al documentari expliqueu com la vostra mare, Mar\u00eda Jos\u00e9 Oliv\u00e9, el va influir. En qu\u00e8 va consistir aquesta influ\u00e8ncia?<\/strong>
\u2014X. V.<\/strong>: Ell tenia una mirada m\u00e9s t\u00e8cnica. La nostra mare s\u2019havia vinculat al PSUC<\/a> i a Bandera Roja<\/a>, i quan es van con\u00e8ixer van fer un t\u00e0ndem molt bo en qu\u00e8 ella tenia molts contactes i mirada pol\u00edtica. El va estirar cap aqu\u00ed, cap al fet de connectar la part t\u00e8cnica amb els moviments pol\u00edtics i socials.<\/p>\n\n\n\n

\u2014L\u2019havien arribat a sondar perqu\u00e8 fos batlle.<\/strong>
\u2014J<\/strong>. V: <\/strong>Primer, durant el franquisme. Santa Coloma era un polvor\u00ed tan ingovernable que el r\u00e8gim va buscar noms de consens. Ho va rebutjar, per\u00f2 diu molt de la persona benvista que era. Cap al 1978, el PSUC, amb qui havia estat m\u00e9s vinculat, li ho va tornar a proposar, per\u00f2 ell va preferir la via professional.
\u2014X. V.:<\/strong> Quan va morir, jo tenia nou anys i en Jordi sis. El vam con\u00e8ixer poc, i m\u00e9s en un \u00e0mbit adult. Per\u00f2 sempre es parla del carisma que tenia, que era una persona molt simp\u00e0tica, amb molta paci\u00e8ncia, que escoltava, que explicava i tradu\u00efa les coses a persones joves i analfabetes. Podria haver estat una persona amb fums, per\u00f2 aterrava als barris i s\u2019explicava. Era una persona molt humana, oberta i amb una capacitat de treball brutal.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Se l\u2019ha recordat prou?<\/strong>
\u2014X. V.:<\/strong> La gent, s\u00ed, sempre ens ha transm\u00e8s un agra\u00efment que sento molt fort i proper. Per\u00f2 en l\u2019\u00e0mbit de la ciutat i del projecte no hi ha hagut aquest reconeixement. Van posar el seu nom a la pla\u00e7a de Can Mariner, per\u00f2 era una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s vinculada a la manera com va morir, pel fet que mor\u00eds en l\u2019atemptat d\u2019Hipercor i fos una figura important, que no pas per posar llum sobre qu\u00e8 va fer. Tothom reconeix que Xavi Valls va tenir un gran paper en el Pla Popular, per\u00f2 alhora va ser una cosa col\u00b7lectiva que va crear cert fraccionament dins els partits.
\u2014J. V.: <\/strong>S\u2019ha oblidat m\u00e9s el Pla Popular que el meu pare. Ell no va voler ser reconegut, perqu\u00e8 la cosa important era el pla. Cal reivindicar el pla i tamb\u00e9 q\u00fcestions com la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Ell va fer l\u2019escola on es va fer la prova pilot de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. \u00c9s una cosa pionera, excepcional i b\u00e8stia, que en un lloc com Santa Coloma pass\u00e9s aix\u00f2. S\u2019estigmatitza una mica el suburbi i sembla que all\u00e0 no puguin passar certes coses.
\u201cS’estigmatitza el suburbi i sembla que all\u00e0 no puguin passar certes coses\u201d
<\/p>\n\n\n\n

\u2014Continua fort, el moviment ve\u00efnal a Santa Coloma?
\u2014X. V.:<\/strong> Com a tot el cintur\u00f3 roig, hi ha hagut certa desmobilitzaci\u00f3. All\u00e0 hi ha una cultura de mobilitzaci\u00f3 molt vinculada als sindicats, i no s\u2019ha fet gaire per mantenir un teixit social. S\u2019han mantingut unes estructures antiquades en associacions i moviments. Hi ha grups que mantenen reivindicacions, per\u00f2 no hi ha la lluita i efervesc\u00e8ncia d\u2019aquell moment.
\u2014J. V.<\/strong>: Amb l\u2019arribada de la democr\u00e0cia es va delegar el poder a les institucions, i amb els anys no han estat all\u00f2 que esper\u00e0vem i hi ha hagut especulaci\u00f3, corrupci\u00f3\u2026 Els moviments s\u2019han parcel\u00b7lat: habitatge, ambiental\u2026 Abans tenien una idea m\u00e9s de ciutat i cohesionada des de les necessitats b\u00e0siques.
\u2014X. V.<\/strong>: Tamb\u00e9 \u00e9s important que hi hagi bons lideratges i referents, i passa poc. A Santa Coloma va passar amb totes aquestes figures. De la necessitat en van sorgir lideratges, i tamb\u00e9 de gent que venia de fora. \u00c9s com quan alg\u00fa va a Llatinoam\u00e8rica o a l\u2019\u00c0frica a fer cooperaci\u00f3 i ajudar al desenvolupament. \u00c9s el que va fer gent com Gabriela Serra<\/a> o els capellans rojos a Santa Coloma, venint de fora. Hi havia un conjunt de gent que feia de frontissa i ara falten m\u00e9s figures d\u2019aquestes.
<\/p>\n\n\n\n

\u2014Al documentari tamb\u00e9 es parla de la mort del vostre pare. Com van anar els fets el dia de l\u2019atemptat d\u2019Hipercor?
\u2014X. V.<\/strong>: Feia anys que la fam\u00edlia no anava de viatge i aquell dia va anar a buscar uns bitllets a l\u2019ag\u00e8ncia que hi havia a Hipercor. La meva mare no sabia que hi havia anat\u2026 Li van demanar el DNI i el va haver d\u2019anar a buscar al cotxe. Va ser just quan va esclatar la bomba\u2026 Molt b\u00e8stia, perqu\u00e8 no era un lloc on ell hi fos gaires hores. A m\u00e9s, la persona que portava l\u2019ag\u00e8ncia de viatges era una amiga. Si l\u2019hagu\u00e9s at\u00e8s ella, segurament li hauria dit que no calia que baix\u00e9s a buscar el DNI.
\u2014J. V.:<\/strong> Una casualitat fat\u00eddica.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Com ho recordeu?<\/strong>
\u2014J. V.:<\/strong> En recordo poc: situacions, sensacions\u2026 Sense entendre-ho. \u00c9rem a casa i van trucar alertant que no s\u2019havia presentat a un acte que tenia. Era totalment imprevisible, perqu\u00e8 a m\u00e9s l\u2019atemptat d\u2019Hipercor va ser el primer massiu, va causar molta perplexitat.
\u2014X. V.:<\/strong> Hi va haver un canvi de mirada sobre ETA, una estupefacci\u00f3 absoluta pel fet d\u2019haver passat a matar civils. En aquell moment de la transici\u00f3 es van consolidar moltes coses, i aquest canvi de mirada n\u2019\u00e9s una. I el meu pare era all\u00e0 al mig\u2026 La seva manera de morir ha format part d\u2019all\u00f2 en qu\u00e8 s\u2019ha convertit despr\u00e9s ell.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Com \u00e9s cr\u00e9ixer despr\u00e9s d\u2019aquest fet?<\/strong>
\u2014J. V.: <\/strong>No vam con\u00e8ixer el nostre pare, per\u00f2 l\u2019hem conegut per mitj\u00e0 d\u2019una ciutat, que \u00e9s Santa Coloma, i d\u2019una gent. Aix\u00f2 \u00e9s molt bonic. La idea que tens del teu pare \u00e9s per all\u00f2 que ha fet, per all\u00f2 que t\u2019expliquen els ve\u00efns, per all\u00f2 que veus de l\u2019urbanisme\u2026 En part, aix\u00f2 ens ha perm\u00e8s de pair la r\u00e0bia i elaborar-la per fer una cosa positiva. Cadasc\u00fa fa el que pot, hi ha molta gent a qui li destrossen la vida i es queda amb la r\u00e0bia. Nosaltres ho hem pogut transcendir gr\u00e0cies a aix\u00f2 i a la nostra mare, que no ha tingut mai un relat des de la venjan\u00e7a i no ens ha volgut situar com a v\u00edctimes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Jordi Valls i Xavi Valls 01.06.2021 Foto: Albert Salam\u00e9 \/ VWFoto<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u201cNo vam con\u00e8ixer el nostre pare, per\u00f2 l’hem conegut per mitj\u00e0 d’una ciutat, que \u00e9s Santa Coloma\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Com es fa, aix\u00f2?<\/strong>
\u2014X. V.:<\/strong> No sabem com ho va fer\u2026 Hi va haver un dol molt fort els primers anys i ens vam vincular molt a Santa Coloma, vam anar a viure sobre els meus oncles i la meva \u00e0via. Vam passar de viure a Barcelona, on \u00e9rem els quatre, a viure a Santa Coloma, on \u00e9rem molts: tenies xarxa d\u2019amics, fills d\u2019amics, el centre excursionista\u2026 Vam passar d\u2019una unitat molt familiar a una de molt comunit\u00e0ria. Es va disgregar la part m\u00e9s individual i vam compartir la pena i la r\u00e0bia. Tamb\u00e9 ens vam ajudar molt entre nosaltres i hi ha hagut ter\u00e0pia, evidentment. Creixes coix i necessites suport. La nostra mare va acabar refent la vida i viatjant molt, involucrant-se en cooperaci\u00f3\u2026
\u2014J. V.: <\/strong>No es va quedar en la r\u00e0bia i la tristesa i ho va gestionar molt des de l\u2019amor als fills, no volia traslladar-nos-ho ni que visqu\u00e9ssim amb aix\u00f2, que ens enquist\u00e9ssim.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Hi ha moltes v\u00edctimes que no ho poden viure des d\u2019aquesta posici\u00f3. Qu\u00e8 en penseu?<\/strong>
\u2014J. V.: <\/strong>Individualment, hi ha gent que pot sentir r\u00e0bia i \u00e9s molt leg\u00edtim, el dol \u00e9s personal. Per\u00f2 a les associacions de v\u00edctimes hi ha gent partidista, medi\u00e0tica, hi ha uns interessos molt grans que han monopolitzat les associacions, que a partir dels noranta van ser cooptades per partits i grups medi\u00e0tics. Que la presidenta de la Fundaci\u00f3 V\u00edctimes del Terrorisme<\/a> sigui Mar\u00eda del Mar Blanco<\/a>, que \u00e9s d\u2019un partit\u2026 En el m\u00f3n associatiu hi ha un codi \u00e8tic que no hauria de ser partidista. Tamb\u00e9 s\u2019han creat associacions que intenten donar una visi\u00f3 diferent i no estan tan arrelades al PP i aquests partits. Busquem una just\u00edcia restaurativa. Com a v\u00edctima, no he de dir si els presos han de ser a la pres\u00f3 o no, no m\u2019ho han de preguntar. El 2012 vam anar a unes trobades a la UB amb l\u2019esquerra abertzale, Rosa Lluch<\/a>, Robert Manrique [supervivent a l’atemptat d’ETA a Hipercor]\u2026 Era la primera vegada que l\u2019esquerra abertzale reconeixia el dany causat.<\/p>\n\n\n\n

\u2014De quina manera d\u00f3na m\u00e9s pau aquest reconeixement?<\/strong>
\u2014J. V.: <\/strong>Tot reconeixement va b\u00e9. Les v\u00edctimes busquen just\u00edcia, que es reconeguin les seves necessitats. Que si eres all\u00e0 i no has estat v\u00edctima mortal o ferida, potser igualment tens un dany psicol\u00f2gic que no et permet de treballar. Per aix\u00f2 has de ser reconegut, per\u00f2 el ministeri no busca totes les v\u00edctimes. Ho fan les associacions\u2026
\u2014X. V.: <\/strong>Quan es va cometre l\u2019atemptat, no hi havia organitzaci\u00f3 per part de les administracions ni la societat civil. De fet, Manrique, fundador de la Unitat d\u2019Atenci\u00f3 i Valoraci\u00f3 d\u2019Afectats per Terrorisme (UAVAT), \u00e9s v\u00edctima d\u2019Hipercor. Encara ara no hi ha un referent o oficina a l\u2019administraci\u00f3 per assessorar-te. Les v\u00edctimes d\u2019Hipercor van guanyar el judici per la mala gesti\u00f3 de la policia i Interior, i s\u2019hi va rec\u00f3rrer en contra\u2026 Hi ha hagut un tracte en qu\u00e8 no s\u2019ha reconegut les v\u00edctimes i els han dit que no tenien ra\u00f3. A vegades s\u00f3n coses com el fet de no poder-te pagar un psic\u00f2leg. Nosaltres hem tingut recursos i xarxa, per\u00f2 hi ha gent que no pot.
\u2014J. V.: <\/strong>I tamb\u00e9 hi ha hist\u00f2ries de molta gent que ho gestiona com nosaltres o molt millor, per\u00f2 no es visibilitzen.<\/p>\n\n\n\n

Robert Manrique: \u2018No em sorpr\u00e8n que no busquin les v\u00edctimes del 17-A, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 econ\u00f2mica\u2019<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u201cLes associacions de v\u00edctimes del terrorisme a partir dels noranta van ser cooptades per partits i grups medi\u00e0tics\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Com s\u2019haurien de tancar les ferides?<\/strong>
\u2014J. V.: <\/strong>No es pot tancar en fals, el tema d\u2019ETA. No s\u2019ha d\u2019amagar, com es va fer amb la guerra. Per\u00f2 no ho hem de tancar des de la venjan\u00e7a ni des dels relats de vencedors i perdedors. S\u2019ha de posar la pau al centre, treure el debat partidista i teixir la conviv\u00e8ncia refor\u00e7ant la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i les trobades restauratives. Per fer aix\u00f2 has de tenir una for\u00e7a brutal, \u00e9s admirable, i suposo que fins que no t\u2019ho proposen no saps si ho faries. Per\u00f2 la gent que ho ha fet no surt als mitjans, surten els presidents de les associacions partidistes. No s\u00e9 a qui representen, a mi no m\u2019han trucat mai.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Xavier Valls (Cerdanyola, 1937-Barcelona, 19 de juny de 1987)<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fitxa t\u00e8cnica de la pel\u00b7l\u00edcula T\u00edtol original: Perif\u00e8ria. Direcci\u00f3: Xavi Esteban i Odei A. EtxearteGui\u00f3: Odei A.-Etxearte, Xavi Esteban, \u00c8rika S\u00e1nchez i Xavier VallsRealitzaci\u00f3: \u00c8rika S\u00e1nchezProductor: \u00c8rika S\u00e1nchezProductor executiu TVC: Jordi Ambr\u00f3sProductor delegat TVC: Daniel BareaDirector fotografia: Juli\u00e1n ElizaldeMuntatge: Xavi … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[49,124],"tags":[447,445,444,446],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3314"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3314"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3314\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3343,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3314\/revisions\/3343"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3314"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3314"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3314"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}