{"id":3011,"date":"2021-03-05T20:30:53","date_gmt":"2021-03-05T18:30:53","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3011"},"modified":"2021-04-25T20:12:12","modified_gmt":"2021-04-25T18:12:12","slug":"lefecte-matilda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/?p=3011","title":{"rendered":"L’efecte Matilda"},"content":{"rendered":"\n

8 de mar\u00e7, Dia Internacional de les Dones<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest any, aquests dies previs al 8 de mar\u00e7, Dia Internacional de les Dones <\/a>(o Dia de la Dona Treballadora), hi ha una certa pol\u00e8mica entre els partidaris de celebrar manifestacions multitudin\u00e0ries i aquells altres que, per evitar les possibilitats de contagi del coronavirus, preferirien no organitzar de moment grans manifestacions al carrer i centrar-se en canvi en altres formes d’expressi\u00f3 de les reivindicacions feministes (petites concentracions guardant les dist\u00e0ncies de seguretat, xerrades en grups redu\u00efts, exposicions art\u00edstiques<\/a>, difusi\u00f3 d’articles i texts feministes, intervencions telem\u00e0tiques, etc.). Per la nostra part, si a l’institut cada any hem tractat de fer d’aquesta diada una jornada pedag\u00f2gica de sensibilitzaci\u00f3 entorn a la viol\u00e8ncia i la desigualtat que encara pateixen moltes dones arreu del m\u00f3n, ara voldr\u00edem obrir, almenys des de la inst\u00e0ncia d’aquest blog, un debat sobre un aspecte concret de la discriminaci\u00f3 femenina, l’anomenat efecte Matilda i algunes de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Vindicaci\u00f3 de les dones que han lluitat pels drets feministes reconeguts com a drets de tota la Humanitat.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El feminisme \u00e9s m\u00e9s gran que el moviment feminista<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

De la mateixa manera que hi ha cristians sense Esgl\u00e9sia, hi ha feministes sense moviment. \u00c9s a dir, les pol\u00e8miques entorn a la celebraci\u00f3 del 8 de Mar\u00e7 ens recorden que el feminisme \u00e9s m\u00e9s gran que el moviment feminista, ja que aquest gira moltes vegades al voltant de partits pol\u00edtics que tenen visions parcials, partidistes, i el feminisme \u00e9s m\u00e9s global i m\u00e9s universal que qualsevol partit. Davant de les lluites partidistes dins del moviment feminista, s’ha de recordar que, com diu el t\u00edtol d’un assaig de Chimamanda Ngozie Adichie<\/a>, tothom hauria de ser feminista. I aix\u00f2 hauria de ser aix\u00ed malgrat que no sempre agradin les postures i declaracions d’algunes persones que s’erigeixen en representants \u00fanics o \u00faniques del feminisme, moltes vegades des de l’altaveu privilegiat d’algun ministeri del Govern. Aquestes acostumen a ser persones dogm\u00e0tiques que creuen tenir sempre ra\u00f3 i que pensen que la veritat del feminisme \u00e9s el que elles diuen. No s’ha de confondre, per\u00f2, el soroll medi\u00e0tic amb la veritat i, com a m\u00e8tode filos\u00f2fic, val m\u00e9s dubtar de qui no t\u00e9 dubtes i de qui pensa que l’\u00fanic feminisme \u00e9s el que representa el seu partit. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Enheduanna, la primera escriptora de la qual coneixem el seu nom.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tothom hauria de ser feminista<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Malauradament, encara hi ha gent, sobretot homes per\u00f2 tamb\u00e9 dones, que creuen que el feminisme \u00e9s assumpte de dones i que els homes no hi tenen res a veure. Amb tots els respectes, crec que aquesta \u00e9s una posici\u00f3 c\u00f2moda per\u00f2 equivocada. Perqu\u00e8, en primer lloc, com deia l’escriptor su\u00eds Friedrich D\u00fcrrenmatt,<\/a> “els problemes de la humanitat han de ser resolts per tota la humanitat”. Una persona que s’exclogui de la resoluci\u00f3 dels problemes de la humanitat, de fet s’est\u00e0 dient a si mateixa que no forma part d’aquesta humanitat, est\u00e0 renunciant, almenys te\u00f2ricament, a la seva condici\u00f3. En la mateixa l\u00ednia de pensament, si el poeta angl\u00e8s John Donne<\/a> deia que “la mort de qualsevol persona em disminueix perqu\u00e8 formo part de la humanitat”, ara podr\u00edem dir que qualsevol acte contra els drets de les dones em disminueix com a persona i hauria de rebre la corresponent reprovaci\u00f3 social, perqu\u00e8 tots formem part del mateix col\u00b7lectiu d’\u00e9ssers humans. El feminisme, per conseg\u00fcent, tracta de resoldre greus problemes de discriminaci\u00f3, viol\u00e8ncia i desigualtat que pateixen directament moltes dones arreu del m\u00f3n i, indirectament, la resta de la poblaci\u00f3 (perqu\u00e8 no podem estar tranquils sentint i veient el tracte injust i discriminatori que, en algunes societats m\u00e9s que en altres, reben les dones). Fins que no s’arribi a una situaci\u00f3 d’igualtat de drets, possibilitats de realitzaci\u00f3 personal i reconeixement de m\u00e8rits entre homes i dones, ning\u00fa haur\u00e0 assolit la seva plena compet\u00e8ncia com a \u00e9sser hum\u00e0. Hem comprovat al llarg del segle XX i els anys que portem del segle XXI que quan m\u00e9s avan\u00e7a una societat en la igualtat de reconeixement entre homes i dones, m\u00e9s s’eixampla l’horitz\u00f3 \u00e8tic i social de tothom, m\u00e9s equilibrades i harm\u00f2niques resulten les relacions entre homes i dones. Aix\u00ed, doncs, com tothom hi surt guanyant amb el feminisme, el feminisme hauria de ser assumpte de tothom, fins i tot d’aquells que s’han de treure de sobre els prejudicis masclistes acumulats durant molts segles de discriminaci\u00f3 contra les dones.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Matilda Joslyn Gage (1826-1898), sufragista, pionera del feminisme, al seu honor es va anomenar la discriminaci\u00f3 a les cient\u00edfiques l’efecte Matilda.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Dones ignorades<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Si se’ns deman\u00e9s, com va fer recentment el diari La Vanguardia<\/em> (secci\u00f3 “El repte”, 25 de febrer de 2021)<\/a>, “qui va ser el primer escriptor que va firmar les seves obres?”, potser tractar\u00edem de buscar a les enciclop\u00e8dies o en alguna hist\u00f2ria de la literatura universal el nom d’algun escriptor egipci, xin\u00e8s o grec, per\u00f2 ens equivocar\u00edem, perqu\u00e8 el primer escriptor que va firmar les seves obres va ser una escriptora, Enheduanna,<\/a> filla del rei Sargon el Gran, que va viure a Mesopot\u00e0mia fa 4350 anys, segons ens explica a l’esmentat diari el periodista Justo Barranco. Haur\u00edem de preguntar-nos ara per qu\u00e8, abans de saber-ho, hav\u00edem pensat en un escriptor i no en una escriptora. I la resposta \u00e9s molt senzilla: perqu\u00e8, molt freq\u00fcentment, el treball de les dones ha estat poc o gens reconegut i perqu\u00e8 moltes dones han estat ignorades al llarg de la hist\u00f2ria malgrat que el seu treball era tan important o m\u00e9s en el seu camp que el d’alguns homes molt coneguts. Per tractar de combatre aquesta tend\u00e8ncia, que \u00e9s un prejudici injust i interessat m\u00e9s que una mostra de mandra mental, que tamb\u00e9, hem de pensar en all\u00f2 que modernament es diu efecte Matilda<\/a>, que s’aplica especialment a les dones cient\u00edfiques els treballs de les quals han estat reconeguts als homes que eren al costat o darrera seu, \u00e9s a dir, a un tipus de discriminaci\u00f3 molt espec\u00edfica, per\u00f2 que ens pot servir ara com un exemple de menysvaloraci\u00f3 del treball de les dones.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Margaret W. Rossiter (1944), historiadora de la ci\u00e8ncia, va encunyar l’expressi\u00f3 efecte Matilda<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L’efecte Matilda<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Segons hem llegit, l’expressi\u00f3 efecte Matilda<\/strong> va estar encunyada per Margaret W. Rossiter<\/a>, historiadora de la ci\u00e8ncia, al seu assaig “The Mattew\/Matilda Effect in Science” (Londres, 1993), per reivindicar el nom i el pensament de Matilda Joslyn Gage<\/a> (1826-1898), autora del llibre La dona com a inventora<\/em> (1870). En aquest llibre precursor, Matilda J. Gage descriu per primera vegada el fenomen de les dones cient\u00edfiques que, nom\u00e9s pel fet de ser dones, reben menys cr\u00e8dit per les seves investigacions que aquell que els correspondria objectivament. Aquest fenomen t\u00e9 unes conseq\u00fc\u00e8ncies perverses perqu\u00e8 moltes vegades el nom de la dona investigadora queda relegat a un segon lloc, marginat, quan no \u00e9s el cas que se li atribueixen els seus m\u00e8rits a un investigador mascul\u00ed. I aquesta constant marginaci\u00f3 dels noms de dones investigadores ha contribu\u00eft a formar el prejudici, totalment erroni, que les ci\u00e8ncies no s\u00f3n aptes per a les dones. Margaret W. Rossiter, reprenent i ampliant la recerca de Matilda J. Gage, refuta aquest prejudici i hi afegeix nombrosos exemples de cient\u00edfiques que van ser relegades malgrat els seus grans descobriments: Trotula de Salern<\/a> (metgessa italiana del segle XII que va escriure llibres que despr\u00e9s van ser atribu\u00efts a homes), Nettie Maria Stevens<\/a> (genetista que va descobrir les bases cromos\u00f2miques del sexe), Marie Curie<\/a> (f\u00edsica i qu\u00edmica pionera en els estudis de la radiactivitat), Lise Meitner<\/a> (f\u00edsica codescobridora de la fissi\u00f3 nuclear), Marietta Blau<\/a> (f\u00edsica avan\u00e7ada en l’estudi de les emulsions nuclears i en el camp de les part\u00edcules), Rosalind Franklin<\/a> (bi\u00f2loga avan\u00e7ada en l’estudi de l’ADN) i Jocelyn Bell Burnell <\/a>(astrof\u00edsica, descobridora del primer radiosenyal d’un p\u00falsar). Aquests i altres casos que podr\u00edem comentar (Hip\u00e0tia d’Alexandria,<\/a> Sophie Germain<\/a>, Ada Lovelace<\/a>, Emmy Noetther<\/a>, Barbara McClintock<\/a>, Jane Goodall<\/a>, etc.) refuten \u00e0mpliament, si fos necessari, els prejudicis contra les dones cient\u00edfiques i contra les dones en general. La ll\u00e0stima \u00e9s que aquests prejudicis, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del desconeixement i d’una interessada mentalitat masclista, estan fortament arrelats en alguns sectors de la societat i es necessita fer molta pedagogia per eradicar-los. De fet, va ser Albert Einstein qui va dir. “Trista \u00e8poca la nostra! \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil desintegrar un \u00e0tom que un prejudici”. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Trotula de Salern, metgessa italiana del segle XII que va patir l’efecte Matilda.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u00c9s veritat, \u00e9s una evid\u00e8ncia: la nostra \u00e8poca encara no ha sabut desfer-se de prejudicis irracionals com els que afecten a les relacions entre homes i dones ni de prejudicis contra la igualtat fonamental dels \u00e9ssers humans. Tothom hauria d’haver assolit ja, com a m\u00ednim, per exemple, una veritat inq\u00fcestionable: a la mateixa feina, homes i dones haurien de tenir el mateix sou, per\u00f2 aix\u00f2, lamentablement, encara no \u00e9s aix\u00ed. Segon un diari d’avui mateix (El Pa\u00eds<\/em>, 5 de mar\u00e7 de 2021: “Bruselas obligar\u00e1 a las empresas a compensar a las v\u00edctimas de la discriminaci\u00f3n salarial”), la bretxa salarial a Europa entre homes i dones \u00e9s encara del 14,1%. I si aix\u00f2 passa a Europa, quina \u00e9s la bretxa salarial entre homes i dones a altres llocs del planeta? Per qu\u00e8 ha de guanyar una dona menys que un home fent la mateixa feina? Per qu\u00e8 aquestes difer\u00e8ncies?<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Nettie Maria Stevens (1861-1912), genetista que va patir l’efecte Matilda.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L’efecte Matilda i aquestes bretxes salarials ens confirmen que vivim en un m\u00f3n injust, un m\u00f3n on els \u00e9ssers humans no som tractats equitativament. I per aix\u00f2 d\u00e8iem al comen\u00e7ament que el feminisme \u00e9s assumpte de tothom, perqu\u00e8 els seus guanys beneficiarien a tothom. De la mateixa manera que els obrers que, al segle XIX, no participaven a les primeres manifestacions en defensa de les 8 hores de jornada laboral i d’altres reivindicacions en les condicions laborals i salarials despr\u00e9s se’n van beneficiar, amb el moviment feminista passa el mateix: tothom hi sortir\u00e0 guanyant si aconseguim la igualtat en drets i en reconeixement entre homes i dones. Si volem un m\u00f3n m\u00e9s just, ja \u00e9s hora que homes i dones tinguin el mateix reconeixement i les mateixes possibilitats de realitzaci\u00f3 personal. Mentrestant, haurem de dir, com aquell altre personatge de l’esmentat D\u00fcrrenmatt: “Quins temps tan tristos aquests en qu\u00e8 cal lluitar pel que \u00e9s evident!”. Ens queda la tristesa, potser, per\u00f2 tamb\u00e9 la lluita feminista i altres lluites pac\u00edfiques per un m\u00f3n m\u00e9s igualitari. S’ha avan\u00e7at molt des de les sufragistes del segle XIX com la mateixa Matilda J. Gage, per\u00f2 si el cam\u00ed \u00e9s llarg, l’esperan\u00e7a ho \u00e9s m\u00e9s. Les generacions m\u00e9s joves ho agrairan. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Mai m\u00e9s l’efecte Matilda ni cap altre efecte discriminatori contra les dones<\/strong>. Al collage, d’esquerra a dreta, primera fila: Ada Lovelace (1815-1852), Barbara McClintock (1902-1992), Marie Curie (18671934), Lise Meitner (1878-1968), Marietta Blau (1894-1970); segona fila: Rosalind Franklin (1920-1958), Jocelyn Bell Burnell (1943-), Henrietta Swan Leavitt (1868-1921), Grace Murray Hopper (1906-1992) i Katherinne Johnson (1918-2020).<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Per acabar, vol\u00edem proposar que, igual que Margaret W. Rossiter la va encertar en anomenar efecte Matilda el fenomen de discriminaci\u00f3 de les dones en el camp de la ci\u00e8ncia, intent\u00e9ssim entre tots descriure i posar-li nom a altres situacions semblants d’ab\u00fas i discriminaci\u00f3, perqu\u00e8 quan un fenomen d’aquest tipus arriba a ser descrit comen\u00e7a a ser m\u00e9s f\u00e0cil de resoldre. I, de pas, ja que les manifestacions de l’efecte Matilda s\u00f3n molt diverses, animem a qui visiti aquesta p\u00e0gina que, si vol, tracti d’esbrinar les diferents formes de discriminaci\u00f3 que van rebre les cient\u00edfiques aqu\u00ed citades i ens ho expliqui amb un comentari. Gr\u00e0cies anticipades a les persones que ho facin.<\/p>\n\n\n\n

F. Gallardo<\/p>\n\n\n\n

(Altres entrades d’aquest blog sobre dones i feminisme: “Mil dones”, “Pa, sostre, drets i roses”, “Les dones de veritat”, “Dones i poesia”, etc.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

8 de mar\u00e7, Dia Internacional de les Dones Aquest any, aquests dies previs al 8 de mar\u00e7, Dia Internacional de les Dones (o Dia de la Dona Treballadora), hi ha una certa pol\u00e8mica entre els partidaris de celebrar manifestacions multitudin\u00e0ries … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3032,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[408],"tags":[219,409,411,412,410],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3011"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=3011"}],"version-history":[{"count":49,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3011\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3169,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/3011\/revisions\/3169"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/3032"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=3011"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=3011"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=3011"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}