![\"\"](\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Picasso-1-1-815x1024.jpg\")
He de dir que Miguel de Cervantes Saavedra va deixar molts rastres documentals des del seu naixement a Alcal\u00e0 de Henares el dia (o al voltant del dia) de Sant Miquel el 29 de setembre de 1547, fins a la seva mort el dia 23 d\u2019abril de 1616, als 69 anys. La seva inf\u00e0ncia va transc\u00f3rrer canviant sovint de casa i de poble, principalment per Andalusia, perqu\u00e8 el seu pare fugia de deutes que no podia pagar. Tenia sis fills i d\u2019ofici era cirurgi\u00e0, una professi\u00f3 que aleshores estava poc valorada. Venia a ser un practicant i s\u2019assimilava al barber \u2013suturava ferides, obria grans, col\u00b7locava els ossos que havien sortit de lloc, immobilitzava els que s\u2019havien trencat, etc.\u2013. Tamb\u00e9 hi ha documents del pas de Miguel de Cervantes per l\u2019escola erasmista de L\u00f3pez de Hoyos a Madrid. All\u00e0 es devia cimentar o refor\u00e7ar el seu tarann\u00e0 tolerant, la bonhomia, la lleialtat i el pensament antidogm\u00e0tic, i sobretot la ironia com a m\u00e8tode cr\u00edtic, que es reflecteixen en els seus escrits. La influ\u00e8ncia erasmista es nota, i molt, a la seva obra. Hi ha tamb\u00e9 const\u00e0ncia d\u2019una fugida a Roma, sent molt jove, per culpa d\u2019un duel amb un cavaller de bona fam\u00edlia, el qual va quedar ferit. La disputa s\u2019havia originat per motius amorosos. La Just\u00edcia el buscava. Vivint all\u00e0 s\u2019allist\u00e0, \u00a0amb el seu germ\u00e0 Rodrigo, a la lleva que es va fer per tal que el regne d\u2019Espanya \u2013junt amb altres regnes cristians\u2013 anessin a enfrontar-se amb els turcs a la batalla de Lepant. Potser hi va veure una oportunitat per ser redimit. El seu comportament en la lluita fou valer\u00f3s fins al punt de mer\u00e8ixer una carta avalada per D. Juan de Austria, donant-ne const\u00e0ncia i demanant que fos recompensat amb una col\u00b7locaci\u00f3. De tornada visqu\u00e9 una temporada a N\u00e0pols. En reempendre el viatge cap a casa fou pres, junt amb el seu germ\u00e0 i altres companys, per corsaris argelins que es dedicaven a prove\u00efr-se d\u2019esclaus i a obtenir rescats a canvi d\u2019alliberar els captius. La carta de recomanaci\u00f3 de don Juan de Austria que portava Miguel li fou paradoxalment adversa, ja que els argelins, creient en la seva import\u00e0ncia, demanaven m\u00e9s diners per ell que per el seu germ\u00e0 i els altres. Fins al cap de tres anys i mig no fou alliberat per mediaci\u00f3 del pares mercedaris. Mentrestant havia organitzat quatre fugides que van fracassar. Mai ho feia sol, i donava la cara per tots cada cop. Sembla que el rei d\u2019Alger li tenia simpatia perqu\u00e8 va ser perdonat diverses vegades dels assots que li posaven com a c\u00e0stig. I a l\u2019\u00faltim, quan n\u2019havia de rebre quatre mil, se li van commutar els assots, que l\u2019haurien matat, per una condemna a fer d\u2019esclau remer. A fer la guerra, doncs, altre cop a l\u2019ex\u00e8rcit per lliurar-se d\u2019una repressi\u00f3 superior, per\u00f2 ara com a galeot \u2013esclau remer\u2013, \u201camarrado al duro banco… ambas manos en el remo\u201d, arribaren els diners i fou alliberat. Ja a Espanya, deman\u00e0 perm\u00eds per embarcar-se cap a Am\u00e8rica. El rei Felip II li deneg\u00e0 la petici\u00f3 (s\u2019especula si fou per l\u2019origen judaic de la seva fam\u00edlia). La feina que obtingu\u00e9 fou la d\u2019espia, missi\u00f3 per la qual fou retornat a terres argelines, a Oran aquesta vegada. Se suposa que ell havia apr\u00e8s l\u2019\u00e0rab. Despr\u00e9s fou recaptador d\u2019impostos. Dues vegades empresonat per no poder entregar tots els diners del recapte. Una per haver ajornat el pagament que havien de fer els agricultors d\u2019un poble, queixosos d\u2019una mala collita, i que no van complir el termini. Llavors ell era el culpable davant la Just\u00edcia en maj\u00fascules, es a dir, les forces de l\u2019ordre. Una altra, per haver fet fallida el banquer dipositari dels diners del recapte de Cervantes. Altre cop era ell el responsable davant la llei de no tenir els diners. Estant a la pres\u00f3 conceb\u00ed el llibre del Quixot, un boig que volia restablir la just\u00edcia al m\u00f3n. Encara s\u2019hagu\u00e9 d\u2019enfrontar una vegada m\u00e9s amb la Just\u00edcia, ja establert a Valladolid. Culpaven a dues germanes seves, que vivien amb ell, d\u2019un assassinat que hi va haver prop de la vivenda. Tamb\u00e9 hi vivia una noia que la feia passar per filla natural seva. Ell, en efecte, tenia una filla natural, que vivia amb la seva mare, una actriu portuguesa, Ana Franca. Per\u00f2 la noia en q\u00fcesti\u00f3 era filla natural d\u2019una germana seva. Tamb\u00e9 hi vivia la dona d\u2019ell, Catalina Salazar. Totes elles eren dites \u201clas cervantas\u201d. Les germanes eren cosidores. La que tingu\u00e9 m\u00e9s prestigi social fou una altra germana que era superiora d\u2019un convent. El cas Escalante, aix\u00ed es deia el cavaller assassinat, es va aclarir i elles van ser exculpades. El testimoni de Cervantes fou decisiu. La fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a Madrid, on s\u2019havia establert la cort l\u2019any 1603. Mentrestant l\u2019autor es guanyava la vida amb petits negocis de compra-venda i escrivia.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019any 1605 public\u00e0 la primera part de El Quixot<\/em> a la impremta de Juan de la Cuesta de Madrid. Va tenir molt d\u2019\u00e8xit des del primer moment i es tradu\u00ed a moltes lleng\u00fces. En canvi, els Intel\u00b7lectuals de prestigi \u2013especialment Quevedo i Lope\u2013 menystenien l\u2019obra com a menor; una novel\u00b7la humor\u00edstica, d\u2019ortod\u00f2xia sospitosa i prou. A partir d\u2019aquest moment, pass\u00e0 els que serien els seus \u00faltims deu anys fent vida d\u2019escriptor: escrivint molt i publicant. Nom\u00e9s als trenta-set anys havia publicat una novel\u00b7la pastoril, La Galatea<\/em>. Fou passablement rebuda entre els humanistes, per\u00f2 en un \u00e0mbit restringit. Gr\u00e0cies a la bona acollida d\u2019El Quixot<\/em>, tragu\u00e9 del calaix obres fetes anteriorment, com ara el seu teatre i la major part de les Novelas ejemplares<\/em>, escrigu\u00e9 El viaje al Parnaso<\/em>, on es reivindica a s\u00ed mateix com a\u00a0 artista mereixedor de seure al Parn\u00e0s, presidit per Apolo, el d\u00e9u de l\u2019art. Segurament pensava en els intel\u00b7lectuals que es negaven a recon\u00e8ixe\u2019l com a artista. El 1615 public\u00e0 la segona part d\u2019El Quixot<\/em>. I poc abans d\u2019entrar a l\u2019agonia estava enllestint el pr\u00f2leg del seu llibre p\u00f2stum, Los trabajos de Persiles y Segismunda<\/em>, novel\u00b7la bizantina, plena d\u2019aventures atzaroses, com va ser la seva vida, i on fa una apologia del catolicisme. \u201cCon un pie ya en el estribo\u2026\u201d s\u00f3n les primeres paraules d\u2019aquest pr\u00f2leg. En fi, tot est\u00e0 perfectament documentat.<\/p>\n\n\n\n B\u00e9, arriba el moment de parlar de quina mena de llibre \u00e9s El Quixot<\/em>. Es tracta d\u2019una par\u00f2dia dels llibres de cavalleria i, com correspon al g\u00e8nere parodiat, t\u00e9 forma de novel\u00b7la de viatges. Consta de tres sortides a buscar aventures per part d\u2019un petit propietari rural, tan aficionat a les novel\u00b7les de cavalleries que embogeix i vol imitar-les, creient-les aut\u00e8nticament ver\u00eddiques. La primera part d\u2019El Quixot<\/em> (la de 1605) agrupa les dues primeres sortides i la segona part (la de 1615), la tercera. El seu prop\u00f2sit expl\u00edcit \u00e9s burlar-se dels llibres de cavalleries perqu\u00e8 la gent els abomini. Una cr\u00edtica molt del gust erasmista, a trav\u00e9s de l\u2019humor. El pr\u00f2leg tamb\u00e9 \u00e9s una burla del tipus de pr\u00f2legs que s\u2019escrivien aleshores. Aquesta novel\u00b7la va ser rebuda \u2013ja ho he assenyalat\u2013 com a llibre d\u2019humor a la seva \u00e8poca. Diuen que el rei Felip III, mirant per la finestra, va veure un home que llegia pel carrer rient a cor batent. Es veu que el rei va dir: \u201cAquest home est\u00e0 boig o b\u00e9 llegeix El Quijote<\/em>\u201d. \u00bfLa seva estructura epis\u00f2dica fa, doncs, que sigui un llibre sense unitat, sense desenvolupament dels personatges, sense algun tipus de progr\u00e9s, tret el del cam\u00ed que fan, el geogr\u00e0fic? De cap manera. Tot el llibre est\u00e0 governat per tres eixos:<\/p>\n\n\n\n Aquests tres fils s\u00f3n els que segueix Cervantes a pr\u00e0cticament tots els cap\u00edtols del llibre. Esclar que el punt dos, historia d\u2019una amistat, nom\u00e9s pot apar\u00e8ixer a partir de la incorporaci\u00f3 \u00a0de Sancho al cap\u00edtol 7. I tamb\u00e9 hem d\u2019exceptuar-ne els que s\u00f3n continuaci\u00f3 d\u2019alguna de les novel\u00b7les intercalades per q\u00fcestions de llarg\u00e0ria. Aquests fils donen unitat novel\u00b7lesca a una obra d\u2019enorme espontane\u00eftat i que l\u2019autor va anar escrivint al llarg de bastants anys (uns 10 anys) a batzegades i atent a successos del moment, corregint i afegint quan ja tenia molt clar per on volia anar. Les seves correccions no s\u00f3n molt acurades, cosa que d\u00f3na peu a petites contradiccions, que entretenen els erudits, per\u00f2 que no tenen massa import\u00e0ncia. Un exemple podria ser que es digui al cap\u00edtol 6 que els llibres de la biblioteca personal del Quixot van ser cremats i en el seg\u00fcent es tap\u00efi l\u2019entrada de l\u2019estan\u00e7a de \u00a0la biblioteca. Ellen Anderson y Gonzalo Pont\u00f3n troben absurd i mostra de falta de cura en la correcci\u00f3 que es tap\u00efi una estan\u00e7a buida. A mi no m\u2019ho sembla gens d\u2019absurd perqu\u00e8 la desaparici\u00f3 de l\u2019estan\u00e7a \u00e9s un fet radical tan inversemblant, que encaixa molt millor amb les accions m\u00e0giques que el Quixot atribueix al male\u00eft mag Frest\u00f3n, enemic seu. I aix\u00ed els amics s\u2019estalvien de donar explicacions enutjoses. En canvi, em sembla que aquests erudits citats tenen ra\u00f3 quan atribueixen certes divisions de cap\u00edtols fets a posteriori a raons d\u2019ordre pr\u00e0ctic \u201ccomo el ahorro de tiempo, trabajo y papel\u201d, segons diuen.<\/p>\n\n\n\n Un llibre de llibres vol dir, en aquest cas, que el prop\u00f2sit \u00e9s fer cr\u00edtica liter\u00e0ria, innovar t\u00e8cniques liter\u00e0ries, per\u00f2 tamb\u00e9 mostrar els g\u00e8neres m\u00e9s variats de l\u2019\u00e8poca que ell deixava enrera. Fa cr\u00edtica no sols en el prop\u00f2sit \u2013per all\u00f2 de \u201ceducar deleitando\u201d, que era un dels principis de l\u2019erasmisme i segueix sent-ne un de la pedagogia moderna\u2013 sin\u00f3 que en fa tamb\u00e9 en el fam\u00f3s escrutini de la biblioteca del Quixot. Quan el tornen a casa molt malparat, el capell\u00e0 del poble, el barber i el batxiller Carrasco, el seu grup d\u2019amics, tots ells aficionats als llibres, amb el benepl\u00e0cit de \u201cl\u2019ama\u201d i \u00a0\u201cla sobrina\u201d, decideixen cremar els llibres de la biblioteca casolana. No ho fan a l\u2019engr\u00f2s. Resulta una par\u00f2dia de la censura de la Inquisici\u00f3. Al triar els llibres van exposant les raons per les quals mereixen ser cremats. Aix\u00f2 s\u00ed, no addueixen q\u00fcestions de dogma sin\u00f3 de qualitat liter\u00e0ria i salven els bons. Per exemple, salven de la crema el Tirant lo Blanc<\/em>, per entretingut i\u00a0 ben escrit, tot i ser un llibre de cavalleries. El classifiquen com a llibre que pot posseir el propietari, per\u00f2 no pot fer-ne pr\u00e9stec, perqu\u00e8 cont\u00e9 en aquest cas immoralitats sexuals, imitant aix\u00ed la casu\u00edstica de la Inquisici\u00f3. Els g\u00e8neres que mostra l\u2019obra, a m\u00e9s del cavalleresc, s\u00f3n novel\u00b7les (en el sentit antic de relat breu, que encara mantenen lleng\u00fces com el franc\u00e8s i l\u2019itali\u00e0) de g\u00e8nere pastoril, sentimental, de costums, de captius, morisc, o encara m\u00e9s breus com el conte popular, etc., relats on aprofita tamb\u00e9 per defensar la llibertat en el matrimoni, la llibertat de la dona (la bella Marcela, per exemple, es una pastora que fa un discurs que avui en dir\u00edem feminista sobre el dret a estar sola, ja que est\u00e0 sempre atabalada amb tant de pretendents que la segueixen; el Quixot, veient l\u2019ocasi\u00f3 d\u2019exercir el seu ofici de protector de dames en dificultats, treu la llan\u00e7a i espanta i fa fora els pretendents; un cop aconseguit, la ironia \u00e9s que es posa ell sol a seguir Marcela, endut per l\u2019atracci\u00f3 de la seva bellesa). Tamb\u00e9 defensa el dret de tot home a ser lliure, a no ser detingut, etc. En aquestes hist\u00f2ries s\u2019emeten judicis literaris. Per exemple \u00e9s interessant i divertida la conversa entre el Quixot i Sancho fent cr\u00edtica el primer sobre la manera que t\u00e9 Sancho d\u2019explicar una rondalla popular, repetint tota l\u2019estona de la seg\u00fcent manera: \u201cEn un lugar de Extremadura hab\u00eda un pastor cabrerizo, quiero decir que guardaba cabras, el cual pastor o cabrerizo se llamaba Lope Ruiz; y este Lope Ruiz andaba enamorado de una pastora que se llamaba Torralba; la cual pastora llamada Torralba era hija de un ganadero rico, y este ganadero rico\u2026\u201d Aqu\u00ed ja salta el Quixot dient que si ho repetia tot dues vegades, no acabaria ni en dos dies. Sancho, que no es vol quedar mai enrere, replica que aix\u00ed s\u2019expliquen les rondalles des de sempre al poble i que no hi vulgui introduir novetats. En aquest g\u00e8nere ell \u00e9s el mestre.<\/p>\n\n\n\n El m\u00e9s sorprenent \u00a0\u00e9s que dins El Quixot<\/em> es fa cr\u00edtica del mateix llibre i aix\u00f2 enlla\u00e7a amb les innovacions de t\u00e8cniques liter\u00e0ries. A la segona part els personatges parlen de les cr\u00edtiques que ha rebut la primera part: que si l\u2019autor s\u2019havia oblidat de dir com troba Sancho el seu estimat ase, despr\u00e9s d\u2019haver-lo perdut, que si hi ha relats incorporats que no tenen cap relaci\u00f3 amb la historia principal, etc. L\u2019autor esmena aquests punts a la segona part; fa cas a les critiques. Per\u00f2, qui \u00e9s l\u2019autor? Cervantes \u2013persona real\u2013 es presenta com un lector d\u2019un text escrit per un tal Cide Hamete Benengeli en llengua ar\u00e0biga y que el mateix Cervantes havia fet traduir per un conegut seu \u2013hi ha, doncs, un autor i un traductor de ficci\u00f3\u2013. El traductor, per cert, s\u2019emporta les culpes de tot all\u00f2 que s\u2019ensuma el veritable autor que els lectors podrien criticar per heterodoxe o amb puntes de llibertarisme i, sobretot, per contravenir els r\u00edgids principis est\u00e8tics. Per exemple, la versemblan\u00e7a. Si un personatge \u00e9s r\u00fastic ha de parlar sempre com un r\u00fastic. \u00bfI si se li encomana la forma de parlar del seu company culte? Aix\u00f2 \u00e9s el qu\u00e8 li passa a Sancho, que va evolucionant, tant en sentiments, en pensaments, com en el llenguatge. En aquest cas, Cervantes com a lector fa cr\u00edtica liter\u00e0ria en broma dient que si Sancho parla o pensa de forma elevada deu ser que el traductor s\u2019ho inventa, perqu\u00e8 l\u2019autor \u00e9s sempre molt ver\u00eddic. Per altra banda, hi ha personatges de la segona part que han estat lectors de la primera \u2013igual que nosaltres, els lectors reals\u2013 i per aix\u00f2 actuen totalment influ\u00efts per aquesta condici\u00f3 de lectors i li presenten al Quixot un m\u00f3n cavalleresc fictici per tal de divertir-se, com fan els nobles aragonesos que\u00a0 l\u2019acullen \u2013ell i l\u2019escuder\u2013 al seu palau. A la segona part fins i tot apareix un personatge, un tal Tarfe, tret de la continuaci\u00f3 de les aventures del Quixot feta per un tal Avellaneda, el dit Quixot ap\u00f2crif<\/em>, per deixar clar que el Quixot aut\u00e8ntic no \u00e9s aquell, el d\u2019Avellaneda. A m\u00e9s hi ha alguns personatges, com el bandoler Rocaguinarda, que s\u00f3n persones reals d\u2019aquell moment. Ens trobem, doncs, en un joc de miralls entre autors, traductor, personatges, lectors, en cada cas de reals i de ficci\u00f3, i dins de la ficci\u00f3, uns m\u00e9s aut\u00e8ntics que altres, de manera que Cervantes aconsegueix objectius importants: un, confondre la realitat amb la literatura i les maneres que una influeix en l\u2019altra (no oblidem que el Quixot embogeix llegint mala literatura); dos, camuflar la veu i opini\u00f3 pr\u00f2pies, potser per parapetar-se de cara a la Inquisici\u00f3 i de cara les elits del m\u00f3n literari; tres, crear una polifonia de veus que treu autoritat a la de l\u2019autor i representa les diferents visions del m\u00f3n, segons les caracter\u00edstiques de cada personatge; quatre, deixar llibertat perqu\u00e8 els personatges \u00a0evolucionin segons l\u2019experi\u00e8ncia dins de la historia. I, com a s\u00edntesi, tots els punts anteriors contribueixen a la defensa del realisme est\u00e8tic. No en va est\u00e0 considerat com a creador de la novel\u00b7la moderna, sobretot per la capacitat de fer evolucionar els personatges. Ara b\u00e9, tant va camuflar Cervantes la veu i opini\u00f3 pr\u00f2pies, que la seva fama al m\u00f3n com autor ha sigut superada per la dels seus personatges. Vull dir que \u00e9s dif\u00edcil trobar un altre autor de la literatura universal que sigui menys conegut que els seus personatges. Va tenir-ne l\u2019autor plena consci\u00e8ncia d\u2019aquestes aportacions tan valuoses? Es fa dif\u00edcil de dir. Una mica sembla indicar-ho l\u2019homenatge als g\u00e8neres antics que va retre incorporant narracions de tots els g\u00e8neres renaixentistes, que havien fet les seves del\u00edcies i les dels seus lectors, com qui fa una obra nova amb materials de reciclatge. L\u2019obra nova \u00e9s sobretot la segona part, la del 1615, que desmenteix rotundament la dita castellana \u201cnunca segundas partes fueron buenas\u201d.<\/p>\n\n\n\n 2. HIST\u00d2RIA D\u2019UNA AMISTAT<\/p>\n\n\n\n No m\u2019estendr\u00e9 en aquest punt, perqu\u00e8 all\u00f2 que m\u00e9s m\u2019interessa comunicar aqu\u00ed t\u00e9 relaci\u00f3 amb el punt 3, historia d\u2019una bogeria. Per\u00f2 certament el principal encert d\u2019aquesta novel\u00b7la \u00e9s haver incorporat el personatge de Sancho a partir del segon viatge. El primer, en comparaci\u00f3 no \u00e9s gran cosa: un viatge pel Campo de Montiel, La Manxa. \u00c9s una par\u00f2dia inspirada en un entrem\u00e8s (breu obreta teatral) dit El entrem\u00e9s de los romances<\/em>, on un lector aficionad\u00edssim als romances embogeix i es creu ser don Gerineldo i altres personatges dels romances. En aquest viatge el Quixot \u00e9s armat cavaller a una venta que ell pren per un castell, pel ventero \u2013molt sorneguer\u2013, que ell pren pel senyor del castell. Retornat a casa seva per un ve\u00ed que el troba malferit, aix\u00ed que es cura conven\u00e7 a un altre ve\u00ed llaurador, Sancho Panza, perqu\u00e8 l\u2019acompanyi a fer fortuna. Li promet fer-lo governador d\u2019una \u00ednsula. Sancho no sap exactament qu\u00e8 \u00e9s una \u00ednsula \u2013en aquella \u00e9poca es deia ja \u201cisla\u201d\u2013, per\u00f2 li sona b\u00e9 el c\u00e0rrec. Aix\u00ed comen\u00e7a una relaci\u00f3 de cavaller-escuder que es va transformant en una aut\u00e8ntica amistat. En Sancho acaba despertant l\u2019admiraci\u00f3 del seu amo, encara que li costa admetre-la. L\u2019escuder, tot i ser inculte, t\u00e9 una capacitat per jutjar amb sentit com\u00fa, una gr\u00e0cia, una lleialtat, que el converteix en una persona molt digna de ser estimada. Ells dos es comporten com tota parella que conviu, s\u2019ofenen l\u2019un l\u2019altre,\u00a0 s\u2019insulten, es guarden certes ranc\u00fanies, que no acaben mai de marxar, es barallen; hi ha moments que parlen de separar-se, o s\u2019enganyen \u2013sobretot per simplificar determinades situacions dif\u00edcils\u2013, es malfien l\u2019un de l\u2019altre, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019ajuden, es diverteixen xerrant principalment, s\u2019admiren i aprenen coses m\u00fatuament i acaben descobrint que el que m\u00e8s els agrada \u00e9s anar fent cam\u00ed, veient m\u00f3n i xerrant tots dos. \u00c9s a dir s\u2019estimen com a amics. Cap governadoria o cap honor cavalleresc mereixen perdre aquesta llibertat, cosa que deixen ben clara quan abandonen volunt\u00e0riament el palau dels marquesos aragonesos, on el Quixot havia viscut la part m\u00e9s regalada de la vida dels cavallers i Sancho havia sigut governador. Hi ha per part de l\u2019autor una riquesa de matisos, un aut\u00e8ntic mestratge en mostrar l\u2019evoluci\u00f3 dels personatges a trav\u00e9s de la parla i de les actituds, un anar endavant i una mica endarrere, per despr\u00e9s anar avan\u00e7ant en l\u2019evoluci\u00f3 del seu llenguatge \u2013en el cas de Sancho \u00e9s patent i tamb\u00e9 en el Quixot, que acaba fent servir refranys per influ\u00e8ncia del company; i aquest li en recrimina l\u2019\u00fas, perqu\u00e8 a ell se li havia recriminat l\u2019exc\u00e9s de refranys en la seva parla\u2013 o l\u2019evoluci\u00f3 de la seva bogeria, cada vegada m\u00e9s mitigada \u2013en el cas del Quixot\u2013. Al final del llibre no s\u00f3n ben b\u00e9 les mateixes persones que al comen\u00e7ament. L\u2019experi\u00e8ncia els ha anat canviant. I el pla d\u2019igualtat necessari per cimentar una amistat aut\u00e8ntica queda segellat per Sancho a la sortida de Barcelona quan es nega a obeir cegament i diu all\u00f2 de \u201c\u2026Ay\u00fadome a m\u00ed mismo, que soy mi se\u00f1or\u201d.<\/p>\n\n\n\n 3. HIST\u00d2RIA D\u2019UNA BOGERIA<\/p>\n\n\n\n A la primera sortida la bogeria del Quixot est\u00e0 en un punt alt\u00edssim. En un determinat moment, confon el ve\u00ed seu que l\u2019auxilia amb el duc de M\u00e0ntua. El Quixot es considera el nebot del duc. Pateix desdoblament de la personalitat, dir\u00edem ara. La segona sortida, la fan cap el sud; arriben a Sierra Morena. El grau de bogeria segueix sent alt, per\u00f2 ja mai hi ha un desdoblament de la seva personalitat. En tot moment \u00e9s ell mateix, el cavaller don Quixot. Encara que es tracti d\u2019una impostura, producte de la malaltia, ja que en realitat \u00e9s Alonso Quijano. \u00a0Per\u00f2 segueix patint deliris: el principal \u00e9s precisament el que Alonso Quijano cregui ser el cavaller don Quijote. En el seu cap els molins s\u00f3n gegants, la seva enamorada Dulcinea, una llauradora que tenia fama de bonica, \u00e9s una princesa; una serventa i prostituta que hi ha a una venta, que segons la descriu l\u2019autor havia de ser lletg\u00edssima, la pren per una dama principal tan bonica que ell ha de fer esfor\u00e7os per no faltar a Dulcinea. \u00c9s una escena divertida, on la mossa, Maritornes es deia, es veu agafada fort pel cavaller quan ella es dirigia cap el llit d\u2019un carreter, amb qui havia quedat. A m\u00e9s de no deixar-la anar, li fa un discurs sobre la impossibilitat que t\u00e9 de complir amb ella, que si no fos per Dulcinea, no li fallaria. Una altra vegada, un acompanyament de capellans amb antorxes que portaven un f\u00e8retre per enterrar un difunt a una poblaci\u00f3 diferent de la que havia mort s\u00f3n per don Quixot fantasmes i criatures infernals. Confondre capellans amb dimonis devia ser perill\u00f3s aleshores. En el seu cap la realitat queda transformada. Una altra caracter\u00edstica de la seva bogeria es que nom\u00e9s s\u2019activa quan fa refer\u00e8ncia a les q\u00fcestions cavalleresques. Per la resta de temes, siguin de cultura, siguin de la vida, el seu pensament \u00e9s assenyat. Aix\u00f2 pot crear una confusi\u00f3 d\u2019entrada, per\u00f2 Sancho aviat comen\u00e7a a discriminar, encara que en general se\u2019l creu. Fa el que pot per distreure\u2019l dels seus prop\u00f2sits descabellats quan l\u2019assumpte \u00e9s cavalleresc i l\u2019admira seriosament quan parla del matrimoni o d\u2019altres temes. La bogeria encara t\u00e9 una altra caracter\u00edstica, potser inherent a la malaltia, que en aquesta etapa es manifesta de ple: no dubta mai de les seves visions, ni del seu dogma. Si acaba malferit a terra perqu\u00e8 les aspes del mol\u00ed el tomben, no pot deixar de notar que no \u00e9s un gegant quan rep la patacada. Llavors l\u2019explicaci\u00f3 \u00e9s que els mals encantadors, enemics seus, han transformat els gegants en molins de vent. Els enemics encantadors s\u00f3n la bogeria pr\u00f2piament. Ell no es posa en dubte a s\u00ed mateix. Per exemple, quan Sancho li recrimina no haver-lo auxiliat al moment en que la gent d\u2019una venta va agafar-lo i va posar-lo sobre una manta \u2013tots tibant alhora\u2013 el tiraven enlaire fent-li fer tombarelles, el mantejaven, vaja. I quan estava amunt veia, darrere la t\u00e0pia de la venta, el Quixot muntat sobre el seu cavall Rocinante, que no feia res per anar-lo a soc\u00f3rrer. Aquesta potser \u00e9s la ranc\u00fania que Sancho m\u00e9s li costa de pair envers el seu company i senyor. Tant buscar brega per auxiliar al feble i en aquell cas no es mou, el deixa plantat. En Quixot es defensa dient que el tenien immobilitzat els enemics encantadors. Si no, era impossible del tot que ell fall\u00e9s als seus principis. No admet altra ra\u00f3. Aquest model de bogeria \u00e9s la pr\u00f2pia d\u2019aquell que pateix de dogmatisme malalt\u00eds: no hi ha realitat de cap mena que pugui fer trontollar la seva fe. \u00c9s un home presoner d\u2019una ideologia. Benintencionat, perqu\u00e8 es tracta de fer el b\u00e9, segons ell.<\/p>\n\n\n\n La tercera sortida, que abarca tota la segona part, \u00e9s la que va des de casa seva fins a Barcelona i tornada. El grau d\u2019espontane\u00eftat \u00e9s tant alt en aquest llibre, que quan l\u2019autor s\u2019assabenta que ha sortit una segona part de les aventures del Quixot d\u2019un tal Avellaneda, on la parella assisteix a unes \u201cjustas y torneos\u201d molt famoses que es feien a Saragossa \u2013tal com el Quixot de Cervantes havia anunciat diverses vegades al final de la primera part i al comen\u00e7ament de la segona\u2013, el Quixot decideix canviar de rumb. Faltava poc perqu\u00e8 entressin a Saragossa i passen de llarg. No vull ofendre a cap saragoss\u00e0, per\u00f2 \u00e9s un altre cop genial de sort. I \u00e9s que a Saragossa amb els tornejos es prestava a \u201cm\u00e1s de lo mismo\u201d sobre les burles del m\u00f3n cavalleresc i, en canvi, Catalunya d\u00f3na a l\u2019autor una oportunitat molt diferent, que veurem m\u00e9s endavant.<\/p>\n\n\n\n De moment, pensem que quan la parella protagonista deixa el palau dels marquesos aragonesos ha complert el seu somni, ha vist els seus objectius fets realitat. El Quixot fa notar que la noblesa baturra era molt m\u00e9s de bon tracte, menys tibada que la castellana. Resulta que els marquesos havien llegit la primera part de l\u2019obra i els reconeixen. Els marquesos donen instruccions al seu servei i a altra gent del poble per vestir-se i comportar-se com a les novel\u00b7les de cavalleries. Fan festes en el seu honor, nomenen governador Sancho. Li diuen que el poble \u00e9s una \u00ednsula i a ell li est\u00e0 b\u00e9. Ho fan els marquesos i alguns membres de categoria del servei per divertir-se. Sorpr\u00e8n a aquests que Sancho superi amb tant d\u2019enginy les proves que li posen per acceptar-lo com a \u00a0governador. No em puc aturar aqu\u00ed, per\u00f2 en Sancho passa a ser en aquest episodi el protagonista. Les parts dedicades a don Quixot tenen menys relleu. Hi ha una suposada dama Altisidora (en realitat una serventa de les de categoria) que fa com que est\u00e0 molt enamorada de don Quixot. Ell la rebutja amb sensibilitat per no ferir-la. Ella fa composicions po\u00e8tiques, brodats i altres coses pr\u00f2pies de les dames de la cort. Tot \u00e9s broma, per\u00f2 no ofensiva, m\u00e9s que res perqu\u00e8 cavaller i escuder se\u2019n surten amb molta dignitat. Si b\u00e9 \u00e9s cert que el mag Merl\u00edn de la mascarada imposa com a condici\u00f3 per qu\u00e8 Dulcinea sigui desencantada que Sancho es doni tres mil assots. Dulcinea ha pres l\u2019aspecte d\u2019una noia r\u00fastica molt lletja. Aquest \u201cencantament\u201d se l\u2019inventa Sancho quan fa passar per Dulcinea i altres dos dames a unes noies brutotes que van muntades en uns ases. Ho fa per sortir del mal pas d\u2019haver d\u2019anar a buscar l\u2019aut\u00e8ntica Dulcinea, que no sap quin aspecte t\u00e9. La m\u00e9s formosa, sense parang\u00f3, diu Quixot; no \u00e9s una indicaci\u00f3 gaire precisa; tampoc sap ben b\u00e9 on viu. Aix\u00ed que per sortir del pas inventa la mentida. Sancho argumenta tant com pot que no t\u00e9 cap ni peus que s\u2019hagi de maltractar ell per culpa d\u2019un encantador amb qui no t\u00e9 cap tracte. Per\u00f2 don Quixot insisteix tant, que l\u2019escuder acaba enganyant-lo. Posa la condici\u00f3 que ho ha de fer de nit. A les fosques va colpejant durant dies algun arbre que tingui a m\u00e0 i ell crida i es queixa i fa veure que s\u2019est\u00e0 assotant.<\/p>\n\n\n\n Tot i l\u2019engany \u00faltim, que succeeix quan ja s\u00f3n al cam\u00ed, i les relacions entre ells, que no sempre s\u00f3n de flors i violes, tots dos han decidit deixar els marquesos, la vida cavalleresca tan satisfactoriament confirmada al palau, i el c\u00e0rrec de governador. Quixot se sent inc\u00f2mode amb tanta vida cortesana, i separat del seu amic, i Sancho comprova que el poder \u00e9s un no viure, controlat pel metge, que no el deixa menjar per miraments sanitaris (una delicadesa \u00e9s dolenta pel fetge, l\u2019altra pel rony\u00f3). Tampoc pot dormir a gust perqu\u00e8 a mitjanit ha d\u2019aixecar-se i vestir armes, fer guardia, per culpa d\u2019uns missatges que arriben d\u2019amenaces d\u2019atacs a l\u2019\u00ednsula. Al cap de poc temps n\u2019estan ben tips. Llavors ve quan don Quixot diu all\u00f2 de: \u201cLa libertad, Sancho, es uno de los m\u00e1s preciosos dones que a los hombres dieron los cielos\u2026\u201d. Les ambicions de tots dos semblen passar a segon pla. Hi ha una mena de reconeixement impl\u00edcit que el que m\u00e9s els agrada \u00e9s veure m\u00f3n i anar xerrant, amb la bona companyia que proporciona una amistat ja consolidada. Encara hi ha una aventura estant embarcats a mig riu Ebre abans d\u2019arribar a Catalunya. El cavaller veu castells i fantasmes on hi ha un mol\u00ed d\u2019aigua i uns moliners. Feia ja un temps que no transformava la realitat d\u2019aquesta manera. De fet suposa una recaiguda en la bogeria en els termes de la segona sortida. Per\u00f2, quan veu que Sancho crida dient que all\u00f2 no \u00e9s un castell, sin\u00f3 un mol\u00ed i que els personatges blancs no s\u00f3n fantasmes, sin\u00f3 moliners enfarinats, desisteix de seguir endavant la aventura, cosa que abans no hagu\u00e9s fet, i diu all\u00f2 de \u201cYo no puedo m\u00e1s\u201d. En un context que vol dir que no pot m\u00e9s amb els encantadors, que ve a ser com que no pot m\u00e9s amb la seva bogeria. En aquestes condicions \u00e9s com arriben a Catalunya. <\/p>\n\n\n\n Fins aqu\u00ed observem que a la tercera sortida el Quixot ja no t\u00e9 visions delirants, sin\u00f3 que veu les coses tal com s\u00f3n. Es podria objectar que a la cova de Montesinos, segons ell explica, hi veu un paissatge meravell\u00f3s amb castells de pedres precioses, mags, princeses, i la caterva de gegants. Per\u00f2 realment, els que el condueixen a con\u00e8ixer la cova ja saben que all\u00e0 hi passen coses extraordin\u00e0ries. Fa pensar en que hi hagi algun tipus d\u2019emanaci\u00f3 de gasos al\u00b7lucinogens. Et fa entendre que el Quixot queda adormit quan est\u00e0 dins la cova. L\u2019han hissat com una ampolla posada a refrescar dins un pou, com diu Sancho. De fet el cavaller mateix pensa que potser ho ha somiat. Perd seguretat en el seu personatge. Sancho no se les creu les meravelles que explica el seu amo. Quan Sancho munta el cavall de fusta, Clavile\u00f1o, a l\u2019estada al palau dels marquesos, tamb\u00e9 explica que ha vist uns deliciosos prats plens de nimfes, etc. Ell no vol ser menys. El Quixot es mosqueja una mica. La resposta de l\u2019escuder \u00e9s que si vol que ell es cregui les visions de la cova de Montesinos, l\u2019amo s\u2019ha de creure les seves visions sobre Clavile\u00f1o. T\u00edpica maniobra de Sancho per no quedar-se mai enrera. El que passa a la tercera sortida, doncs, \u00e9s que s\u00f3n els qu\u00e8 envolten al Quixot els transformadors de la realitat per tal de manipular-lo i divertir-se. Ens ha fet notar l\u2019autor que a les estades \u00faltimes en ventes el Quixot ja no les confon amb castells. El personatge va tenint dubtes sobre s\u00ed mateix, que no confessa ni a Sancho.<\/p>\n\n\n\n En arribar a Catalunya, amb el primer que topen \u00e9s amb els peus de persones que han estat penjades de diferents arbres. \u201cAlzaron los ojos y vieron que los racimos de aquellos \u00e1rboles eran cuerpos de bandoleros\u201d. Apareixen morts de veritat: es mostra la viol\u00e8ncia anti-institucional i la viol\u00e8ncia institucional. Sobretot es mostra aquesta. El Quixot, donant voltes per l\u2019entorn, sent parlar catal\u00e0 a uns individus que de seguida identifica com una colla de bandolers. No mira de fugir, ni molt menys. Tot el contrari, fa la deducci\u00f3 que est\u00e0 en el bon cam\u00ed per anar a Barcelona, \u201cpues por aqu\u00ed los suele ahorcar la justicia, cuando los coge, de veinte en veinte y de treinta en treinta\u201d. Els penjats resulten ser bandolers que dormien als arbres, per\u00f2 el que diu el Quixot \u00e9s una veritat, que encara es queda curta, si llegim documents de l\u2019\u00e8poca. Mentre esperen el capit\u00e0, el cavaller aprofita per aconsellar els bandolers perqu\u00e8 deixin aquesta vida tan perillosa per l\u2019\u00e0nima i pel cos i que es facin cavallers \u201candantes\u201d. No t\u00e9 gaire \u00e8xit perqu\u00e8 no entenen el castell\u00e0. Quan arriba el capit\u00e0, es fan les presentacions; es diu Perot Rocaguinarda o Roque Guinart, com ho escriu Cervantes. El Quixot queda admirat de la seva prest\u00e0ncia f\u00edsica, de la seva educaci\u00f3, del discurs assenyat, dels problemes de consci\u00e8ncia que li confessa el bandoler, de la just\u00edcia \u201cdistributiva\u201d que practica amb els seus homes i de l\u2019actitud compassiva cap a les v\u00edctimes dels robatoris. Roba nom\u00e9s els rics. El Quixot no ha volgut atacar, ni defensar-se. Sancho opina en veu alta que en aquesta terra hi deu haver molta just\u00edcia perqu\u00e8 fins i tot els lladres la practiquen. Els bandolers entenen la paraula \u201cladrones\u201d i s\u2019ofenen. A sobre, arriba una dama molt bonica dita Claudia Jer\u00f3nima. Resulta ser filla d\u2019un amic de Roque Guinart. Ve molt desassossegada. Explica que el seu prom\u00e8s li ha faltat a la paraula i que el dia d\u2019avui es casava amb una altra dona. El Quixot veu una situaci\u00f3 ideal per defensar una dama ultratjada, com li dicten els seus principis. En Rocaguinarda el dissuadeix cortesament i \u00e9s ell qui s\u2019encarrega d\u2019acompanyar la noia per solucionar el problema. A m\u00e9s a m\u00e9s, resulta que la formosa explica que ella mateixa s\u2019ha encarregat de defensar-se i venjar-se. Es veu que no ha necessitat cap cavaller. El problema \u00e9s que Cl\u00e0udia mantenia en secret el seu prometatge perqu\u00e8 l\u2019enamorat era fill del bandoler Torrelles, el qual capitanejava la partida dels \u201cCadells\u201d, que estava enemistada amb els \u201cNyerros\u201d, la partida a la qu\u00e8 pertanyia el seu pare, la mateixa capitanejada per Rocaguinarda. Aquest enfrontament entre partits \u00e9s el causant del malent\u00e8s que ha dut a qu\u00e8 Cl\u00e0udia fer\u00eds el seu enamorat. Quan ella torna amb la pres\u00e8ncia del capit\u00e0 dels Nyerros, s\u2019aclareix tot. Resulta que el xicot est\u00e0 molt enamorat de Cl\u00e0udia i, el pobre, mor en bra\u00e7os d\u2019ella. I ella es fa monja.<\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed he de fer un inc\u00eds per parlar del bandolerisme catal\u00e0 de l\u2019\u00e8poca. \u00c9s un fenomen que va cr\u00e8ixer a red\u00f3s del malestar social que s\u2019arrossegava des de les guerres de remen\u00e7a i que va esclatar anys despr\u00e9s a la dita Guerra dels Segadors. En realitat aquestes partides de bandolers eren el que ara en dir\u00edem partits: els Nyarros servien m\u00e9s els interessos de la classe alta i els Cadells, els interessos m\u00e9s populars. Tots dos tenien els seus contactes i partidaris a Barcelona i a la resta de ciutats de Catalunya. Tamb\u00e9 a pobles i masies. Tots dos partits es dedicaven principalment a robar els diners que venien de la Cort, Madrid, que al seu torn provenien d\u2019Am\u00e8rica, de l\u2019expoli als indis. Havien entrat per Sevilla, havien sigut gastats a la Cort i els que quedaven eren traslladats a Barcelona per ser embarcats i \u201centerrados\u201d \u2013que deia Quevedo\u2013 als bancs de G\u00e8nova. Tots dos partits actuaven, doncs, il\u00b7legalment en contra dels interessos de la Corona. Aprofitaven tamb\u00e9 per fer altres robatoris, sempre tenint en compte el nivell de riquesa de la v\u00edctima. De la viol\u00e8ncia anti-institucional, Cervantes no en parla gaire, per\u00f2 de la viol\u00e8ncia institucional, s\u00ed i for\u00e7a. Roque Guinart encarna, en la realitat, els ideals de la cavalleria errant: soc\u00f3rrer les dames que estan en un mal pas, donar diners als pobres i menesterosos, establir la just\u00edcia, amb min\u00fascula, que \u00e9s la vertadera. No la Just\u00edcia com a instituci\u00f3, sin\u00f3 la que tots entenem i portem al cor, i la que Plat\u00f3 situava al cel de les idees pures. Recordem: restablir la just\u00edcia al m\u00f3n, la compassi\u00f3 i l\u2019ajuda m\u00fatua eren els prop\u00f2sits \u00faltims dels cavallers \u201candantes\u201d. Aquesta \u00e9s la major ironia.<\/p>\n\n\n\n A partir d\u2019aquest moment, les accions del Quixot van quedant com a marginals, quasi desapareixen. El m\u00f3n cavalleresc es va debilitant. La realitat s\u2019imposa amb for\u00e7a. Els companys de cam\u00ed arriben a trav\u00e9s de viaranys a Barcelona la nit de Sant Joan, guiats pels bandolers i amb dues cartes de Roque Ginart, una com a salconduit per no ser molestats per les partides seves i una altra de presentaci\u00f3 per a Antonio Moreno. Es veu clar\u00edssimament que aquest i les seves amistats s\u00f3n gent benestant, incl\u00fas es tracten amb el \u201cviso-rei\u201d (el delegat del rei a Catalunya). El bandolerisme tenia fortes arrels a la societat catalana d\u2019aquell temps.<\/p>\n\n\n\n A Barcelona don Quixot balla amb les dones que el treuen a ballar. No es diu en cap moment que ho facin per burlar-se d\u2019ell, ni per fer com\u00e8dia. Quan va a una festa a casa d\u2019Antonio Moreno, es fan alguns jocs, no per divertir-se i riure\u2019s d\u2019ell. Per exemple, l\u2019amo de la casa ha instal\u00b7la una mena de tel\u00e8fon tubular, com els de les pel\u00b7l\u00edcules de l\u2019Oest. La part que est\u00e0 a la sala de dalt, on es celebra la festa, est\u00e0 coberta per un bust. El tel\u00e8fon est\u00e0 situat a la boca del bust. El nebot de l\u2019amo \u00e9s a l\u2019altra punta del tub al pis d\u2019abaix. Els convidats fan preguntes al bust i aquest contesta. L\u2019enginy no t\u00e9 res a veure amb la pres\u00e8ncia del Quixot i Sancho. Admira i sorpr\u00e8n a tothom per igual. Ells s\u00f3n uns de tants. A la ciutat hi ha gent variada i extravagant. A m\u00e9s li permet a Sancho \u2013ell que ja t\u00e9 l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019haver estat jutge i governador\u2013 fer uns comentaris molt adients sobre ambig\u00fcitat de les respostes del bust. Els \u00fanics que manifesten ganes de burla per l\u2019extranya pinta dels personatges s\u00f3n uns nens que juguen amb foc i intenten cremar les cues de l\u2019ase i de Rocinante. En un altre cas, quan els dos amics s\u00f3n convidats a embarcar-se per fer un tomb pel port, es produeix una escaramussa entre un vaixell argel\u00ed i el seu. El resultat s\u00f3n dos morts. El Quixot \u00e9s un espectador de l\u2019aventura, per dir-ho aix\u00ed. Hi han trets de p\u00f3lvora amb els trabucs. Qu\u00e8 pot fer un cavaller amb la seva llan\u00e7a? Queda totalment superat per la realitat. El debilitament de la fe quixotesca i de la seguretat en el seu personatge \u00e9s tan gran que el Quixot decideix treure\u2019s l\u2019armadura i quedar-se en camisa per anar per la ciutat. Deixen les armes a un rac\u00f3. Nom\u00e9s quan apareix el \u201ccaballero de la Blanca Luna\u201d, que \u00e9s el batxiller Carrasco disfressat, i el torna a reptar dient que la princesa Dulcinea no \u00e9s la m\u00e9s formosa dama del m\u00f3n, no torna a vestir les armes. El duel es celebra a la platja de Barcelona. La vegada anterior que s\u2019havia presentat el cavaller de La Blanca Luna amb les mateixes intencions, aquest havia perdut el duel. El Quixot encara tenia for\u00e7a de convicci\u00f3. For\u00e7a interior. Aquesta vegada sembla ja debilitat en la seva fe i el que perd \u00e9s ell. T\u00e9 dubtes i una major fragilitat, per\u00f2 als seus valors no hi vol renunciar de cap manera. Es nega a recon\u00e8ixer que Dulcinea no \u00e9s la m\u00e9s formosa del m\u00f3n i diu all\u00f2 de \u201cApri\u00e9tame, caballero, la lanza y qu\u00edtame la vida, pues me has quitado la honra\u201d. El vencedor s\u2019av\u00e9 a que no faci tra\u00efci\u00f3 a la dama, per\u00f2 li exigeix a canvi que torni al seu poble i s\u2019hi estigui un any abans de tornar a vestir armes. Sancho \u00e9s a qui li sembla que la derrota \u00e9s cosa d\u2019encanteri, que \u00a0no pot ser veritat. I que a m\u00e9s ell tamb\u00e9 hi surt perdent perqu\u00e8, encara que havia abandonat l\u2019ambici\u00f3 de ser governador, pensava que podria ser duc i aix\u00f2 seria impossible si el Quixot no era rei. Tot i aix\u00ed, t\u00e9 \u00e0nims per consolar el seu company parlant de la Fortuna: \u00a0\u201cborracha y antojadiza, y sobre todo ciega, y as\u00ed no ve lo que hace, ni sabe a quien derriba, ni a quien ensalza\u201d.<\/p>\n\n\n\n LA MODERNITAT ACABA IMPOSANT-SE EN ELS TRES FILS QUE S\u2019HAN ANAT TEIXINT<\/p>\n\n\n\n Quan surten de Barcelona, don Quixot mira la ciutat i diu: \u201cAqu\u00ed fue Troya, aqu\u00ed mi desdicha (\u2026), aqu\u00ed finalmente cay\u00f3 mi ventura para jam\u00e1s levantarse\u201d. Per\u00f2 aquesta derrota \u00e9s una vict\u00f2ria sobre la malaltia. La propera vegada que entren en conversa amb alg\u00fa \u00e9s el primer cop que el Quixot reconeix que est\u00e0 boig. Aquest \u00e9s el primer s\u00edmptoma clar\u00edssim de recuperaci\u00f3. Un grup d\u2019amics ha fet una aposta sobre com fer equitatives les armes en un duel, on un dels combatents pesa molt poc i l\u2019altre molt. I els ho consulten. \u201cResponde en buena hora (\u2026), Sancho amigo, que yo no estoy para dar migas a un gato, seg\u00fan traigo alborotado y trastornado el juicio\u201d \u2013diu don Quixot\u2013. Sancho respon encantat de poder demostrar la seva experi\u00e8ncia com a jutge. Diu que el gros \u00e9s a qui li toca escollir armes com a desafiador que \u00e9s i que no pot fer-ho de manera que el desafiat no tingui cap possibilitat de\u00a0 sortir vencedor. No es pot carregar de pes un cos prim i fer-lo lluitar. Ha de ser el gros el que s\u2019ha d\u2019anar tallant trossos de carn del seu cos fins que pesi igual que l\u2019altre. El gros desafiador no est\u00e0 disposat a lesionar-se, decideix retirar el repte i se\u2019n van tots a celebrar-ho a la taverna. En el cam\u00ed de tornada a casa la bogeria encara t\u00e9 moments en qu\u00e8 sembla rebrotar, per\u00f2 cada vegada \u00e9s m\u00e9s fugissera. La curaci\u00f3 definitiva culmina al seu poble, on reconeix que ell \u00e9s Alonso Quijano, el Bueno, i no don Quijote de la Mancha.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a la \u201chist\u00f2ria d\u2019una amistat\u201d, Sancho, per la seva banda, havia fet gala d\u2019emancipaci\u00f3 el dia que don Quixot el va voler for\u00e7ar a assotar-se per acabar de desencantar Dulcinea. Van arribar als cops i a lluitar entre ells \u201ca brazo partido\u201d. \u201c\u00bfC\u00f3mo, traidor? \u00bfCon quien te da su pan te atreves?\u201d. \u201cNi quito ni pongo rey \u2013respondi\u00f3 Sancho\u2013 sino ay\u00fadome a m\u00ed que soy mi se\u00f1or\u201d. Sortint doncs de Barcelona es d\u00f3na la m\u00e0xima declaraci\u00f3 de sobirania personal. Nom\u00e9s aix\u00ed es pot dir que s\u00f3n amics per sobre de qualsevol servitud que hagi existit. Sancho ha ent\u00e8s, per\u00f2, la necessitat de tenir una il\u00b7lusi\u00f3 i com que est\u00e0 molt quixotitsat, quan veu ja al seu poble que l\u2019amic es mor, li diu all\u00f2 de \u201cLa peor locura es dejarse morir sin que manos ajenas te maten\u201d i l\u2019anima a anar a fer de pastors i xerrar sobre sentiments, com a les novel\u00b7les pastorils \u2013on no hi ha d\u2019haver viol\u00e8ncia ni penalitats\u2013 amb els seus amics, el barber, el batxiller Carrasco i potser el capell\u00e0 fins i tot s\u2019afegiria, tal com havien planejat en el cam\u00ed de tornada.<\/p>\n\n\n\n I pel que fa al \u201cllibre sobre llibres\u201d, a Barcelona \u00e9s on topa amb la part m\u00e9s material i realista del fenomen del llibre, que \u00e9s la seva impressi\u00f3 o tiratge, edici\u00f3 i venda. Des de molt antic, els cl\u00e0ssics han dit que l\u2019ambici\u00f3 d\u2019adquirir fama \u00e9s el que m\u00e9s mou a escriure. (En aquest moment ho recordo dit per Cicer\u00f3, i en la literatura castellana, per l’Arcipreste de Hita, Fernando de Rojas \u2013sorprenent perqu\u00e8 ell va voler amagar el seu nom\u2013, el mateix Cervantes, etc.) Per\u00f2 el Quixot a Barcelona visita una impremta i apareix una nova consideraci\u00f3: la de guanyar-hi diners. Para molta atenci\u00f3 al proc\u00e9s del tiratge i es posa a parlar amb un traductor i autor que autoedita la seva obra. Parlen primer de les traduccions, fins a quin punt s\u00f3n una tra\u00efci\u00f3 (diu el Quixot que s\u00f3n com uns tapissos vists per la part del darrere: es veuen les figures, per\u00f2 tamb\u00e9 els fils que penjen i els nusos). L\u2019autoeditor parla de diners. \u201cMe lo imprimo por mi cuenta y pienso ganar mil ducados\u201d. El tiratge ha de ser de dos mil exemplars i els han de vendre a sis rals cada un. \u201cProvecho quiero, que sin \u00e9l no vale un cuart\u00edn la buena fama\u201d. Don Quixot li posa pegues: com portar\u00e0 els dos mil exemplars a sobre? Els editors i llibreters tenen relacions i vies per comercialitzar els llibres, raona. Per\u00f2 no el conven\u00e7. Li acaba dient el Quixot: \u201cDios le d\u00e9 a vuesa merced buena manderecha\u201d Segueix mirant altres llibres que s\u2019editen i es troba amb la segona part de les aventures del Quixot, escrita pel tal Avellaneda. \u201c\u2026Su San Mart\u00edn le llegar\u00e1 como a cada puerco\u201d. Les hist\u00f2ries fingides \u2013continua dient\u2013 s\u00f3n millors com m\u00e9s s\u2019assemblen a la veritat i les vertaderes s\u00f3n millors com m\u00e9s vertaderes. Reafima aix\u00ed la defensa de l\u2019est\u00e8tica realista.<\/p>\n\n\n\n I per acabar no puc deixar de citar l\u2019elogi que fa de la ciutat de Barcelona, que tan important ha sigut en el llibre per la curaci\u00f3 del protagonista en veure un m\u00f3n d\u2019aventures cruentes i reals, un m\u00f3n obert de gent variada que no els assenyala, una inspiraci\u00f3 per la llibertat personal de qui havia sigut el subordinat Sancho, i per tractar del negoci dels llibres. El doctor Mart\u00ed de Riquer aconsegueix determinar una estada de Miguel de Cervantes a la ciutat l\u2019any 1610. Un altre elogi de Barcelona, i encara m\u00e9s llarg, es troba a Las dos doncellas <\/em>(de las Novelas ejemplares<\/em>). Aquesta reiteraci\u00f3 sembla respondre a una forta impressi\u00f3, a una mem\u00f2ria fidel i potser a un major coneixement de la ciutat. \u00c9s probable que hi hagu\u00e9s estat alguna altra vegada per embarcar-se cap a Roma, per exemple, per\u00f2 no n\u2019ha quedat const\u00e0ncia documental o dedu\u00efble de fets incontestables. L\u2019elogi diu aix\u00ed:<\/p>\n\n\n\n \u201c\u2026 y as\u00ed me pas\u00e9 de claro a Barcelona, asilo de la cortes\u00eda, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, \u00fanica\u201d.<\/p>\n\n\n\n Poques ciutats han merescut un elogi m\u00e9s enc\u00e8s i significatiu en una obra mestra universal. \u00bfT\u00e9 sentit furgar en terreny tan estudiat per fer catal\u00e0 a Cervantes? \u00bfNo es tracte m\u00e9s aviat de cultivar una impostura quixotesca, potser digna de compassi\u00f3?<\/p>\n\n\n\n BIBLIOGRAFIA<\/p>\n\n\n\n Totes les cites del text provenen de l\u2019edici\u00f3 del Instituto Cervantes, dirigida per Francisco Rico. Barcelona, 2004. Porta per t\u00edtol: Don Quijote de la Mancha. <\/em>Reuneix El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha <\/em>(1605) <\/em>i Segunda parte del ingenioso caballero don Quijote de La Mancha<\/em> (1615).<\/p>\n\n\n\n De Riquer, Mart\u00edn (1989, 2005), Cervantes en Barcelona. <\/em>Cuadernos Acantilado.<\/p>\n\n\n\n Cervantes y su mundo I, <\/em>Edition Reichenberger, Kassel, 2004. <\/em><\/p>\n\n\n\n Cervantes y su mundo II<\/em>, Edition Reichenberger, Kassel, 2005.<\/p>\n\n\n\n Cervantes y su mundo III<\/em>, Edition Reichenberger, Kassel, 2005.<\/p>\n\n\n\n Eisenberg, Daniel (1993), Cervantes y Don Quijote<\/em>.<\/p>\n\n\n\n M\u00e1rquez Villanueva, Francisco (1975), Personajes y temas del \u201cQuijote\u201d<\/em>. Taurus, Madrid.<\/p>\n\n\n\n Rico, Francisco (1998), Historia del texto<\/em>. Instituto Cervantes-Cr\u00edtica. Barcelona.<\/p>\n\n\n\n Riley, Edward C. (1990,2004), Introducci\u00f3n al \u201cQuijote\u201d.<\/em> Cr\u00edtica. Barcelona.<\/p>\n\n\n\n A qui li interessi un enfocament did\u00e0ctic i com ensenyar El Quijote<\/em>, pot consultar per internet: <\/p>\n\n\n\n Roman\u00ed, Merc\u00e8, <\/em>El Quixot: pedagogia en acci<\/em>\u00f3<\/a>, 2005.<\/p>\n\n\n\n Roman\u00ed, Merc\u00e8, Los cl\u00e1sicos en el aula: el caso de “El Quijote”<\/em>, dins l’obra Ensenyar literatura en Secundaria<\/em>, Ed. Gra\u00f3, Barcelona, 2008. <\/em>Tamb\u00e9 podeu trobar l’article a Internet.<\/a><\/p>\n\n\n\n Merc\u00e8 Roman\u00ed<\/a>, setembre, 2020.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [Confer\u00e8ncia de la professora Merc\u00e8 Roman\u00ed al Centre Cultural La Violeta, del barri de Gr\u00e0cia, Barcelona.] Bon vespre a tothom! En primer lloc vull donar les gr\u00e0cies als organitzadors per acollir-me. Com que tinc un curr\u00edculum de publicacions tan min\u00fascul, … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Dali.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Goya-Don-Quixot-llegint.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Gustavo-Dore-2-1024x576.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Gustavo-Dore-4-803x1024.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/blog.elpuig.xeill.net\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Goya-Don-Quixot.jpg\")