{"id":3275,"date":"2021-06-06T18:37:37","date_gmt":"2021-06-06T16:37:37","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3275"},"modified":"2021-06-13T14:12:42","modified_gmt":"2021-06-13T12:12:42","slug":"leducacio-sha-espatllat-lascensor-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3275","title":{"rendered":"L&#8217;educaci\u00f3 val m\u00e9s que la incertesa"},"content":{"rendered":"\n<p>Un grup d&#8217;alumnes de 3r d&#8217;ESO del nostre institut ha realitzat un documental sobre l&#8217;educaci\u00f3. Volien saber com veien els seus avis i altres adults l&#8217;educaci\u00f3 dels temps de quan eren escolars (&#8220;l&#8217;escola d&#8217;abans&#8221;) i com veuen la dels seus nets (&#8220;l&#8217;escola d&#8217;ara&#8221;), i van comen\u00e7ar a fer preguntes. Algunes de les persones entrevistades assenyalen algunes de les dificultats amb les quals es trobaven molts espanyols, sobretot al m\u00f3n rural, per accedir als estudis quan l&#8217;escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria acabava m\u00e9s aviat (als catorze anys) i la major part d&#8217;adolescents havia de treballar per contribuir a l&#8217;economia familiar&#8230;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed-youtube wp-block-embed is-type-video is-provider-youtube wp-embed-aspect-4-3 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe title=\"Documental: La escuela de antes y la de ahora\" width=\"584\" height=\"438\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/LI62hMEDsw8?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p>Una altra de les q\u00fcestions que s&#8217;hi plantegen, al v\u00eddeo, t\u00e9 a veure amb l&#8217;educaci\u00f3 entesa com a una plataforma de preparaci\u00f3 per al futur i com a mecanisme per anar cap amunt socialment. En el passat, per imaginar m\u00e9s f\u00e0cilment aquest ascens, l&#8217;educaci\u00f3 es comparava freq\u00fcentment amb una escala: s&#8217;havia d&#8217;estudiar amb const\u00e0ncia i regularitat de la mateixa manera que pugem una escala, a poc a poc, gra\u00f3 a gra\u00f3. M\u00e9s recentment, a mesura que es devaluava el sentit de l&#8217;esfor\u00e7 que impliquen els estudis, aquesta met\u00e0fora de l&#8217;escala va ser substitu\u00efda per la de l&#8217;ascensor, i els soci\u00f2legs van comen\u00e7ar a parlar de l&#8217;educaci\u00f3 com a un ascensor social, \u00e9s a dir, un mecanisme de mobilitat per passar d&#8217;una classe social a una altra m\u00e9s benestant. Aix\u00ed, qui havia nascut dins d&#8217;una fam\u00edlia pobra podia sortir de la classe social a la qual semblava condemnat pel seus or\u00edgens i pujar socialment si aconseguia realitzar estudis superiors; els estudis li facilitaven l&#8217;acc\u00e9s a una feina m\u00e9s ben pagada i a una situaci\u00f3 social m\u00e9s confortable, eren una garantia de futur.<\/p>\n\n\n\n<p>No \u00e9s, ni molt menys, la preparaci\u00f3 per al m\u00f3n laboral l&#8217;\u00fanica utilitat personal reconeguda de l&#8217;educaci\u00f3, per\u00f2 en temps de fosca incertesa, despr\u00e9s de successives crisis econ\u00f2miques i amb quotes d&#8217;atur tan altes com les que tenim a la nostra societat (fins i tot entre el personal qualificat), no \u00e9s estrany que els joves vulguin saber si l&#8217;educaci\u00f3 que ara reben \u00e9s la m\u00e9s id\u00f2nia per fer front a les dificultats que s&#8217;albiren a l&#8217;horitz\u00f3. L&#8217;educaci\u00f3 ha de donar als joves eines de comprensi\u00f3 del m\u00f3n i de desenvolupament personal i social, i fer-se preguntes sobre el futur forma part d&#8217;aquests objectius. En aquest sentit, les preguntes que ells plantegen podrien resumir-se en aquesta: s&#8217;ha espatllat l&#8217;ascensor social de l&#8217;educaci\u00f3 o continua servint per ascendir socialment? Els dubtes dels joves s\u00f3n tamb\u00e9, potser, els nostres: Ajudem els joves des de l&#8217;educaci\u00f3 a formar-se per trobar despr\u00e9s una feina a l&#8217;al\u00e7ada de les seves expectatives professionals? \u00c9s aquest el principal sentit de l&#8217;educaci\u00f3? Davant tants dubtes pel futur, hi ha una cosa clara: l&#8217;educaci\u00f3 val m\u00e9s que la incertesa. Qui t\u00e9 estudis t\u00e9 una riquesa que ning\u00fa li pot treure. Una riquesa que val m\u00e9s que els diners. El professor Miguel Requena, catedr\u00e0tic de Sociologia, a l&#8217;article <a href=\"https:\/\/observatoriosociallacaixa.org\/ca\/-\/l-ascensor-social\">&#8220;L&#8217;educaci\u00f3 com a ascensor social&#8221;<\/a> (Barcelona, 2016), ho diu d&#8217;una altra manera: &#8220;A causa de la crisi econ\u00f2mica i coincidint amb la fi de l&#8217;expansi\u00f3 del sistema educatiu, podr\u00edem pensar que, a difer\u00e8ncia del que passava fins no fa gaire, invertir en capital hum\u00e0 ja no \u00e9s \u00fatil per pujar en l&#8217;escala social. Les dades disponibles, per\u00f2, desmeteixen aquesta tesi. Fins i tot en la fase recessiva del cicle econ\u00f2mic, els t\u00edtols educatius milloren les perspectives d&#8217;ascens social, atenuen les de davallada i protegeixen de la desocupaci\u00f3&#8221;. <\/p>\n\n\n\n<p>En tot cas, una cosa \u00e9s el punt de vista dels professors i una altra la percepci\u00f3 de la ciutadania, que pot coincidir o no amb la nostra, per\u00f2 que cal con\u00e8ixer. I tant si estem d&#8217;acord amb el professor Requena com si no, aquest documental ens ofereix una oportunitat per comen\u00e7ar un debat sobre si l&#8217;educaci\u00f3 com a ascensor social s&#8217;ha espatllat o si continua funcionant. Qui hagi vist el v\u00eddeo i hagi llegit fins aqu\u00ed t\u00e9 ara la paraula.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\">F. Gallardo<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un grup d&#8217;alumnes de 3r d&#8217;ESO del nostre institut ha realitzat un documental sobre l&#8217;educaci\u00f3. Volien saber com veien els seus avis i altres adults l&#8217;educaci\u00f3 dels temps de quan eren escolars (&#8220;l&#8217;escola d&#8217;abans&#8221;) i com veuen la dels seus &hellip; <a href=\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3275\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[439],"tags":[443],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3275"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3275"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3313,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3275\/revisions\/3313"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}